![\"Screen_Shot_2016-11-28_at_11-20-58_PM.png\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/12\/Screen_Shot_2016-11-28_at_11-20-58_PM.png\")
<\/p>\n<\/p>\n
Una de les m\u00e0ximes m\u00e9s conegudes de Marcel Duchamp \u00e9s aquella que afirma que l’art \u00e9s un joc amb totes les persones de totes les \u00e8poques. El respirador escaquista estimulava aix\u00ed la visi\u00f3 l\u00fadica, l’especulaci\u00f3 hist\u00f2rica, i la imaginaci\u00f3 activa com a coordenades per a la creaci\u00f3. La investigaci\u00f3 art\u00edstica ha canalitzat aquest impuls de recerca per definir una producci\u00f3 cr\u00edtica que alternant m\u00e8todes aconsegueix generar un altre tipus de l\u00f2gica, l’aplicaci\u00f3 de la qual abasta amplis camps del coneixement. A nivell acad\u00e8mic i com a resultat del Proc\u00e9s de Bolonya (que integra els sistemes educatius dels pa\u00efsos d’\u00e0mbit europeu, m\u00e9s enll\u00e0 dels l\u00edmits de la Uni\u00f3 Europea, incloent a R\u00fassia, Turquia o Kazakhstan), han aparegut doctorats i departaments que defineixen aquesta \u00e0rea, majorment per la necessitat de sistematitzar l’espai per poder accedir a recursos econ\u00f2mics. Aix\u00ed, en els \u00faltims temps s’han multiplicat els articles i llibres dedicats a aquesta “disciplina” abundant en una ret\u00f2rica que sovint contribueix a la confusi\u00f3, i que \u00e9s facilitada pel mateix sistema universitari i all\u00f2 del “publish or perish” que segueix vigent com a via per justificar l’activitat acad\u00e8mica i aconseguir un reconeixement basat en el nombre de cites. Dit aix\u00f2, aquells als quals els interessi saber m\u00e9s sobre investigaci\u00f3 art\u00edstica poden buscar refer\u00e8ncies al MIT o al Book of Books de la dOCUMENTA (13) [[D’especial inter\u00e8s per la intu\u00efci\u00f3 \u00e9s el text de Chus Mart\u00ednez.]], recrear-se amb Aby Warburg, llegir la Hito Steyerl i la Ute Meta Bauer, o navegar per internet a la recerca de xarxes universit\u00e0ries i publicacions a l’\u00fas. En lloc de resumir aqu\u00ed aquest immens espai, m’agradaria suggerir la intu\u00efci\u00f3 com a eina per a la inexactitud, i a la inexactitud com un espai d’oposici\u00f3.<\/p>\n
A la Introducci\u00f3 a la metaf\u00edsica<\/em> Henri Bergson suggereix la intu\u00efci\u00f3 com una via de coneixement diferent de l’an\u00e0lisi. La cr\u00edtica de Bergson a l’an\u00e0lisi es fonamenta en com aquest \u00e9s una aplicaci\u00f3 sistem\u00e0tica d’estructures pre-determinades, una representaci\u00f3 que delimita i codifica l’objecte d’estudi traduint a una representaci\u00f3 manipulable i per aix\u00f2 distanciada de la seva ess\u00e8ncia. Per contra, la intu\u00efci\u00f3 sincronitza amb l’objecte en q\u00fcesti\u00f3, facilitant una flu\u00efdesa, un tipus de connexi\u00f3 que evita la imposici\u00f3 d’un coneixement previ, fent emergir una simpatia intel\u00b7lectual<\/em> des d’on pensar una composici\u00f3 diferent, un coneixement que no \u00e9s finalitat en si mateix sin\u00f3 que genera quelcom m\u00e9s enll\u00e0 d’una ra\u00f3 causal. Aix\u00ed, la intu\u00efci\u00f3 \u00e9s una eina del pensament associatiu, que va m\u00e9s enll\u00e0 del rigor cient\u00edfic per permetre una relaci\u00f3 diferent entre elements, evidenciant el moviment com a forma de pensament. Al mateix temps ens aporta un altre tipus d’aprensi\u00f3 del m\u00f3n i entra en sintonia amb aquelles formes de saber no regulat. Aqu\u00ed hi ha el risc d\u2019aquell que confon un coneixement no regulat per un coneixement basat nom\u00e9s en la seva pr\u00f2pia experi\u00e8ncia, fent d’aquest una v\u00edctima m\u00e9s del xarlatanisme o en el millor dels casos de la ignor\u00e0ncia hist\u00f2rica, on cada generaci\u00f3 repeteix els mateixos passos com si fossin nous descobriments.<\/p>\n La investigaci\u00f3 derivada de la intu\u00efci\u00f3 ens condueix per una banda a un procediment alterat capa\u00e7 de tractar objectes d’estudi dispars i aconseguir relacions inesperades, reveladores de les condicions del present. Tant si parlem del disseny dels taulells comercials a l’Ex-Iugosl\u00e0via, com si tractem les xarxes de distribuci\u00f3 de coca\u00efna a les universitats americanes, el pensament intu\u00eftiu tendeix a evidenciar la manera en qu\u00e8 aquests fen\u00f2mens s’interconnecten en xarxes i vinculacions que alteren les narratives constru\u00efdes (oficials). Aix\u00ed, la investigaci\u00f3 art\u00edstica \u00e9s la producci\u00f3 d’un discurs contra l’hegemonia i la norma (Steyerl), a partir de la recuperaci\u00f3 d’episodis hist\u00f2rics que demostren com l’ordenament actual \u00e9s pura propaganda programada per desactivar riscos i oposicions. Les teories conspiratives entren dins d’aquest espai de redefinici\u00f3 del present, essent alhora una eina de distracci\u00f3 dissenyada per poders secrets i una mena de proto-periodisme d’investigaci\u00f3. Una interessant dissecci\u00f3 d’aquest fenomen la trobem al recent documental d’Adam Curtis HyperNormalisation<\/em> (2016) on s’exposa el perceptual management<\/em>, com una estrat\u00e8gia de manipulaci\u00f3 d’all\u00f2 que veiem i sentim. El terme de moda, post-truth<\/em> (post-veritat), ens indica la profunditat de caiguda del raonament p\u00fablic aprofitat per sectors per al control de la imaginaci\u00f3 i de la por. Benvinguts a la Post-Democr\u00e0cia.