![\"Searching_for_sugar_title_portada_.jpg\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/12\/Searching_for_sugar_title_portada_.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
– Sheldon Cooper: As\u00ed que artista\u2026 Investigaci\u00f3n en cultura<\/em> – IProductions, 2012.<\/strong> <\/p>\n Hi ha qui creu que la investigaci\u00f3 \u00fanicament es d\u00f3na si es segueix una metodologia concreta. Entra a debat si pot realment existir investigaci\u00f3 en el camp art\u00edstic. Si b\u00e9 voler sotmetre a l’art a estructures r\u00edgides i universals \u00e9s una contradicci\u00f3 en si mateixa, no per aix\u00f2 \u00e9s menys cert que els artistes han tret profit a m\u00e8todes propis d’altres disciplines, com les ci\u00e8ncies pures o ci\u00e8ncies socials per dur a terme el seu treball. L’art actua com un espai per a l’experimentaci\u00f3 i especulaci\u00f3 te\u00f2rica que pot remoure consci\u00e8ncies, aportar coneixement i algun que altre descobriments a la societat. Encara que a difer\u00e8ncia d’altres professions, no t\u00e9 cap obligaci\u00f3 de fer-ho, i aquest desinter\u00e8s permet el desvergonyiment, el joc, l’absurd, l’humor, el fer-nos trontollar els fonaments de la certesa, de les veritats establertes, fer-nos, potser, m\u00e9s conscients dels nostres errors, injust\u00edcies, sense sentits i meravelles. En aquest espai al marge, sense normes ni protocols, \u00e9s on la recerca art\u00edstica es distingeix de la resta de les altres investigacions. I tot aix\u00f2 no \u00e9s una cosa que es faci per ensopegada. Requereix d’un temps d’estudi, pensament, observaci\u00f3. Un temps per idear, comparar, esbossar, especular, provar i rectificar, i en molts d’aquests casos, hores en qu\u00e8 no s’ha produ\u00eft res. <\/p>\n Aix\u00ed ha estat des de tots els temps, generar coneixement no \u00e9s exclusivament propi de l’art actual. La hist\u00f2ria de l’art deixa clar que, en cadascuna de les seves etapes hi ha hagut una voluntat expressiva en la qual es guanyava enteniment, ja des dels seus inicis en les pintures rupestres representant les seves hist\u00f2ries de cacera. L’art ha estat un recurs m\u00e9s per a comprendre el m\u00f3n. No obstant aix\u00f2, s\u00ed que s\u00f3n caracter\u00edstics de la nostra societat els formats heterogenis. Entre les possibles combinacions i exploracions que es poden marcar en la investigaci\u00f3 art\u00edstica, Henk Borgdoff [[El debat sobre la investigaci\u00f3 en les arts<\/em> (2010)]] distingeix tres tipus, segons siguin “sobre les arts”, “per a les arts” o investigaci\u00f3 “en les arts”.<\/p>\n Les investigacions sobre les arts<\/em> es caracteritzen per tenir l’objectiu d’estudiar la pr\u00e0ctica art\u00edstica, de reflexionar i interpretar des de la teoria. Aqu\u00ed podem trobar investigacions realitzades per te\u00f2rics actualitzats tipus la youtuber Ter (@teruriru) en qu\u00e8 analitza i vincula q\u00fcestions de l’art i l’arquitectura amb la cultura popular; s\u00e8ries, celebrities i reality shows. Les seves investigacions es converteixen en xous en l\u00ednia, s\u00f3n teories socarrades, no per aix\u00f2 menys certes, pensades o significatives. Ter aplica els m\u00e8todes integrats de la seva formaci\u00f3 en arquitectura: rigor, precisi\u00f3, capacitat de ser resolutiu… Aix\u00ed ho mostra sl seu m\u00edtic v\u00eddeo \u201cLa importancia del culo de Kim Kardashian\u201d on afirma que la proporci\u00f3 \u00e0uria mor a partir de l’aparici\u00f3 de les Kardashian i les seves noves proporcions corporals. Exposa la informaci\u00f3 obtinguda de la seva hip\u00f2tesi, descobriments i esquemes i el compara amb el cas de Le Corbusier quan va relacionar les mesures del Parteneu amb les mesures d’un cotxe dels 70. El\u00b7lipses, al\u00e7ats, dibuixos 3D; s’esmicola el cul de la Kardashian per poder aplicar una nova unitat de mesura, que segons Ter, \u00e9s la pr\u00f2pia de la nostra actualitat.