![\"Bubble](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/adaptive-images-php.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Tenim un problema amb el sexe. En lloc de considerar-lo un aspecte m\u00e9s de la vida, una cosa natural i objecte de gaudi, comunicaci\u00f3 i intimitat, per a la societat actual el sexe \u00e9s un tab\u00fa o b\u00e9 un element susceptible de ser explotat comercialment. Repressi\u00f3 i\/o explotaci\u00f3. Per aix\u00f2 \u00e9s tan important i necessari reivindicar-lo, ja sigui des de posicionaments LGBT com des d’una heterosexualitat cr\u00edtica amb el present neoliberal.<\/p>\n
1000 m2 de desig. Arquitectura i sexualitat<\/em> \u00e9s una exposici\u00f3 comissariada per Rosa Ferr\u00e9 i Ad\u00e9laide de Caters per al CCCB, que es proposa un recorregut per diferents moments de la hist\u00f2ria en els quals l’arquitectura ha tingut en compte espais espec\u00edfics per al desig. I en aquesta recerca s\u00f3n tan importants les pres\u00e8ncies com les abs\u00e8ncies. La forta pres\u00e8ncia del segle XVIII i l’abs\u00e8ncia del XIX deixen ben retratats l’esperit del moment. Tamb\u00e9 destaca la precisi\u00f3 de les comiss\u00e0ries a l’hora de delimitar molt b\u00e9 el seu objecte d’estudi, per exemple, deixant de banda el tema de la prostituci\u00f3, que hagu\u00e9s obert m\u00faltiples vies paral\u00b7leles d’investigaci\u00f3.<\/p>\n Un dels grans \u00e8xits de l’exposici\u00f3 \u00e9s el dels destacats, el subratllar determinats moments que \u00e9s molt pertinent rellegir des de la nostra contemporane\u00eftat. Ara que des de la teoria cr\u00edtica, els activismes pol\u00edtics i l’arquitectura es parla d’espais urbans inacabats i re-apropiats, \u00e9s fonamental revisar (o descobrir per primera vegada) a Fourier i als situacionistes. Per tant, el valor d’aquest treball curatorial no rau nom\u00e9s en la mirada hist\u00f2rica o l’establiment de genealogies, sin\u00f3, sobretot, en la seva rellev\u00e0ncia actual, en la possibilitat de considerar propostes del passat per poder repensar quin tipus d’espai i de societat volem construir.<\/p>\n En una exposici\u00f3 que t\u00e9 l’arquitectura com a eix principal, l’arquitectura de la pr\u00f2pia exposici\u00f3, dissenyada per Sabine Theunissen (habitual col\u00b7laboradora de William Kentridge en els seus projectes oper\u00edstics) \u00e9s un dels seus atractius, creant seccions i espais que generen un recorregut ple de sorpreses i delits, tant pel seu disseny espacial com pels documents, imatges i refer\u00e8ncies que van apareixent.<\/p>\n “Pensar sobre el sexe \u00e9s el major i potser l’\u00fanic i aut\u00e8ntic plaer per a tots els mortals”, escrivia, l\u2019any 1785, Jeremy Bentham, el mateix que va defensar la teoria de l’utilitarisme, per\u00f2 tamb\u00e9 el que no va publicar en vida la majoria dels seus textos en els que defensava la llibertat sexual, l’emancipaci\u00f3 de la dona i la despenalitzaci\u00f3 de l’homosexualitat. Bentham, el creador del pan\u00f2ptic, l’espai de control per excel\u00b7l\u00e8ncia que en ple segle XXI \u00e9s una bona imatge de la societat tecnol\u00f2gica i del big data<\/em>. Per\u00f2 abans d’arribar a Matrix<\/em>, el pan\u00f2ptic va ser tamb\u00e9 recollit a les arquitectures imaginades de Claude-Nicolas Ledoux o al sal\u00f3 de reunions del castell de Silling, protagonista de Les 120 Jornades de Sodoma<\/em> del Marqu\u00e8s de Sade. Les utopies i la democratitzaci\u00f3 sexual de Fourier van ser recuperades pels moviments contraculturals dels 60 i 70, per comunitats com Drop City a Colorado, la primera comuna hippy rural, una proposta DIY que inclo\u00efa les c\u00fapules geod\u00e8siques de Buckminster Fuller i que es vincula a tota una genealogia de projectes arquitect\u00f2nics i de disseny d’aquests mateixos anys d’Archigram, Ettore Sottsass o Nicolas Sch\u00f6ffer, un artista la recuperaci\u00f3 cr\u00edtica i historiogr\u00e0fica del qual l’exposici\u00f3 reivindica. Utopia, contracultura, necessitat de repensar-se, anar contra l\u2019establishment<\/em>… \u00a1Que n\u2019\u00e9s d\u2019important revisar la hist\u00f2ria m\u00e9s recent per veure\u2019s reflectit en ella i poder replantejar el present d’una manera cr\u00edtica!