![\"000-copy_950.jpg\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/01\/000-copy_950.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Quasi a la conclusi\u00f3 del seu c\u00e8lebre Manifest per a cyborgs<\/em> (1985) Donna Haraway agra\u00efa a un grup d’escriptors de ci\u00e8ncia ficci\u00f3 com Joanna Russ, Samuel R. Delany, James Triptee Jr i Octavia Butler la seva involunt\u00e0ria contribuci\u00f3 a aquest nou mite sobre la identitat i els imaginaris pol\u00edtics contemporanis. Si a aquests referents li sumem la ingr\u00e0vida delicadesa de l’antropologia especulativa d’\u00darsula K. Le Guin -omnipresent en l’obra de de Miguel, podr\u00edem considerar les tesis de Haraway com una de les fonts principals de les que beu Aura Nera<\/em> en la seva immersi\u00f3 en les condicions contempor\u00e0nies de producci\u00f3 de coneixement com a tecnologies de ficci\u00f3 i dispositius hipot\u00e8tics. Com l’obra de ficci\u00f3 especulativa d’aquells autors, Aura Nera<\/em> esdev\u00e9 un oracle artificial on la possibilitat d’una utopia poshumanista sorgeix d’un acte contradictori i simultani: el rescat del passat mitol\u00f2gic i una fugida cap endavant, en una prospecci\u00f3 del nostre futur com entitats biol\u00f2giques superadores del que actualment coneixem com a “vida”.<\/p>\n El laboratori: un escenari per a la incertesa<\/p>\n “Creu-me, aquesta foscor \u00e9s un lloc al qual pots entrar i estar fora de perill com en qualsevol altre”. Aquesta suggestiva frase ens rep inscrita en una tipografia blanca sobre una magn\u00e0nima cortina negra que funciona de portal entre mons. A fora queda el bullici caracter\u00edstic de la Rambla al desembre i dins de la sala lateral del centre Arts Santa M\u00f2nica ens endinsem en un espai-temps assossegat per\u00f2 imprevisible. Perqu\u00e8 aquesta sent\u00e8ncia acollidora funciona com a invitaci\u00f3 carrolliana<\/em>, com aquell inquietant “beu-me” de l’ampolla d’Alicia, que inaugura una instal\u00b7laci\u00f3, un laberint d’estructures met\u00e0l\u00b7liques a mode de prestatgeries industrials portadores d’uns tubs fluorescents que enlluernen amb les seves intermit\u00e8ncies estrobosc\u00f2piques replicant el cicle del dia i la nit. Un simulacre de les condicions artificials per crear entitats biol\u00f2giques, manipulat a l’extrem per produir una desmitificaci\u00f3 del seu \u00fas habitual.<\/p>\n \u00c9s aix\u00ed com Aura Nera<\/em> recrea l\u2019autosuficient semiosfera de la ci\u00e8ncia, un “estrat” cultural condensat de s\u00edmbols i sentits que t\u00e9 un escenari arquet\u00edpic: el laboratori. No obstant aix\u00f2, en aquest cas, funciona com un laboratori de cultius artificials, lliure de manifestacions biol\u00f2giques sensibles del control hum\u00e0. Un escenari de ficci\u00f3 que esdev\u00e9 un banc de mostres, un mostrari de prototips geol\u00f2gics, herbaris o immaculades sales de museus d’hist\u00f2ria natural i altres entorns controlats que l’artista Regina de Miguel va visitar en contextos com el Centre d’Astrobiologia associat a la NASA a Madrid, els laboratoris de cultiu in vitro d’esp\u00e8cies amena\u00e7ades del Jard\u00ed Bot\u00e0nic de Sao Paulo, l’Institut de Vulcanologia de la Universitat de Barcelona, el Museu de Ci\u00e8ncies Naturals de Santiago de Xile i el Banc de Llavors de la ciutat de Vicu\u00f1a, tamb\u00e9 a Xile .<\/p>\n A difer\u00e8ncia de la proliferaci\u00f3 de tubs d’assaig de vidre i altres recipients o instruments t\u00edpics de material transparent, que permeten visualitzar a simple vista el seu contingut, en aquest laboratori s’exhibeixen una selecci\u00f3 de recipients de laboratori que s\u00f3n opacs, negres.