![\"a)](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/01\/Slow_Action_3_a-desk-org.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
“Life on the Society Islands is particularly novelistic<\/em>” [[(La vida a les illes de la Societat \u00e9s especialment novel\u00b7l\u00edstica)]], comenta la veu en off en explicar com a l’arxip\u00e8lag Hiva el relat constitueix un element essencial, ja que la seva societat i forma de vida estan subjectes constantment a la possibilitat de canvi guiat per la construcci\u00f3 de noves narracions. Hiva (the Society Islands), juntament amb Eleven, Kanzennashima i Somerset, \u00e9s un dels quatre estranys paratges que presenta la pel\u00b7l\u00edcula de Ben Rivers, Slow Action<\/em> (2011). Un petit atles de llocs i estructures socials, definides com ut\u00f2piques, que s\u00f3n presentades en cap\u00edtols per una narradora i un narrador, els relats dels quals recorren un compendi de preses curtes que construeixen inquietants visions de cada cas d’estudi.<\/p>\n Les descripcions que aquestes veus realitzen dels llocs i les seves societats no segueixen un patr\u00f3 concret. Cadascuna d’elles estableix una exposici\u00f3 particular, explicant les seves formes de vida, costums, condicions clim\u00e0tiques, etc. No obstant aix\u00f2, totes compten amb l’halo d’estranyament dels cl\u00e0ssics de la ci\u00e8ncia ficci\u00f3, a la vegada que fan servir plantejaments que responen m\u00e9s aviat a una visi\u00f3 etnogr\u00e0fica de comunitats i espais desconeguts, estructurada a partir d’un corpus de coneixement centrat en els sabers d\u2019una “Great Encyclopedia”, les observacions de “the curator” i orientat per les coordenades de “the Quinnian’s compass”. En aquestes descripcions cient\u00edfico-fict\u00edcies cada paraula extreta del mateix idioma obre una esquerda a la imaginaci\u00f3 d’altres tipologies d\u2019all\u00f2 designat. Mitjan\u00e7ant una an\u00e0lisi freda i pretesament objectiva, aquests misteriosos informes presenten unes noves illes Utopia ni desitjables ni totalment negatives, sin\u00f3 enigm\u00e0tiques i evocadores, a partir d’enregistraments que tampoc ofereixen imatges concretes d’aquestes societats, \u00fanicament est\u00edmuls visuals i dades a\u00efllades que afavoreixen construccions mentals. Aquesta combinaci\u00f3 de text, imatge i so construeix aix\u00ed un reportatge monstru\u00f3s, en la seva accepci\u00f3 d\u2019an\u00f2mal i desviat, a trav\u00e9s d’un muntatge basat en la deformaci\u00f3 del registre visual.<\/p>\n En un conte escrit per Hazel Heald i H.P. Lovecraft la trama transcorre en un museu de cera a Londres, el Museu Rogers. El tal Rogers \u00e9s un antic empleat de Madame Tussaud i la seva col\u00b7lecci\u00f3 particular compta, a m\u00e9s dels protagonistes dels m\u00e9s c\u00e8lebres relats macabres occidentals del segle XIX -mutilats de guerra i altres, amb un ampli cat\u00e0leg de figures mitol\u00f2giques, entre les quals destaquen aquelles de proced\u00e8ncia fosca: “el negre i informe Tsathoggua; Cthulhu, el dels m\u00faltiples tentacles, Yuri Chaugnar Faugn, i altres blasf\u00e8mies rumorejades en llibres prohibits com el Necronomic\u00f3<\/em>, el Llibre d\u2019Einbon<\/em> o l\u2019Unaussprechlichen Kulten de von Junzt<\/em> “[[HP Lovecraft i Hazel Heald, “Horror al Museu”, a Horror al museu i altres col\u00b7laboracions<\/em>, Caralt, Barcelona, 1978 (publicat per primera vegada a la revista Weird Tales el 1932).]]. Cap a la meitat del relat, es descobreix que aquestes figures que Stephen Jones, protagonista del conte i visitant assidu del museu, atribueix a la imaginaci\u00f3 i fins i tot genialitat de l’autor, s\u00f3n en realitat generades a partir d’\u00e9ssers humans i animals reals que Rogers ofereix a una estranya de\u00eftat i gr\u00e0cies a la cera calenta converteix, el que queda d’ells, en ef\u00edgies. No s\u00f3n figures modelades, sin\u00f3 \u00e9ssers i objectes procedents dels viatges de Rogers que gr\u00e0cies a la cera s\u00f3n conservats sota un halo de ficci\u00f3. El que al principi del conte apareix com a representaci\u00f3 es converteix aix\u00ed en pura transformaci\u00f3; resulta que la ficci\u00f3 en aquestes imatges