![\"a)](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/05\/FestivalBonetMercade.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Parlar d\u2019Eugeni Bonet i d\u2019Antoni Mercader \u00e9s parlar de dos referents en el m\u00f3n del videoart, fins i tot pel que fa a la construcci\u00f3 del punt de vista actual dins el sector al nostre territori. La seva llarga traject\u00f2ria s\u2019inicia als anys 70 i que es desenvolupa fins a dia d\u2019avui, cadascuna amb les seves caracter\u00edstiques. Aquest any, ambd\u00f3s fan d\u2019assessors del programa del LOOP, a m\u00e9s de tenir les seves pr\u00f2pies activitats (Eugeni Bonet comissaria l\u2019exposici\u00f3 de Robert Cahen a la Virreina i Antoni Mercader ha fet la documentaci\u00f3 de l\u2019antol\u00f2gica de l\u2019Arts Santa M\u00f2nica). Aix\u00ed que s\u00f3n \u201cjutge i part\u201d de la present edici\u00f3 dedicada als or\u00edgens. <\/p>\n XGP: Quan parlem de presentaci\u00f3, exhibici\u00f3 i mostra de videoart i d’imatge en moviment sempre em preocupa la quarta dimensi\u00f3: la q\u00fcesti\u00f3 del temps, tant dins de mostres concretes, com del global de l’esdeveniment. De fet, aquest factor \u00e9s el que el diferencia respecte a les arts pl\u00e0stiques: el temps, l\u2019acotaci\u00f3 i la gesti\u00f3 del mateix. De vegades ens trobem que programadors o comissaris apilen una s\u00e8rie d\u2019obres sense valorar que tenen una duraci\u00f3 determinada. Cada any, arriba el LOOP i \u00e9s una explosi\u00f3 d’esdeveniments, amb moltes activitats que ‘envaeixen’ la ciutat durant un temps limitat. Si se us deman\u00e9s un model de mostra possible, que tingu\u00e9s en compte i valor\u00e9s la gesti\u00f3 del temps i la perspectiva d’aquell que visiona, quin itinerari proposar\u00edeu per rec\u00f3rrer tot aquest allau de propostes?<\/strong><\/p>\n E.B. Jo amb el LOOP sempre he tingut una mica de prevenci\u00f3 en aquest aspecte, de sobte hi ha una inflaci\u00f3 que \u00e9s dif\u00edcil d\u2019abastar, per\u00f2 \u00e9s el que passa en general en tots els festivals \/\/ A.M.: no oblidem que Loop \u00e9s principalment concebuda com una fira, i es fa un esfor\u00e7 d’aplegament de totes les opcions relacionades amb l’AV i l’art. Em consta que s’esforcen per bastir plantejaments m\u00e9s operatius. En part \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 que recau sobre l’usuari, poc a poc esdev\u00e9 un assumpte de l’ergonomia audiovisual. \/\/ E.B: Crec que els programes de projecci\u00f3 monocanal presentats actualment no funcionen gaire, i per aix\u00f2 s\u2019ha tendit a mostrar v\u00eddeo en un m\u00e9s \u00e0mbit expositiu, amb aquesta idea del bucle continu (tot i que les dues propostes, exhibici\u00f3 i projecci\u00f3 de programes, conviuen en les activitats que es fan al llarg de l\u2019any, com el FLUX, o els programes nous de la Virreina). A Cinema funciona m\u00e9s b\u00e9, vas a una sessi\u00f3, de principi a fi, o fins i tot si no t\u2019agrada o no t\u2019interessa te\u2019n vas. Per\u00f2 a v\u00eddeo no acostuma a funcionar gaire, i per aix\u00f2 crec que s\u2019ha acabat imposant el bucle, l\u2019exhibici\u00f3 cont\u00ednua en un espai. A m\u00e9s, el v\u00eddeo ha rebut una atenci\u00f3 des del m\u00f3n de l\u2019art que no tenia des del cinema (b\u00e9, aix\u00f2 \u00e9s dif\u00edcil de delimitar perqu\u00e8 tot \u00e9s v\u00eddeo ja, tot \u00e9s digital), per\u00f2 s\u00f3n