![\"peter_fischli_and_david_weiss_the_way_things_go_still_two.jpg\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/11\/peter_fischli_and_david_weiss_the_way_things_go_still_two.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
En un text Raimundas Malasauskas comenta com potser les obres d’art s\u00f3n els \u00fanics comissaris a temps complet que ell coneix. S\u00f3n elles les que provoquen les decisions que altres prenen (per elles) per tal que les seves hist\u00f2ries siguin dites. Entre els m\u00faltiples efectes de les obres d’art hi ha les discussions que mantenim sobre elles o a partir d’elles, els diferents significats que produeixen, fins i tot els discursos que s’obliden d’elles o les relacions entre persones que fan possible, exigeixen o imposen. Tenint en compte tot aix\u00f2, \u00bfpodr\u00edem afirmar que s\u00f3n les obres d’art les que determinen la pr\u00e0ctica comissarial que les acompanya? Podr\u00edem afirmar tamb\u00e9 el contrari? \u00bfQue la pr\u00e0ctica comissarial persegueix certa emancipaci\u00f3 respecte de les obres d’art a les que suposadament deuen la seva ra\u00f3 de ser? \u00c9s m\u00e9s, \u00e9s possible una pr\u00e0ctica comissarial sense obres d’art? En cas afirmatiu, suposa el comissariat un camp de forces independent o contrari als interessos de les obres d’art o dels artistes? \u00c9s aix\u00f2 leg\u00edtim?<\/p>\n
Tornant al text de Raimundas, ell explica com aquesta conclusi\u00f3 deriva d’un exercici especulatiu que s’inicia amb Mathieu Copeland: la possibilitat de fer una exposici\u00f3 que estigui comissariada per un objecte. Per exemple, una taula. Element que tots dos rebutgen per l’estatus privilegiat de la taula com a objecte predilecte dins dels nous corrents filos\u00f2fics entorn la objectualitat i la mat\u00e8ria. La cadena de possibilitats augmenta quan Francesco Manacorda els proposa una exposici\u00f3 comissariada per “dos lloros, sis pastissos de xocolata, un bol amb aigua de mar, dues llaunes de cervesa t\u00e8bia Guiness, un gerani dins d’un test i Maria Lind”. El que podria semblar simplement una broma enginyosa, obre una nova possibilitat: la d’entendre la col\u00b7lectivitat des d’una descentralitzaci\u00f3 del subjecte que permeti la combinaci\u00f3 entre elements humans i no humans. Al capdavall, el que Manacorda suggereix \u00e9s una exposici\u00f3 comissariada de manera col\u00b7lectiva. El que passa \u00e9s que les veus s\u00f3n unes altres i no estan obligades a tenir boca.<\/p>\n
El comissari es presenta freq\u00fcentment com aquell que d\u00f3na veu a les obres d’art. Un agent que les fa parlar dins d’un escenari concret i d’acord a una cadena de significats possibles. El problema que sorgeix aqu\u00ed \u00e9s de la ventril\u00f2quia: quan parlem en nom d’altri, correm el risc de silenciar-los. Aquesta assimilaci\u00f3 entre pr\u00e0ctica comissarial i ventril\u00f2quia va ser una cosa que va apar\u00e8ixer en la primera exposici\u00f3 que vaig portar a terme. El problema no va partir de mi, encara que m\u2019interpel\u00b7l\u00e9s directament. Va ser en Jaume Ferrete, amb un projecte espec\u00edfic per a aquella exposici\u00f3, que va (em) va llan\u00e7ar la pregunta sobre la veu del comissari, la seva construcci\u00f3 dins el context, els seus efectes i conseq\u00fc\u00e8ncies. No es refereix nom\u00e9s a qu\u00e8 diem, sin\u00f3 com ho diem, des de quin lloc ho fem i cap a qui ens dirigim. La freq\u00fcent associaci\u00f3 entre tasca comissarial i el discurs afegia un altre problema a la llista: el car\u00e0cter mascul\u00ed -des del pla d\u2019all\u00f2 simb\u00f2lic, per\u00f2 amb efectes concrets en la nostra subjectivitat- d’un paradigma comissarial est\u00e8s i fortament vinculat a una tradici\u00f3 de pensament logoc\u00e8ntrica privilegiant la paraula i el pensament abstracte sobre tota la resta. Una cosa que tamb\u00e9 afecta el context de l’art, un espai que aparentment es presenta com el lloc d’enunciaci\u00f3 privilegiat de les coses o, m\u00e9s aviat, de certes coses: les obres d’art. Des d’aquell projecte encara segueixo preguntant-me si \u2013com a comiss\u00e0ria, per\u00f2 no nom\u00e9s- m’he instal\u00b7lat en un ordre simb\u00f2lic mascul\u00ed. I com, en cas afirmatiu, seria possible contrarestar-sense passar pels clix\u00e9s etimol\u00f2gics que associen el comissariat a la cura i aquest a una pr\u00e0ctica tradicionalment associada a all\u00f2 femen\u00ed. O com treballar amb el discurs des d’una noci\u00f3 d’autoria desvinculada dels processos d’autoritat i allunyada de la individualitat abstracta de l’investigador, que no t\u00e9 en compte els condicionants materials i subjectius que afecten a les nostres maneres de pensament i les nostres formes de treball i vida.<\/p>\n
