{"id":9601,"date":"2016-11-23T01:00:00","date_gmt":"2016-11-23T01:00:00","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/2016\/11\/23\/especial-acca-entrevista-a3421\/"},"modified":"2023-07-10T12:29:50","modified_gmt":"2023-07-10T10:29:50","slug":"especial-acca-entrevista-a3421","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/especial-acca-entrevista-a3421\/","title":{"rendered":"Especial ACCA: Entrevista a Federico Campagna"},"content":{"rendered":"

\"simposi_2016.jpg\"<\/p>\n

Federico Campagna \u00e9s un d’aquells pensadors que s\u00f3n vent per a les teves veles. Autor de The Last Night: anti-work atheism adventure<\/em> (Zero Books, 2013) (La darrera nit, l’aventura de l’ateisme anti-treball)[[http:\/\/www.zero-books.net\/books\/last- night]], est\u00e0 treballant actualment en un altre llibre sobre la m\u00e0gia i la creaci\u00f3 d’una nova realitat. Ell veu la llum dins de la foscor (de la \u00faltima) nit, i de les seves respostes emergeix una mena d’energia neta. Una esperan\u00e7a m\u00e0gica per a la intel\u00b7lectualitat contempor\u00e0nia, que hauria d’estar, com ell suggereix, no relacionada amb el seu temps present, sin\u00f3 amb un futur ut\u00f2pic -i millor-. Campagna treballa com a director de drets a Verso Books a Londres, i \u00e9s tamb\u00e9 un estret col\u00b7laborador del fil\u00f2sof itali\u00e0 de l\u2019”Autonomia”, Franco Berardi ‘Bifo’. En el mateix brillant 2009 en qu\u00e8 va comen\u00e7ar l’esmentada col\u00b7laboraci\u00f3, va co-fundar la plataforma multiling\u00fce per a la teoria cr\u00edtica “Through Europe[[https:\/\/th-rough.eu\/]]”.<\/p>\n

Moguem-nos cap endavant. Fem les coses d’una altra manera. Fem-ho individu per individu. Deixem de queixar-nos i comencem a fer. Campagna \u00e9s un dels convidats internacionals al Seminari ACCA d’aquest any, titulat “Subjectes de venda”. El simposi busca tractar (de nou) la precarietat i\/de les pr\u00e0ctiques professionals en el m\u00f3n de l’art. Per\u00f2 potser, algunes veus ens donin alguna alternativa al fatalisme. Ganes de que arribi.<\/p>\n

M.V. Est\u00e0s convidat al Simposi de l’ACCA d’aquest any, que es titular\u00e0 “Subjectes en venda: precarietat laboral i pr\u00e0ctiques professionals del m\u00f3n de l’art”. Assumim que el punt de refer\u00e8ncia \u00e9s molt diferent si considerem el context angl\u00e8s (Londres), on vius actualment, i el context catal\u00e0 (Barcelona), on t’han convidat a venir; mentre \u00e9s sabut que Anglaterra t\u00e9 una pol\u00edtica cultural for\u00e7a independent i celebrat\u00f2ria, els contextos espanyol i catal\u00e0 estan experimentant, si \u00e9s que ha estat mai diferent, un llarg hivern cultural. Si li afegim a la falta de respecte hist\u00f2ric per la (diguem-li) “alta cultura” i la independ\u00e8ncia art\u00edstica que hem heretat del temps de Franco en el context espanyol, els recursos p\u00fablics han estat, en els darrers anys, m\u00e9s escassos que mai. Personalment no he experimentat un moment millor, per\u00f2 la gent diu que ho era … potser fa 15 anys. D’altra banda, podem entendre tamb\u00e9 que els cr\u00edtics i curadors s\u00f3n un perfil parasitari -sempre “depenem de”-. Si podem acceptar aix\u00f2, per qu\u00e8 seguim parlant de la precarietat en les pr\u00e0ctiques professionals en el m\u00f3n de l’art? Significa aix\u00f2 que creiem que treballem m\u00e9s (i millor) del que es considera? Significa aix\u00f2 que hem de comen\u00e7ar a pensar i viure la nostra realitat de manera diferent?<\/strong><\/p>\n

