![\"Frau](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/13503060_10154297471991913_7810531368977165477_o.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
M’agradaria molt comen\u00e7ar aix\u00f2 amb alguna cosa aix\u00ed com una introducci\u00f3. Portes uns mesos a Barcelona i t’hem vist al MACBA, a les festes pol\u00edtiques de l’orgull i diversos esdeveniments… Per\u00f2 per qui no s\u00e0piga molt de tu: Quins s\u00f3n els teus referents i context? Una mica explicar com va comen\u00e7ar Frau Diamanda, o com H\u00e9ctor Acu\u00f1a va con\u00e8ixer la Frau…<\/strong><\/p>\n Frau Diamanda com a projecte d’art performatiu, estrat\u00e8gia, cos-objecte i vida feta art o viceversa, s’inicia al 1999 a Lima, Per\u00fa, en un context de treva sociopol\u00edtica post terrorisme o guerra interna peruana. H\u00e9ctor va trobar el seu primer desdoblament en ellx, ell \u00e9s l’estrateg, director i actor que posa el seu cos i la seva vida mateixa al servei d’un joc m\u00faltiple de re-creacions successives i compulsives on el cos f\u00edsic i la realitat es fonen en la ficci\u00f3. Les plataformes d’interacci\u00f3 que va anar trobant Frau Diamanda sobre la marxa es van diversificar i ja no nom\u00e9s es tractava d’intervenir o afectar els circuits de l’underground -new wave, m\u00fasica electr\u00f2nica experimental, l’escena gai\/ travesti \/ drag), sin\u00f3 que l’artefacte interactiu es desborda cap al carrer aconseguint a m\u00e9s infectar amb el temps i sota la premissa de la tossuderia creativa, els circuits de l’art, museus i galeries. Frau Diamanda com a subjecte h\u00edbrid ens mostra una barreja impossible i monstruosa al re-definir convencionalismes r\u00edgids socialment imposats com s\u00f3n el g\u00e8nere, la classe social, la ra\u00e7a, el sentit de pertinen\u00e7a i la tend\u00e8ncia pol\u00edtica a trav\u00e9s de mecanismes procedents d\u2019all\u00f2 transcultural, all\u00f2 teatral, la farsa, l’artifici, l\u2019abjecte i el psicosexual. Trafica amb signes de tota \u00edndole incorporant-los al disseny corporal i est\u00e8tic proposat des de la transvestida marginal, la diva, la terrorista sexual i el glamour corrosiu.<\/p>\n Aquestes aventures, desdoblaments i exploraci\u00f3 vital van produir tres exposicions d’arts visuals i nous mitjans al Centre Cultural d’Espanya a Lima entre els anys 2003 i 2009, amb la conseq\u00fcent col\u00b7laboraci\u00f3 i desenvolupament de lla\u00e7os afectius i creatius amb aquesta instituci\u00f3. Amb el transcurs del temps, l’atzar i la intrusi\u00f3 en nous espais es van anar produint trobades i cooperacions mil amb altres artistes, m\u00fasics, videoartistes, cineastes, escriptors, periodistes, fot\u00f2grafs, dissenyadors, activistes, te\u00f2rics, en fi, un munt de col\u00b7laboracions que tenien com a finalitat la cerca d\u2019all\u00f2 nou i transgressor en un context avorrit i mon\u00f2ton. Ja en la meva nova fase a Barcelona, he desenvolupat col\u00b7laboracions importants amb plataformes activistes com Acathi, associacions, ateneus i okupes; plataformes musicals com Frente S\u00f3nico Futurista i acoblaments sonors amb Cesko Slovenska, \u00e0lies Francisco Estrada, Vyltage, \u00e0lies Miguel Rivero, Yvgvlar a duo amb Jordi Flecos; plataformes interventives amb Rosa Silvestre i 1m+kladydi, projectes curatorials amb el comissari independent Alex Brahim, participaci\u00f3 en el curtmetratge transfeminista de Linda Porns\u00e1nchez, projecte fotogr\u00e0fic amb Candela Cuervo i altres plans i complicitats a futur.