![\"a)](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/05\/Media_Archeology.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Una de les coses que amb m\u00e9s persist\u00e8ncia han acompanyat les arts dels nous medis des del seu desenvolupament a partir de la Segona Guerra Mundial \u00e9s la consideraci\u00f3 per all\u00f2 que \u00e9s obsolet, antic i anal\u00f2gic. Aquesta paradoxa fa fins i tot m\u00e9s interessant el tema de les arts dels medis: all\u00f2 nou \u00e9s potencialment menys interessant que com all\u00f2 que \u00e9s vell \u00e9s recuperat, reciclat i re-presenciat<\/em> de manera recurrent. L\u2019art dels medis que empra les tecnologies m\u00e9s noves no necess\u00e0riament coincideix amb les formes m\u00e9s innovadores de desenterrar velles idees, solucions de medis imaginaris i tecnologies anal\u00f2giques obsoletes com a forma de demostrar que la nostra cultura no es basa \u2013ni ho ha de fer- en una via \u00fanica de suposat progr\u00e9s lineal. Qu\u00e8 succeiria si l’exist\u00e8ncia paral\u00b7lela d’una altra realitat, junt amb l\u2019enlluernador m\u00f3n digital \u2013el m\u00f3n dels zootropos, els kinetoscops, estereoscops, fon\u00f2grafs, m\u00e0quines de pinball, m\u00e0quines d\u2019endevinar, els periscopis i les armes, els electrodom\u00e8stics, els aparells de televisi\u00f3 antics i fins i tot els ordinadors obsolets i els videojocs “(Huhtamo 1995)[[Huhtamo, Erkki (1995) \u201cResurrecting the Technological Past. An Introduction to the Archaeology of Media Art\u201d. InterCommunication, n\u00ba 14, 1995. http:\/\/www.ntticc.or.jp\/pub\/ic_mag\/ic014\/huhtamo\/huhtamo_e.html]] Aprenem d\u2019all\u00f2 que \u00e9s vell mentre all\u00f2 nou emergeix, al temps que estem oberts a la realitzaci\u00f3 d’\u201cel vell en el nou\u201d i \u201cel nou en el vell\u201d, tot recollint les paraules de Siegfried Zielinski (2006)[[Zielinski, Siegfried (2006) The Deep Time of the Media. Towards and Archaeology of Seeing and Hearing by Technical Means. Trans. Gloria Custance. (Cambridge, MA: The MIT Press).]]. L\u2019arqueologia dels medis \u00e9s en ella mateixa aquesta mena d\u2019excavaci\u00f3 de les idees perdudes, les hist\u00f2ries alternatives i les condicions d\u2019exist\u00e8ncia dels medis. En altres paraules, el paper de l\u2019arqueologia dels medis ha estat el d\u2019oferir projectes art\u00edstics i idees metodol\u00f2giques per aprendre’n m\u00e9s de les capes arqueol\u00f2giques m\u00e9s antigues i les genealogies complexes de les nostres suposadament noves invencions. En aquest sentit, hi ha moltes formes d\u2019abordar l\u2019arqueologia dels medis com part de la historia de l\u2019art medial. <\/p>\n Influents arque\u00f2legs dels medis, com Zielinski i Erkki Huhtamo han treballat en estreta col\u00b7laboraci\u00f3 amb artistes i dissenyadors, tamb\u00e9 en entorns institucionals, cosa que ha deixat empremta en l\u2019entorn acad\u00e8mic. L\u2019arqueologia dels medis es converteix en un tema clau als anys noranta. Abans fins i tot que el terme exist\u00eds, te\u00f2rics com Walter Benjamin, Siegfried Giedion i altres havien desenvolupat idees similars, per\u00f2 van ser estudiosos com Zielinski, Huhtamo, Thomas Elsaesser, Friedrich Kittler, Anne Friedberg, entre altres, els que van contribuir a la metodologia hist\u00f2rica del cinema i els medis, tot convertint-lo