F.C. No crec que Londres representi un oasi de vitalitat cultural i de respecte per l’alta cultura. Al contrari. Igual que tot el m\u00f3n occidental, del qual n\u2019\u00e9s un dels centres, Londres est\u00e0 infestada d\u2019una nova onada d’anti-intel\u00b7lectualisme i conformisme cultural. Molt d’aix\u00f2 t\u00e9 a veure amb el que entenem per “cultura contempor\u00e0nia”. El que \u00e9s contemporani \u00e9s veritablement “del seu temps”: est\u00e0 en l\u00ednia amb el seu propi moment hist\u00f2ric, i nom\u00e9s pret\u00e9n representar-lo de la manera m\u00e9s precisa possible. El conformisme est\u00e0 aix\u00ed impl\u00edcit en la cultura contempor\u00e0nia, ja que el mateix acte de conformar-se al present (i, per tant, indirectament, de glorificar-lo com l’\u00fanic present possible) est\u00e0 impl\u00edcit en la mateixa noci\u00f3 de ser contemporani.<\/p>\n

El m\u00f3n occidental contemporani sembla haver expulsat gaireb\u00e9 per complet la cultura humanista i, amb ella, la idea de la perfectibilitat humana com a finalitat \u00e8tica \u00faltima. No serveix de res el perseguir l’alta cultura, perqu\u00e8 realment no hi ha difer\u00e8ncia entre l’alta i la baixa: i no hi ha difer\u00e8ncia, perqu\u00e8 aparentment no hi ha cap lloc m\u00e9s alt on anar que l’aqu\u00ed. \u00c9s tot un exercici per matar el temps amb seguretat abans de morir, possiblement evitant destruir el nostre planeta en el proc\u00e9s. Una cultura que \u00e9s contempor\u00e0nia a aquest esperit de la nostra \u00e8poca \u00e9s necess\u00e0riament una anti-cultura. \u00c9s simplement una q\u00fcesti\u00f3 d’administrar entreteniment per a les masses mortals mentre treballen el seu cam\u00ed a la tomba. Els llocs d’animadors, curadors i artistes s\u00f3n molt baixos a la llista: les seves coses no s\u00f3n molt divertides (encara que sovint tracten de competir amb parcs tem\u00e0tics i programes de com\u00e8dia) i la seva contribuci\u00f3 a l’economia en general \u00e9s molt marginal. La seva marginalitat \u00e9s completament comprensible.<\/p>\n

Si un volgu\u00e9s reviure el seu rol, podria immediatament pensar en millorar la seva oferta a la seva audi\u00e8ncia contempor\u00e0nia al llarg de la l\u00ednia de la cultura del nostre temps. Dit d’una altra manera, haur\u00edem de replantejar-nos qu\u00e8 fan els artistes, els escriptors, els m\u00fasics, etc., i el que podem dir amb cultura. \u00bfLa cultura ha de ser ‘del seu temps’, si ‘el seu temps’ \u00e9s un abisme de cruel mediocritat i estupor nihilista? \u00bfCom podem comen\u00e7ar a parlar d’un temps i un m\u00f3n que no \u00e9s el present? I si ho f\u00e9ssim, \u00bfestar\u00edem fent cultura? En altres paraules, la q\u00fcesti\u00f3 del \u00abtreball cultural\u00bb en la seva declinaci\u00f3 contempor\u00e0nia no mereix m\u00e9s atenci\u00f3 que qualsevol altra q\u00fcesti\u00f3 relacionada amb l’ocupaci\u00f3 en qualsevol camp: no hi ha res especial o \u00fanic en la creaci\u00f3 de la cultura contempor\u00e0nia. Per\u00f2 si volem discutir la possibilitat de crear un nou tipus de cultura i, per tant, un nou tipus de creadors de cultures, primer hem de comen\u00e7ar a parlar de la creaci\u00f3 d’un nou tipus de realitat. Hem de sortir del nostre temps actual i mirar cap a un temps que no \u00e9s nom\u00e9s “contemporani”, o “futur” o “passat”, aix\u00f2 \u00e9s realment un altre moment. Aix\u00f2 \u00e9s, penso, la nostra tasca i desafiament d’avui dia.<\/p>\n

