{"id":9664,"date":"2017-01-16T01:29:00","date_gmt":"2017-01-16T01:29:00","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/2017\/01\/16\/nomes-m-interessa-l-art-visionari\/"},"modified":"2023-07-10T12:29:44","modified_gmt":"2023-07-10T10:29:44","slug":"nomes-m-interessa-l-art-visionari","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nomes-m-interessa-l-art-visionari\/","title":{"rendered":"“Nom\u00e9s m’interessa l’art visionari en la mesura que est\u00e0 involucrat en lluites immanents”: Lars Bang Larsen"},"content":{"rendered":"

\"LBL_a-desk.jpg\"<\/p>\n

Historiador de l’art, curador i investigador, Lars Bang Larsen \u00e9s el responsable que l’\u00faltima edici\u00f3 de la Biennal de Sao Paulo<\/a> hagi estat una mica “supraterrenal”. El seu inter\u00e8s en la cosmologia va ser decisiu perqu\u00e8 l’esdeveniment inclogu\u00e9s obres d’art i artistes interessats en all\u00f2 extra-sensorial, l\u2019ocult, l’espiritual. Larsen ha estudiat a fons la relaci\u00f3 entre art i psicod\u00e8lia, ha re-actualitzat el mite del zombi<\/em> en el marc socioecon\u00f2mic actual, ha analitzat l’obra d’una artista “guiada per esperits” i ha reflexionat sobre el paper actual de l’art, enfront de la seva fagocitaci\u00f3 per part d’un sistema mercantilitzat, institucionalitzat i professionalitzat fins a extrems sobrenaturals. El seu inter\u00e8s per l’espiritualisme i la psicod\u00e8lia s’orienta cap al futur, m\u00e9s que cap al passat i li fascina all\u00f2 que ell anomena el “m\u00e9s-que-hum\u00e0” com element des d’on poder combatre la normativitat del capitalisme tard\u00e0 des d’una perspectiva cr\u00edtica. El “m\u00e9s-que-hum\u00e0” com a met\u00e0fora, per posar en q\u00fcesti\u00f3 all\u00f2 que ens deshumanitza.<\/p>\n

El teu doctorat va versar sobre conceptes psicod\u00e8lics en l’art de la neo-avantguarda. Com neix el teu inter\u00e8s cap a aquest \u00e0mbit tan poc estudiat?<\/strong><\/p>\n

Doncs va sorgir com una cosa personal, perqu\u00e8 s\u00f3c un apassionat del pensament art\u00edstic que parteix de la relaci\u00f3 de l’art amb la psicod\u00e8lia, amb la qual sempre estic en conversa. Amb ella es pot crear un ampli arc de connexions entre la pr\u00e0ctica art\u00edstica i la cultura en general. \u00c9s un gran tema sobre el qual escriure, sobretot perqu\u00e8 era, i \u00e9s, fruit del desig d’alguns artistes d’arribar a una nova sintaxi per a l’obra d’art, en el proc\u00e9s de traducci\u00f3 de l’experi\u00e8ncia psicod\u00e8lica i el treball. En general intento parlar de la relaci\u00f3 psicod\u00e8lica de l’art m\u00e9s que d\u2019”art psicod\u00e8lic”. La cultura psicod\u00e8lica de mitjans del segle XX est\u00e0 en general connectada amb la nostra contemporane\u00eftat post-disciplin\u00e0ria, info-controlada, farmaco-pornogr\u00e0fica. Molts artistes que van treballar psicod\u00e8licament<\/em> llavors van prefigurar la condici\u00f3 post-media de l’art i van oferir definicions pilot d’investigaci\u00f3 art\u00edstica, tamb\u00e9 a trav\u00e9s d’exploracions de trops cibern\u00e8tics i mitjans de comunicaci\u00f3.<\/p>\n

