![\"Guerilla-Girls-Guardian.jpg\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/12\/Guerilla-Girls-Guardian.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
No tinc tema per a aquest text. Hauria de tractar sobre investigaci\u00f3 art\u00edstica, per\u00f2 justament, tampoc tinc tema d’investigaci\u00f3 art\u00edstica. Audre Lorde deia alguna cosa aix\u00ed com que no hi ha un sol tema de lluita perqu\u00e8 no vivim vides d’un sol tema. En angl\u00e8s la frase funciona millor perqu\u00e8 utilitza la paraula issue<\/em>, que pot significar tema o problema. I aqu\u00ed ja comen\u00e7a a ser interessant la investigaci\u00f3, quan sorgeixen problemes, conflictes generats per les difer\u00e8ncies. Com l’homologaci\u00f3 i la normalitat, ja sabem que acaben malament i amb diverses baixes en el cam\u00ed, les solucions als problemes haurien de ser discursives i creatives, no esborrar la difer\u00e8ncia.<\/p>\n Virginie Despentes comen\u00e7a aix\u00ed Teoria King Kong<\/em>: ”Escric des de la lletjor i per a les lletges, les velles, les camioneres, les fr\u00edgides, les mal follades, les hist\u00e8riques, les tarades, totes les excloses del gran mercat de la bona noia. I comen\u00e7o per aqu\u00ed perqu\u00e8 les coses quedin ben clares: no em disculpo de res, ni vinc a queixar-me. No canviaria el meu lloc per cap altre perqu\u00e8 ser Virginie Despentes em sembla un assumpte m\u00e9s interessant que cap altre”. Molt bona manera de comen\u00e7ar; deixant les coses ben clares. I en efecte, el llibre continua aix\u00ed, sense disculpar-se per res, sense queixes, per\u00f2 s\u00ed amb lluita, guerra.<\/p>\n Escriure des d’aquesta posici\u00f3 comporta problemes: problemes amb els paios que no suporten aquest tipus de relats, amb les feministes que detesten la sexualitat expl\u00edcita explicada per una puta, amb les editorials i la premsa i amb el personatge mateix; Virginie Despentes \u00e9s un pseud\u00f2nim, el nom fictici amb qu\u00e8 l’autora signa novel\u00b7les i pel\u00b7l\u00edcules. Dir qu\u00e8 penses, parlar d’experi\u00e8ncies personals i no de les narracions que facin altres sobre la vida, vol dir que caur\u00e0s malament a algunes persones. De nou; no caure b\u00e9 a tothom \u00e9s un avantatge, no un inconvenient.<\/p>\n M\u00e9s noies buscant problemes; Maggie Nelson, amb Bluets<\/em>. Un llibre que parteix d’una investigaci\u00f3 sobre un color, el blau. Un llibre que en el proc\u00e9s d’escriure, es desborda cap a d\u2019altres temes i emocions que creuen l’escriptura mentre aquesta passa. La vida filtrant-se en el text: una ruptura amorosa, plorar davant del mirall, la malaltia d’una amiga propera, llargs viatges en cotxe, sexe a quatre potes en hotels barats, m\u00e9s ll\u00e0grimes i ulls inflats. Enmig d’aquestes emocions el blau; coses blaus, la roba blava dels Tuareg, la teoria del color de Goethe, llacs i flors blaves. Malenconi\u00f3s, salnitre com el mar i les ll\u00e0grimes. Per alguna cosa la paraula blue<\/em> en angl\u00e8s no \u00e9s nom\u00e9s el color, sin\u00f3 que serveix tamb\u00e9 com a adjectiu equivalent a sentir tristesa. Bluets<\/em> est\u00e0 escrit en cap\u00edtols numerats i curts, de vegades s\u00f3n par\u00e0grafs, de vegades una sola frase. Maggie Nelson escriu tamb\u00e9 poesia, aix\u00ed que per qu\u00e8 no mantenir aquesta estructura r\u00edtmica. Fer que el text sigui llegit amb els ritmes de la respiraci\u00f3: panteixant mentre folles, entretallat en plorar, llarg i suau quan est\u00e0s relaxada. Cos escrivint, cos llegint.<\/p>\n Hi ha incomoditat en els llocs des d’on s’escriuen aquests llibres, des del carrer o des de la ferida. Sense homenatge ni tebiesa les experi\u00e8ncies s\u00f3n comptades i posades en circulaci\u00f3 amb brutalitat i tendresa, cops de puny i mossegades als que estan a dalt, petons i abra\u00e7ades als que es t\u00e9 al costat. Hi ha veus dins de l’acad\u00e8mia que tamb\u00e9 poden produir problemes si parlen des de la difer\u00e8ncia. Qu\u00e8 \u00e9s tot el corrent post humanista sin\u00f3 un gir de c\u00e0mera, un canvi d’enfocament per descentralitzar l’antropocentrisme i evidenciar una cosa que ja sospit\u00e0vem?; que aquest suposat centre segur no existeix, que no hi ha veritats, nom\u00e9s interpretacions.