Al teu llibre The Last Night: anti-work atheism adventure<\/em> (Zero Books, 2013), afirmes que el treball \u00e9s la nova religi\u00f3, i la manera en qu\u00e8 la gent es relaciona cada vegada m\u00e9s i m\u00e9s intensament amb ell, una resposta a aquesta “obedi\u00e8ncia” -per posar-ho en els teus paraules- de la qual no podem escapar: Nosaltres, com a humanitat, estem constantment buscant retre homenatge a aquestes “abstraccions normatives” (alguns en diuen ideals, d\u2019altres podrien entendre el concepte m\u00e9s r\u00e0pidament si ho anomenem D\u00e9u, Naci\u00f3 o Treball). Tamb\u00e9 defenses, com distanciament aut\u00f2nom definitiu d’aquesta obedi\u00e8ncia, un “ateisme radical”, que ens alliberar\u00e0 d’aquestes abstraccions normatives convertint-nos en “malgastadors”, una etiqueta que suggereixes per definir una modalitat \u00e8tica de subjectivaci\u00f3 respecte de la comunitat -o el m\u00f3n en que vivim. En un camp de treball (i pensament) tan exageradament simb\u00f2lic, com podem aconseguir defensar els cr\u00edtics basats en la cultura i, tot i aix\u00f2, malbaratar (o parasitar) el nostre context m\u00e9s proper?<\/strong><\/p>\n

El subt\u00edtol del meu llibre esmentava una forma d\u2019\u201cateisme radical\u201d. Per\u00f2, com sol ser el cas, quan l’ateisme \u00e9s portat a l’extrem, es troba paradoxalment molt a prop del pensament religi\u00f3s. Quan parlava de malbaratament, advocava per una relaci\u00f3 de desafecci\u00f3 cap a les “abstraccions normatives” del m\u00f3n, que no est\u00e0 massa lluny de la sospita vers el “m\u00f3n”, a l\u2019origen de diverses experi\u00e8ncies religioses -particularment amb els gn\u00f2stics.<\/p>\n

La meva invitaci\u00f3 s’orientava a considerar l’aparell ling\u00fc\u00edstic que mant\u00e9 unit el nostre m\u00f3n pel que \u00e9s: un mer llenguatge m\u00e9s que la totalitat de l’exist\u00e8ncia. Sobre aquesta base, un pot relacionar-se amb les demandes emeses per les abstraccions normatives del dia (treballa! consumeix! diverteix-te! juga! odia!) amb certa dist\u00e0ncia. No \u00e9s una dist\u00e0ncia cr\u00edtica (no t\u00e9 sentit intentar provar com incorrecte quelcom que, com el llenguatge, \u00e9s constitutivament veritable nom\u00e9s en refer\u00e8ncia a si mateix), sin\u00f3 una dist\u00e0ncia emancipadora.<\/p>\n

Tanmateix, si volem desenvolupar aquesta dist\u00e0ncia, aquesta dist\u00e0ncia dilapidadora entre nosaltres i el llenguatge que governa el nostre m\u00f3n, necessitem tenir alguna cosa que sobrepassi i escapi d\u2019aquesta xarxa ling\u00fc\u00edstica. Mentre som reductibles a les nostres definicions ling\u00fc\u00edstiques (les nostres dades i identitats), som necess\u00e0riament incapa\u00e7os d’escapar del parany. Necessitem mirar cap a un altre costat, cap a l\u2019\u00abinefable\u00bb, per trobar un terreny des del qual puguem actuar a dist\u00e0ncia, i aix\u00ed puguem iniciar un proc\u00e9s d’emancipaci\u00f3.<\/p>\n

Encara que aix\u00f2 no \u00e9s una cosa que he discutit en el meu llibre anterior, \u00e9s la part central d’un nou llibre sobre ‘m\u00e0gia’ que estic escrivint actualment. Crec que la creaci\u00f3 d’una nova realitat comen\u00e7a amb la identificaci\u00f3 d’un principi de realitat alternatiu: si el principi de realitat central de la nostra \u00e8poca actual \u00e9s el llenguatge absolut (vegeu, per exemple, l’omnipres\u00e8ncia del llenguatge de les finances, la inform\u00e0tica i les noves tecnologies), el nucli d’un sistema alternatiu ha de ser el camp de l’inefable. Si no identifiquem un nou principi de realitat, no aconseguirem crear un nou sistema de realitat, i sense un nou sistema de realitat, literalment no hi ha esperan\u00e7a d’afectar cap canvi substancial al nostre m\u00f3n, especialment si volem emp\u00e8nyer cap a qualsevol forma d’emancipaci\u00f3.<\/p>\n