En el panorama general, el que va passar no va ser que les emocions passessin a estar prohibides a favor de la l\u00f2gica; all\u00f2 fou una fantasia dist\u00f2pica popular dels anys seixanta i de la construcci\u00f3 contracultural de la lluita entre eros i civilitzaci\u00f3. Avui en dia, per contra, un poder\u00f3s i pernici\u00f3s h\u00edbrid d’afecte i ra\u00f3 instrumentalitzada ha perm\u00e8s el sorgiment d’un capitalisme desenfrenat i del fanatisme i la xenof\u00f2bia; la desintegraci\u00f3 de la democr\u00e0cia liberal. Certs artistes van viatjar a aquesta realitat nauseabunda abans que es convert\u00eds en la condici\u00f3 contempor\u00e0nia. L’experimentaci\u00f3 sense por i les riques contradiccions de la connexi\u00f3 psicod\u00e8lica de l’art ofereixen tamb\u00e9 avui en dia conceptes i estrat\u00e8gies per mapejar i intervenir en aquesta realitat. La relaci\u00f3 psicod\u00e8lica de l’art \u00e9s una manera l\u00fadica i er\u00f2tica de pensar, que pot ser alhora subtil i desafiant. La seva estranyesa resideix en la seva proximitat a all\u00f2 no-hum\u00e0<\/em>: des de la forma en qu\u00e8 es relaciona amb el sistema nervi\u00f3s com a lloc de producci\u00f3 fins a la seva preocupaci\u00f3 per les percepcions “m\u00e9s-que-humanes”, espacials i temporals.<\/p>\n

Tamb\u00e9 has analitzat el treball de Georgiana Houghton. Una m\u00e8dium que pintava “guiada” per esperits amb els quals contactava.<\/strong><\/p>\n

Igual que amb la psicod\u00e8lia, la relaci\u00f3 entre art i espiritualisme est\u00e0 poc estudiada. No ha estat fins a finals del segle XX que els historiadors han recuperat hist\u00f2ries contra-hegem\u00f2niques de l’ocultisme. Des del segle XIX, els grups espiritualistes van estar involucrats amb la confrontaci\u00f3 a les autoritats religioses en exigir llibertat espiritual, contraris al dogmatisme i monopoli eclesi\u00e0stic de l’espiritualitat. A m\u00e9s, les reunions espiritualistes freq\u00fcentment es constitu\u00efen com a plataformes en qu\u00e8 pol\u00edtics radicals com sufragistes, abolicionistes, antiimperialistes i socialistes podien dir-hi la seva. Per a una artista com Georgiana Houghton (Las Palmas 1814 – Londres 1884), l’espiritisme va afavorir el desenvolupament d’un estil molt original.<\/p>\n

El meu treball amb els dibuixos espirituals de Houghton \u00e9s el resultat d’una col\u00b7laboraci\u00f3 amb Marc Pasi, amb qui l’any passat vaig co-comissariar una presentaci\u00f3<\/a> del seu treball. Houghton sostenia que els esperits, que l’anomenaven la “Sagrada Simbolista”, havien anunciat una gran missi\u00f3 espiritual per a ella, i guiaven la seva m\u00e0 al dibuixar. El resultat va ser una impressionant s\u00e8rie de dibuixos a llapis i aquarel\u00b7les que eren molt diferents tant del mainstream<\/em> com de l’art espiritual produ\u00eft en el moment. Va desenvolupar un llenguatge visual on tots els elements figuratius desapareixien gradualment, deixant patrons complexos de l\u00ednies, formes i colors. Totes les seves obres tenien un significat espec\u00edfic, que els esperits tamb\u00e9 li comunicaven. De fet, solia escriure llargs textos descrivint i interpretant els dibuixos al revers. No obstant aix\u00f2, no es poden recon\u00e8ixer objectes visibles a la majoria de les imatges. Eren, en una paraula, “abstractes” avant la lettre<\/em>. <\/p>\n

Podem creure en experi\u00e8ncies sobrenaturals o no, per\u00f2 s\u00ed que hi ha diversos mites que ens ajuden, a trav\u00e9s de la met\u00e0fora, a replantejar problemes que ens afecten en el dia a dia. El teu assaig Zombies of Immaterial Labor: the Modern Monster and the Death of Death<\/em> \u00e9s una an\u00e0lisi sociol\u00f2gica del zombi i una reactualitzaci\u00f3 del seu car\u00e0cter al\u00b7leg\u00f2ric.<\/strong><\/p>\n

