![\"flora.jpg\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/11\/flora.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Jos\u00e9 Roca \u00e9s un curador independent amb base a Bogot\u00e0. Despr\u00e9s d’haver curat i dirigit diverses biennals i col\u00b7laborat amb grans institucions a diferents parts del m\u00f3n, decideix posar en marxa FLORA ars+natura<\/em>, un espai independent per a l’art contemporani. En la seva pr\u00e0ctica curatorial hi destaca la dimensi\u00f3 infraestructural o la capacitat d’activar espais i estructures de treball que permetin el desenvolupament dels contextos art\u00edstics a nivell local.<\/p>\n Jos\u00e9, comencem per l’essencial…Qu\u00e8 significa per a tu el comissariat? Com entens la teva pr\u00e0ctica curatorial?<\/strong><\/p>\n El que he apr\u00e8s d’aquests anys treballant com a curador, tant a nivell institucional com independent, \u00e9s que la curadoria \u00e9s la creaci\u00f3 d’una comunitat temporal, l’exposici\u00f3 \u00e9s una forma de portar un grup de persones i fer que juntes tinguin una experi\u00e8ncia de vida significativa. Si aix\u00f2 no succeeix, el projecte no val la pena, i \u00e9s per aix\u00f2 que m’interessa treballar amb artistes vius. No vinc de la Hist\u00f2ria de l’Art, jo no s\u00f3c d\u2019investigaci\u00f3 acad\u00e8mica; el que m’interessa \u00e9s especular a partir d’hip\u00f2tesis de treball que discuteixo amb els artistes per crear un text de manera conjunta. Per a mi l’essencial \u00e9s la creaci\u00f3 d’aquesta comunitat temporal.<\/p>\n En relaci\u00f3 amb aix\u00f2, i dins d’aquesta comunitat temporal, Com \u00e9s la teva relaci\u00f3 amb els artistes a l’hora de treballar-hi? \u00bfDe quina manera funcionen aquestes relacions professionals, que en moltes ocasions es tornen personals, amb artistes a l’hora de dur a terme els projectes?<\/strong><\/p>\n Quan vaig treballar a c\u00e0rrec de l’\u00e0rea d’Arts del Banc de la Rep\u00fablica, m\u00e9s que curar pr\u00f2piament el que feia era gesti\u00f3 de projectes. Port\u00e0vem moltes exposicions itinerants i en produ\u00edem moltes m\u00e9s, amb molta intensitat, ja que \u00e9s una instituci\u00f3 bastant gran, i tot el temps el passava corrent per gestionar aquests projectes, per\u00f2 no aconseguia generar-hi una connexi\u00f3 per falta de temps. Moltes vegades no tenia l’oportunitat d’estar amb els artistes o els curadors, i aquesta experi\u00e8ncia va fer adonar-me que no volia treballar d’aquesta manera, que el que volia era poder involucrar-me de manera personal en cada projecte. Al Banc hi vaig fer per\u00f2 diverses exposicions en les que si que vaig poder involucrar-me molt profundament, i que considero importants en la meva carrera. Despr\u00e9s, ja com a curador independent, vaig poder pensar la meva pr\u00e0ctica de manera m\u00e9s estructural. Per a la Biennal de Mercosur vaig escriure una mena de manifest, una declaraci\u00f3 de principis sobre el que jo crec que \u00e9s la tasca curatorial. Com a curador normalment genero una hip\u00f2tesi bastant general i a partir d’aqu\u00ed comissario a partir de l’obra dels artistes; no penso en un tema i despr\u00e9s ho il\u00b7lustro, sin\u00f3 que deixo que els materials que porten els artistes acabin de modelar el projecte. Entenc la curadoria d’una manera molt org\u00e0nica, no acad\u00e8mica i il\u00b7lustrativa d’una tesi preexistent, sin\u00f3 un proc\u00e9s obert que es va conformant amb el di\u00e0leg entre les meves idees i les que els artistes aporten.