<\/p>\n Vam poder veure, fa poc, una introducci\u00f3 al Porn\u00edfero festival que has curat i organitzat a Barcelona. M\u00e9s enll\u00e0 de la posada en circulaci\u00f3 i visibilitzaci\u00f3 de pr\u00e0ctiques, desitjos i cossos no normatius, i considerant el postporno (o pornopunk, no s\u00e9 com anomenar-ho) com una eina pol\u00edtica que entronca amb la teoria queer: En quina mesura afecta el context geopol\u00edtic i econ\u00f2mic la posada en pr\u00e0ctica, els cossos que encarnen la teoria?<\/strong><\/p>\n El projecte curatorial Porn\u00edfero Festival de Videoart postporno Iberoameric\u00e0 neix com a conseq\u00fc\u00e8ncia l\u00f2gica del meu treball perform\u00e0tic basat, per\u00f2 no limitat, en l’enfocament de les sexualitats alternatives, l\u2019abjecci\u00f3 i la desobedi\u00e8ncia sexual cap a l\u2019heteronorma. El que va succeir \u00e9s que gr\u00e0cies a les xarxes es van anar teixint lla\u00e7os molt forts de complicitat creativa i dissident amb altres artistes, te\u00f2rics, activistes, voyeurs i practicants d’aquesta tend\u00e8ncia sexo-pol\u00edtica que estableix l’experimentaci\u00f3\/exploraci\u00f3 com a premissa on els cossos subalterns puguin trobar formes genu\u00efnes de plaer corpo-sexual i audiovisual, i alhora, fer contestaci\u00f3 directa al fal\u00b7locentrisme i l\u2019heterocapitalisme. El des\/encontre i afinitats que podrien haver entre les pr\u00e0ctiques postporno del primer m\u00f3n i Llatinoam\u00e8rica es relacionen m\u00e9s enll\u00e0 de la llunyania geogr\u00e0fica i cultural, en tant que r\u00e8gims pol\u00edtics i dictatorials que hist\u00f2ricament se’ns han imposat, generant un model geopol\u00edtic determinat. A m\u00e9s, ha implicat un estat o clima de viol\u00e8ncia i mort cap aquelles persones que som i ens considerem diferents i cr\u00edtics amb el sistema heteropatriarcal opressor. Quelcom en com\u00fa \u00e9s l’\u00fas del cos, el sexe i la sexualitat com a motor d’energia el rerefons cat\u00e0rtic del qual afecta l’entorn privat i p\u00fablic. Les est\u00e8tiques poden ser dispars, per\u00f2 trobem concertaci\u00f3 en l’\u00fas d’una desc\u00e0rrega sexual que limita amb el desbordament i all\u00f2 dif\u00fas, i es dissemina per l’espai, generant q\u00fcestionaments sobre com tractar d’aprehendre la realitat i el m\u00f3n a trav\u00e9s del ritu sexual.<\/p>\n Hi ha una cosa que m’agrada molt de la posada en escena performativa en les teves presentacions. Hi ha molta hist\u00f2ria oral i experi\u00e8ncies directes o properes, documents de v\u00eddeo, registres fotogr\u00e0fics, etc. del teu treball o altres persones… Es podria dir que hi ha una voluntat d’arxiu, de documentar la hist\u00f2ria recent per poder tornar a ser activada o posada en circulaci\u00f3 (que en molts casos de les perif\u00e8ries culturals o LGTB solen desapar\u00e8ixer, disseminar-se o perdre\u2019s, per pura precarietat, manca de recursos, morts prematures, oblit, etc.). I malgrat aquest car\u00e0cter d’arxiu hi ha tamb\u00e9 molta pres\u00e8ncia del cos: drag, transvestit, maquillat, hist\u00f2ria oral i personatges propers, amics, context directe etc., coses m\u00e9s properes al que seria un diari de vida. Podries explicar una mica saquestes relacions, si \u00e9s que n’hi ha, entre museu, documentaci\u00f3 i arxiu versus vida viscuda, cos, experi\u00e8ncia?