![\"Exodus_Closed.jpg\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/Exodus_Closed.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
X EX \u00c8XODE \u00e9s una microficci\u00f3 per spoken word. Va ser concebuda el 2011, amb el t\u00edtol \u201cEn todas partes\u201d, en el marc del projecte Afterpop Fern\u00e1ndez & Fern\u00e1ndez, que realitzo amb l’escriptor Agust\u00edn Fern\u00e1ndez Mallo[[Afterpop Fern\u00e1ndez & Fern\u00e1ndez @ Kosmpolis (CCCB) http:\/\/www.cccb.org\/es\/multimedia\/videos\/kosmopolis-11-afterpop-fernandezfernandez\/212115 Exodus International \u00e9s l’empresa que lidera el mercat de la reorientaci\u00f3 sexual. El perfil del seu client \u00e9s cristi\u00e0, suburbial i sense estudis. Des de Texas, des de Denver, des de Boston, centenars de creients pelegrinen a la seva seu, amb el fardell de la culpa i els sarrons de la fe[[Entre 1976 i 2013, Exdous va ser una de les poques empreses nord-americanes que va gaudir d’una posici\u00f3 gaireb\u00e9 monopol\u00edstica, que li permetia interpel\u00b7lar, des de la seva seu a Orlando (Florida), a la major part dels seus consumidors potencials. Les severes lleis anti-monopoli que regeixen l’economia mercantil als Estats Units mai es van aplicar al seu cas. Encara que era ben visible i generava grans beneficis, el mercat de la reassignaci\u00f3 sexual, ent\u00e8s com un segment del Mercat de la Mediaci\u00f3 Afectiva, no ha estat reconegut com a activitat empresarial, i ha quedat en un terreny dif\u00fas entre les pr\u00e0ctiques terap\u00e8utiques, les activitats de benefic\u00e8ncia i l’escoltisme amb causa.]]. Campus. Testimonis de la virilitat recobrada. Terapeutes comprensius i lesbianes redimides acompanyen el ramat cap a la llum. Aquesta via i no aquesta altra porta al gaudi que \u00e9s bonic als ulls del Senyor[[El campus de reafirmaci\u00f3 de g\u00e8nere en espais naturals va ser el principal procediment de socialitzaci\u00f3 biopol\u00edtica corporativa, que es combinava amb les pseudoter\u00e0pies psicol\u00f2giques i la publicaci\u00f3 de literatura paracient\u00edfica. El seu antecedent directe \u00e9s la societat dels Boy Scouts, que, en el seu document fundacional, redactat el 1910 a la localitat d’Irving (Texas), proclamava la necessitat de “combatre les forces de feminitzaci\u00f3” per mitj\u00e0 d’un programa d’activitats reglades a l\u2019aire lliure. Aquests processos de retirada al camp i reconnexi\u00f3 amb el cos propi (suposadament “perdut” en el sensed\u00e9u del llibertinatge metropolit\u00e0) tenen el seu origen en l’\u00faltim ter\u00e7 del segle XIX. En ells es combinen tres elements de la cultura finisecular nord-americana: el naturalisme de base rom\u00e0ntica literaturitzat i encarnat per Henry David Thoreau, la crisi de la masculinitat<\/em> generada per l’auge dels moviments sufragistes i la cultura viril gimn\u00e0stica d’inspiraci\u00f3 brit\u00e0nica.]].<\/p>\n Cell 19 \u00e9s una ordre d’acci\u00f3 directa inspirada en les guerrilles feministes que van florir a Boston a finals dels seixanta[[Aquesta mil\u00edcia ficcional est\u00e0 inspirada en la guerrilla cultural Cell 16, un grup d’alliberament femen\u00ed que va ser creat, a cavall entre Boston i Chicago, sota la inspiraci\u00f3 de Valerie Solanas i el seu Manifest SCUM, que va veure la llum el 1967.