<\/p>\n Fa anys poses en marxa FLORA ars+natura<\/em>, un espai que s’enfoca a la producci\u00f3, a partir de comissions i resid\u00e8ncies; a la difusi\u00f3 dels resultats d’aquests programes, i a l’educaci\u00f3. Creus que \u00e9s important que des de la curadoria s’activin i es generin espais i estructures de treball que permetin el desenvolupament dels contextos art\u00edstics a nivell local? Quina funci\u00f3 compleix Flora<\/em> en aquest sentit en el context colombi\u00e0?<\/strong><\/p>\n Quan vaig treballar en projectes tipus biennal em vaig adonar que els grans capitals que es destinen a aquests projectes, que tenen com a objectiu activar l’escena local motivats per q\u00fcestions relacionades amb el turisme cultural, s\u2019esvaeixen en un esdeveniment soroll\u00f3s de dos o tres mesos, i que despr\u00e9s no passa res entre una i l\u2019altra. Aqu\u00ed vaig pensar que la curadoria hauria de ser una manera de crear context; un no ha de conformar-se amb fer el que se li demana, sin\u00f3 que hauria de contribuir a consolidar o crear infraestructura local aprofitant el pressupost de l’esdeveniment. Per aix\u00f2 en molts dels projectes en qu\u00e8 vaig participar vaig intentar treballar en aquest sentit, com a la Triennal Poligr\u00e1fica de Sant Juan a Puerto Rico, on li vam demanar al col\u00b7lectiu canadenc Instant Coffee Collective que pens\u00e9s un espai de recepci\u00f3 per al p\u00fablic -que va resultar en una mena de gran llit comunal que integrava les publicacions i m\u00faltiples d’altres artistes; la trobada de Medell\u00edn MDE07, on vam crear un espai -que encara existeix- anomenat La Casa del Encuentro<\/em>, dissenyada per l’artista colombi\u00e0 Gabriel Serra; o a la 8 biennal del Mercosur, de la que vaig ser el curador general, on un dels elements essencials era el que vaig anomenar la Casa M<\/em>, una casa que vam llogar durant un any i es va convertir en lloc de trobada d’artistes, curadors i mediadors per al desenvolupament del projecte. A la \u00faltima versi\u00f3 de la Biennal Femsa a Monterrey, M\u00e8xic, em va alegrar que s\u2019inspiressin en la Casa M<\/em> per crear Lugar Com\u00fan<\/em>, un espai que funciona com a laboratori de projectes lligat a la Biennal; els ha funcionat prou b\u00e9, i sembla que tenen pensat mantenir-la. La meva idea era que la Casa M<\/em> fos permanent i que funcion\u00e9s com una mena de frontissa entre una biennal i la seg\u00fcent, podent ser utilitzada com a laboratori i generant una temporalitat cont\u00ednua entre els dos moments. Finalment no va funcionar aix\u00ed, va estar oberta nom\u00e9s un any i despr\u00e9s es va tancar per raons purament institucionals. La de Puerto Rico nom\u00e9s va durar el que va durar la Triennal, i la Casa del Encuentro<\/em> a Medell\u00edn va seguir per\u00f2 mai amb la intensitat d’activitats que va tenir quan la vam crear. El problema era que les tres estaven lligades a la biennal de la qual van sorgir, i en certa manera van morir amb elles.