![\"faces.jpg\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/04\/faces.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
El segon Zen Fascist<\/em> d’Ariadna Guiteras es va presentar a Hangar el passat 26 de juliol, (el primer va ser el 2014). No hi ha documentaci\u00f3 d’aquesta performance a porta tancada. Amb aquest text m’agradaria intentar conservar aquest estat latent, no incidir en una an\u00e0lisi de la pe\u00e7a, intentar mantenir aix\u00f2 al marge i fer un exercici de descentrament.<\/p>\n Veig en la meva ment el lloc i \u00e9s un espai il\u00b7luminat, \u00e9s clar, no hi ha penombra. Som un grup bastant gran de persones, hem portat matalassos de ioga, tovalloles de platja i estovalles per seure-hi a sobre, el s\u00f2l s’ha convertit en un patchwork<\/em> de diferents colors i materials. Hi ha una pilota gran de color groc de les que es fan servir en pilates, i una planta natural de fulles allargades. <\/p>\n Hi ha dos punts en aquesta visi\u00f3 que em semblen poderosos. Un \u00e9s l’espai, des d’una mirada aliena \u00e9s dif\u00edcil de definir, si \u00e9s una casa amb un gran sal\u00f3, un loft gentrificat, un magatzem o un centre social. Per\u00f2 el que deixa intuir clarament \u00e9s la sospita que est\u00e0 passant alguna cosa. L’altre \u00e9s la uni\u00f3 de cossos. Des d’on estic puc veure’ls gaireb\u00e9 tots, s\u00f3n cossos molt diferents entre si, per\u00f2 per algun motiu es perceben units, vinculats, amb una mateixa energia travessant-los a tots. El meu tamb\u00e9.<\/p>\n Els cossos repeteixen una s\u00e8rie de moviments, l\u2019Ariadna ens els ha enviat per correu electr\u00f2nic perqu\u00e8 els memoritz\u00e9ssim, en la forma d’imatges extretes de la ret\u00f2rica del benestar neoliberal, massatges facials per aplicar productes cosm\u00e8tics, postures de ioga per millorar el rendiment de nostre \u00e9sser-productiu. Durant la performance hi ha silenci la major part del temps, interromput per frases que l\u2019Ariadna ha enviat a alguns participants i que aquests repeteixen sense una pauta preestablerta, segons el ritme espontani i org\u00e0nic que es va gestant.<\/p>\n En aquest punt de la meva visi\u00f3 mental apareix una intromissi\u00f3. \u00c9s un senyor gran amb els cabells cap amunt, una mena de pentinat punk s\u00e8nior avant-la-lettre<\/em>. Me\u2019n recordo d’ell quan penso en Lucia Joyce (la ballarina, no la rebutjada per, ni la filla de), i ella em ve al cap mentre l\u2019Ariadna comen\u00e7a la sessi\u00f3, de peu, en un lateral de l’espai.<\/p>\n Quan Samuel Beckett escriu Endgame<\/em> el 1957 els ecos d’una destrucci\u00f3 interior causada per la Segona Guerra mundial i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies semblen encara bategar en ell. En aquest lloc indefinit amb dues finestres i dues galledes d’escombraries que conformen l’espai esc\u00e8nic de l’obra, la vida t\u00e9 un aspecte dur, fred, nociu, per sota d’un sentit de l’humor c\u00e0ustic, una ironia crua i una sensaci\u00f3 general d’abatiment dins d’un joc de repetici\u00f3. I tot i aix\u00ed, les atmosferes de Beckett s’incendien, il\u00b7luminen. T’obliguen a posar-te en aquest petit buit que ha quedat en un marge lateral del foli, all\u00e0 on feia els seus dibuixos mentre escrivia.<\/p>\n Des d’aquesta marginalia<\/em> de dibuixos \/ s\u00edmbols fets a ploma es fa una invitaci\u00f3, una proposta de comprom\u00eds a mantenir en la corda fluixa un estar al m\u00f3n, una subjectivitat de iridesc\u00e8ncia oliosa. A Hangar, una zona de la ciutat amb un esdevenir en standby mentre els gratacels han anat apareixent al seu voltant, un lloc de ning\u00fa ple d’energies sincopades, cossos-m\u00e0quina que desitgen s’uneixen com en una societat secreta, una congregaci\u00f3 de consci\u00e8ncies, happy and bleeding<\/em> com en la can\u00e7\u00f3 de PJ Harvey.