Aquest assaig va ser un intent de rastrejar el poder dels no-morts<\/em> a trav\u00e9s de les representacions de la figura del zombi en la poderosa i arrelada tradici\u00f3 haitiana, amb un imaginari produ\u00eft per l’esclavitud colonial. Es podria dir que era una forma d’exacerbar la “hauntolog\u00eda” de Derrida a trav\u00e9s de la Necropol\u00edtica – la creaci\u00f3 de “mons de la mort” contemporanis, segons Achile Mbmebe. Alhora, volia reintroduir l’alienaci\u00f3 com a concepte cr\u00edtic a trav\u00e9s del que els antrop\u00f2legs Jean i John L. Comaroff han anomenat la “dramatitzaci\u00f3 de la figura zombi”, “l’estranyesa del que s’ha fet real”.<\/p>\n

El teu camp d’investigaci\u00f3 s\u2019adre\u00e7a al que est\u00e0 “fora de norma” en l’art. El teu futur llibre “Art i norma” parlar\u00e0 de la fagocitaci\u00f3 de l’artista outsider<\/em> per part del sistema actual.<\/strong><\/p>\n

“Art i norma. La societat sense atributs i altres textos “\u00e9s una col\u00b7lecci\u00f3 d’assaigs que es pubilicar\u00e0 en espanyol per Cruce Casa Editora en Buenos Aires, a principis d’aquest any. No obstant aix\u00f2, no tracta de l’artista “outsider”. \u00c9s cert que diversos dels “meus” artistes van treballar al marge de la instituci\u00f3 art\u00edstica del seu temps i van romandre il\u00b7legibles davant la mirada dels historiadors de l’art (aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed tant per a Sture com per Houghton, en els seus temps i llocs respectius), per\u00f2 la categoria d’art outsider<\/em> no em satisf\u00e0 conceptualment, implica estereotips de monstres fascinants o \u00e0nimes incorruptes i suggereix que hi ha alguna cosa com un “art insider”. A m\u00e9s, hi ha un mercat pr\u00f2sper per a l’art “outsider”, de manera que, realment molt “a fora” no s\u2019hi troba. Parafrasejant una cosa que Okwui Enwezor va dir recentment: “no estic interessat en la inclusi\u00f3; en lloc d’aix\u00f2, la idea \u00e9s la de “desterritorialitzar el paisatge de la hist\u00f2ria de l’art”.<\/p>\n

El llibre s\u2019anomena art i norma<\/em> per un desig d’emmarcar els assajos amb una perspectiva sociol\u00f2gica sobre les tensions de l’art contemporani amb l’economia pol\u00edtica actual. \u00c9s una visi\u00f3 tant sist\u00e8mica com dial\u00e8ctica. Tamb\u00e9 tracta del paper cada vegada m\u00e9s intervingut que l’art ha tingut des dels anys noranta, quan va ser socialitzat de noves maneres, a trav\u00e9s de discursos governamentals i de gesti\u00f3 sobre l’economia de l’experi\u00e8ncia i les ind\u00fastries creatives. Al voltant d’aquests anys, la professionalitzaci\u00f3 dins el sistema art\u00edstic va prendre un nou significat i es va convertir en una precondici\u00f3 envers, -o una limitaci\u00f3-, com les persones poden comprometre\u2019s i treballar en art; ja sigui com a artistes, curadors o mediadors. En els meus assaigs pregunto: \u00bfquines s\u00f3n les conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019aquest canvi? Com podem lluitar amb aquesta situaci\u00f3, com podem treballar dins d’ella? T\u00e9 algun punt cec? Quins conceptes rellevants poden proposar-se?<\/p>\n

M’interessa aprofundir en una de les idees que vas plantejar a l’exposici\u00f3 “La insurrecci\u00f3 invisible d’un mili\u00f3 de ments”<\/a>. \u00c9s la seg\u00fcent equaci\u00f3: “L’art no \u00e9s real. La realitat tampoc. Qu\u00e8 \u00e9s la realitat? ”<\/p>\n

Per a mi l’art \u00e9s interessant mentre es trobi en l’espai entre all\u00f2 real i all\u00f2 imaginat. Pier Paolo Pasolini, en el seu personatge de Giotto, comenta al final de Decamer\u00f3 (1971): “Per qu\u00e8 crear una obra d’art quan somiar amb ella \u00e9s molt m\u00e9s dol\u00e7?” Disparada amb dist\u00e0ncia cap a si mateixa, tal dol\u00e7or \u00e9s hostil a l’origen, representaci\u00f3 i construccions de la realitat. No nom\u00e9s per l’artista que no pot o no vol fer la feina que somia, sin\u00f3 tamb\u00e9 per al curador que proposa exposar les seves manifestacions inestables i sovint irreconeixibles.<\/p>\n