<\/p>\n Aquesta dimensi\u00f3 infraestructural de la curadoria em sembla essencial. Una vegada em van convidar a presentar un projecte curatorial per a la biennal de Taipei, i vaig presentar-ne un titulat Natura Imperial<\/em> sobre la relaci\u00f3 entre l’empresa colonial i la bot\u00e0nica. Tornant del llargu\u00edssim viatge a Taipei vaig pensar que si el projecte, que estava entre els cinc finalistes, finalment no sortia, era un senyal que havia de quedar-me i fer alguna cosa a Col\u00f2mbia. La meva proposta curatorial no va ser seleccionada, i aix\u00ed aquest projecte es va convertir en el germen del que despr\u00e9s seria FLORA, que vaig crear en companyia de la meva dona, Adriana Hurtado, advocada especialitzada en temes legals vinculats a la cultura i gestora cultural. FLORA va cr\u00e9ixer i es va anar consolidant de manera molt org\u00e0nica; no hi va haver un pla mestre, vam anar avan\u00e7ant poc a poc i vam anar responent a les necessitats i circumst\u00e0ncies. Primer vam aconseguir una casa en un barri popular, el vam adequar com a espai d’exposici\u00f3 i reuni\u00f3, i vam aprofitar un lloc que ten\u00edem com a finca d’esbarjo a la ciutat d’Honda, -que durant el per\u00edode colonial va ser el principal port sobre el riu Magdalena- per fer resid\u00e8ncies. La idea era presentar a Bogot\u00e0 els resultats de les resid\u00e8ncies a Honda, per\u00f2 ens vam adonar que les resid\u00e8ncies curtes de tres o quatre setmanes no donaven per presentar massa, aix\u00ed que vam comen\u00e7ar a utilitzar l’espai per presentar un altre tipus de projectes. Vam crear un altre espai de resid\u00e8ncies a Bogot\u00e0 per a estades llargues d’un any, que funcionaven molt millor a l’hora d\u2019involucrar-se amb el context local. La curadora en resid\u00e8ncia i jo f\u00e8iem l’acompanyament curatorial, per\u00f2 gaireb\u00e9 no don\u00e0vem a l’abast ja que la gesti\u00f3 d’un espai independent pren molt de temps. Despr\u00e9s va sorgir l’oportunitat d’ampliar FLORA construint un nou edifici que albergaria els tallers i una biblioteca\/sala de classes, amb espai per acollir catorze artistes de manera simult\u00e0nia. Es va fer evident que no tindr\u00edem el temps de gestionar el projecte i a m\u00e9s fer seguiment als residents, i \u00e9s quan sorgeix la idea de l’Escola FLORA, un programa d’estudis independents on curadors, artistes i persones d’altres disciplines v\u00e9nen i fan visites de taller, seminaris i acompanyament curatorial als artistes en resid\u00e8ncia.<\/p>\n Havent visitat el projecte i compartit diferents moments amb els residents, m’interessa la relaci\u00f3 que es d\u00f3na a FLORA entre un projecte d’escala dom\u00e8stica i car\u00e0cter obert amb un sentit de qualitat i professionalitat. Com es conjuguen aquestes caracter\u00edstiques? <\/strong><\/p>\n Com deia, quan vam comen\u00e7ar amb Escola FLORA tot es va anar donant de forma org\u00e0nica. Una de les coses que hem intentat \u00e9s portar nosaltres el gruix de la gesti\u00f3 perqu\u00e8 aquesta no recaigui en els artistes. Podr\u00edem haver intentat llogar els estudis, per\u00f2 preferim intentar el que estem fent, que \u00e9s aconseguir diferents benefactors que puguin sustentar econ\u00f2micament les resid\u00e8ncies. Personalment, no crec molt en el finan\u00e7ament amb una \u00fanica font, aix\u00f2 et fa massa dependent d’un \u00fanic estament, la qual cosa pot acabar influint en el teu programa, o acabar amb ell si aquest finan\u00e7ament desapareix. Crec m\u00e9s en una vinculaci\u00f3 amb un nombre m\u00e9s gran de persones o institucions, una corresponsabilitat que fa que el projecte sigui m\u00e9s sostenible i que crea tamb\u00e9 una comunitat a trav\u00e9s de la gesti\u00f3 i el finan\u00e7ament del projecte mateixes. Flora \u00e9s un projecte dedicat a la relaci\u00f3 entre l’art i la natura. Per qu\u00e8 aquesta decisi\u00f3, qu\u00e8 creus que pot aportar el pensament i la producci\u00f3 art\u00edstica en relaci\u00f3 al di\u00e0leg cultura-natura?