terror\u00edfiques no deriva d’un proc\u00e9s d’invenci\u00f3 sin\u00f3 de deformaci\u00f3 de la realitat. Encara que sense sacrificis rituals de per mig, les ficcions que planteja Slow Action<\/em> procedeixen tamb\u00e9 d’un proc\u00e9s de manipulaci\u00f3. En aquesta pel\u00b7l\u00edcula Ben Rivers genera una ficci\u00f3 especulativa constru\u00efda a trav\u00e9s de la manipulaci\u00f3 visual i sem\u00e0ntica d’imatges documentals. Aix\u00ed estableix, mitjan\u00e7ant t\u00e8cniques cinematogr\u00e0fiques antigues i el proc\u00e9s de muntatge, escenes monstruoses de formes ut\u00f2piques que no responen als imaginaris convencionals de la ci\u00e8ncia ficci\u00f3.<\/p>\n En una entrevista, Ben Rivers explica com va treballar per a aquesta pel\u00b7l\u00edcula amb l’escriptor de ci\u00e8ncia ficci\u00f3 Mark von Schlegell. Comenta que inicialment pretenia utilitzar textos preexistents de la literatura victoriana (el que li hagu\u00e9s donat un rotllet steampunk<\/em>, que m’hagu\u00e9s encantat veure com resolia), per\u00f2 finalment va decidir treballar amb textos nous, per al que va buscar aquesta col\u00b7laboraci\u00f3. A von Schlegell li va encarregar llavors quatre relats per a quatre illes i, mentre els escrivia, Rivers va realitzar el conjunt d’enregistraments en diverses illes, sense gui\u00f3, sense saber exactament quin text les acompanyarien. El material de muntatge van ser les preses gravades en els volc\u00e0nics i des\u00e8rtics paisatges de Lanzarote, a Gunkanjima, una ciutat abandonada constru\u00efda en una roca a la costa de Nagasaki (Jap\u00f3), i Tuvalu al Pac\u00edfic, un dels pa\u00efsos m\u00e9s petits del m\u00f3n. A aquests registres originals, Rivers els afegeix imatges i sons col\u00b7leccionats d’entre diferents pel\u00b7l\u00edcules de ci\u00e8ncia ficci\u00f3 post-apocal\u00edptica dels anys setanta. A partir de les imatges documentals de cadascuna de les illes de la geografia terrestre actual construeix una illa fict\u00edcia, que corresponen als tres primers cap\u00edtols de la pel\u00b7l\u00edcula. L’\u00faltima part, Somerset, est\u00e0 formada, per contra, per escenes dramatitzades en qu\u00e8 es presenta una estranya societat que tampoc il\u00b7lustra espec\u00edficament la descripci\u00f3 que se li atribueix.<\/p>\n Al seu llibre Realitat Daim\u00f2nica<\/em>, Patrick Harpur explica algunes q\u00fcestions relacionades amb all\u00f2 mitol\u00f2gic que afecten directament el seu \u00e0mbit d’estudi, les experi\u00e8ncies derivades de fen\u00f2mens paranormals, des de la premissa de variabilitat dels seus significats en funci\u00f3 del context i la relaci\u00f3 amb les imatges. En aquesta l\u00ednia, introdueix en els plantejaments de Claude L\u00e9vi-Strauss sobre les mitologies la q\u00fcesti\u00f3 de la imaginaci\u00f3. Planteja: “el que fa la Imaginaci\u00f3 \u00e9s provar totes les combinacions d’una mitologia donada. Els elements estructurals romanen m\u00e9s o menys constants per\u00f2 canvien de valor i significat en relaci\u00f3 amb els altres, formant patrons diferents, produint aparicions diferents i comptant diferents hist\u00f2ries… “[[Patrick Harpur, Realitat Daim\u00f2nica<\/em>, Atlanta, Girona, 2007]]. Aquesta din\u00e0mica social \u00e9s l’estructura base per al muntatge cinematogr\u00e0fic, que en el treball de Ben Rivers es converteix en motor de la narraci\u00f3 d’aquesta ci\u00e8ncia ficci\u00f3, en la qual els mites i les imatges construeixen realitats inestables. Una pseudoetnografia que, igual que la tradici\u00f3 narrativa del Lovecraft de Cthulhu i del conte de terror anglosax\u00f3, construeix ficcions monstruoses a partir del misteri i all\u00f2 desconegut.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" “Life on the Society Islands is particularly novelistic” [[(La vida a les illes de la Societat \u00e9s especialment novel\u00b7l\u00edstica)]], comenta la veu en off en explicar com a l’arxip\u00e8lag Hiva…<\/p>\n","protected":false},"author":1306,"featured_media":9666,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5138],"tags":[],"coauthors":[6499],"acf":[],"yoast_head":"\n![\"b)](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/01\/Slow_Action_1_a-desk-org.jpg\")
<\/p>\n