<\/p>\n El mirall negre: un llindar epistemol\u00f2gic<\/p>\n Amb aquests recipients s’exposen tamb\u00e9 una s\u00e8rie de vidres negres. S\u00f3n mostres d’obsidiana, un material geol\u00f2gic portador d’una suggestiva polis\u00e8mia. Des de l’Antiguitat, a l’obsidiana se li atribueix un car\u00e0cter de portal entre universos, d’objecte connector, superf\u00edcie m\u00e0gica, interf\u00edcie esot\u00e8rica, semblant a les allisades pantalles dels nostres dispositius tecnol\u00f2gics de comunicaci\u00f3 contemporanis. Com a material per se<\/em> dels miralls negres, artefactes m\u00e0gics, l’obsidiana serveix de finestra a la fantasia ambivalent: condensen el potencial de la mirada autoreflexiva amb la prospecci\u00f3 cap a fora, l’endevinaci\u00f3 i el poder oracular. Aquesta foscor omnipresent en els objectes exposats a Aura Nera<\/em> tamb\u00e9 ens parla dels l\u00edmits del coneixement hum\u00e0 exposats com a paradigma per l’astrof\u00edsica contempor\u00e0nia. L’estat de la investigaci\u00f3 actual en la mat\u00e8ria i l’energia fosques, aix\u00ed com sobre els forats negres, evidencia que el nostre coneixement del cosmos \u00e9s molt limitat (tal com sost\u00e9 el f\u00edsic te\u00f2ric i divulgador Carlo Rovelli (2016) “la ci\u00e8ncia ens ensenya a con\u00e8ixer el m\u00f3n per\u00f2 tamb\u00e9 a comprendre l’\u00e0mplia vastitud del que encara ignorem”) i per aix\u00f2 requereixen de nous ordres especulatius. Entre el laboratori i el museu d’historial natural, tant els foscos materials de laboratori com els vidres negres o les mostres d’obsidiana, q\u00fcestionen les l\u00f2giques i els sentits funcionals i utilitaris acostumats i ens interpel\u00b7len a fer noves associacions i produir nous sentits.<\/p>\n Del laboratori al laberint: un biosfera fosca<\/p>\n “Diuen que, en una \u00e8poca de mites, indiferenciada del somni i sense distinci\u00f3 entre femelles o mascles, \u00e9ssers humans o b\u00e8sties, hi va haver un moment final, el moment del crim”. Aquesta frase inaugura la pe\u00e7a sonora que d\u00f3na sentit a aquest laboratori-sala de museu de ci\u00e8ncies fantasmal. Les veus espectrals de l’artista Lucrecia Dalt i la core\u00f2grafa i performer Ania Nowak componen, a la manera d’un sinistre cor grec, el marc narratiu que complementa aquesta foscor al\u00b7leg\u00f2rica omnipresent en els objectes de la instal\u00b7laci\u00f3. Les recreacions de les hist\u00f2ries de Medusa, H\u00e8cate, Medea, Pers\u00e8fone i les Harpies, refer\u00e8ncies a les tr\u00edades mitol\u00f2giques sobrenaturals com les Hesp\u00e8rides, les Moires o les Gorgones, reversionen els mites fundacionals. I la seva efic\u00e0cia es garanteix en la cont\u00ednua intersecci\u00f3 amb sent\u00e8ncies sobre les hip\u00f2tesis de les contempor\u00e0nies teories de la simulaci\u00f3, la liminalitat o la microbiologia. Aix\u00ed \u00e9s com es recrea un paisatge sonor que evoca somnis i experi\u00e8ncies remotes, els mites fundacionals, que s\u00f3n actualitzats com possibilitats en un futur post-hum\u00e0, augurant noves formes de vida en una “biosfera fosca”.<\/p>\n Aura Nera<\/em> deu el seu nom a una escena de l’Infern de Dante on un vent invisible i fosc amena\u00e7a amb intervenir en el m\u00f3n f\u00edsic sense materialitzar-se en quelcom s\u00f2lid. L’escena inclou al llegendari rei Minos, fill de Zeus i Europa, que va ser el creador del laberint, el s\u00edmbol per la falta de certeses, la incertesa. Aix\u00ed \u00e9s com en aquest escenari el laboratori esdev\u00e9 laberint, i som guiats per una “dial\u00e8ctica d\u2019all\u00f2 monstru\u00f3s”. Aquesta promou la inquietud i la sorpresa davant el desconegut i especula amb les modernes formes de poder i (des)coneixement des de la bioqu\u00edmica, la microbiologia o la f\u00edsica te\u00f2rica per “il\u00b7luminar” la possibilitat d’una biosfera fosca on l’ombra del posthum\u00e0 faci niu per a la utopia.