![\"2017-03-05.jpg\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/03\/2017-03-05.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
A principis del 2016 el govern dels Estats Units aprovava la construcci\u00f3 d’un oleoducte de 1.886 km de llarg, destinat a transportar 570 barrils de cru al dia. Segons el tra\u00e7at, la canonada creuaria el riu Missouri i el llac Oahe, molt a prop de la reserva Sioux de Standing Rock<\/a>, posant en risc la principal font d’aigua potable de la regi\u00f3 i afectant llocs sagrats i cementiris pertanyents a aquesta reserva. Diverses tribus Sioux es van organitzar per emprendre accions legals. Aix\u00ed naixia la protesta Dakota Access Pipeline <\/a> (#NoDAPL) que va arribar a ser tot un esdeveniment medi\u00e0tic. Sota la presid\u00e8ncia d’Obama, es va aconseguir que les autoritats dels EUA deneguessin el perm\u00eds fins que es realitzessin estudis de l’impacte mediambiental. No obstant aix\u00f2, fa unes setmanes v\u00e8iem com es desallotjava sota for\u00e7a policial l’\u00faltim dels campaments. Durant els primers dies de la seva presid\u00e8ncia, Donald Trump havia signat una ordre executiva per ressuscitar l’acord inicial, emparat per la seva promesa de donar a la ind\u00fastria petroliera m\u00e9s llibertat per expandir les seves infraestructures.<\/p>\n #NoDAPL<\/a> naixia com a conseq\u00fc\u00e8ncia d’un enfrontament entre el sistema de valors dels Estats Units, i el propi de les comunitats Sioux. Mentre que als EUA l’1% t\u00e9 el poder de fer amb el territori del pa\u00eds (i el que aquest cont\u00e9), all\u00f2 que desitgi, la comunitat nativa considera que l’aigua mereix el mateix respecte que qualsevol altra exist\u00e8ncia. Seguint una l\u00f2gica DIY, les comunitats Sioux van optar per defensar i protegir aquell espai simb\u00f2lic i f\u00edsic que els pertany, enfrontant-se a la segregaci\u00f3 racial a la que els sotmet EUA, i que \u00e9s end\u00e8mica del pa\u00eds. Sobren exemples que mostren com el racisme sobre el qual es va erigir occident est\u00e0 entrella\u00e7at amb el desenvolupament del capitalisme. La mateixa idea de ra\u00e7a \u00e9s nom\u00e9s una manera d’organitzaci\u00f3 social i distribuci\u00f3 de privilegis, una eina que ha servit com a justificaci\u00f3 de les invasions i genocidis que van permetre aixecar els imperis Europeus. Per\u00f2 el capitalisme no est\u00e0 \u00fanicament basat en el racisme, tamb\u00e9 en la divisi\u00f3 de classes i el patriarcat. Deia Angela Davis que g\u00e8nere, ra\u00e7a i classe s\u00f3n elements entrella\u00e7ats, realitats que depenen la una de les altres. \u00c9s, en definitiva, una estructura econ\u00f2mica i social basada en la supremacia de l’home blanc<\/em>, les l\u00f2giques de la qual segueixen actives. Enfront d’ella, la comunitat nativa defensava la seva exist\u00e8ncia com a ciutadans de ple dret i, a trav\u00e9s de la protesta, recuperaven la seva dignitat. Reivindicaven la seva exist\u00e8ncia davant les estructures econ\u00f2miques i socials sobre les que occident segueix construint unes identitats nacionals, les mateixes que beneficien nom\u00e9s a uns elegits i als altres els deixa fora.<\/p>\n Mostra desacord a trav\u00e9s de la protesta \u00e9s la manera de reivindicar l’exist\u00e8ncia mateixa, per\u00f2 a l’hora de pensar com fer-la, \u00e9s imprescindible ser conscient dels mecanismes als quals ens enfrontem. Per definici\u00f3, l’estat \u00e9s violent amb aquells que no accepten o transigeixen amb les seves exig\u00e8ncies. La recerca d’acords entre els col\u00b7lectius que els componen \u00e9s una cosa que els \u00e9s ali\u00e8, ja que l’acord social dictamina que no hi ha espai per al debat dels l\u00edmits d\u2019all\u00f2 que \u00e9s correcte i nom\u00e9s es pot acatar all\u00f2 dictat. Queda bloquejada tota possibilitat de ser q\u00fcestionat i amb aix\u00f2, tot pensament a la contra nom\u00e9s pot existir com a amena\u00e7a de l’estabilitat d’aquesta hegemonia. La conseq\u00fc\u00e8ncia d’aquesta estructura \u00e9s que les actituds de resist\u00e8ncia (com \u00e9s el DIY) han de prendre una posici\u00f3 defensiva davant d’aquesta viol\u00e8ncia que assetja la seva exist\u00e8ncia, per\u00f2 aquesta defensa, en oc\u00f3rrer dins d’un sistema simb\u00f2lic que no permet el di\u00e0leg i posada en crisi de si, \u00e9s en realitat interpretada com una agressi\u00f3. O dit d’una altra manera: quan els moviments contraculturals alcen la veu per defensar-se, estan condemnats a ser entesos com a for\u00e7a d’agressi\u00f3. Malauradament, aquell que inicia l’atac t\u00e9 les de perdre, i en les l\u00f2giques de l’hegemonia, tota contracultura \u00e9s f\u00e0cilment q\u00fcestionada. Arribats a aquest punt, i partint que la protesta \u00e9s imprescindible, es fa necessari pensar noves maneres de dur-la a terme.