<\/p>\n 1000 m2 de desig<\/em> t\u00e9 moments brillants, com la incorporaci\u00f3 de la investigaci\u00f3 de la historiadora de l’arquitectura i professora a la Universitat de Princeton, Beatriz Colomina sobre el paper de l’arquitectura moderna a la revista Playboy<\/em>. Ja ens en vam fer ress\u00f2 a l’article que vam dedicar a la feina<\/a> per\u00f2 ara al CCCB no nom\u00e9s es tracta d’esmentar el llit-despatx de Heffner, sin\u00f3 de veure\u2019l, de poder tocar-lo. I en relaci\u00f3 al sexe, l’arquitectura a Playboy<\/em> s’introdueix com un element de seducci\u00f3, com \u00e9s l’apartament de solter del Playboy<\/em>, per passar a una veritable sexualitzaci\u00f3 de l’arquitectura, que va m\u00e9s enll\u00e0 dels interiors per actuar com a preceptors, assenyalant exemples d’arquitectura moderna que encaixarien en aquest estil de vida. I \u00e9s clar, no \u00e9s casualitat que de cop i volta aparegui Sean Connery com James Bond i un parell de noies amb les que porta a terme un joc de seducci\u00f3 i lluita coreografiada a la casa Elrod. I aix\u00f2 ens porta a pensar com, al James Bond m\u00e9s contemporani (el de Daniel Craig), l’arquitectura \u00e9s un lloc amagat, a\u00efllat i totalment tecnologitzat (soterranis abandonats i inaccessibles que alberguen les oficines dels serveis secrets o grans complexos enmig de deserts llunyans). Per\u00f2 aquest \u00e9s objecte d’un altre estudi…<\/p>\n I arribem al present. Quin lloc ocupa el sexe en l’arquitectura, a part de les formes f\u00e0l\u00b7liques que han dominat l’imaginari col\u00b7lectiu des del principi dels temps? Les fantasies contempor\u00e0nies s\u00f3n fragment\u00e0ries com el nostre present (i \u00e9s potser en aquesta part en la qual l’exposici\u00f3 perd precisi\u00f3). Hi ha espais ocupats, parcs tem\u00e0tics per a l’amor en els quals est\u00e0 tot pautat; hi ha espais l\u00fadics, cambres fosques que desapareixen al ritme que creix el m\u00f3n de les aplicacions de contactes i hi ha clubs en qu\u00e8 la combinaci\u00f3 d’espai-llum-so genera un despla\u00e7ament del sexe a una experi\u00e8ncia col\u00b7lectiva equivalent. Magn\u00edfic, per cert, el text del cat\u00e0leg en qu\u00e8 Pol Esteve estudia aquest fenomen que neix al Paradise Garage<\/em> de Nova York i continua en els nostres dies. I hi ha sobretot molt sexe virtual, relacions as\u00e8ptiques i distants, segures. Hi ha tamb\u00e9 mentides, la possibilitat d’inventar-noves identitats i els riscos i nous dilemes morals que aix\u00f2 comporta. Som responsables dels nostres actes al m\u00f3n virtual? Recentment, l’excel\u00b7lent obra El Inframundo<\/em> abordava aquests aspectes al Teatre Lliure, i, per cert, comptava amb una meravellosa escenografia d’Alejandro And\u00fajar a partir d’espais transparents que representaven el m\u00f3n real i el virtual.<\/p>\n
\nPerqu\u00e8 els espais tipifiquen pr\u00e0ctiques i defineixen rols. Al segle XIX, en qu\u00e8 la dimensi\u00f3 social de la sexualitat est\u00e0 regulada per l’esgl\u00e9sia o la ci\u00e8ncia m\u00e8dica, Charles Fourier inventa arquitectures que tenen en compte les passions i contribueixin a l’emancipaci\u00f3 col\u00b7lectiva. S\u00f3n els falansteris, on la sexualitat s’integra en la vida de la col\u00b7lectivitat d’una manera harm\u00f2nica i regulada, no hi ha repressi\u00f3 perqu\u00e8 no hi ha culpa, no hi ha monog\u00e0mia ni adulteri i hi ha voluntaris er\u00f2tics practicants de l’amor caritatiu. Les seves propostes es van implementar al Par\u00eds de les galeries cobertes del Louvre i el Palais-Royal, m\u00e9s tard eliminades amb la reforma urban\u00edstica de Haussmann.<\/p>\n