<\/p>\n Entre l’any seg\u00fcent i la seva dissoluci\u00f3 el 1973 la c\u00e8l\u00b7lula va desenvolupar accions de carrer de resist\u00e8ncia i pertorbaci\u00f3 de g\u00e8nere que inclo\u00efen l’\u00fas de vestuari militar. La seva fundadora, Roxanne Dunbar-Ortiz, que havia estat activista contra la Guerra de Vietnam, va traslladar a la praxi del grup algunes t\u00e8cniques de guerrilla, portant a terme, d’aquesta manera, la transici\u00f3 entre un feminisme pacifista d’inspiraci\u00f3 beauvoirana i un estil de vindicaci\u00f3 revolucion\u00e0ria basat en l’acci\u00f3 directa.]]. Un dels seus membres es va infiltrar a Exodus fent-se passar per lesbiana penedida. Un cop completat el seu proc\u00e9s curatiu va sol\u00b7licitar l’ingr\u00e9s a l’ordre i va prosperar fins a convertir-se en assistent del monitor. Aquest, redimit al seu torn, tractava de sentir-se interessat per ella[[“Tinc molta curiositat per veure qu\u00e8 fa Gabrielle Bell amb el Manifest SCUM”. S\u00f3n paraules de la mateixa Michelle Obama. La Primera Dama sortint les va pronunciar en un discurs a la universitat Sarah Lawrence poc despr\u00e9s que es filtr\u00e9s a la xarxa que Bell, dibuixant especialitzada en autoficci\u00f3 gr\u00e0fica, preparava una adaptaci\u00f3 al c\u00f2mic de la teoria de Solanas. Ho explica la pr\u00f2pia autora al seu volum memorial\u00edstic The Voyeurs<\/em> (2012), on fa refer\u00e8ncia a com, en el fragor d’un esdeveniment cultural, amb alguna copa de m\u00e9s, havia fantasiejat en veu alta amb aquesta possibilitat… i l’endem\u00e0 la blogosfera comiquera treia fum amb especulacions i sup\u00f2sits sobre el llibre per venir. Ansiosa davant tal expectativa, inesperadament avorrida pel manifest – “cada vegada que l’agafava em quedava com un tronc” -, Bell acaba trucant a la seva mare, qui havia conegut a la seva autora al Nova York dels seixanta i est\u00e0 conven\u00e7uda d’haver vist, en un cinema X de T\u00f2quio, un improbabil\u00edssima versi\u00f3 del llibre.<\/p>\n El desenvolupament d’aquesta an\u00e8cdota \u00e9s una perfecta al\u00b7legoria del problema Solanas<\/em> en la creaci\u00f3 contempor\u00e0nia, amb tots els seus elements: el valor denotatiu<\/em> del llibre com a pura radicalitat protopunk, la dificultat de “traduir” les seves tesis al llenguatge del feminisme actual (l’adaptaci\u00f3 mai arriba a realitzar-se), la seva efectivitat oral i performativa<\/em>, m\u00e9s que conceptual: el que acaba fent Bell \u00e9s parlar-ne en una al\u00b7locuci\u00f3 p\u00fablica. \u00c9s una via que tamb\u00e9 havien seguit la cantautora Lynda Hoyle, amb el seu caberetesc Hymn to Valerie Solanas<\/em> (1971) i, per les mateixes dates en qu\u00e8 Bell treballava en el seu projecte, l’artista italiana Chiara Fumai en la seva confer\u00e8ncia teatral CF Reads Valerie Solanas<\/em>.<\/p>\n En la relaci\u00f3 maternofilial, que \u00e9s un dels temes principals de l’obra de Bell, la refer\u00e8ncia al Manifest SCUM<\/em> funciona com un mediador que permet negociar la transici\u00f3 generacional, verbalitzar les respectives dificultats de parella i expressar una s\u00e8rie d’emocions, de la gamma dels sentiments immorals, suscitats per algunes relacions amoroses amb homes. Aquests afectes es van definint de manera que la mis\u00e0ndria de Solanas (“el gen Y, mascul\u00ed, \u00e9s un gen X femen\u00ed incomplet”) apareix com un error que calia que alg\u00fa comet\u00e9s<\/em>: un extremitud del sentir o Pol Nord de la sentimentalitat que resulta \u00fatil per orientar-se en latituds m\u00e9s benignes i cartografiar els terrenys habitables.]]