En la l\u00ednia de la relaci\u00f3 entre art i fen\u00f2mens estranys, com avalues la teva aportaci\u00f3 a la Biennal de S\u00e3o Paulo l’any passat?<\/strong><\/p>\n

La realitzaci\u00f3 d’Incerteza Viva<\/em> va ser un esfor\u00e7 molt col\u00b7laboratiu entre els meus co-comissaris Gabi Ngcobo, Sofia Olascoaga, J\u00falia Rebou\u00e7as, Jochen Volz i jo. Vam treballar amb diversos leitmotivs: \u201cecologies, educaci\u00f3, narratives hist\u00f2riques i cosmologies\u201d. Les cosmologies s\u00f3n estranyes, s\u00f3n queer<\/em>, perqu\u00e8 a trav\u00e9s d’elles es poden creuar i hibridar ontologies. L’artista Matt Mullican va dir que la cosmologia no \u00e9s all\u00f2 que es troba a la vida, sin\u00f3 al voltant d’ella. Com en els relats sobre l’inici i la fi dels mons, les cosmologies es troben a mig cam\u00ed entre ci\u00e8ncia i religi\u00f3, es configuren com sabiduras<\/em> que busquen comprendre o dramatitzar la totalitat del que sabem que \u00e9s. El concepte es destaca per all\u00f2 que no exclou, \u00e9s a dir, les religions no monoteistes i les cosmovisions ind\u00edgenes. En obrir les perspectives a trav\u00e9s de les visions del m\u00f3n, els temes hist\u00f2rics i els regnes de l’\u00e9sser, les cosmologies permeten una visi\u00f3 cr\u00edtica de com la vida humana i “m\u00e9s-que-humana” ha estat dividida i compartimentada en divisions en la ment occidental, encaixonada entre cultura – religi\u00f3 – ci\u00e8ncia – art – etnografia, i entre natura i cultura. Alguns cr\u00edtics van respondre a aquesta proposta amb clix\u00e9s sobre cristalls i el m\u00f3n hippy… No obstant aix\u00f2, un punt de vista que porta a la cosmologia a representar-se com una cosa subdesenvolupada, no progressada, i fins i tot oculta, menysprea no nom\u00e9s els seus aspectes cient\u00edfics i les seves potencialitats cr\u00edtiques, sin\u00f3 que tamb\u00e9 ignora que tal judici ha portat a la colonitzaci\u00f3 i, no \u00e9s d’estranyar, a l’extermini dels sistemes de creences ind\u00edgenes. Per a mi una perspectiva cosmopol\u00edtica pot ser tan punk com pot ser un hippie, si s’aparta de la dissensi\u00f3 i posa al descobert les modalitats violentes de la cultura capitalista tardana. En aquest sentit, i amb perspectiva, potser podr\u00edem haver estat m\u00e9s punk en el nostre enfocament comissarial per tal de deixar aquest aspecte m\u00e9s clar.<\/p>\n

En una \u00e8poca en la qual l’aura de l’artista est\u00e0 en retirada, el teu focus d’inter\u00e8s es dirigeix cap als creadors que connecten amb “altres mons”. \u00bfContradictori?<\/strong><\/p>\n

Qualsevol intent de re-auratitzar \u00e9s horrible! No discuteixo que el meu enfocament en la investigaci\u00f3 ha estat sobre artistes que es connecten amb altres mons, per\u00f2 tamb\u00e9 els activistes es connecten amb “altres parts”, altres mons socials o ut\u00f2pics. Nom\u00e9s m’interessa l’art visionari en la mesura que est\u00e0 involucrat en lluites immanents, des d’on les seves visions creixen des del principi. Des del punt de vista de la vida quotidiana, el truisme<\/em> proposat per pensadors com Derrida i Negri, aix\u00f2 de que no hi ha “a fora”, \u00e9s una veritat que necessita matisos. En un m\u00f3n interconnectat hi ha molts altres llocs que configuren la nostra exist\u00e8ncia des de lluny. Els marges de la repressi\u00f3 social i l’exclusi\u00f3 cultural s\u00f3n \u201ca fores\u201d<\/em>. Tamb\u00e9 en un sentit m\u00e9s positiu, altres mons estan al nostre voltant. Un d’ells pot ser aquest “altre” m\u00f3n de l’art que Houghton va veure. O el m\u00f3n generat per l’articulaci\u00f3 d’artistes de la psicod\u00e8lia dels seixanta, que van iniciar un treball per a la biopol\u00edtica; O pot ser el m\u00f3n de la mort abjecta, de la vida-amena\u00e7ant, de la humiliaci\u00f3 social i pol\u00edtica a la qual podem tenir acc\u00e9s amb el zombi.<\/p>\n