<\/strong><\/p>\n El tema amb all\u00f2 natural sorgeix d’un inter\u00e8s personal que s\u2019encreua amb un inter\u00e8s intel\u00b7lectual. Mirant cap enrere, en el meu treball curatorial molt sovint he treballat aquesta relaci\u00f3 amb la natura, com ara una exposici\u00f3 que vaig fer a la Sala Montcada de Barcelona fa m\u00e9s d’una d\u00e8cada anomenada Bot\u00e0nica pol\u00edtica<\/em>, o diferents projectes que han tingut lloc en territoris rurals o naturals, com la part que em va correspondre curar a la Biennal de Sao Paulo el 2006, que posava en relaci\u00f3 els artistes que van fer resid\u00e8ncies a l’Amaz\u00f2nia brasilera amb altres artistes amb treballs i preocupacions en la mateixa l\u00ednia. Creus que necessitem trobar altres maneres, m\u00e9s enll\u00e0 de les que porta el capitalisme global, pel que fa a com ens relacionem amb el natural? Quines possibilitats creus que pot obrir l’art en aquestes q\u00fcestions? <\/strong> Sembla que \u00faltimament els llocs hegem\u00f2nics del context art\u00edstic estan perdent import\u00e0ncia, i cada vegada m\u00e9s espais perif\u00e8rics guanyen pres\u00e8ncia, fins i tot amb grans projectes com Documenta, que es desplacen a d\u2019altres ciutats. Com veus aquest proc\u00e9s, i com entens la relaci\u00f3 entre un context local, en el teu cas Bogot\u00e0, amb l\u2019internacional?<\/strong><\/p>\n Amb la profusi\u00f3 de biennals a tot arreu del m\u00f3n, el pes espec\u00edfic de cadascuna d’elles \u00e9s necess\u00e0riament menor. El “m\u00f3n de l’art” segueix fent peregrinacions peri\u00f2diques a Ven\u00e8cia i a Kassel, per\u00f2 les biennals perif\u00e8riques com Istanbul, Sao Paulo, Taipei, Yokohama, etc. s\u2019enduen cada vegada m\u00e9s un percentatge d’aquest p\u00fablic. I els que s’interessen per una regi\u00f3 en particular del m\u00f3n van a aquestes biennals perqu\u00e8 nom\u00e9s all\u00e0 poden veure en profunditat l’art d’aquestes regions o pa\u00efsos, aprofitar per veure les institucions, visitar tallers, etc. Una cosa similar passa amb les fires. Anteriorment per inserir-se a l’escena internacional, un artista havia de viatjar als centres. Avui ja no cal. \u00c9s m\u00e9s, certa localitat beneficia el treball. Col\u00f2mbia, i en particular Bogot\u00e0, s\u00f3n un cas interessant. En tants anys de relatiu a\u00efllament, l’escena local es va desenvolupar sense la pressi\u00f3 del mercat o l’afany expositiu, i aix\u00f2 va generar una escena rica, complexa i amb molts nivells i capes, que a m\u00e9s en els \u00faltims anys s’ha enriquit amb l’aparici\u00f3 de molt\u00edssims espais independents. La percepci\u00f3 que a Col\u00f2mbia estan passant coses molt interessants -s’ha parlat d’un “boom” de l’art colombi\u00e0- \u00e9s en realitat un assumpte de visibilitat. FLORA s’insereix en aquesta escena com un jugador m\u00e9s, no necess\u00e0riament omplint un buit protuberant, com s\u00ed ho van fer espais com teor\u00c9Tica a Costa Rica o Lugar a dudas a Cali, sin\u00f3 m\u00e9s aviat complementant l’escena, en particular pel que fa al programa d’estudis independents centrat en la pr\u00e0ctica de taller i en la retroalimentaci\u00f3 constant en el lloc mateix de treball.