<\/strong><\/p>\n A partir d’experi\u00e8ncies personals, de recopilaci\u00f3 obsessiva de material i arxius i voluntat de mostrar i nomenar companys en les lides de la desobedi\u00e8ncia sexual, he aconseguit produir tres projectes amb format de dossier audiovisual itinerant, a saber: Frau Diamanda: Lluita Subalterna en Drag Art Tr@ns Peru\u00e0 i Porn\u00edfero Festival. Assumeixo que hi ha una l\u00f2gica temporal i contextual en el disseny de cada proposta partint del meu propi projecte perform\u00e0tic personal com \u00e9s Frau Diamanda, la voluntat de col\u00b7leccionar i analitzar propostes d’artistes peruans amb alineaments pol\u00edtics, sexuals i est\u00e8tics comuns o similars i fins a abordar geografies altres a la pr\u00f2pia a trav\u00e9s de l’\u00fas de la xarxa com cont\u00ednuum interactiu, on vaig trobar teoria, convocat\u00f2ries i festivals que confirmaven les meves sospites de no estar sol en la lluita doncs, com a an\u00e8cdota, ja feia performances psicosexuals des de 1999 de marcada tend\u00e8ncia auto pornogr\u00e0fica i despr\u00e9s, amb els anys, vaig poder accedir a la teoria queer<\/em> o postporno o al concepte de dissid\u00e8ncia sexual. El que vaig anar trobant en el cam\u00ed, si b\u00e9 va partir del pur instint o desbordament sexual, va anar prenent consist\u00e8ncia conceptual i anal\u00edtica a trav\u00e9s del fet concret d\u2019assumir-me com el meu propi comissari, doncs quina millor mentalitat per analitzar el cos transvestit que el mateix transvestit. Sempre he estat molt obsessiva amb la recopilaci\u00f3 del meu propi material, aquesta acumulaci\u00f3 d’arxiu finalment la vaig donar al MAC (Museu d’Art Contemporani) de Lima i, anecd\u00f2ticament he de confessar que em vaig sentir un cad\u00e0ver despr\u00e9s d’aquest lliurament i em vaig proposar amb urg\u00e8ncia un nou desdoblament arriscat i definitiu: l’exili des d’on comen\u00e7ar de zero.<\/p>\n Sovint les mirades m\u00e9s interessants del sub m\u00f3n gai de Barcelona l’han fet personatges que no eren d’aqu\u00ed; Jean Genet, Oca\u00f1a, Nazario. Aix\u00f2 ara que ho penso s\u00f3n tot autors d’abans que exist\u00eds tota la zona gai de l’Eixample… En tot cas, on vull arribar: s\u00f3c molt fan de les teves Escenes Catalanes. Tenen una mica de diari (o altra vegada, d\u2019aquesta vocaci\u00f3 d’arxiu) i surten bastant de les rutes oficials. \u00bfQueda alguna cosa interessant a Barcelona? Quina \u00e9s la teva impressi\u00f3 de l’ambient de la ciutat?<\/strong><\/p>\n Des d’abans de la meva arribada a Barcelona ja havia decidit tancar etapes importants en la meva vida com el fet de no enyorar en exc\u00e9s la meva fam\u00edlia i amics propers. El que vaig poder trobar, inicialment, \u00e9s la confrontaci\u00f3 directa i brutal entre la meva idealitzaci\u00f3 sud-americana d’una ciutat europea cosmopolita i la seva cara real, que encara estic en proc\u00e9s d’explorar i comprendre, on l’estatus d’immigrant suposa capbussar-se en un abisme sense fi de trampes legals, des\u00eddia, ansietat i acarnissament econ\u00f2mic, i no deixem de banda el fet de ser visiblement marika, transvestit, sudaka, cobrissa, prec\u00e0ria i ex\u00f2tica, cosa que podria generar m\u00e9s