![\"diy_catala_.jpg\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/03\/diy_catala_.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Autogesti\u00f3<\/em> \u00e9s una exposici\u00f3 que perfectament podria subtitular-se \u201cEl m\u00f3n segons Antonio Ortega\u201d, perqu\u00e8 \u00e9s una mostra que ens permet endinsar-nos en la ment (crec que V\u00edctor Valent\u00edn la va descriure exactament aix\u00ed) del seu art\u00edfex, Antonio Ortega, una de les mirades m\u00e9s l\u00facides del panorama art\u00edstic actual, tal com s’evidencia des de la coher\u00e8ncia del seu treball, en el qual s’engloben les seves obres, confer\u00e8ncies performatives, la seva activitat com a \u201cartista terciari\u201d en la seva etapa de responsable de programes p\u00fablics del Centre d’Art Santa M\u00f2nica (2003-2008), la seva tesi doctoral i posterior publicaci\u00f3 sobre el proc\u00e9s de monopolitzaci\u00f3 de l’art per part de la instituci\u00f3, titulat Demagogia y propaganda en arte seg\u00fan Antonio Ortega<\/em> i la seva activitats com a professor a l’Escola Massana. <\/p>\n L’exposici\u00f3 que ara comissaria a la Fundaci\u00f3 Mir\u00f3 aborda el tema de l’autogesti\u00f3, del qual naturalment, se’n deriven nombrosos subtemes com s\u00f3n l’empoderament, el control sobre el propi treball, el DIY<\/em> (Do it yourself<\/em>), per\u00f2 tamb\u00e9 el DIWO<\/em> (Do it with others<\/em>), les alternatives al sistema, la cultura de l’emprenedor i la precarietat, entre altres. <\/p>\n L’autogesti\u00f3 \u00e9s ara mateix una pr\u00e0ctica m\u00e9s que habitual i, segurament, el 60 % dels artistes i comissaris estan treballant ara mateix des d’aquest par\u00e0metres, amb la qual cosa, resulta pertinent preguntar-se si l’autogesti\u00f3 \u00e9s una elecci\u00f3, el resultat de la generalitzaci\u00f3 de certes eines de producci\u00f3 i distribuci\u00f3 que permeten aquesta possibilitat o \u00e9s una conseq\u00fc\u00e8ncia de la crisi econ\u00f2mica. Per tot aix\u00f2, Ortega planteja un recorregut per algunes d’aquestes pr\u00e0ctiques i s’atura especialment en certs gestos voluntaris d’artistes consagrats i reconeguts que, en un moment determinat, opten amb tota la consci\u00e8ncia del m\u00f3n per aquests gests d’empoderament puntuals (estem parlant de Gilbert & George, Hern\u00e1ndez Pijoan i del mateix Joan Mir\u00f3, en cremar una de les seves teles, de manera absolutament controlada i subvertint tot all\u00f2 que s’esperava d’ell en aquell moment). <\/p>\n En certa manera, l’exposici\u00f3 tamb\u00e9 \u00e9s autogestionada, en el sentit que el comissari, artista tamb\u00e9, ha assumit el control de nombroses decisions que habitualment estan predeterminades per la instituci\u00f3. En primer lloc, emfasitzant i confirmant la seva autoritat per parlar d’aquest tema, que queda legitimat de diverses maneres: per la naturalesa del seu propi treball, sovint en la l\u00ednia del DIY<\/em>; per haver exposat pr\u00e8viament diferents espais autogestionats (Fireplace i Espai Colona) i, last but not least<\/em>, per q\u00fcestionar cont\u00ednuament la seva autoritat en parlar del tema: En el seu text al cat\u00e0leg, en el qual introdueix amb mod\u00e8stia \u201cdeu sospites\u201d que s\u00f3n completades (i avalades) per l’autoritat de Pilar Bonet, en la seva qualitat d’historiadora, cr\u00edtica d’art i professora de la Universitat de Barcelona. A l’exposici\u00f3, les correccions i observacions afegides als textos dels plafons introductoris, van de la ma de l’artista Mariona Moncunill que no dubta en matisar moltes de les afirmacions del comissari. <\/p>\n Autogesti\u00f3<\/em> \u00e9s recuperar el control sobre la realitzaci\u00f3 de l’obra, per\u00f2 tamb\u00e9 sobre la seva distribuci\u00f3. A difer\u00e8ncia d’altres \u00e0mbits de la creaci\u00f3 (sobre tot el cine i la m\u00fasica) en els quals Autogesti\u00f3 t\u00e9 a veure amb recuperar el control sobre l’obra i sobre la seva distribuci\u00f3, sobre la imatge i els drets de comunicaci\u00f3. I, en aquest sentit, l’exposici\u00f3 presenta un exemple magn\u00edfic: els quadres pintats