<\/p>\n Aire negre i Chtuluceno: la utopia poshumanista<\/p>\n Aura Nera tanca un cicle comissariat per Oriol Fontdevila: Xarxa Zande. El seu nom recupera la “xarxa Zande” una eina per ca\u00e7ar, un parany d’una tribu sudanesa que en ser exposat en un context art\u00edstic va dinamitar els l\u00edmits entre art i artefacte. Es va convertir d’aquesta manera en objecte d’un aferrissat debat sobre la pr\u00f2pia instituci\u00f3 art\u00edstica, que va implicar les acalorades intervencions de reconeguts antrop\u00f2legs i historiadors i cr\u00edtics d’art. En aquesta manifesta voluntat curatorial d’interpel\u00b7lar l’artefacte art\u00edstic, Aura Nera<\/em> esdev\u00e9 una transformaci\u00f3 dels utilitzats en la primer exhibici\u00f3 del cicle, Unblackbox<\/em> de Black Tulip, que inclo\u00efa unes prestatgeries met\u00e0l\u00b7liques, reutilitzades com l’escenari d’aquest obscurantista laboratori- laberint. A m\u00e9s, Aura Nera<\/em> repr\u00e8n dues propostes anteriors Ansible<\/em> (exposada a la galeria Maisterravalbuena a Madrid a l’abril de 2015 i que inclo\u00efa aquest tipus de prestatgeries met\u00e0l\u00b7liques) aix\u00ed com We Are a Plot Device<\/em> tamb\u00e9 en col\u00b7laboraci\u00f3 Lucrecia Dalt (Capella de Sant Roc, Valls, 2016) i les amplifica, efectuant una arqueologia de les pr\u00f2pies idees que s’expandeixen, configurant les condicions de possibilitat d’altres obres. Com el text que presenta Aura Nera<\/em>: el resum de la novel\u00b7la ap\u00f2crifa, excurs borgi\u00e0 de la m\u00e0 de V\u00edctor Garc\u00eda Tur o el joc de rol, un conspiranoic m\u00f3n de “space opera” inventat pel mateix escriptor. Gr\u00e0cies a aquests projectes rizom\u00e0tics, que s’expandeixen de manera imprevisible, a partir de contextos que ho propicien i fomenten, l’art esdev\u00e9 tecnologia de ficci\u00f3 al mateix temps que pr\u00e0ctica d’antropologia especulativa.<\/p>\n Si un ansible<\/em>, en el seu sentit original, \u00e9s “un dispositiu hipot\u00e8tic de comunicaci\u00f3 m\u00e9s r\u00e0pida que la llum” (concepte creat per Ursula K. Li Guin el 1966 per El m\u00f3n de Rocannon<\/em>) podr\u00edem afirmar que la prospecci\u00f3 cap al futur incubada a Aura Nera<\/em>, converteix l’experi\u00e8ncia art\u00edstica, en la seva conflu\u00e8ncia amb aquestes sospites ontol\u00f2giques i epistemol\u00f2giques, en un dispositiu hipot\u00e8tic. Un oracle futurista on la voluntat de coneixement i la seva conseq\u00fcent frustraci\u00f3 epistemol\u00f2gica \u00e9s desarticulada a trav\u00e9s d’una arqueologia de la seva pr\u00f2pia capacitat mitopo\u00e9tica (en el passat, els mites, en el present, la ci\u00e8ncia) com a discurs. Aix\u00ed \u00e9s com en aquesta obra el laboratori esdev\u00e9 laberint de sentits, on conflueixen la instal\u00b7laci\u00f3, la performance i els paisatges sonors amb la hist\u00f2ria natural, el coneixement cient\u00edfic i la mitologia cl\u00e0ssica interpel\u00b7lant aquestes fr\u00e0gils certeses apuntalades pel mite de la separaci\u00f3 entre natura i cultura. D’aquesta manera Aura Nera, en el seu il\u00b7luminador obscurantisme, deixa veure els tentacles d’aquest Chtuluceno profetitzat per Donna Haraway (2016), on la fusi\u00f3 amb l’animal i el maqu\u00ednic auguren una utopia poshumanista en aquest corrent d'”aire negre”, que sense adquirir forma f\u00edsica, es manifesta en les hipot\u00e8tiques formes de la vida i l’esperan\u00e7a futures.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Quasi a la conclusi\u00f3 del seu c\u00e8lebre Manifest per a cyborgs (1985) Donna Haraway agra\u00efa a un grup d’escriptors de ci\u00e8ncia ficci\u00f3 com Joanna Russ, Samuel R. Delany, James Triptee…<\/p>\n","protected":false},"author":1322,"featured_media":9658,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5138],"tags":[5453,5869],"coauthors":[6513],"acf":[],"yoast_head":"\n