tensi\u00f3 homof\u00f2bica o discriminat\u00f2ria que, per\u00f2, fins ara no ha passat. Personalment, experimento una sensaci\u00f3 de bona acollida, rotllo, energia i inter\u00e8s cap al meu nou esdevenir en una geografia i cultura altres. Un dels mecanismes que he desenvolupat amb el temps i l’experi\u00e8ncia \u00e9s l\u2019aprehendre nous espais a trav\u00e9s del desbordament sexual utilitzant el meu propi cos com a dispositiu de xoc. S\u00f3c un \u00e9sser absolutament sexual que posa en pr\u00e0ctica ja no nom\u00e9s un discurs o interpel\u00b7laci\u00f3, sin\u00f3 a m\u00e9s la seva pr\u00f2pia vida sexual real. Les “Escenes Catalanes” s\u00f3n resultat d’aquest accionar. \u00c9s el que Barcelona m’ha donat en aquests primers mesos d’inserci\u00f3, acollida, exploraci\u00f3, prova, assaig i error. Em retrobo a m\u00e9s amb l’escriptura que havia deixat una mica de banda, doncs b\u00e0sicament necessitava entrar en estat d’alerta cont\u00ednua, que em for\u00e7a a crear; l’adrenalina, el desbordament, el caos. Aquesta nova etapa europea que m’imposa xocs culturals, que s\u00f3n el meu nou caldo de cultiu per a la creaci\u00f3. Moltes persones em pregunten si aquestes micro hist\u00f2ries s\u00f3n certes o no, i nom\u00e9s puc dir que es tracta d’un exercici literari on la realitat i la ficci\u00f3 es fonen un cop m\u00e9s seguint les directrius d’un cos que nom\u00e9s troba la veritat a trav\u00e9s del sexe. M’encantaria que aquestes micro hist\u00f2ries es converteixin en un projecte editorial queer punk.<\/p>\n Alguna vegada m’he preguntat per qu\u00e8 no hi ha una escena de cruising o saunes de lesbianes. Diana pornoterrorsita amb altres amigues va intentar fer el projecte \u201cperras horitzontales\u201d, on s’oferien serveis sexuals a dones, per\u00f2 el projecte va fracassar, en gran part a causa de la manca de demanda. Per qu\u00e8 creus que el sexe -aquest sexe m\u00e9s a sac- falla entre dones?<\/strong><\/p>\n El cruising com a pr\u00e0ctica de recreaci\u00f3 sociosexual est\u00e0 definitivament en desequilibri entre la comunitat gai i lesbiana. L’home gai mant\u00e9 encara el privilegi copiat o heretat de l’home heterosexual respecte a l’entorn p\u00fablic pel que el cruising \u00e9s acceptat i tolerat sense q\u00fcestionar-los. El cas del cos de la bio-dona o lesbiana \u00e9s diferent, encara no es desenvolupa una conducta d’afirmaci\u00f3 davant el desbordament sexual femen\u00ed en espais p\u00fablics. En aquest punt he de comentar els intents contundents dels projectes Perrxs Horitzontales i del Col\u00b7lectiu Post Op de Barcelona i de pas comentar l’experi\u00e8ncia meravellosa que vaig tenir a Worm, espai d’art a Rotterdam, Holanda, on es va projectar el film “When we are together , we can be everywhere” de la cineasta alemanya Marit Osberg on s’aborda el tema del cruising de lesbianes queer punk a Berl\u00edn, \u00e9s espl\u00e8ndid, us el recomano.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" M’agradaria molt comen\u00e7ar aix\u00f2 amb alguna cosa aix\u00ed com una introducci\u00f3. Portes uns mesos a Barcelona i t’hem vist al MACBA, a les festes pol\u00edtiques de l’orgull i diversos esdeveniments……<\/p>\n","protected":false},"author":1275,"featured_media":9693,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5136],"tags":[5857],"coauthors":[6474],"acf":[],"yoast_head":"\n