![\"color_guate.jpg\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2016\/12\/color_guate.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Aquesta investigaci\u00f3 va comen\u00e7ar amb la intenci\u00f3 de revisar el color en els mitjans de comunicaci\u00f3 a Guatemala durant els \u00faltims 36 anys, concentrant-se en el per\u00edode partint de 1980 fins al 2016. Durant aquest temps vam aconseguir aglutinar els anys m\u00e9s violents del conflicte armat intern, el qual va tenir una durada de 36 anys, i la postguerra. Els Acords de Pau van ser signats el 1996, complint-se aquest mes de desembre 20 anys des que vivim en “temps de pau”. No obstant aix\u00f2, al 2016 seguim habitant un dels pa\u00efsos amb majors \u00edndexs de viol\u00e8ncia, desigualtat i pobresa a nivell mundial.<\/p>\n
En el proc\u00e9s de veure com la imatge i el color han canviat en els mitjans escrits i audiovisuals, per\u00f2 no l’ess\u00e8ncia de les not\u00edcies i els missatges, a partir de l’observaci\u00f3 i una l\u00ednia de temps, vam poder constatar que el proc\u00e9s \u00e9s de dues vies, i respon a la forma m\u00e9s b\u00e0sica de la comunicaci\u00f3, \u00e9s a dir, la de l’emissor i el receptor.<\/p>\n
Cada un d’ells no existeix sense l’altre, un decideix quin missatge rebre i l’altre decideix qu\u00e8 transmetre i com. El receptor espera entreteniment, espera el drama, la trag\u00e8dia i la viol\u00e8ncia li atrauen; gaireb\u00e9 com una obra contempor\u00e0nia de Shakespeare, Homer, Virgili o Cervantes.<\/p>\n
Cada un dels protagonistes es converteix (per un moment) en un nou Zipacn\u00e1, Aquil\u00b7les, Batman o un valent\u00edssima valqu\u00edria. Les not\u00edcies converteixen els ciutadans comuns i corrents en herois o vilans que el p\u00fablic s’encarrega de condemnar o exaltar. Les hist\u00f2ries de delinq\u00fcents vulgars, pol\u00edtics corruptes, esc\u00e0ndols de far\u00e0ndula barata, futbolistes com nous gladiadors, en fi, qualsevol banalitat pot ser un objecte de culte i una gran not\u00edcia pot convertir-se en una nota al peu de p\u00e0gina, simplement perqu\u00e8 no interessa, perqu\u00e8 no es consumeix.<\/p>\n
Aix\u00f2 \u00faltim ens porta a l’emissor, el qual decideix qu\u00e8 i com es llancen els missatges. Aquest \u00e9s qui dicta el pensament d’un grup de persones, com \u00e9s el cas de Prensa Libre<\/em>, que en els vuitanta qualificava les massacres del govern com alguna cosa en contra dels guerrillers als quals titllaven com a terroristes (gaireb\u00e9 com els \u201cgringos\u201d titllen a qualsevol que no estigui d’acord amb ells). Ara, cobreixen les notes de les pobres v\u00edctimes del conflicte armat intern. Per qu\u00e8 ens interessa consumir aquests cossos tirotejats, mutilats o abusats? Per qu\u00e8, com m\u00e9s tr\u00e0gica \u00e9s la hist\u00f2ria, \u00e9s m\u00e9s probable que surti a primera plana? Ser\u00e0 una q\u00fcesti\u00f3 animal? Per qu\u00e8 els mitjans de comunicaci\u00f3 van decidir nomenar com “Dijous Negre” els disturbis ocasionats per R\u00edos Montt l\u2019any 2003, quan buscava la seva candidatura?<\/p>\n Durant la repressi\u00f3 del Conflicte Armat Intern (1960-1996) es considerava mala paraula el color vermell (roig), ja que tenia una connexi\u00f3, com arreu del m\u00f3n, amb els moviments d’esquerra, el comunisme. Fins i tot s’ha sabut d’una hist\u00f2ria on en una requisa l’ex\u00e8rcit va confiscar un llibre amb el conte de la Caputxeta Vermella. L\u2019any 1994 es van veure llistons de pl\u00e0stic de color rosat en arbres i autom\u00f2bils, a causa de la mort violenta de Karin Fleischman; el 1996 es van tornar a veure en mostra de solidaritat per l’assassinat de Beverly Sandoval, despr\u00e9s, al 2010 reapareixen causa de la desaparici\u00f3 de Cristina Siekavizza, el cos no ha estat trobat fins ara. L\u2019any 2003, els mateixos llistons, aquest cop de color negre, es van mostrar en protesta contra la postulaci\u00f3 a la presid\u00e8ncia de l’excap militar Jos\u00e9 Efra\u00edn R\u00edos Montt, qui hauria estat jutjat per genocidi ek 2014. La seva postulaci\u00f3 al 2003 va causar una s\u00e8rie de disturbis (on va morir un periodista i que va ser evident que no va ser una mobilitzaci\u00f3 social, sin\u00f3 manipulaci\u00f3 pol\u00edtica) i que els mitjans van nomenar “dijous Negre”. El 2015 es va voler nomenar les manifestacions multitudin\u00e0ries “Revoluci\u00f3 de colors” fent al\u00b7lusi\u00f3 a un moviment pac\u00edfic, alegre, jove i divers, tot i aix\u00f2, no hi va haver canvis de fons.<\/p>\n La nova caverna de Plat\u00f3 no \u00e9s amb foc i figures opaques al fons d’una cova, ara \u00e9s multim\u00e8dia per\u00f2 l’efecte segueix sent el mateix. Ens hem adonat que el color t\u00e9 una similitud inherent al llenguatge, per\u00f2 hem de plantejar les nostres idees a partir d’aquest espai, de Guatemala, de Centream\u00e8rica, ja que les \u00faniques teories del color que s’han aplicat al disseny i l’art tendeixen a ser occidentals.<\/p>\n Els pa\u00efsos llatinoamericans ens inserim en el occidentals des d’una topografia aliena, les teories de color i forma s\u00f3n importades des d’occident. Mai s’ha pres en compte, per exemple, que en les cultures prehisp\u00e0niques de Mesoam\u00e9rica la paraula per al color blau no existia i que era considerat una tonalitat de verd, la qual cosa es pot constatar a partir del llenguatge. Per a ells, el cel era verd, una continu\u00eftat de la vegetaci\u00f3 potser?<\/p>\n Creiem que no s’ha explorat a fons el color des d’aquest espai i que els colors assignats s\u00f3n erronis. Que els colors no se’ns apliquen. Potser en l’\u00fas del color s\u2019hi trobi la resposta a per qu\u00e8 ens interessa consumir tants cossos esquarterats.<\/p>\n V\u00eddeos i fonts de refer\u00e8ncia: https:\/\/www.youtube.com\/playlist?list=PL-5NSQBZll2V2AcWJKVMsWzVM0j7lR32P<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Aquesta investigaci\u00f3 va comen\u00e7ar amb la intenci\u00f3 de revisar el color en els mitjans de comunicaci\u00f3 a Guatemala durant els \u00faltims 36 anys, concentrant-se en el per\u00edode partint de 1980…<\/p>\n","protected":false},"author":1353,"featured_media":9637,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[3754],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n