![\"a)](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/10\/Miralda1.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
A Miralda Madeinusa<\/em>, la tardorenca exposici\u00f3 que el MACBA dedica a Antoni Miralda, hi abunda la documentaci\u00f3, el seu desplegament i el desig de donar-li forma a l’emmagatzematge. L’arxiu americ\u00e0 de l’artista catal\u00e0 ocupa les sales i adquireix un valor protagonista. La mostra \u00e9s una extraordin\u00e0ria oportunitat per transitar per la seva traject\u00f2ria, per\u00f2 \u00e9s m\u00e9s un reconeixement del que s’ha fet que una ocasi\u00f3 per interaccions i revoltes, paradoxalment una de les constants en les recerques de Miralda. Presentada la carta, comen\u00e7ar\u00e9 pels entrants (les peces que alberga l’edifici de Meier), encara que el millor es concentra al plat fort (Santa Comida<\/em> a la Capella).<\/p>\n Al llarg de la segona planta del museu s’exhibeixen els treballs realitzats als Estats Units des de 1972 fins l’entrada de la d\u00e8cada dels noranta. L’envergadura d’aquest “inventari” \u00e9s fonamental, per\u00f2 no indica propostes per reactualitzar els projectes exposats. En tota la compilaci\u00f3, l’afany d’acumulaci\u00f3 i testimoni no renova l’arxiu de proced\u00e8ncia. No obstant aix\u00f2, \u00e9s innegable la clara aposta del comissari per destacar una etapa molt concreta. Per mitj\u00e0 de la selecci\u00f3 i el muntatge de material testimonial, s’assoleix l’objectiu de donar a con\u00e8ixer els projectes realitzats a Miami, Kansas i Nova York. A m\u00e9s, es demostra la proesa miraldiana: la realitzaci\u00f3 de les seves obres sempre ha implicat a diferents agents socials. Curiosament el paper del p\u00fablic de Miralda Madeinusa<\/em> \u00e9s el d’un receptor passiu: la tornada a casa de l’artista posa a la nostra disposici\u00f3 un men\u00fa estrictament documental. Ara nom\u00e9s des de la contemplaci\u00f3 podem ser c\u00f2mplices de la revisi\u00f3 de treballs que van tenir com a leit motiv<\/em> el generar situacions.<\/p>\n L’exhibici\u00f3 de Sangria 228 Weast B’Way, Movable Feast i Bigfish Mayaimi, Texas TV Dinner<\/em>, entre d’altres, s\u00f3n, al mateix temps un homenatge i un merescut aplaudiment per als \u00e8xits aconseguits, un fossilitzaci\u00f3 de les accions participatives que va desplegar Miralda. Arxiu obert? S\u00ed, per\u00f2 \u00bfon queda la invitaci\u00f3 a implicar-se i la incitaci\u00f3 rupturista de fronteres, tan present en la pr\u00e0ctica art\u00edstica de Miralda? Probablement una de les dificultats d’exposar diferents registres i obres ja realitzades \u00e9s que nom\u00e9s prima la posada en escena de la recopilaci\u00f3 i no es considera la formalitzaci\u00f3 d’una producci\u00f3 nova o la reactivaci\u00f3 d’una d\u2019existent. \u00c9s pertinent generar reproduccions per donar compte de les obres compilades i testimoniades? La recreaci\u00f3 de Breadline<\/em> (1977) \u00e9s un encert, no aix\u00ed la recuperaci\u00f3 de l’escenari i la barra de L’Internacional Tapas Bar & Restaurant<\/em>.<\/p>\n \u00c9s que entre els paradigmes expositius d’una retrospectiva no es contempla produir obra nova? Si nom\u00e9s tenim en compte la minuciosa tasca de compendiar i ordenar el ric i prof\u00fas arxiu d’Antoni Miralda, la proposta \u00e9s contundent perqu\u00e8 desplega els diferents colors dels paisatges pol\u00edtics, socials i econ\u00f2mics intervinguts per l’artista des d\u2019all\u00f2 comestible com a eix vertebrador. No obstant aix\u00f2, una aposta per resignificar aquestes peces des del present hagu\u00e9s afavorit encara m\u00e9s la reinserci\u00f3 al museu d’aquests treballs, protagonistes i testimonis d’una \u00e8poca de la qual queda poc o gens. Segueix vigent la pregunta: com documentar l’experi\u00e8ncia sense fossilitzar-la?<\/p>\n Valgui l’enlla\u00e7 entre l’Est\u00e0tua de la Llibertat de Nova York i el monument a Colom a Barcelona com a exemple d’una de les peces representatives d’aquesta mostra antol\u00f2gica. Recordar un casament trenta anys despr\u00e9s \u00e9s un acte nost\u00e0lgic i revela com el pas del temps transforma l’enamorament, si no s’acaba, o converteix en fetitxes certs elements del ritual celebratori de la uni\u00f3. El que resultava par\u00f2dic abans, fins i tot divertit, pot ser ent\u00e8s actualment com cursi i anacr\u00f2nic. Per\u00f2 la ironia i el kitsch s\u00f3n bons aliats per la mirada. Segons N\u00e9stor Garc\u00eda Canclini [[N\u00e9stor Garc\u00eda Canclini, “Honeymoon: la fiesta como geopol\u00edtica”, al cat\u00e0leg Miralda Madeinusa<\/em>, MACBA, 2016.]], la monumentalitzaci\u00f3 miraldiana no encoratja que s’ensorrin les est\u00e0tues per\u00f2 s\u00ed desenvolupa una l\u00f2gica que transforma la solemnitat en una festa no complaent, ja que uneix emblemes antag\u00f2nics: la llibertat americana i el conqueridor europeu. Un recurs m\u00e9s per treballar l\u2019element intercultural i les seves aliances.