pr\u00e0ctiques que no han tingut gaire cabuda dins dels circuits de cinema pr\u00f2piament dit. S\u2019ha de valorar que a principis dels 80, fins i tot 90, el v\u00eddeo era un element m\u00e9s aviat rebutjat als circuits art\u00edstics, tant a museus com galeries, sobretot galeries, doncs era dif\u00edcilment comercialitzable. Potser funcionava m\u00e9s com a distribuci\u00f3, com el cas del cinema. Per\u00f2 el v\u00eddeo, a l\u2019hora de mostrar-lo sempre s\u2019ha comptat per pe\u00e7a, no per minut, i llavors donava uns costos diferents. Aix\u00ed quan jo feia programacions d\u2019aquests tipus, si feia masses peces curtes es disparava el pressupost, \u00e9s un sistema que no s\u2019ha acabat de consolidar. <\/p>\n XGP: Sembla que aquest debat sobre la presentaci\u00f3 de les obres, i la dicotomia entre exhibici\u00f3 muse\u00edstica i distribuci\u00f3 a circuits alternatius a la manera de cinema independent ha estat sempre molt present. Teniu alguna prefer\u00e8ncia sobre alguna d\u2019aquestes f\u00f3rmules, que us expliquen sobre aquests camins les vostres experi\u00e8ncies professionals en el passat?<\/strong><\/p>\n Aqu\u00ed a la Virreina als anys 80 es van comen\u00e7ar a fer uns programes, \u201cla Virreina els dilluns v\u00eddeo\u201d, que es feia amb monitors i hi venien unes 300 persones, i despr\u00e9s es va estendre la proposta a Madrid i Zaragoza. Pel que fa al v\u00eddeo monocanal, sempre m\u2019ha semblat la f\u00f3rmula m\u00e9s id\u00f2nia. <\/p>\n L’Antoni et pot explicar la seva experi\u00e8ncia amb videografia, una escola de v\u00eddeo que va provar la distribuci\u00f3; en aquelles d\u00e8cades (80) es van anar provant diverses experi\u00e8ncies de distribuci\u00f3, a Gal\u00edcia, Madrid. \/\/ A.M: Videografia va ser la primera distribu\u00efdora de videoart. La major part dels treballs presentats als programes de les quatre edicions de “Virreina dilluns v\u00eddeo” passaven per ella en tant que representant d\u2019Electronic Arts Intermix de NYC. El mateix es podria dir dels passis a Saragossa, Tolosa, Madrid, etc. A la mostra documental de l’ASM es pot comprovar la tasca feta. No va ser un intent si no una realitat fefaent. Amb l’aparici\u00f3 de les mediateques BCN i San Sebastian es va concloure l’activitat ja que els fons van passar a poder ser lliurement consultables. Pensa que fins i tot TVE i TV3 van difondre materials servits per Videografia en els seus programes culturals d’avantguarda com Arsenal o Metr\u00f3polis.<\/p>\n E.B.: En aquell moment no funcionava el que ara coneixem com mercat del videoart. El v\u00eddeo anal\u00f2gic era una cosa molt vol\u00e0til i els formats i reproductors anaven canviant cont\u00ednuament. Llavors es va intentar l\u2019edici\u00f3 limitada, i la suposada destrucci\u00f3 del m\u00e0sters, per\u00f2 aix\u00f2 es descartar per intentar la distribuci\u00f3.<\/p>\n XGP: Llavors, definitivament trobeu que la presentaci\u00f3 en programes acotats temporalment (i la seva posterior, potencial, distribuci\u00f3) \u00e9s la millor estrat\u00e8gia per a donar a con\u00e8ixer m\u00e9s \u00e0mpliament l\u2019AV art\u00edstic? Aquesta perspectiva on les obres dels autors es presenten com a instal\u00b7laci\u00f3, amb una acotaci\u00f3 m\u00e9s dilu\u00efda i potser en mans de l\u2019espectador?