El terreny de la psicod\u00e8lia, l’espiritisme i els monstres \u00e9s el m\u00f3n de les contradiccions, i la seva volatilitat \u00e9s el seu signe cultural. Sense les seves contradiccions, immediatament es converteixen en mercaderies, per\u00f2 si mantens les seves tensions en joc pots fer durar la seva naturalesa radicalment experimental. L’artista Susan Hiller em va escriure en un mail: “estic interessada en el llegat de l’espiritisme i l’ocultisme en termes de futur en lloc de passat, crec que la nostra visi\u00f3 del m\u00f3n \u00e9s molt limitada i necessita un canvi de paradigma si volem sobreviure. Jo no s\u00f3c creient. Sempre m’agrada citar l’observaci\u00f3 de Freud que sost\u00e9 que una creen\u00e7a acr\u00edtica en els poders ps\u00edquics \u00e9s un intent de compensaci\u00f3 de -el que commovedorament Freud va anomenar- l’atractiu perdut de la vida en aquesta terra<\/em>“. D’aquesta manera Hiller no es va proposar establir noves “Veritats”, sin\u00f3 que, en lloc d’aix\u00f2, va emprar l’ocult per assenyalar el que Freud havia identificat com “els innegables problemes en les nostres definicions actuals de la realitat”. Em sembla una gran manera de situar-ho: interessar-se per l\u2019espiritualisme i la psicod\u00e8lia en termes de futur m\u00e9s que de passat. Sempre em sorpr\u00e8n tenir aquests interessos de recerca, per a mi s\u00f3n grans enigmes i tenen molt poc a veure amb el que faig en el dia a dia. Per\u00f2, de nou, afortunadament tothom pot canviar.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Historiador de l’art, curador i investigador, Lars Bang Larsen \u00e9s el responsable que l’\u00faltima edici\u00f3 de la Biennal de Sao Paulo hagi estat una mica “supraterrenal”. El seu inter\u00e8s en…<\/p>\n","protected":false},"author":1265,"featured_media":9662,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5138],"tags":[],"coauthors":[6469],"acf":[],"yoast_head":"\n"Nom\u00e9s m'interessa l'art visionari en la mesura que est\u00e0 involucrat en lluites immanents": Lars Bang Larsen – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nomes-m-interessa-l-art-visionari\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\""Nom\u00e9s m'interessa l'art visionari en la mesura que est\u00e0 involucrat en lluites immanents": Lars Bang Larsen – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Historiador de l’art, curador i investigador, Lars Bang Larsen \u00e9s el responsable que l’\u00faltima edici\u00f3 de la Biennal de Sao Paulo hagi estat una mica “supraterrenal”. El seu inter\u00e8s en...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nomes-m-interessa-l-art-visionari\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2017-01-16T01:29:00+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-07-10T10:29:44+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/01\/LBL_a-desk.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"658\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"440\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Juanjo Santos\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Juanjo Santos\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"12 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Juanjo Santos\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nomes-m-interessa-l-art-visionari\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nomes-m-interessa-l-art-visionari\/\",\"name\":\"\\\"Nom\u00e9s m'interessa l'art visionari en la mesura que est\u00e0 involucrat en lluites immanents\\\": Lars Bang Larsen – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nomes-m-interessa-l-art-visionari\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nomes-m-interessa-l-art-visionari\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/01\/LBL_a-desk.jpg\",\"datePublished\":\"2017-01-16T01:29:00+00:00\",\"dateModified\":\"2023-07-10T10:29:44+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/ebccd23370f5416d942cb57368944d14\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nomes-m-interessa-l-art-visionari\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nomes-m-interessa-l-art-visionari\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nomes-m-interessa-l-art-visionari\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/01\/LBL_a-desk.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/01\/LBL_a-desk.jpg\",\"width\":658,\"height\":440,\"caption\":\"LBL_a-desk.jpg\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nomes-m-interessa-l-art-visionari\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"“Nom\u00e9s m’interessa l’art visionari en la mesura que est\u00e0 involucrat en lluites immanents”: Lars Bang Larsen\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/ebccd23370f5416d942cb57368944d14\",\"name\":\"Juanjo Santos\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/64199f60f2023db3aff66ceb7e2f37dd\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/044da7c8d8116a609445acd2ad632e4e?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/044da7c8d8116a609445acd2ad632e4e?