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Jos\u00e9 Roca \u00e9s un curador independent amb base a Bogot\u00e0. Despr\u00e9s d’haver curat i dirigit diverses biennals i col\u00b7laborat amb grans institucions a diferents parts del m\u00f3n, decideix posar en…<\/p>\n","protected":false},"author":1295,"featured_media":9581,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[3553],"tags":[5560],"coauthors":[6458],"acf":[],"yoast_head":"\n
\nPel que fa a l’escala de FLORA, \u00e9s veritat que tot i ser catorze residents de llocs molt diferents (el grup inaugural l\u2019any 2016 va incloure artistes de la Gran Bretanya, Argentina, Per\u00fa, M\u00e8xic, Espanya, Holanda, Guatemala i de diverses regions de Col\u00f2mbia) se sent com un grup familiar i proper perqu\u00e8 s’ha donat tamb\u00e9 d’una manera natural des de l’hospitalitat que intentem donar. Com que la majoria dels artistes residents v\u00e9nen de fora de Bogot\u00e0 i s\u00f3n aqu\u00ed per una temporada llarga, es genera un ambient de comunitat que ajuda al desenvolupament dels treballs. No nom\u00e9s influeix la gent que ve a donar les cl\u00edniques i tutories, sin\u00f3 tamb\u00e9 la retroalimentaci\u00f3 m\u00fatua que es d\u00f3na quan creuen els passadissos per visitar-se als tallers.<\/p>\n
\nEl tema art-naturalesa va ser molt l\u00f2gic considerant la meva traject\u00f2ria com curador, quelcom en el que vinc treballant des de fa molt. En els darrers anys aquest tema sembla estar a l’ambient, com es veu en les m\u00faltiples exposicions tant locals com a nivell internacional que toquen el tema de l’Amaz\u00f2nia, el territori, el xamanisme, el pensament ind\u00edgena, etc. Fins i tot l’\u00faltim Sal\u00f3 Nacional d’artistes a Col\u00f2mbia repr\u00e8n aquest tema des de la perspectiva del paisatge. Per\u00f2 FLORA no \u00e9s un projecte de sostenibilitat ambiental, sin\u00f3 que privilegia m\u00e9s aviat una aproximaci\u00f3 m\u00e9s “bruta” al tema art-naturalesa, molt m\u00e9s travessada per la pol\u00edtica i menys de tall ecol\u00f2gic.<\/p>\n
\nCrec que per a tots \u00e9s evident que el model extractivista ja no \u00e9s la manera de gestionar el progr\u00e9s, ja que vivim en un planeta amb recursos limitats. Mentre que els pa\u00efsos en desenvolupament estan intentant posar-se a l’una amb els del primer m\u00f3n mitjan\u00e7ant l’explotaci\u00f3 dels recursos naturals i la industrialitzaci\u00f3 i urbanitzaci\u00f3 accelerada, els pa\u00efsos que ja han passat per all\u00e0 estan intentant tancar mines, demolir preses, desmuntar centrals nuclears i produir energies m\u00e9s netes. La nostra relativa “virginitat” en termes d’explotaci\u00f3 del territori hauria de ser una for\u00e7a, no una debilitat: tenim encara grans \u00e0rees rurals impol\u00b7lutes que valdran precisament per aix\u00f2, pel seu aire i la seva aigua. Totes les discussions sobre l\u2019Antropoc\u00e8 evidencien que ja hem incidit com a esp\u00e8cie al planeta i que a menys que hi hagi una consci\u00e8ncia i responsabilitat compartida a nivell global, no sobreviurem. L’art pot fer poc -en el millor dels casos crear consci\u00e8ncia col\u00b7lectiva mitjan\u00e7ant imatges que surten de la l\u00f2gica de la den\u00fancia o de l\u2019activisme- per\u00f2 aquest poc ja \u00e9s bastant.<\/p>\n