“La meva” primera exposici\u00f3 va ser, com en el cas de tants comissaris que comencen, una exposici\u00f3 col\u00b7lectiva. Un format est\u00e0ndard que, igual que el cub blanc o les vitrines, opera des de la neutralitat d’un mitj\u00e0 que no \u00e9s neutre sin\u00f3 que hem naturalitzat com a tal. “Col\u00b7lectiva” \u00e9s una paraula que no llegim des del potencial del seu significat sin\u00f3 des del pragmatisme de les classificacions. Aqu\u00ed una exposici\u00f3 col\u00b7lectiva no \u00e9s una exposici\u00f3 que inclou la col\u00b7lectivitat entre les seves prioritats o reflexions. \u00c9s, “simplement”, una exposici\u00f3 en la qual participen diversos artistes. I qu\u00e8 passa amb les obres d’art? \u00bfHi participen d’aquesta col\u00b7lectivitat naturalitzada del medi? Qu\u00e8 significa participar per a elles? \u00bfComparteix la seva pres\u00e8ncia en el mateix lloc? On s\u00f3n els graus d’intensitat o implicaci\u00f3 que diferencien les maneres d’estar en un lloc que no \u00e9s tant un espai com un temps no visible de producci\u00f3?<\/p>\n
La col\u00b7lectivitat tendeix a ser pensada des del subjectiu, com un grup de persones que es reuneixen per dur a terme un prop\u00f2sit de manera conjunta. La col\u00b7lectivitat \u00e9s antropoc\u00e8ntrica i no inclou la dimensi\u00f3 material del m\u00f3n. Altrament, una exposici\u00f3 d’un sol artista amb diverses obres o projectes art\u00edstics, seria tamb\u00e9 una exposici\u00f3 col\u00b7lectiva. La col\u00b7lectivitat \u00e9s reduccionista i apel\u00b7la a una voluntat auto-conscient. Altrament, diversos projectes al voltant d’un assumpte com\u00fa o a q\u00fcestions interrelacionades, fets per persones, objectes i materials que no han mantingut una relaci\u00f3 directa podrien ser tamb\u00e9 un projecte col\u00b7lectiu. Un capa\u00e7 d’apuntar a formes de col\u00b7lectivitat expandides, inconscients o involunt\u00e0ries, per\u00f2 no per aix\u00f2 menys efectives. Aquesta \u00faltima idea \u00e9s una cosa que va apar\u00e8ixer en una conversa amb Alexandra Laudo en deixar de banda la concepci\u00f3 negativa amb la qual solem entendre les tend\u00e8ncies, especialment dins de l’art contemporani. Com si nosaltres no particip\u00e9ssim d’aquesta situaci\u00f3 tan habitual com extraordin\u00e0ria en qu\u00e8 durant un temps el focus d’atenci\u00f3 es concentra en uns llocs concrets des de diferents posicions o punts de vista que, en un temps m\u00e9s o menys breu, s\u00f3n reempla\u00e7ats per uns altres.<\/p>\n
En aquella mateixa conversa va apar\u00e8ixer la noci\u00f3 de comunitat inconscient. Llavors jo pensava en la relaci\u00f3 que persones molt allunyades entre si poden tenir a trav\u00e9s d’un mateix objecte produ\u00eft en s\u00e8rie. Per exemple, a l’adquirir-lo i integrar en la seva experi\u00e8ncia del m\u00f3n. En l’objecte com un sistema de relacions en el qual participem sense adonar-nos-en. Traslladant aquesta situaci\u00f3 al camp de l’art podr\u00edem pensar en una historiografia que encara est\u00e0 per fer: la de les obres d’art en relaci\u00f3 a les exposicions en qu\u00e8 han participat o els tipus de comissariat pels quals aquestes han circulat. Pensar en la cadena de significats que diferents comissaris han atorgat a una mateixa obra d’art i en com aquests no neixen del no res, sin\u00f3 que participen d’una comunitat de pensament activa i disseminada en un moment determinat de la hist\u00f2ria, encara que sigui una hist\u00f2ria que nosaltres li imposem als objectes. Reprenent la idea inicial de Raimundas Malasauskas, no consistiria tant en convertir les obres d’art en comiss\u00e0ries d’una exposici\u00f3, sin\u00f3 en comiss\u00e0ries de la seva pr\u00f2pia biografia. Entendre-les com un sistema de relacions en el qual participen diversos elements que transcendeixen la figura de l’artista o del comissari per incloure a m\u00e9s discursos, afectes, institucions, displays, territoris, espectadors presencials i audi\u00e8ncies en diferit. Tamb\u00e9 hi hauria la possibilitat de cenyir-nos a un dels elements d’aquesta cadena i pensar en l’obra d’art com una col\u00b7lectivitat comissarial concentrada i juxtaposada a trav\u00e9s de la mat\u00e8ria, una col\u00b7lectivitat que treballa de manera conjunta gr\u00e0cies al seu inter\u00e8s en el mateix objecte a al llarg del temps.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
En un text Raimundas Malasauskas comenta com potser les obres d’art s\u00f3n els \u00fanics comissaris a temps complet que ell coneix. S\u00f3n elles les que provoquen les decisions que altres…<\/p>\n","protected":false},"author":1273,"featured_media":9574,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[3553],"tags":[5560],"coauthors":[6453],"acf":[],"yoast_head":"\n