en un camp d\u2019estudi emocionant. A Audiovisions<\/em>, la seva obra traduida m\u00e9s recent, Zielinski subratlla l’arqueologia dels medis com una manera d\u2019entendre els fonaments culturals dels artefactes i la tecnologia: “la tecnologia no \u00e9s una sortida accidental dels determinants culturals, que per la seva part condicionen l\u2019exist\u00e8ncia, la consci\u00e8ncia i la inconsci\u00e8ncia dels subjectes de forma unidimensional\u201d. (Zielinski 1999, 20)[[ Zielinski, Siegfried (1999). Audiovisions. Cinema and Television as Entr\u2019actes in History. Trans. Gloria Custance. (Amsterdam, Amsterdam University Press).]]. El treball de Zielinski va sorgir de pensar camins alternatius a la hist\u00f2ria del cinema i la televisi\u00f3 per a emfasitzar les interaccions entre tecnologia, cultura i formaci\u00f3 del subjecte. Aix\u00f2 el va portar a investigar el treball art\u00edstic que va marcar hist\u00f2ricament l\u2019art dels medis i els seus treballs m\u00e9s significatius en l\u2019electr\u00f2nica de l\u2019avant-garde: Nam June Paik, Steina i Woody Vasulka, Valie Export, David Larcher, etc.<\/p>\n En els escrits d\u2019arque\u00f2legs dels medis com Zielinski i Huhtamo queda clar que els mons experimentals del cinema dels anys 70 i 80 (per exemple Jean-Luc Godard i el seu projecte Histoire du Cinema) van tenir un gran impacte en els temes acad\u00e8mics. En aquell moment, moltes peces cinem\u00e0tiques tractaven les formes audiovisuals del pre-cinema: Ken Jacobs va treballar-ho a trav\u00e9s del cinema primer (fins i tot a la seva pe\u00e7a Tom, Tom the Piper\u2019s Son<\/em> (1969), i tamb\u00e9 va encunyar la idea del Paracinema; la fotografia en s\u00e8rie d\u2019Edward Muybridge (1830-1904) va ser redescoberta durant la d\u00e8cada dels 70 i va tenir gran impacte en l\u2019expressi\u00f3 audiovisual i l\u2019inter\u00e8s hist\u00f2ric i en l\u2019escriptura acad\u00e8mica: la Nova Hist\u00f2ria del Cinema (New History Film) es fix\u00e0 en el per\u00edode pre-cinematogr\u00e0fic i en nous m\u00e8todes (Huhtamo 2015)[[ Huhtamo, Erkki (2015). \u201cArt in the Rear-View Mirror: the Media Archaeological Tradition in Art\u201d, a: Blackwell Companion to Digital Art, ed. Christiane Paul (Wiley-Blackwell).]]. El videoart i els pioners de l\u2019art electr\u00f2nic abans del digital van ser tan influents en el tra\u00e7 de les relacions home-m\u00e0quina que fins i tot van caracteritzar la nova era cibern\u00e8tica i els seus temes art\u00edstics. A m\u00e9s de la cibern\u00e8tica, l\u2019audiovisual va ser un altre tema important. Paral\u00b7lelament a Huhtamo i Zielinski, a la d\u00e8cada dels vuitanta, la nova hist\u00f2ria del cinema va desenvolupar una mena de m\u00e8tode arqueol\u00f2gic dels medis que abordava suposades ruptures entre el cine pre-cinematogr\u00e0fic, el cinema primer i el cinema narratiu, que va variar metodol\u00f2gicament \u201cdes de q\u00fcestionar all\u00f2 que es d\u00f3na per acceptat com a veritat a l\u2019excavaci\u00f3 dels pioners oblidats, pel\u00b7l\u00edcules sense import\u00e0ncia i altres materials o dimensions desateses\u201d (Strauven, 2013, 83)[[Strauven, Wanda (2013) \u201cMedia Archaeology: Where Film History, Media Art, and New Media (Can) Meet)\u201d. A: Julia Noordegraaf, Cosetta Saba, Barbara Le Maitre, and Vinzenz Hediger (eds.), Preserving and Exhibiting Media Art Challenges and Perspectives (Amsterdam: Amsterdam University Press), pp. 59-79.]].