![\"a)](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/01\/1-4.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Per veure les coses cal mirar. I cal saber com mirar. Imaginem per\u00f2, les dificultats afegides per entendre all\u00f2 que literalment no es pot veure. \u00c9s el cas, per exemple, de la mat\u00e8ria obscura. Les part\u00edcules de la mat\u00e8ria obscura nom\u00e9s interactuen de forma imperceptible amb la mat\u00e8ria que coneixem, per\u00f2 en canvi expliquen el 85 per cent de la mat\u00e8ria de l’univers. Cal pensar per aix\u00f2, que els aven\u00e7os cient\u00edfics no nom\u00e9s inclouen all\u00f2 conegut, tamb\u00e9 inclouen, de forma cr\u00edtica, all\u00f2 desconegut[[Randall, Lisa, La materia oscura y los dinosaurios<\/em>, Acantilado, 2016]]. Lisa Randall explica en el llibre La mat\u00e8ria obscura i els dinosaures<\/em> la relaci\u00f3 entre aquesta mat\u00e8ria transparent i les circumst\u00e0ncies que van portar a l’extinci\u00f3 dels dinosaures. Els dinosaures, com la mat\u00e8ria obscura, no els podem veure directament, sin\u00f3 a trav\u00e9s dels rastres que han deixat a l’univers. <\/p>\n La paleontologia \u00e9s la disciplina basada en el m\u00e8tode cient\u00edfic que estudia el desenvolupament de la vida sobre la Terra basant-se en el registre f\u00f2ssil. Es tracta justament d’accedir a alguna cosa que ja no existeix a trav\u00e9s dels seus rastres. Els f\u00f2ssils s\u00f3n els rastres a partir dels quals es generen imatges -s’imagina- all\u00f2 que va produ\u00efr-los. S’han trobat a diferents llocs del planeta ossos de dinosaures que ens donen un tipus d’informaci\u00f3 concret sobre aquestes b\u00e8sties: la llargada del f\u00e8mur, la mida de les dents, el volum del cervell, tamb\u00e9 s’han trobat empremtes com petjades o nius, que donen un altre tipus d’informaci\u00f3, m\u00e9s aviat un “jo vaig ser aqu\u00ed”, com una “escriptura” a les roques a partir de la qual podem saber m\u00e9s de l’entorn i del context on van viure. La tasca dels paleont\u00f2legs \u00e9s doncs “llegir” aquestes roques i la finalitat primordial de la paleontologia \u00e9s la reconstrucci\u00f3 dels f\u00f2ssils per retornar als \u00e9ssers fossilitzats l’aspecte que van tenir en vida. <\/p>\n Tot i que els anglesos havien trobat el primer f\u00f2ssil reconegut de dinosaure molts anys abans, al 1853 la majoria de la gent encara no tenia ni idea de quina era l’aparen\u00e7a d’un dinosaure. Tampoc els cient\u00edfics n’estaven segurs, els \u00fanics f\u00f2ssils amb qu\u00e8 comptaven eren algunes parts i peces, una dent aqu\u00ed, un os all\u00e0. Van pensar, per\u00f2, que si estudiaven un f\u00f2ssil i el comparaven amb un animal viu podrien completar els espais en blanc. L’iguanodont, per exemple, tenia les dents bastant similars a les d’una iguana. Per tant l’iguanodont segurament s’assemblaria a una iguana gegant. Waterhouse Hawkins fou l’artista que va modelar les primeres reconstruccions de dinosaures, ell mateix era un apassionat de les ci\u00e8ncies naturals i col\u00b7labor\u00e0 amb el paleont\u00f2leg Richard Owens per dur a terme les fant\u00e0stiques reconstruccions. Waterhouse va puntualitzar que uns escassos ossos d’iguanodont havien ajudat a determinar la mida i la proporci\u00f3 del model, i que un altre os, talment una punxa, segurament anava sobre el nas, com una banya de rinoceront.[[Avui en dia l’iguanodont ha canviat molt respecte els dissenys de Waterhouse Hawkins. La “banya” ha passat a ser dues urpes als polzes, camina sobre dues potes, no quatre, i s’ha estilitzat una mica]]. Com molts artistes Waterhouse va cr\u00e9ixer dibuixant el m\u00f3n al seu voltant. Quan era jove va descobrir quina era la seva verdadera passi\u00f3: els animals. Li encantava dibuixar-los i pintar-los. Per\u00f2 el que realment li agradava era esculpir-ne models que acabat del seu treball semblava que cobressin vida[[Kerley, Barbara i Selznick, Brian, The dinosaurs of Waterhouse Hawkins<\/em>, Scholastic Press, New York, 2001]].