. Una nit la va convidar a sopar i ella va enverinar el seu bistec amb una droga suau. Al mat\u00ed seg\u00fcent va entrar a l’aula i es va fer c\u00e0rrec del grup. “Avui”, va dir, “ter\u00e0pia d’aversi\u00f3”[[Un cas local va inspirar la redacci\u00f3 d’aquest text: el de la barcelonina Policl\u00ednica Tibidabo, que al juny 2010 va ser denunciada per les seves pr\u00e0ctiques curacionistes, clarament inspirades en l’exemple d’Exodus. En el debat al respecte Josep Antoni Duran i Lleida va oficiar com advocat del diable, defensant, en el seu article “La Generalitat i l’homosexualitat”, el “dret dels gais a deixar de ser-ho”. En el Bar\u00f2metre del CIS publicat a l’abril d’aquest mateix any el dirigent d’UDC apareixia com el pol\u00edtic m\u00e9s ben valorat d’Espanya. Cal recordar que els parlamentaris d’Uni\u00f3 havien votat en contra de la Llei del Matrimoni Universal del 30 de juny de 2005, i que el febrer del 2007 van donar suport amb els seus vots a la fallida iniciativa parlament\u00e0ria del PP per derogar aquesta llei.]].<\/p>\n Perfect Circle \u00e9s un videoblog especialitzat en una paraf\u00edlia singular. Tots els seus v\u00eddeos segueixen el mateix patr\u00f3. Vuit persones, nues, es disposen de peu, una darrere l’altra, formant una circumfer\u00e8ncia. Cadascuna d’elles aplica els seus llavis a l’esf\u00ednter de la seva predecessora i, al senyal convingut, orinen, coordinades, oferint, i rebent alhora, i creant un flux ininterromput. El Cercle urinari perfecte, que haur\u00e0 de durar dos minuts, segueix el precepte sadi\u00e0 (“mantinguem l’ordre”[[“Una voluntat de sistematitzaci\u00f3 pr\u00f2pia de l’enciclopedisme”, com ha assenyalat Antonio Monegal al seu estudi Sade pedagogo<\/em>, que introdueix la m\u00e9s recent edici\u00f3 espanyola de La filosofia en el tocador<\/em> (Austral, 2016). La classificaci\u00f3 taxon\u00f2mica de les pr\u00e0ctiques sexuals -el costat calent<\/em> de la Il\u00b7lustraci\u00f3- troba la seva versi\u00f3 contempor\u00e0nia a la detallada classificaci\u00f3 de gustos, tirades i f\u00edlies que organitza el consum de les pornografies al m\u00f3n digital, definint un ciberm\u00f3n que \u00e9s estructuralment sadi\u00e0<\/em> per definici\u00f3 i ocasionalment s\u00e0dic<\/em> d\u2019afegit\u00f3.]]) i el protocol internauta: fes el teu v\u00eddeo i penja’l.<\/p>\n God is Everywhere<\/em> \u00e9s un hiperblog on els internautes refereixen signes inequ\u00edvocs de l’exist\u00e8ncia de D\u00e9u. Entre els posts m\u00e9s llegits d’aquest mes destaquen una aparici\u00f3 mariana, el v\u00edvid somni d’un pastor andal\u00fas i el vint-i-tres\u00e8 comentari al ja c\u00e8lebre v\u00eddeo de la productora Cell19 “Exodus Ex-Ex-Dykes Piss Outing”[[La figura del gai que “es cura” en primera inst\u00e0ncia per “recaure” a posteriori, i que acaba abandonant la secta -i, amb ella, la idea patol\u00f2gica de la seva orientaci\u00f3- va conformar un nou subjecte biopol\u00edtic: l’ex ex gai o supervivent de ter\u00e0pia de reassignaci\u00f3<\/em>; cas zero del qual va ser el pastor G\u00fcnter Baum. Aquesta configuraci\u00f3 de la identitat sota el signe d’un doble ex<\/em> vindria a confirmar les tesis que, des del freudisme fins a la teoria cuir, han descrit la modelaci\u00f3 p\u00fablica de les masculinitats heterosexuals com un proc\u00e9s fundat en la negaci\u00f3 origin\u00e0ria<\/em> d’aquells rols i actituds que constitueixen l’alteritat de “l’home” o la seva heterod\u00f2xia. Des d’aquesta perspectiva la medicalitzaci\u00f3 anacr\u00f2nica de l’orientaci\u00f3 sexual i el seu modelat en les praxis hipersocials (en grups de suport) i individuals (en les guies d’autoajuda) es pot entendre com una deriva paracient\u00edfica o acient\u00edfica d’aquest negacionisme fundacional.]] escrit al mur de Perfect Circle, on un usuari, identificat com I’mInControl, crida la nostra atenci\u00f3 sobre un passatge de la pel\u00b7l\u00edcula: “01:37: L\u2019expressi\u00f3 de la bruna de r\u00ednxols en capturar amb la llengua aquesta gota que es perdia cuixa avall m\u2019ha portat a la mem\u00f2ria un instant inoblidable del martiri de Santa B\u00e0rbara”[[En dissoldre\u2019s Exodus el 2013, el text va perdre el seu vincle amb l’actualitat, el que em va conduir a canviar la rutina performativa dels recitals, presentant-lo, en alguns casos, amb aclariments com les que aqu\u00ed he incl\u00f2s i, en altres ocasions, prescindint d’ell. Per\u00f2 lamentablement el relat ha deixat de ser nom\u00e9s un document curi\u00f3s de la barb\u00e0rie recent. Des de finals de l’any passat la doctrina medicalitzadora ha experimentat un inesperat rebrot a Espanya, protagonitzat per l’agrupaci\u00f3 ultracat\u00f2lica HazteOir. Durant el mes de novembre HazteOir va distribuir en col\u00b7legis del pa\u00eds un total de 100.000 fullets contra-informatius<\/em> plens de greus admonicions contra “la doctrina de g\u00e8nere” en la fase prim\u00e0ria del sistema educatiu. <\/p>\n Aquest \u00fas d’estrat\u00e8gies d’agitaci\u00f3 i propaganda<\/em> per part de l’extrema dreta sembla respondre a la percepci\u00f3 de la pr\u00f2pia marginalitat del grup, i de la seva program\u00e0tica, en un pa\u00eds que, segons l’estudi del PEW Reserach Center de 2013, t\u00e9 l’\u00edndex d\u2019homof\u00f2bia m\u00e9s baix del m\u00f3n. Aquesta \u00e9s una dada a qui la premsa de dretes ha donat tan poc relleu com la d’esquerres, perqu\u00e8 a totes dues, per raons diferents, els conv\u00e9 ignorar o passar per alt que Espanya resulta ser el lloc on aquest greu problema t\u00e9 una gravetat menys accentuada. Tamb\u00e9 aqu\u00ed hi ha una altra forma de negacionisme, en la not\u00f2ria dificultat per assumir el car\u00e0cter ex-homof\u00f2bic d’un pa\u00eds, i per acceptar que, malgrat tots els passats, la reorientaci\u00f3 -la de les f\u00f2bies, que sempre n’hi ha- pot produir-se en un lapse de dues generacions.<\/p>\n Al llarg de la tercera setmana de gener HazteOir va convocar una “jornada de formaci\u00f3” sobre el canvi d’orientaci\u00f3 sexual, que va ser difosa amb anuncis a tota p\u00e0gina a diaris de tirada nacional. L’acte va anar a c\u00e0rrec de Richard Cohen, autor del libel Comprendre i sanar l’homosexualitat<\/em> i director de l’International Healing Foundation, que va n\u00e9ixer el 1990 com una t\u00edmida compet\u00e8ncia d’Exodus i que avui s’ha convertit en el referent del seu mercat.]].<\/p>\n
\nEn todas partes, min. 23.30-28.00]], i incorporada al set \u201cPersonificaci\u00f3n\u201d, en qu\u00e8 alternem diferents textos que giren al voltant de la construcci\u00f3 tecnol\u00f2gica, semi\u00f2tica i corporativa de la identitat, combinant cr\u00edtica cultural, poesia i teoria de g\u00e8nere. El text va ser presentat en altres ocasions com el xou col\u00b7lectiu Anti-Sant Valent\u00ed, que vam organitzar el 2014 al CCCB \u00c0lex Brahim, Jos\u00e9 Antonio Delgado i jo mateix, i en qu\u00e8 van participar una trentena de persones que, al llarg de tres hores, van llegir, van cantar o representar versions c\u00f2miques o aberrants del g\u00e8nere de la declaraci\u00f3 amorosa.<\/em><\/p>\n