<\/p>\n Es podria dir que l\u2019arqueologia dels medis i la hist\u00f2ria de l\u2019art dels medis compateixen la motivaci\u00f3 pel replantejament de la hist\u00f2ria de l\u2019art com a ci\u00e8ncia de la imatge. Despr\u00e9s de tot, la tradici\u00f3 alemanya de la Bildwissenschaft<\/em> es va interessar per les hist\u00f2ries oblidades i apartades del c\u00e0non de la hist\u00f2ra de l\u2019art i tenint en compte la base t\u00e8cnica de les arts: \u201cescriure la hist\u00f2ria de l\u2019evoluci\u00f3 dels medis visuals, des del peep show<\/em> al panorama, Anamorphosos, myriorama, estereoscopi, ciclorama, llanterna m\u00e0gica, eidophusikon, diorama, fantasmagoria, pel\u00b7l\u00edcules mudes, amb olors i colors, cin\u00e9orama, IMAX, televisi\u00f3, telem\u00e0tica i els espais d\u2019imatge virtual generats pels ordinadors. \u00c9s una hist\u00f2ria que tamb\u00e9 inclou una s\u00e8rie d\u2019aberracions t\u00edpiques, contradiccions i carrerons sense sortida\u201d. (Grau 2007, 11)[[Grau, Oliver (2007) \u201cIntroduction\u201d, a Oliver Grau (ed.) Mediaarthistories. (Cambridge, MA:The MIT Press), pp.1-14.]].<\/p>\n Per\u00f2 \u00e9s important subratllar com els propis artistes van treballar com arque\u00f2legs dels medis. Aquesta actitud \u201ccontra el gra\u201d (en paraules de Geert Lovink) va estar present tamb\u00e9 a moltes arts dels medis en el context digital: mirant les tecnologies anal\u00f2giques, acostant-se al nou a trav\u00e9s d\u2019un retrovisor (la met\u00e0ora \u00e9s de McLuhan, i tamb\u00e9 apareix a Huhtamo, 2015) i comprendre que la innovaci\u00f3 no nom\u00e9s tracta de respondre reactivament a les noves tecnologies, sin\u00f3 de desenvolupar situacions temporals cr\u00edtiques. <\/p>\n L\u2019escena de l\u2019art dels medis i la reflexi\u00f3 te\u00f2rica es van refor\u00e7ar m\u00fatuament. Aquesta mateixa onada que havia nascut amb anterioritat va tenir un efecte inspirador per una generaci\u00f3 m\u00e9s recent d\u2019artistes que han recollit el guant, com Garnet Hertz, artista i escriptor canadenc que ha convertit el laboratori dels medis morts en un hub<\/em> per a diverses activitats que desenvolupen idees que re-elaboren l\u2019obsolet en quelcom funcional i interessant. Tamb\u00e9 ha intentat subratllar la necessitat d\u2019entendre els discursos dels medis morts i obsolets no nom\u00e9s en relaci\u00f3 amb les antigues tecnologies arxivades, sin\u00f3 tamb\u00e9 amb els detritus electr\u00f2nics descartats, que s\u00f3n un problema ambiental cada cop m\u00e9s gran. Juntament amb Hertz vam escriure una mena de manifest per l\u2019art arqueol\u00f2gic dels medis titulat \u201cZombie Media (2012)[[Hertz, Garnet and Parikka, Jussi (2012) \u201cZombie Media: Circuit Bending Media Archaeology into an Art Method\u201d. Leonardo Vol. 45, N\u00ba 5, pp. 424-430.]] on abord\u00e0vem la reutilitzaci\u00f3 art\u00edstica, el circuit bending i l\u2019\u00fas del material obsolet com a formes d\u2019interactuar amb el passat en el present. <\/p>\n Les nocions de \u201cnou\u201d o \u201ccontemporani\u201d s\u00f3n relatives al seu context hist\u00f2ric i geogr\u00e0fic, amb una creixent necessitat de ser conscients de les llargues hist\u00f2ries d\u2019art dels medis que es troben