<\/p>\n La intu\u00efci\u00f3 \u00e9s a m\u00e9s una eina de coneixement que ens aboca a una relaci\u00f3 impredictible i ens guia cap a resultats que no necessiten d’un raonament expl\u00edcit, fent emergir una inexactitud que tot i ser informada evita la precisi\u00f3. Un gest d’oposici\u00f3 a estructures d’efic\u00e0cia i productivitat estandarditzades pel neoliberalisme, similar a la negaci\u00f3 de la feina que en aquest m\u00f3n en crisi s’ha tornat tab\u00fa. Avui en dia tots estem ocupats per\u00f2 ning\u00fa fa res. La precarietat i l’eliminaci\u00f3 dels l\u00edmits entre treball i vida nodreix un discurs de culpa en no ser productiu, condemnant a l’ostracisme laboral a aquells que no s’adapten als ritmes i m\u00e8todes pre-determinats. Un discurs que al seu torn \u00e9s alimentat per la ret\u00f2rica de l’spa, els recessos i el coaching, els quals es beneficien dels mateixos ritmes que diuen combatre. L’exclusi\u00f3 i l’ansietat paralitzen l’individu, que atordit testifica l’enfonsament de la fantasia del confort europeu i l’emerg\u00e8ncia de la pitjor combinaci\u00f3 entre intoler\u00e0ncia, fanatisme i depredaci\u00f3 econ\u00f2mica, (neoliberalisme i neofeixisme van de la m\u00e0). Les condicions de treball resultants de la crisi ja existien anteriorment en el sector de l’art i la cultura, situant al professional de l’art a l’avantguarda de la flexibilitat laboral, de la hero\u00efcitat<\/em> de l’emprenedor, i de l’apropiaci\u00f3 del treball no-remunerat.<\/p>\n Tot i saber que l’\u00fanica sortida \u00e9s el canvi del model de producci\u00f3, seguim lligats a una din\u00e0mica d’explotaci\u00f3 i extracci\u00f3, que \u00e9s alhora el reflex d’un model de producci\u00f3 de coneixement. El Coneixement Situat<\/em> de Donna Haraway ens proposa una manera de veure el m\u00f3n que abandona la mirada omnipresent sobre un objecte passiu i estable, per buscar una objectivitat a partir d’una perspectiva parcial. Un coneixement que correspon a un subjecte partit i contradictori capa\u00e7 d’interrogar i imaginar una altra construcci\u00f3 de la realitat, una visi\u00f3 que no \u00e9s possessi\u00f3, sin\u00f3 “imperfecci\u00f3 lligada” que ens permet ajuntar-nos amb un altre per veure junts, sense la necessitat de ser un altre. La connexi\u00f3 parcial com a font de coneixement.<\/p>\n Vull advocar per la inexactitud, com Paul Lafargue defensava la mandra, evidenciant com la feina, i en aquest cas el rigor (fermesa), \u00e9s una malaltia que delimita a llarg termini, tant la capacitat de vida com de pensament. Lafargue pronostica el nostre m\u00f3n: “La passi\u00f3 cega, perversa i homicida del treball transforma la m\u00e0quina alliberadora en instrument d’esclavitud dels homes lliures: la seva productivitat els empobreix”. La distribuci\u00f3 del treball o la reducci\u00f3 de la jornada laboral haurien de seguir endavant per propiciar una economia sostenible al mateix temps que ens atorgaria espai per ser intu\u00eftius i ser inexactes, buscant amb aix\u00f2 no un fi, sin\u00f3 un proc\u00e9s obert a la curiositat i a la sorpresa sobre el coneixement del m\u00f3n. El gendre de Marx ens indica un cam\u00ed per aconseguir una societat que superi el “dogma del treball” per alliberar-se socialment, experimentar en les arts i en l’amor, gaudir i descobrir des del llit com “la m\u00e0quina \u00e9s la redemptora de la humanitat”. Tra\u00e7ar una l\u00ednia per connectar mandra i inexactitud \u00e9s arriscat, potser ir\u00f2nicament f\u00fatil, per\u00f2 m’atrevir\u00e9 a connectar-les com a activitats del desig, que contenen en si mateixes un gaudi de l\u2019inacabat i l’esdevenir.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Una de les m\u00e0ximes m\u00e9s conegudes de Marcel Duchamp \u00e9s aquella que afirma que l’art \u00e9s un joc amb totes les persones de totes les \u00e8poques. El respirador escaquista estimulava…<\/p>\n","protected":false},"author":1267,"featured_media":9604,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[3754],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n