Si us plau, corregeix-me si m’equivoco: com anarquista “utilitarista”, has defensat l’exist\u00e8ncia d’un “Estat” en termes d’\u00fas pr\u00e0ctic: a m\u00e9s de viure junts “en pau”, \u00e9s \u00fatil tenir una educaci\u00f3 p\u00fablica, un sistema de salut p\u00fablic, un sistema de transport p\u00fablic. Tamb\u00e9 has defensat una posici\u00f3 anti-Brexit. Tant de bo no fos aix\u00ed, per\u00f2 en lloc d’una cohort d’individus intel\u00b7lectuals que funden la seva conviv\u00e8ncia en termes de “camaraderia”, per utilitzar els teus termes, el que veig ara, a la llum dels recents esdeveniments (el senyor Trump va esdevenir el 45 \u00b0 President dels Estats Units, quan es formulaven aquestes preguntes), \u00e9s una societat occidental cada vegada m\u00e9s auto-encadenada a les aparences, vertiginosament egoista i centrada en les reflexions superficials i de curt termini. En aquest sentit, Trump s’ha convertit en una mena d\u2019”abstracci\u00f3 normativa”, la personificaci\u00f3 d’aquell rude x\u00e8rif que molta gent esperava, aquest “Messies” l’arribada del qual resoldr\u00e0 instant\u00e0niament els seus problemes. Les ments i els esperits de les persones semblen ser avui m\u00e9s petits, i el seu abast m\u00e9s estret. \u00c9s aix\u00f2 un pas previ a alguna cosa? On s’ha de situar la cr\u00edtica contempor\u00e0nia? On s’est\u00e0 produint o amagant l’art contemporani -ent\u00e8s aquest com l’art de “el seu temps”? On hem de exigir-lo?<\/strong><\/p>\n

No s\u00e9 quina mena d’anarquista s\u00f3c. Potser un anarquista individualista, o un de “funcional”? En qualsevol cas, les meves posicions pol\u00edtiques en aquest moment tenen a veure no tant amb l’anarquisme directament, sin\u00f3 amb un intent de crear o mantenir les condicions en qu\u00e8 un treball d’emancipaci\u00f3 sigui encara possible. Si imaginem el m\u00f3n com governat per persones com Theresa May, Marine Le Pen, Donald Trump, Recep Tayyip Erdo\u011fan i altres, podem veure immediatament quin tipus de prioritats es perseguiran. Tindrem una forma de capitalisme nacional de la mateixa manera que ten\u00edem el nacionalsocialisme fa gaireb\u00e9 un segle. Si amb una m\u00e0 conserves la ideologia de la T\u00e8cnica (com en la reducci\u00f3 de tot a un mer instrument per a l’expansi\u00f3 sense fi de la producci\u00f3) mentre que amb l’altra exhumes els dimonis de la xenof\u00f2bia i la paranoia assassina, el resultat \u00e9s una cosa molt lletja. No fa falta molt per veure-ho, ja que no es necessita molt per adonar-se que anem exactament en aquesta direcci\u00f3.<\/p>\n

En moments hist\u00f2rics com aquest, crec que tamb\u00e9 s\u00f3n crucials aquelles institucions febles i c\u00f2mplices que representen al Weimar d’avui. Per exemple, la UE tal com \u00e9s actualment no \u00e9s un far d’emancipaci\u00f3. No obstant aix\u00f2, \u00e9s una de les molt poques institucions que al mateix temps porta una espurna d’aquesta energia humanista que va sorgir despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial, alhora que va ser capa\u00e7 d’actuar com katechon<\/em> (en teologia, el “poder de retenci\u00f3 “que retarda l’apocalipsi). Per descomptat, res d’aix\u00f2 ser\u00e0 suficient a llarg termini: \u00e9s nom\u00e9s una manera de guanyar una mica de temps, mentre tractem d’organitzar la nostra resposta als esdeveniments.<\/p>\n