fora de l\u2019enfoc habitual anglo-americ\u00e0 o centreeuropeu. El lloc de les arts dels medis com a part de la cultura dels nous medis \u00e9s quelcom que ha de ser q\u00fcestionat quan comencem a entendre que \u00e9s fonamental comprendre les llargues genealogies de les nostres invencions i idees. En aquest sentit, l’inter\u00e8s \u201chist\u00f2ric\u201d del coneixement no es limita a les hist\u00f2ries del passat i de l\u2019escriptura, sin\u00f3 a l\u2019articulaci\u00f3 del contemporani com a lloc de trobada de les direccions temporals: el nou, vell, rascat moment de l\u2019ara. <\/p>\n La creixent acceleraci\u00f3 de la producci\u00f3 de gadgets tecnol\u00f2gics i altres novetats tab\u00e9 produeix un grapat de tecnologies de medis obsolets que assenyalen la creixent era dels \u201cmedis morts\u201d (en paraules de Bruce Sterling). Significa una c\u00e0rrega de desfetes materials i un ritme accelerat d\u2019obsolesc\u00e8ncia de la invenci\u00f3 tamb\u00e9 en termes del potencial de l\u2019amn\u00e8sia. Les coses que semblen noves, com la proclamaci\u00f3 hist\u00f2rica de les autopistes de la informaci\u00f3 a la campanya presidencial de Clinton i Gore, l\u2019any 1992, anaven precedides per l\u2019\u00fas de Nam June Paik del terme \u201cautopista electr\u00f2nica\u201d l\u2019any 1974. (Daniels 2009, 17)[[Daniels, Dieter (2009) \u201cReverse Engineering Modernism with the Last Avant-Garde\u201d. En Dieter Daniels and Gunther Reisinger (eds.), Net Pioneers 1.0. Contextualizing Early Net-Based Art. Berlin: Sternberg Press, pp. 15-62.]]. Moltes de les novetats que tenen a veure amb el bombo d\u2019Intenet van tenir els seus precursors en experiments art\u00edstics i comunitaris dels anys setanta i vuitanta. Una gran part del treball hist\u00f2ric s\u2019est\u00e0 reconeixent ara en iniciatives per arxivar el patrimoni d\u2019Internet i les arts dels medis, i tamb\u00e9 es combina amb el treball te\u00f2ric que contribueix a l\u2019arqueologia dels medis (veure tamb\u00e9 Ernst 2013)[[Erns, Wolfgand (2013) Digital Memory and the Archive. Ed. With an introduction by Jussi Parikka. (Minneapolis: University of Minnesota Press).]]. En altres paraules, com arque\u00f2legs dels medis, necessitem entendre que all\u00f2 nou \u00e9s gaireb\u00e9 sempre, ja vell, i preguntar-nos incansablement qu\u00e8 \u00e9s realment pol\u00edticament nou quan es tracta del paper de la invenci\u00f3 cultural dels medis, quan m\u00e9s aviat podr\u00edem estar parlant de l\u2019edat de la creixent obsolesc\u00e8ncia dels dispositius tecnol\u00f2gics. <\/p>\n *Versi\u00f3 revisada d\u2019un text anterior publicat a Post Digital Histories<\/em>, ed. Ekmel Ertan Akbanksanat i Festival del \u00c1mbar, Estambul, 2015.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Una de les coses que amb m\u00e9s persist\u00e8ncia han acompanyat les arts dels nous medis des del seu desenvolupament a partir de la Segona Guerra Mundial \u00e9s la consideraci\u00f3 per…<\/p>\n","protected":false},"author":1355,"featured_media":9742,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[3322],"tags":[5687],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n
\nfossin tan importants com la manera en qu\u00e8 persisteixen aquestes tecnologies antigues en l\u2019art dels medis, les galeries, els programes de curadoria i la cultura popular? <\/p>\n