<\/p>\n Hi ha un retall de paper que he anat penjant de diferents parets durant anys, amb el mateix tros de paper de zelofan brut i gastat, amb un poema de Beckett que \u00e9s com un mini-mantra de fil\u00f2loga: […] what – \/ what is the word – \/ seeing all this – \/ all this this – \/ all this this here –<\/em> [[quina – quina \u00e9s la paraula – \/ veient tot aix\u00f2 – \/ tot aquest aix\u00f2 – \/ tot aquest aix\u00f2 d\u2019aqu\u00ed]] […] Per\u00f2 en aquest moment concret a Hangar, mentre torno a enrotllar la matal\u00e0s de ioga que m’he comprat al Decathlon fa poc, penso en les paraules de Clov a Endgame<\/em>: Mean something! You and I, mean something! (Brief laugh). Ah, that’s a good one! [[Signifiquem alguna cosa! Tu i jo, signifiquem quelcom! (Breu riure). Ah, aquesta s\u00ed que \u00e9s bona!]] Aquesta \u00e9s m\u00e9s bona encara: m’imagino l\u2019Ariadna Guiteras i en Samuel Beckett en una habitaci\u00f3, decidint unir la seva alteritat \/ significan\u00e7a durant una estona. Samuel Beckett seria ara Samuel Guiteras, i escriuria aquest poema<\/p>\n Your body is empowering El Zen Fascist<\/em> de 2016, en ocasi\u00f3 de l’exposici\u00f3 “Segueixi a els rastres com si fos miop. Art Jove 2006-2016 “a Arts Santa M\u00f2nica, utilitza la repetici\u00f3 per fer emergir, des de la constataci\u00f3 d’un acte impossible, la for\u00e7a subtil i subversiva de la possibilitat. En la seva primera vegada, el 2014, el projecte es va desenvolupar a partir d’una investigaci\u00f3 sobre el ioga i els mecanismes de control del cos en el context capitalista, utilitzant com a materials base una s\u00e8rie de gestos i textos, els primers obtinguts d’apps per a smartphones relacionades amb la pr\u00e0ctica del ioga, els segons de ret\u00f2riques publicit\u00e0ries d’empreses de fitness, de refer\u00e8ncies al darwinisme espiritual i de cites d’autores com Silvia Federici, Hannah Arendt i Foucault. D’una edici\u00f3 a l’altra, hi ha un passatge a l’acte sui generis que va de la investigaci\u00f3 a la proposta d’un empoderament col\u00b7lectiu.<\/p>\n Seguint el seu esdevenir, o vinculant-se a una bidireccionalitat amb Zen Fascist<\/em>, el 14 de mar\u00e7 passat Ariadna Guiteras va presentar la performance A natural body \/ Healthy Gestures #beauty<\/em>, dins el cicle Embodied Cinema<\/em> de la Kino a l’espai 2 d’\u00c0ngels Barcelona, en qu\u00e8 de nou el control del cos i les seves narratives, aquest cop traspassades al mecanisme del programa d’aprenentatge en l\u00ednia, es proposen a trav\u00e9s de la gestualitat i la repetici\u00f3 com una esquerda a la paret.<\/p>\n M\u00e9s que a convertir-nos en super\u00e9ssers, crec que aspirem a convertir-nos en una sem\u00e0ntica de l’\u00e9sser \/ estar intermitent i tentacular, i aix\u00f2 \u00e9s el que Zen Fascist<\/em> evoca, des del marge del full en blanc, un lloc interessant des d’on intentar qualsevol cosa que no sigui qualsevol cosa.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El segon Zen Fascist d’Ariadna Guiteras es va presentar a Hangar el passat 26 de juliol, (el primer va ser el 2014). No hi ha documentaci\u00f3 d’aquesta performance a porta…<\/p>\n","protected":false},"author":1366,"featured_media":9732,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[3325],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n
\ntreat time as your money
\nmodern science as ancient truth
\nzen Fascists will control you
\nwe would become supermen and superwomen<\/em> [[el teu cos s’est\u00e0 empoderant
\ntracta el temps com als teus diners
\nla ci\u00e8ncia moderna com l’antiga veritat
\nzen Fascist et controlar\u00e0
\nens convertirem en superhomes i superdones]]<\/p>\n