Com he dit abans, crec que el veritable desafiament en aquest punt \u00e9s m\u00e9s cultural que pol\u00edtic, i encara m\u00e9s fonamentalment, a nivell de sistemes de realitat. En aquest sentit, els creadors de la cultura tenen un paper tremendament important – un paper, per descomptat, que nom\u00e9s pot complir-se en la mesura que deixin de ser “contemporanis” al seu temps hist\u00f2ric. Necessitem aprofundir en la profunditat de la imaginaci\u00f3, buscant noves estructures sobre les quals puguem crear una realitat alternativa que puguem oferir com una alternativa mitol\u00f2gica a l’actual mitologia de la T\u00e8cnica i del capitalisme nacional. Hem de recular davant representacions “ir\u00f2niques” del conformisme i de la temptaci\u00f3 de cedir a les abstraccions normatives del nostre temps. Crec que ens hem d’atrevir a proclamar que ens cal una cultura veritablement alta, perqu\u00e8 certament hi ha un m\u00f3n m\u00e9s alt i millor que aquest que podem crear, i gent millor que nosaltres que pot existir algun dia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Federico Campagna \u00e9s un d’aquells pensadors que s\u00f3n vent per a les teves veles. Autor de The Last Night: anti-work atheism adventure (Zero Books, 2013) (La darrera nit, l’aventura de…<\/p>\n","protected":false},"author":1269,"featured_media":9587,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[3553],"tags":[5447,5764,5765,5560,5555,5621],"coauthors":[6447],"acf":[],"yoast_head":"\nEspecial ACCA: Entrevista a Federico Campagna – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/especial-acca-entrevista-a3421\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Especial ACCA: Entrevista a Federico Campagna – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Federico Campagna \u00e9s un d’aquells pensadors que s\u00f3n vent per a les teves veles. Autor de The Last Night: anti-work atheism adventure (Zero Books, 2013) (La darrera nit, l’aventura de...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/especial-acca-entrevista-a3421\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2016-11-23T01:00:00+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-07-10T10:29:50+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/11\/simposi_2016.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"670\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"345\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Marina Vives\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Marina Vives\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"11 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Marina Vives\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/especial-acca-entrevista-a3421\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/especial-acca-entrevista-a3421\/\",\"name\":\"Especial ACCA: Entrevista a Federico Campagna – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/especial-acca-entrevista-a3421\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/especial-acca-entrevista-a3421\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/11\/simposi_2016.jpg\",\"datePublished\":\"2016-11-23T01:00:00+00:00\",\"dateModified\":\"2023-07-10T10:29:50+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/ed5f8269b18478544df538bf3aea03e6\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/especial-acca-entrevista-a3421\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/especial-acca-entrevista-a3421\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/especial-acca-entrevista-a3421\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/11\/simposi_2016.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/11\/simposi_2016.jpg\",\"width\":670,\"height\":345,\"caption\":\"simposi_2016.jpg\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/especial-acca-entrevista-a3421\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Especial ACCA: Entrevista a Federico Campagna\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/ed5f8269b18478544df538bf3aea03e6\",\"name\":\"Marina Vives\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/8bab32d3d3bdc196694d4c2db6a43dcd\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/10712deef76591cf14666cd282c328bd?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/10712deef76591cf14666cd282c328bd?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Marina Vives\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/marina\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Especial ACCA: Entrevista a Federico Campagna – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/especial-acca-entrevista-a3421\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Especial ACCA: Entrevista a Federico Campagna – A*Desk","og_description":"Federico Campagna \u00e9s un d’aquells pensadors que s\u00f3n vent per a les teves veles. Autor de The Last Night: anti-work atheism adventure (Zero Books, 2013) (La darrera nit, l’aventura de...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/especial-acca-entrevista-a3421\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2016-11-23T01:00:00+00:00","article_modified_time":"2023-07-10T10:29:50+00:00","og_image":[{"width":670,"height":345,"url":"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/11\/simposi_2016.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Marina Vives","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Marina Vives","Temps estimat de lectura":"11 minuts","Written by":"Marina Vives"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/especial-acca-entrevista-a3421\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/especial-acca-entrevista-a3421\/","name":"Especial ACCA: Entrevista a Federico Campagna – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/especial-acca-entrevista-a3421\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/especial-acca-entrevista-a3421\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/11\/simposi_2016.jpg","datePublished":"2016-11-23T01:00:00+00:00","dateModified":"2023-07-10T10:29:50+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/ed5f8269b18478544df538bf3aea03e6"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/especial-acca-entrevista-a3421\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/especial-acca-entrevista-a3421\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/especial-acca-entrevista-a3421\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/11\/simposi_2016.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/11\/simposi_2016.jpg","width":670,"height":345,"caption":"simposi_2016.jpg"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/especial-acca-entrevista-a3421\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Especial ACCA: Entrevista a Federico Campagna"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/ed5f8269b18478544df538bf3aea03e6","name":"Marina Vives","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/8bab32d3d3bdc196694d4c2db6a43dcd","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/10712deef76591cf14666cd282c328bd?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/10712deef76591cf14666cd282c328bd?s=96&d=mm&r=g","caption":"Marina Vives"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/marina\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9601"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1269"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9601"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9601\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17209,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9601\/revisions\/17209"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/9587"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9601"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9601"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9601"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=9601"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}