<\/strong><\/p>\n Aqu\u00ed haur\u00edem de valorar que hi ha l\u2019art de mediateca, i despr\u00e9s el que va directament a les plantes nobles dels museus. I hem de valorar els diferents sectors, els artistes que als 70\/80 ni tan sols es volien dir artistes sin\u00f3 creadors, senzillament, o realitzadors, s\u00f3n els que han anat a les mediateques o videoteques; fins al moment actual que torna a haver-hi el que es diu videoart de galeria, amb tirades limitades, amb funcionament diferent entre el v\u00eddeo monocanal o la instal\u00b7laci\u00f3. Tamb\u00e9 hem de subratllar que ara, a qualsevol cosa li diuen instal\u00b7laci\u00f3, com a l\u2019exposici\u00f3 del Cahen, que per a mi s\u00f3n simplement projeccions. Per\u00f2 s\u00f3n camps molt diferents. Als seus inicis, el v\u00eddeo, per q\u00fcestions t\u00e8cniques, pr\u00e0cticament no podia ser editat. Llavors en comptes de fer l\u2019edici\u00f3 o muntatge tal i com avui la coneixem, era un altre tipus d\u2019edici\u00f3 amb l\u2019espai, a trav\u00e9s de monitors m\u00faltiples. I per aix\u00f2 algunes experi\u00e8ncies de v\u00eddeo comunitari, sociol\u00f2gic, tenien aquesta vessant. Era un edici\u00f3 a trav\u00e9s de multiplicar les imatges i combinar-les entre s\u00ed. \/\/ XGP: aix\u00ed que l\u2019edici\u00f3 era a trav\u00e9s de l\u2019itinerari que el visitant, m\u00e9s que l\u2019espectador, feia a l\u2019espai \/\/ Exactament. <\/p>\n XGP: Potser \u00e9s cert que les peces dels pioners tenien un altra relaci\u00f3 amb l’edici\u00f3 audiovisual i una manera d’aprofitar les possibilitats del medi diferent a les actuals, alhora que tenien una relaci\u00f3 potser m\u00e9s ideol\u00f2gica amb el seu context pol\u00edtic. Fins i tot valoraven com havia de ser la pres\u00e8ncia del visitant, o del caminant. Tot plegat fa que potser necessitin un visionat m\u00e9s pausat aix\u00ed com un an\u00e0lisi m\u00e9s cr\u00edtic, mentre que els modes de mirar actuals estan m\u00e9s avesats a un consum m\u00e9s r\u00e0pid i immediat de la imatge, estem m\u00e9s acostumats devorar aquesta edici\u00f3 gaireb\u00e9 can\u00edbal de les peces. En aquest sentit, si pensem que un dels punts claus de l’edici\u00f3 d’enguany \u00e9s “l’Arqueologia” del videoart, \u00bfdes de quina perspectiva es presenten aquestes obres de l’origen i es tracten d’inserir els seus punts de vista respecte la\/les manera\/es de mirar actual\/s?<\/strong><\/p>\n A.M.: D\u2019entrada, jo no ho veig com arqueologia. Per mi \u00e9s l’inici d’un proc\u00e9s de patrimonialitzaci\u00f3 lligat a la idea dels responsables de Loop de voler donar la volta al rellotge. La recollida i ordenaci\u00f3 de documents, la seva digitalitzaci\u00f3 i presentaci\u00f3 organitzada a l\u2019ASM en forma de mostra i a la web s\u00f3n inequ\u00edvocs. Sota una convenci\u00f3 provisional de 35 \u00edtems per documentar la irrupci\u00f3 del videoart espanyol enguany Loop mostra una voluntat de crear patrimoni (l’arqueologia vindria despr\u00e9s). Tot aix\u00f2 s’adiu amb el lema de l’exposici\u00f3 comissariada per A. Alcoz de (re) visionar, (re) visitar… (Re)llegir al Santa M\u00f2nica, i es lliga a l’edici\u00f3 de textos, la presentaci\u00f3 de treballs i les xerrades d’un significatiu nombre de pioners de la creaci\u00f3 v\u00eddeo.