<\/p>\n Aquesta ha estat tamb\u00e9 la tasca dels artistes en moltes ocasions: donar una imatge a coses que no podem veure. El poder que s’ha atorgat a aquestes imatges ha estat enorme, les imatges de vegades adquireixen exactament els mateixos atributs d’all\u00f2 que representen, substituint-ho. Com en el cas de l’iguanodont, la reconstrucci\u00f3 d’all\u00f2 desconegut, invisible, es resol a partir de completar-ho amb alguna cosa que s\u00ed que coneixem, generant aleshores una cosa nova. Amb aquest assemblatge de coses que ja coneix\u00edem, el que generem, en certa manera, \u00e9s un monstre: un Frankenstein<\/em>, una quimera, un drac, un mite. <\/p>\n La categoria d’all\u00f2 monstru\u00f3s apareix en la tradici\u00f3 occidental fruit de la divisi\u00f3 entre all\u00f2 natural i l\u2019antinatural. Per aix\u00f2 all\u00f2 monstru\u00f3s adquireix significat quan s’observa i es contempla en un espai que li \u00e9s ali\u00e8, quan la seva anormalitat entra en el regne d’all\u00f2 normatiu. De la mateixa manera que en arqueologia o paleontologia la informaci\u00f3 del f\u00f2ssil s’extreu en relaci\u00f3 al context on s’ha trobat i del que se’n coneix -l’edat de les roques, les caracter\u00edstiques ecol\u00f2giques, altres f\u00f2ssils…-, el monstre es constitueix en relaci\u00f3 als l\u00edmits d’all\u00f2 designat com a natural o normal. Segurament van ser f\u00f2ssils de dinosaure els que van originar al principi la idea d’un drac: uns ossos enormes que no es corresponien amb cap animal viu, per\u00f2 que en canvi eren evidentment semblants<\/em> als d’un animal. A l’\u00e8poca cl\u00e0ssica es creia que els f\u00f2ssils eren capritxos de la naturalesa, imatges que la natura generava a semblan\u00e7a dels \u00e9ssers vius. Al l\u00edmit entre all\u00f2 natural i all\u00f2 antinatural. Roger Caillois parla de la fragilitat dels l\u00edmits en la classificaci\u00f3 de les coses. Al llibre Medusa i cia. pintura, camuflatge, disfressa i fascinaci\u00f3 en la naturalesa i en l’home<\/em>[[Caillois, Roger, Meduse et c\u00ede<\/em>, Seix Barral, 1962; Citat per Carlos Fern\u00e1ndez-Pello, a la tesis doctoral Saber parcial \/ Sabor diagonal: im\u00e1genes del texto y producci\u00f3n de conocimiento desde el arte<\/em> , UCM 2016.]] explica que el progr\u00e9s del saber consisteix en descartar les analogies superficials i en descobrir connexions profundes, menys visibles potser, per\u00f2 m\u00e9s importants i significatives. Ens adonem del nombre gaireb\u00e9 infinit de paranys que sense cessar han hagut d’evitar els savis per identificar les distincions \u00fatils, les que delimiten el camp de cada disciplina. Aquests paranys, aquestes aparences enganyoses, no s\u00f3n d’altra banda meres simulacions, per parlar amb propietat, no s\u00f3n ni tan sols aparences. S\u00f3n realitats a les que, en darrera inst\u00e0ncia, est\u00e0 lligat un coeficient d’import\u00e0ncia menor que el concedit a certes altres. Caillois ens recorda que el que ara est\u00e0 contingut en la categoria dels r\u00e8ptils -com pot ser el cas del llangardaix i la serp per ra\u00f3 dels seus m\u00e8todes reproductius o les escates de la pell- havia estat anteriorment separat d\u2019aquests per motiu de difer\u00e8ncies m\u00e9s evidents, i en aparen\u00e7a m\u00e9s fortes o indiscutibles, com podia ser la manca d’extremitats viperines versus les quatre potes del llangardaix.<\/p>\n Els mites, les quimeres, sorgeixen del joc amb els l\u00edmits de paranys i simulacions, en definir la import\u00e0ncia de cada rastre. Al 1725 el Doctor Beringer va trobar a la muntanya d’Eibelstadt fragments de pedra calc\u00e0ria amb formes d’animals com llangardaixos, granotes i aranyes amb les seves teles. Beringer creia que eren f\u00f2ssils, i el fet que alguns d’ells fins i tot portessin inscrit el nom de D\u00e9u en hebreu li sugger\u00ed que podrien ser d’origen div\u00ed. El mecanisme pel qual es formen els f\u00f2ssils encara no es coneixia, i tot i la naturalesa fant\u00e0stica d’aquells -que van resultar falsificacions- Beringer els va prendre seriosament i va publicar l’any seg\u00fcent un llibre que els descriu, la Lithographi\u00e6 Wirceburgensis.