<\/p>\n A Standing Rock les comunitats natives, en comptes de manifestants, es feien anomenar “protectors”. El terme els protegeix de ser acusats d’iniciar una acci\u00f3 d’atac, ja que implica etimol\u00f2gicament tot el contrari: l\u2019atenci\u00f3. Aix\u00ed no podien ser acusats pel corpus social de desafiar l’entitat monol\u00edtica de l’estat, si no percebuts com un sistema que evita danys. Amb un gest tan senzill aconseguien desactivar aquest mecanisme amb el qual tota protesta \u00e9s entesa com a for\u00e7a agressora. Aconseguien, a m\u00e9s, dues coses fonamentals: deixar clar que la seva epistemologia \u00e9s una altra a l’occidental i assenyalar que l’epistemologia occidental necessita repensar-se. La seva manera d’entendre l’home i la relaci\u00f3 que aquest t\u00e9 amb la terra, no t\u00e9 res a veure amb la que nosaltres hem heretat. A occident, la terra no ha de ser defensada, sin\u00f3 explotada com a font de recursos. La nostra tradici\u00f3 dicta que l’home \u00e9s el centre al voltant del qual tot gira, i la consci\u00e8ncia amb el medi ve despr\u00e9s dels desitjos humans. Per contra, ells deien “Tots som aigua” i aix\u00f2 no respon \u00fanicament que un alt percentatge del cos \u00e9s, en efecte, aigua. Respon al fet de mirar a la terra, al planeta, com un sistema interconnectat i en equilibri on els elements que el componen depenen uns dels altres. Ens estan recordant que si l’aigua pateix contratemps, nosaltres tamb\u00e9, ja que tots dos tenim la mateixa import\u00e0ncia dins de l’equilibri del planeta. Desgraciadament no est\u00e0 dins de les agendes pol\u00edtiques parlar de l\u2019antropoc\u00e8<\/a>, l\u2019e-waste->http:\/\/ewasteguide.info\/e_waste_definition] i els canvis que hem provocat en l’equilibri del planeta, en la seva escala temporal i el seu funcionament. Standing Rock li d\u00f3na veu a l’aigua, per\u00f2 no \u00e9s necess\u00e0ria massa atenci\u00f3 per escoltar que ell mateix protesta contra els sistemes d’explotaci\u00f3 de recursos. A trav\u00e9s de s\u00edmptomes com el canvi clim\u00e0tic, la sisena gran extinci\u00f3 de les esp\u00e8cies, el desgla\u00e7 dels pols… el planeta ens parla de la seva crisi, amb la seva pr\u00f2pia veu. Ens anuncia que l’impacte de les activitats humanes esdevingudes de les ideologies i sistemes econ\u00f2mics derivats del capitalisme han fet canviar el seu ecosistema i la seva era geol\u00f2gica.<\/p>\n \u00c9s evident que el sistema social que hem creat \u00e9s desastr\u00f3s. La superestructura de la societat necessita ser canviada i, aprofitant l’esgotament de la democr\u00e0cia, \u00e9s el moment de q\u00fcestionar el sistema simb\u00f2lic occidental en la seva totalitat: el de l’antropocentrisme de l’home blanc. Hem de refer la nostra pr\u00f2pia ontologia tenint en compte que els sistemes simb\u00f2lics d’altres cultures s\u00f3n tan valuosos com el nostre; que la supremacia cultural, de g\u00e8nere o ra\u00e7a no existeix; que necessitem canviar la nostra mirada cap al planeta… En definitiva, hem d’aprendre que res gira al voltant de l’home blanc, sin\u00f3 que aquest sotmet a totes les altres identitats. Aquesta reestructuraci\u00f3 nom\u00e9s es pot realitzar a trav\u00e9s d’escoltar aquells que hem deixat fora. O el que \u00e9s el mateix, donant espai a la protesta perqu\u00e8 les seves veus puguin ser escoltades.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" A principis del 2016 el govern dels Estats Units aprovava la construcci\u00f3 d’un oleoducte de 1.886 km de llarg, destinat a transportar 570 barrils de cru al dia. Segons el…<\/p>\n","protected":false},"author":1354,"featured_media":9709,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[3540],"tags":[5770],"coauthors":[6536],"acf":[],"yoast_head":"\n![\"29376549232_46ab714343_z.jpg\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/03\/29376549232_46ab714343_z.jpg\")
<\/p>\n