<\/p>\n E.B.: Aquesta exposici\u00f3 est\u00e0 molt b\u00e9, amb tot, m\u2019agradaria matisar quelcom que a l\u2019exposici\u00f3 d\u2019en Cahen, tot i que no convocar\u00e0 el p\u00fablic que convocar\u00e0 la d\u2019all\u00e0, \u00e9s diferent. A la de l\u2019ASM, tret la pe\u00e7a d\u2019Eug\u00e8nia Balsells i la instal\u00b7laci\u00f3 del Carles Pujol, les altres peces estan pensades per veure-ho una\/dues persones, amb el monitor i cascos. Visitar-la d\u2019una altra forma \u00e9s emportar-se una impressi\u00f3 superficial. De fet, \u00e9s gaireb\u00e9 m\u00e9s un espai de consulta, aquest \u00e9s el punt fluix que li trobo. \u00c9s el mateix que va passar amb la meva exposici\u00f3 al MACBA (Pantalles, projeccions i textos), en la qu\u00e8 hi havia una s\u00e8rie de programes, i uns sof\u00e0s, hi havia dos auriculars per cada monitor… Si b\u00e9 s\u00ed que hi havia una altra sala amb calendari de projeccions. \/\/ Jo actualment no m\u2019estic m\u00e9s d\u2019una hora en una exposici\u00f3. Potser torno v\u00e0ries vegades, per que satura molt. \u00c9s un problema que jo veig de la presentaci\u00f3, no nom\u00e9s del v\u00eddeo. Actualment tamb\u00e9 hi ha d\u2019altres obres cinematogr\u00e0fiques d\u2019aquesta manera. Al MACBA van fer una expo d\u2019en Soukurov, hi havia una projecci\u00f3 d\u2019una peli de quatre hores… i no hi havia ni un seient! <\/p>\n XGP: Potser quan es parla de presentar el cine, igual que dins la narrativa del cinema hi ha la convenci\u00f3 de la ficci\u00f3, hi ha una mena de convenci\u00f3 que est\u00e0s parlant d\u2019aquella obra de manera referencial, es com presentar \u201cCentauros del Desierto\u201d i poses un fragment, com un peda\u00e7, assumeixes que ning\u00fa la veur\u00e0 sencera \/\/ E.B.: \u00c9s com una cita\/\/XGP: per\u00f2 la vols posar per indicar alguna cosa, i si no l\u2019has vist \u00e9s problema teu perqu\u00e8 forma part de la matriu cultural occidental. Jo crec que hi ha aquesta premissa, com una convenci\u00f3 no signada entre els propis museus que assumeixen posar el \u2018producte cine\u2019 a dins del museu i l\u2019espectador \u201cAh, \u00e9s cine, ja veur\u00e9 la peli un altre dia, o ja l\u2019he vist\u201d. En canvi en v\u00eddeo, encara tenim aquesta sensaci\u00f3, o necessitat, que per gaudir-les s\u2019ha de veure. B\u00e0sicament perqu\u00e8 no tots aquests creadors o artistes estan dins l\u2019imaginari col\u00b7lectiu. A una expo fa poc, tamb\u00e9 hi havia una peli de l\u2019Albert Serra, i nom\u00e9s dos bancs…i \u00e9s clar, aix\u00f2, o ho veus al cinema o…<\/strong><\/p>\n EB: De totes maneres, el que parlava de la meva exposici\u00f3, respecte al que era la meva pr\u00f2pia presentaci\u00f3 del meu treball…clar, en realitat les meves peces les he pensat per veure-les de principi a fi, per\u00f2 d\u2019altra banda, l\u2019opci\u00f3 que tenia de tenir una sala per mi sol, que estiguessin en bucle, tamb\u00e9 em va fer pensar que, en el fons, gaireb\u00e9 totes les meves peces estan pensades de petits bocins, aix\u00ed que al final tant em fa si l\u2019espectador les vol veure complertes o ja en t\u00e9 prou. I en canvi em donava l\u2019oportunitat de tenir-ho tres mesos en comptes d\u2019una sessi\u00f3 d\u2019un dia. Aquest \u00e9s un model que crec que funciona millor, combinar instal\u00b7lacions a l\u2019espai, i despr\u00e9s un calendari amb presentacions i projeccions. A l\u2019exposici\u00f3 d\u2019en Cahen tamb\u00e9, hi ha peces en perman\u00e8ncia i despr\u00e9s, els programes.<\/p>\n XGP: No penses que de vegades treballar com a comissari i editar-les \u00e9s crear una cosa nova tamb\u00e9? Crear una narraci\u00f3 mitjan\u00e7ant l\u2019obra d\u2019altres?