<\/p>\n Karen Barad fa servir un exemple a partir de les teories del fil\u00f2sof i f\u00edsic Niels Bohr, quan diu que en l’estudi dels \u00e0toms l’observador i l’instrument amb qu\u00e8 s’observa afecten el que s’ha observat, qu\u00e8 ens queda si l’instrument que utilitzem \u00e9s el llenguatge, condici\u00f3 i l\u00edmit del pensament? Potser nom\u00e9s el dubte, l’estranyament i l’impredictible, el cos i la mat\u00e8ria com a llocs de veritat. Rossi Briadotti diu que el post humanisme s’ocupa de what is left to the left<\/em>. (De nou, frases que nom\u00e9s funcionen en angl\u00e8s: el que li queda a l’esquerra.) \u00bfI si investigar t\u00e9 m\u00e9s a veure amb aix\u00f2 d’obrir escletxes, generar esquerdes en comptes d’assenyalar camins o apuntar a adreces?<\/p>\n Un altre autor inc\u00f2mode, odiat en la seva \u00e8poca per la dreta i l’esquerra; Pier Paolo Pasolini, va alertar en diverses ocasions que el gran problema dels nostres temps seria l’homologaci\u00f3 del pensament (el fest\u00ed capitalista no \u00e9s m\u00e9s que aix\u00f2: que et donin merda per menjar i que t’agradi, en una taula en la qu\u00e8 seiem tots, com en la pel\u00b7l\u00edcula de Sal\u00f3: ministres, jutges, policies, treballadors i els fills de tots aquests). Homologar el pensament \u00e9s desitjar tots el mateix, parlar tots igual, consensuar la idiotesa; la incapacitat de sortir d’un mateix i dels espais de seguretat. Pasolini deia que l’obrer avui parla i pensa com l’amo. En l’\u00fanica cosa que es distingeixen \u00e9s en el cos; la veu cascada, la pell esquerdada i la cara cansada del treballador. Perqu\u00e8 deixem-nos estar de contes: no tots som iguals. Els nostres cossos no ho s\u00f3n, no tots els cossos poden el mateix, ni estan de la mateixa manera en el mateix lloc. Els nostres cossos s\u00f3n com els \u00e0toms de Bohr.<\/p>\n En moltes edicions de Teoria King Kong<\/em> apareix en portada la il\u00b7lustraci\u00f3 d’una noia i un goril\u00b7la gegants destruint una ciutat. Cos hum\u00e0 i cos animal arrasant amb la civilitzaci\u00f3. Llegeixo a la revista Parole de Queer<\/em> ”El feminisme no \u00e9s un humanisme” de Paul B. Preciado: ”El canvi necessari \u00e9s tan profund que es diu que \u00e9s impossible. Tan profund que es diu que \u00e9s inimaginable. Per\u00f2 l’impossible est\u00e0 per venir. I l’inimaginable \u00e9s merescut. Qu\u00e8 era el m\u00e9s impossible i el m\u00e9s inimaginable, l’esclavitud o la fi de l’esclavitud? El temps de l\u2019animalisme \u00e9s el de l’impossible i l’inimaginable. Aquest \u00e9s el nostre temps: l’\u00fanic que ens queda. (…) Senyors, senyores i altres, d’una vegada per totes, el feminisme no \u00e9s un humanisme. El feminisme \u00e9s un animalisme. O per dir-ho d’una altra manera, l’animalisme \u00e9s un feminisme expandit i no-antropoc\u00e8ntric”.<\/p>\n Per acabar amb la mateixa autora amb la que comen\u00e7ava, prenent de nou una frase d’Audre Lorde: No es pot destruir la casa de l’amo amb les seves eines. Hem d\u2019inventar-les, les nostres armes i els nostres espais, amb els nostres cossos i gestos. I que els llibres siguin destrals per trencar gel, maces amb les que, com en la portada de Teoria King Kong<\/em> trencar all\u00f2 constru\u00eft. Obrir esquerdes, anar-se colant, fer m\u00e9s gran el forat fins que al final entrem totes, humanes i b\u00e8sties, i ja no quedi centre.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" No tinc tema per a aquest text. Hauria de tractar sobre investigaci\u00f3 art\u00edstica, per\u00f2 justament, tampoc tinc tema d’investigaci\u00f3 art\u00edstica. Audre Lorde deia alguna cosa aix\u00ed com que no hi…<\/p>\n","protected":false},"author":1275,"featured_media":9610,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[3754],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n