<\/em> Aquest llibre monstru\u00f3s el va portar a enfrontar-se amb els col\u00b7legues que li havien parat l’engany. La col\u00b7lecci\u00f3 va ser anomenada L\u00fcgensteine<\/em>, les pedres mentideres.[[https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Beringer’s_Lying_Stones, http:\/\/hoaxes.org\/archive\/permalink\/the_lying_stones_of_dr._beringer\/, es pot veure online a http:\/\/amshistorica.unibo.it\/3]] <\/p>\n A Les \u00e9carts de la nature<\/em>, Bataille resitua el monstre fora de la dicotomia moderna normal\/anormal, assumint la difer\u00e8ncia com una dial\u00e8ctica natural. El monstre \u00e9s aix\u00ed una antiest\u00e8tica que subverteix l’ordre normalitzador i excloent, i que determina que tot \u00e9sser individual \u00e9s, en certa manera, un monstre[[Bataille, Georges, Las desviaciones de la naturaleza<\/em>, a Carta, revista de pensamiento y debate del MNCARS, primavera-verano, 2013.]]. Aix\u00ed, les restes f\u00f2ssils que expliquen les transicions en l’evoluci\u00f3 no nom\u00e9s s\u00f3n troballes de gran valor cient\u00edfic que omplen els buits i justifiquen la teoria evolutiva, sin\u00f3 que tamb\u00e9 s\u00f3n petits monstres i quimeres que esborren els l\u00edmits entre uns i altres. Els descendents dels dinosaures que han evolucionat fins avui s\u00f3n les aus. Curiosament no descendeixen dels pterosaures -germans voladors dels dinosaures- com cabria imaginar si ens guiem per les aparences, sin\u00f3 dels dinosaures terrestres. <\/p>\n L’archaeopteryx, a vegades anomenat amb el seu nom alemany Urvogel<\/em> que significa “ocell original” o “primer ocell”, \u00e9s l’ocell m\u00e9s antic i primitiu conegut. L’archaeopteryx visqu\u00e9 durant el Jur\u00e0ssic superior fa aproximadament 150-145 milions d’anys, al que avui en dia \u00e9s el sud d’Alemanya. Un temps en qu\u00e8 Europa era un arxip\u00e8lag d’illes en un c\u00e0lid i somer mar tropical, molt m\u00e9s a prop de l’equador que en l’actualitat. \u00c9s una de les troballes f\u00f2ssils m\u00e9s importants de la hist\u00f2ria que es descriu com una pe\u00e7a clau en el coneixement actual de l’evoluci\u00f3 dels \u00e9ssers vius. \u00c9s el perfecte exemple d’una forma de transici\u00f3<\/em>, en aquest cas entre els r\u00e8ptils i els ocells: comparteix caracter\u00edstiques amb els r\u00e8ptils com les dents, les urpes a les extremitats superiors i una llarga cua \u00f2ssia; i tamb\u00e9 comparteix caracter\u00edstiques amb els ocells actuals, ja que t\u00e9 plomes, ales i espoleta, entre molts altres trets. Tot i ser considerat l’ocell conegut m\u00e9s antic, el 1984 Sankar Chatterjee va descobrir uns f\u00f2ssils que, el 1991, va anunciar que pertanyien a un ocell extingit encara m\u00e9s antic que l’archaeopteryx<\/a>; el va anomenar protoavis. La taxonomia del protoavis<\/a> \u00e9s controvertida, diversos paleornit\u00f2legs consideren que es tracta d’un avantpassat de les aus modernes, mentre que la majoria de la comunitat paleontol\u00f2gica el consideren com una quimera, una barreja de diversos esp\u00e8cimens.<\/p>\n Costello i Abott v\u00e9nen del futur, i tot i que a la pel\u00b7l\u00edcula The Arrival<\/em> en diuen heptapodes, s\u00f3n calcats al calafant, un animal futurista imaginat per un grup de cient\u00edfics de la mateixa manera que han estat imaginats els dinosaures: a partir de coses que coneixem. Fins i tot el nom de la seva esp\u00e8cie representa aquest sistema de creaci\u00f3 per assemblage. El calafant \u00e9s un enorme calamar terrestre que viu als boscos, com un elefant. Els calamars avui en dia viuen al mar, no tenen esquelet, s\u00f3n tous i neden canviant la forma del seu cos. Per\u00f2 d’aqu\u00ed 200 milions d’anys, aquest animal pot haver sortit a terra. En sortir per primera vegada devia arrossegar-se, per\u00f2 el calafant ha convertit amb el temps els seus tentacles en aut\u00e8ntiques potes. Per\u00f2, perqu\u00e8 ens visiten els calafants? Louise es precipita de nou a la nau espacial, i apareix el transbordador que se