per Pere Llobera. Els quadres s\u00f3n tan fant\u00e0stics com la hist\u00f2ria que els precedeix. L’any 2014, Pere Llobera va comissariar la mostra col\u00b7lectiva Una exposici\u00f3n luminosa<\/em>, a la galeria Esther Monturiol. La impossibilitat d’aconseguir una fotografia de Sigurdur Gudmundson va fer que el comissari, abans de renunciar a la imatge, la pint\u00e9s ell mateix i n’expos\u00e9s la pintura. I aquest \u00e9s l’enc\u00e0rrec que Antonio Ortega ha fet a Pere Llobera per aquesta exposici\u00f3 i el seu cat\u00e0leg. En un exemple m\u00e0xim d’autogesti\u00f3, Llobera es converteix en una mena \u201cd’impressora a l’oli\u201d (Lloberas dixit) reproductora d’aquelles obres d’artistes com Yoko Ono, Gilbert & George o Piero Manzoni, entre altres, de manera que els drets de reproducci\u00f3 de les obres originals no aniran a cap entitat gestora, sin\u00f3 que es transformaran en honoraris per a Llobera. Fer-se amics (i enemics tamb\u00e9) forma part del proc\u00e9s d’autogesti\u00f3. <\/p>\n Per\u00f2 les estrat\u00e8gies d’autogesti\u00f3 en art no s\u00f3n m\u00e9s que un reflex de les f\u00f3rmules que estan ja implementades en altres \u00e0mbits de la societat i que tenen a veure amb la recerca d’alternatives per la producci\u00f3 i el consum responsables. Curiosament, el neoliberalisme m\u00e9s salvatge llegeix l’autogesti\u00f3 com una forma d\u2019emprenedoria: el mite del garatge, tal com recorda Rub\u00e9n Mart\u00ednez en el text del cat\u00e0leg, segons el qual un jove (s\u00ed, acostuma a ser \u201cell\u201d) al marge de les estructures empresarials aconsegueix crear alguna cosa nova que, immediatament dona pas a una start-up<\/em> d’\u00e8xit i ell es converteix en un nou Steve Jobs que ens canvia la vida i de pas es fa multimilionari. Per\u00f2 \u00e9s clar, el que oblida aquest imaginari \u00e9s que al garatge hi acostuma a haver-hi un treball coral, molt m\u00e9s DIWO<\/em> que DIY<\/em>. <\/p>\n La realitat desmenteix finalment el mite i mostra l\u2019origen del mateix, la precarietat. Poc a afegir, a la vista dels recents informes publicats (La actividad econ\u00f3mica de los\/las artistas en Espa\u00f1a<\/em><\/a>, realitzat per Marta P\u00e9rez Ib\u00e1\u00f1ez i Isidro L\u00f3pez-Aparicio i el, encara en proc\u00e9s Cartograf\u00eda d\u2019artistes visuals de Catalunya<\/em><\/a>, que s’est\u00e0 preparant des de la PAAC, la Plataforma Assemble\u00e0ria d\u2019Artistes de Catalunya). Per aix\u00f2, ho deixem aqu\u00ed, no sense abans deixar a l’aire un parell de preguntes: \u00e9s l’autogesti\u00f3, ara mateix, fruit de la lliure elecci\u00f3? Respon a la utilitzaci\u00f3 d’eines espec\u00edfiques de distribuci\u00f3? O no \u00e9s m\u00e9s que un pla B davant la crisi de les institucions i\/o la manca d’altres possibilitats econ\u00f2miques?<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Autogesti\u00f3 \u00e9s una exposici\u00f3 que perfectament podria subtitular-se \u201cEl m\u00f3n segons Antonio Ortega\u201d, perqu\u00e8 \u00e9s una mostra que ens permet endinsar-nos en la ment (crec que V\u00edctor Valent\u00edn la va…<\/p>\n","protected":false},"author":1239,"featured_media":9701,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[3540],"tags":[5770],"coauthors":[6368],"acf":[],"yoast_head":"\n![\"Notas](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/03\/marionamoncunill_ok.jpg\")
<\/p>\n
\ns’han trobat f\u00f3rmules diverses de distribuci\u00f3 (des de plataformes online<\/em>, P2P) i tamb\u00e9 de producci\u00f3 (com el crowdfounding<\/em>, entre altres), en el context de l’art perviuen encara una s\u00e8rie de contradiccions: encara parlem de comercialitzar peces \u00faniques o edicions limitades d’unes obres realitzades amb mitjans que permeten una reproductibilitat il\u00b7limitada; de comprar i vendre objectes; d’accessos limitats; d’institucions que han crescut massa i els resulta dif\u00edcil adaptar-se a la flexibilitat i el dinamisme que els temps, les pr\u00e0ctiques art\u00edstiques i el p\u00fablic demanen; de poder o voler formar part de les ind\u00fastries culturals…<\/p>\n