<\/p>\n Aix\u00ed mateix, caldria preguntar-se si es podria fer avui el que anys enrere va ser vist per alguns com irreverent. Honeymoon Project<\/em> es va materialitzar al llarg de sis anys (1986-1992), dada a tenir en compte en el context vigent, on abunda la precarietat pressupost\u00e0ria per a treballs que es pensin amb una elasticitat semblant. Tampoc es pot obviar la profusi\u00f3 dels estudis decolonialistes: de celebrar-se actualment un fest\u00ed que reun\u00eds la gran fam\u00edlia nord-americana i l’espanyola, hauria de ser menys amn\u00e8sic i heteronormatiu. Per qu\u00e8 no celebrar les noces de plata? Per qu\u00e8 Antoni Miralda no va generar una picada d’ullet vigent a aquesta o alguna de les seves altres accions?<\/p>\n En totes les revisions i els textos escrits a prop\u00f2sit de l’obra miraldiana hi ha un punt en com\u00fa: la majoria dels cr\u00edtics accentuen el valor del llenguatge participatiu desenvolupat per l’artista. Aquest aspecte es troba a faltar a la primera part de Madeinusa<\/em>, on escasseja la invitaci\u00f3 expl\u00edcita al fet que el p\u00fablic sigui un agent actiu. No obstant aix\u00f2, a la Capella reapareix la participaci\u00f3 activa en la festa i se serveix un mos gustos\u00edssim: Santa Comida<\/em>, un grandi\u00f3s altar amb flames vives.<\/p>\n \u00c9s \u00e0mpliament conegut que el potencial subversiu del saber expressat per la santer\u00eda<\/em> va atreure a Antoni Miralda i li va obrir les portes a un m\u00f3n nou. L\u2019alteritat va permetre-li sublimar, a trav\u00e9s de les representacions dels sants i del menjar que a ells se’ls ofereix, un tipus de saber que no est\u00e0 ancorat en la racionalitat, sin\u00f3 que parteix m\u00e9s aviat de sensibilitats, creences i sensacions. Donar-li corpore\u00eftat i visibilitat al fenomen del sincretisme ioruba-cristi\u00e0, i dedicar set altars a les divinitats m\u00e9s conegudes dels orishes<\/em>, certifica l’habilitat de l’artista catal\u00e0 per identificar les manifestacions populars i portar-les al terreny de l’art, on tamb\u00e9, i encara avui, cal reivindicar les identitats i la difer\u00e8ncia.<\/p>\n Aquesta for\u00e7a es palpa tan bon punt es traspassa la cortina que d\u00f3na pas al recinte. La instal\u00b7laci\u00f3, impecable site-specific<\/em>, es presenta com la m\u00e9s completa fins ara perqu\u00e8 incorpora el gran tap\u00eds confeccionat amb teles africanes que va ser presentat a la Expo 2000<\/em> de Hannover. Sens dubte el m\u00e9s important \u00e9s que, tot i que aquesta gran obra forma part de la col\u00b7lecci\u00f3 del MACBA i pot considerar-se un cl\u00e0ssic, est\u00e0 viva i convida a la participaci\u00f3. Una pe\u00e7a que aconsegueix evocar i avivar la ritualitat alhora que representa, no nom\u00e9s a trav\u00e9s de les figures sin\u00f3 de les olors, la m\u00fasica i les ofrenes, certa aura motivada per all\u00f2 ritual. Es promou la fugida de la materialitat de l’obra per retornar-nos per un instant el sentit m\u00e0gic que brilla quan vivim una experi\u00e8ncia est\u00e8tica, \u00e9s a dir, transformadora. Santa Comida<\/em> \u00e9s a m\u00e9s una pe\u00e7a in progress<\/em> en la mesura en qu\u00e8 el p\u00fablic compta amb un n\u00ednxol on pot deixar obsequis a les de\u00eftats i sobretot perqu\u00e8 suscita la festa, el ritu i la fetilleria tan pr\u00f2pia de l’artista.<\/p>\n Miralda atrinxera les seves obres al MACBA. El dispositiu expositiu es revela com un gran aparador, tota Madeinusa<\/em> es mou entre la recuperaci\u00f3 dels projectes resguardats a l’arxiu, llevat de Santa Comida<\/em> i les r\u00e8pliques d’algunes peces. En definitiva, l’exposici\u00f3 pot ser entesa com un gran souvenir del made in America<\/em>. Molt de pa, un plat fort (Santa Comida) i de postres, un espl\u00e8ndid cat\u00e0leg.<\/p>\n A Miralda Madeinusa, la tardorenca exposici\u00f3 que el MACBA dedica a Antoni Miralda, hi abunda la documentaci\u00f3, el seu desplegament i el desig de donar-li forma a l’emmagatzematge. L’arxiu americ\u00e0…<\/p>\n","protected":false},"author":1293,"featured_media":9564,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[3542],"tags":[],"coauthors":[6488],"acf":[],"yoast_head":"\n![\"\u00c2\u00a9MACBA.](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/10\/Miralda2.jpg\")
<\/p>\n![\"\u00c2\u00a9MACBA.](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/10\/Miralda3-2.jpg\")
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"