l’end\u00fa cap endins. Es troba amb en Costello, que li comunica que l’Abbott s’est\u00e0 morint. Louise li pregunta sobre les visions que ha tingut d’una filla, i Costello li explica que el que ella est\u00e0 veient \u00e9s el futur, revelant-li que les seves “visions” no s\u00f3n escenes retrospectives sin\u00f3 futures. Costello tamb\u00e9 li comunica que ells han vingut a ajudar a la humanitat mitjan\u00e7ant l’intercanvi del seu llenguatge. Aquest llenguatge canvia la percepci\u00f3 mental del temps, aix\u00ed els alien\u00edgenes saben que d’aqu\u00ed 3.000 anys, en el futur, necessitaran l’ajuda de la humanitat a canvi. Per aix\u00f2 li demanen a Louise utilitzar la seva “arma”, la seva capacitat per veure el futur i que l’intercanvi tingui fruit[[http:\/\/www.imdb.com\/title\/tt2543164\/synopsis?ref_=tt_stry_pl]]. Aquest llenguatge circular que connecta passat, present i futur en un sol instant, corrobora la idea que tot el que sabem \u00e9s perqu\u00e8 ho hem vist abans, generant aquest saber monstru\u00f3s per assemblatge. A la Louise els monstres no li semblen monstruosos perqu\u00e8 ja els havia conegut anteriorment.<\/p>\n En Roger Caillois proposa que a banda de la nostra<\/em> capacitat d’imaginar, les pedres on llegim el registre d’all\u00f2 que va ser, tamb\u00e9 tenen la seva pr\u00f2pia capacitat de generar imatges. Pedres que pensen o que generen imatges, pedres monstruoses. Podr\u00edem dir que potser el doctor Beringer no anava tant errat, que les evid\u00e8ncies que ell va trobar en els f\u00f2ssils no eren simulacions, contenien al cap i a la fi la informaci\u00f3 i el registre d’una activitat, tal com es plantejava en l’\u00e8poca cl\u00e0ssica. De la mateixa manera, quan en Waldemar Julsrud, un arque\u00f2leg aficionat establert a M\u00e8xic, va descobrir per primera vegada un dinosaure de fang entre les troballes del seu ajudant Tinajero, \u00bfqu\u00e8 \u00e9s el li va sorprendre m\u00e9s: que el dinosaure encara era all\u00e0, o que ja era all\u00e0 el ser hum\u00e0? Per que aquesta narrativa tingu\u00e9s sentit, Waldemar va convertir l’aparent anacronisme de l’animal prehist\u00f2ric en una trama, i va plantejar la hip\u00f2tesis de que humans i dinosaures havien coexistit en algun moment.[[Goosen, Moosje M. El dinosaurio que todav\u00eda estaba all\u00ed<\/em>, en: Ixiptla, revista de arte y antropolog\u00eda, vol. 3, 2015.]]<\/p>\n Aquest text \u00e9s un pastitx, un collage, un monstre. \u00c9s un text fet a la vegada d’altres textos. No \u00e9s un text lineal, va en contra de la linealitat narrativa i s’enreda com el llenguatge de l’Abott i Costello del futur – o del passat-. He pres les paraules a alg\u00fa altre que me les havia dit abans, per aix\u00f2 -potser sense saber-ho-, han contribu\u00eft a aquest monstre en Carlos Fern\u00e1ndez-Pello que em va parlar extensament d’en Roger Caillois i The Writing of Stones<\/em> a l’activitat que vam fer a Espazio Trapezio de Madrid la tarda del passat 19 de gener, en Quim Packard que em va descobrir la hist\u00f2ria de Waterhouse Hawkins a trav\u00e9s de thememorypalace.us<\/a> i en Daniel Moreno que em va portar a veure The Arrival<\/em> per sorpresa i que em va explicar la relaci\u00f3 amb el calafant. I tamb\u00e9, \u00e9s clar, l’amic Google, ell em va presentar l’Urvogel, en Protoavis, el Dr. Beringuer i companyia. Els dinosaures de Julsrud v\u00e9nen de la revista Ixiptla que vaig trobar entre la selecci\u00f3 de m\u00faltiplos<\/a>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Per veure les coses cal mirar. I cal saber com mirar. Imaginem per\u00f2, les dificultats afegides per entendre all\u00f2 que literalment no es pot veure. \u00c9s el cas, per exemple,…<\/p>\n","protected":false},"author":1271,"featured_media":9671,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5138],"tags":[],"coauthors":[6471],"acf":[],"yoast_head":"\n![\"b)](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/01\/iguanodon3.jpg\")
<\/p>\n![\"c)](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/01\/Museo_Julsrud_BN.jpg\")
<\/p>\n