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Juanjo Santos\"},\"description\":\"Con la misi\u00f3n de seguir mejorando en la escritura de la cr\u00edtica de arte, lo dem\u00e1s es disfrutar y aprender a trav\u00e9s de las propuestas contempor\u00e1neas, elaborando otras estrategias de relaci\u00f3n, ya sea como colaborador de revistas, editor de una, curador o conferenciante. Como cr\u00edtico de arte mochilero ha compartido momentos con artistas de Centroam\u00e9rica, M\u00e9xico o Chile. Y la lista aumentar\u00e1. Combatiendo el arte interesado, aplaudiendo el arte interesante.\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/santos\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"\"Nom\u00e9s m'interessa l'art visionari en la mesura que est\u00e0 involucrat en lluites immanents\": Lars Bang Larsen – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nomes-m-interessa-l-art-visionari\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"\"Nom\u00e9s m'interessa l'art visionari en la mesura que est\u00e0 involucrat en lluites immanents\": Lars Bang Larsen – A*Desk","og_description":"Historiador de l’art, curador i investigador, Lars Bang Larsen \u00e9s el responsable que l’\u00faltima edici\u00f3 de la Biennal de Sao Paulo hagi estat una mica “supraterrenal”. El seu inter\u00e8s en...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nomes-m-interessa-l-art-visionari\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2017-01-16T01:29:00+00:00","article_modified_time":"2023-07-10T10:29:44+00:00","og_image":[{"width":658,"height":440,"url":"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/01\/LBL_a-desk.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Juanjo Santos","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Juanjo Santos","Temps estimat de lectura":"12 minuts","Written by":"Juanjo Santos"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nomes-m-interessa-l-art-visionari\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nomes-m-interessa-l-art-visionari\/","name":"\"Nom\u00e9s m'interessa l'art visionari en la mesura que est\u00e0 involucrat en lluites immanents\": Lars Bang Larsen – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nomes-m-interessa-l-art-visionari\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nomes-m-interessa-l-art-visionari\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/01\/LBL_a-desk.jpg","datePublished":"2017-01-16T01:29:00+00:00","dateModified":"2023-07-10T10:29:44+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/ebccd23370f5416d942cb57368944d14"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nomes-m-interessa-l-art-visionari\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nomes-m-interessa-l-art-visionari\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nomes-m-interessa-l-art-visionari\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/01\/LBL_a-desk.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/01\/LBL_a-desk.jpg","width":658,"height":440,"caption":"LBL_a-desk.jpg"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nomes-m-interessa-l-art-visionari\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"“Nom\u00e9s m’interessa l’art visionari en la mesura que est\u00e0 involucrat en lluites immanents”: Lars Bang Larsen"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/ebccd23370f5416d942cb57368944d14","name":"Juanjo Santos","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/64199f60f2023db3aff66ceb7e2f37dd","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/044da7c8d8116a609445acd2ad632e4e?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/044da7c8d8116a609445acd2ad632e4e?s=96&d=mm&r=g","caption":"Juanjo Santos"},"description":"Con la misi\u00f3n de seguir mejorando en la escritura de la cr\u00edtica de arte, lo dem\u00e1s es disfrutar y aprender a trav\u00e9s de las propuestas contempor\u00e1neas, elaborando otras estrategias de relaci\u00f3n, ya sea como colaborador de revistas, editor de una, curador o conferenciante. Como cr\u00edtico de arte mochilero ha compartido momentos con artistas de Centroam\u00e9rica, M\u00e9xico o Chile. Y la lista aumentar\u00e1. Combatiendo el arte interesado, aplaudiendo el arte interesante.","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/santos\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9664"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1265"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9664"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9664\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17192,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9664\/revisions\/17192"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/9662"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9664"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9664"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9664"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=9664"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}