<\/p>\n En el cas de la investigaci\u00f3 per a les arts<\/em>, l’art no \u00e9s tant l’objecte d’investigaci\u00f3, sin\u00f3 el seu objectiu. S\u00f3n estudis que es duen a terme per realitzar una pr\u00e0ctica art\u00edstica en concret. \u00c9s el cas per exemple de Choy Ka Fai, que per cert, s’auto-defineix no com a artista sin\u00f3 com a “speculative designer”. Les seves experimentacions tecnol\u00f2giques i cient\u00edfiques li han perm\u00e8s desenvolupar una mem\u00f2ria digital que cont\u00e9 ic\u00f2nics moviments de la hist\u00f2ria de la dansa. Aquests implants emeten est\u00edmuls als m\u00fasculs que responen amb contraccions i moviments, generant el que podr\u00edem anomenar coreografies programades<\/em>. O el cas de Lucy McRae, que tampoc es considera artista, ni dissenyadora de moda, que \u00e9s el que va estudiar, sin\u00f3 que s’auto-proclama arquitecta del cos. McRae, al costat d’un equip d’experts en diferents disciplines, (tecnologia, biologia…) explora formes de transformaci\u00f3 del cos. Els seus dissenys actuen com una extensi\u00f3 del teixit org\u00e0nic. Ha dut a terme tant tatuatges el\u00e8ctrics com p\u00edndoles perfumades que modifiquen l’olor corporal.<\/p>\n En tercer i \u00faltim lloc, la investigaci\u00f3 en les arts<\/em> es refereix a la investigaci\u00f3 que no assumeix la separaci\u00f3 entre l’investigador i la pr\u00e0ctica art\u00edstica. Aquest acostament est\u00e0 basat en la idea que no hi ha cap divisi\u00f3 fonamental entre teoria i pr\u00e0ctica. La mateixa investigaci\u00f3 \u00e9s l’obra d’art. Entren en comuni\u00f3 les narratives ficcionals amb els recursos de l\u2019storytelling<\/em>, l\u2019stand comedy<\/em> o de les eines pedag\u00f2giques, amb les possibilitats que brinda la tecnologia juntament amb la creativitat. Aix\u00ed ens trobem amb treballs com: E-Mails Concerning Happenings Considering Photography<\/em> de Ryan Rivadeneyra, The inhabitants of images<\/em> de Rabih Mrou\u00e9, Afrogalactica<\/em> Kapwani Kiwanga, et al. En molts d’aquests casos aquest tipus de pr\u00e0ctiques s\u00f3n conegudes com confer\u00e8ncies performatives; presentacions expandides que estan a mig cam\u00ed entre l’acci\u00f3 i el discurs, entre l’acad\u00e8mia i l’espectacle. Hi ha espais destinats a la seva difusi\u00f3 com el Journal for Artistic Research, plataforma destacada pel rigor i la forma creativa de presentar les investigacions art\u00edstiques l\u00ednia. O en el context barcelon\u00ed cabrien els projectes d’Hangar i espec\u00edficament el Grid Spinoza, on anualment reben professionals per a la investigaci\u00f3 a la cru\u00eflla entre art, ci\u00e8ncia i tecnologia.<\/p>\n En tots aquests casos, si els investigadors art\u00edstics segueixen o no al peu de la lletra metodologies obertes perqu\u00e8 puguin ser revisades o ampliades per altres; si llancen hip\u00f2tesis i les demostren, falsegen, les testen, contrasten, i revisen entre parells… \u00e9s el de menys. Com \u00e9s el de menys que s’ocultessin certs detalls en el documental que va sacsejar l’espectador occidental fa uns anys sobre el “desaparegut” i “redescobert” m\u00fasic Sixto Rodr\u00edguez. Al final amb el que un es queda \u00e9s amb les bones hist\u00f2ries.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" – Sheldon Cooper: As\u00ed que artista\u2026 Antonio Ortega: Noto cierta desconfianza en esas palabras\u2026 S: Bueno, soy cient\u00edfico, como comprender\u00e1s el arte contempor\u00e1neo me parece algo demasiado et\u00e9reo e irrelevante….<\/p>\n","protected":false},"author":1331,"featured_media":9596,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[3754],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n
\n
Antonio Ortega: Noto cierta desconfianza en esas palabras\u2026
\n
S: Bueno, soy cient\u00edfico, como comprender\u00e1s el arte contempor\u00e1neo me parece algo demasiado et\u00e9reo e irrelevante.
\n
A: Qu\u00e9 curioso, yo creo que artistas y cient\u00edficos tenemos mucho que aprender los unos de los otros. De hecho, creo que los artistas tambi\u00e9n investigamos, ambos somos investigadores, \u00a1ch\u00f3cala colega!
\n
S: \u00bfInvestigar? \u00bfEl arte es investigaci\u00f3n? \u00bfA qu\u00e9 le llamas t\u00fa investigar? Lanzar hip\u00f3tesis, demostrar, falsear, testar, contrastar, revisi\u00f3n entre pares…\u00bfTodo eso haces cuando pintas un cuadro?<\/p>\n