<\/strong><\/p>\n E.B.: No, no ho crec. Estic senzillament organitzant, programant, com fa qualsevol programador, relacionant unes peces amb unes altres, per\u00f2 de cap manera intento imposar la meva perspectiva sobre el treball d\u2019un altre.<\/p>\n XGP: Parlant de perspectives: en la manera de presentar aquests autors, digu\u00e9ssim de refer\u00e8ncia, com s\u2019ha valorat que potser la manera d\u2019encarar (i de mirar) contempor\u00e0nia no \u00e9s la mateixa a la del moment que es va crear la pe\u00e7a?<\/strong><\/p>\n EB: B\u00e9, naturalment que ser\u00e0 una manera diferent d\u2019encarar-les… Tamb\u00e9 si vas al museu i veus un Juan Gris, no necess\u00e0riament t\u2019has de posar en la mentalitat de la seva \u00e8poca. <\/p>\n XGP: Per\u00f2 el tempo de visionat no deixa de ser el mateix, un quadre no deixa de ser un quadre, per\u00f2 les imatges, com consumim cont\u00ednuament, estem rodejats de multipantalla, no s\u00e9 si estem preparats per una digesti\u00f3 m\u00e9s lenta, que \u00e9s el que demanen aquelles peces.<\/strong><\/p>\n EB: no necess\u00e0riament, jo crec… A.M: El profe de literatura del meu insti quan va adonar-se de la manca absoluta de cultura visual dels seus alumnes va canviar el programa de treball i va obrir una tanda de xerrades amb diapositives sobre els moviments art\u00edstics del XIX i del XX, deixant de banda l’assignatura pr\u00f2piament dita. Aix\u00f2 era aproximadament 1956 quan cursava el preuniversitari a Girona. Ara ens trobem en una situaci\u00f3 semblant: no tenim prou cultura audiovisual i no sabem qu\u00e8 dimonis \u00e9s l’art contemporani. I encara menys que \u00e9s l’experimentaci\u00f3 art\u00edstica versus les tecnologies, en una carrera que ve dels anys seixanta i setanta cap aqu\u00ed i on el sistema de gravaci\u00f3 i reproducci\u00f3 electr\u00f2nica de les imatges visuals i auditives va jugar un paper important en la recerca de formulacions art\u00edstiques homologables alternatives al media TV dominant (de les TV de guerrilla al videoart).<\/p>\n XGP: Aquesta ha sigut la intenci\u00f3 principal a l\u2019hora de recuperar l\u2019obra (i la pr\u00f2pia exist\u00e8ncia) d\u2019alguns dels pioners? La seva actualitat, la necessitat de con\u00e8ixer els seus processos de creaci\u00f3 per poder tamb\u00e9 (re)mirar el present?<\/strong><\/p>\n Moltes de les peces que es presenten al LOOP, m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019exposici\u00f3 de l\u2019ASM, no es coneixen gaire, estan en museus per\u00f2 no \u00e9s un tipus de treball que aqu\u00ed es conegui gaire. El punt \u00e9s presentar aquests treballs que estan una mica oblidats. El Reina Sofia si que t\u00e9 prou fons considerable, per\u00f2 aqu\u00ed, la col\u00b7lecci\u00f3 del MACBA \u00e9s bastant pobre en aquest aspecte. Jo crec que molts d\u2019aquests treballs sorprendran, no tenen tantes teranyines com ens podr\u00edem pensar. El treball d\u2019Ant Farm, que aqu\u00ed estar\u00e0 representant pel treball d\u2019un dels seus membres Chip Lord, que treballa amb els arquetips de la TV, de l\u2019autom\u00f2bil, de la societat nord-americana en aquell moment. Ens trobem un tipus de muntatge que ja \u00e9s diferent al dels primers moments de Bruce Nauman, o fins i tot els primers d\u2019en Muntadas, on l\u2019artista simplement posava la c\u00e0mera en marxa, es passava a l\u2019altra banda i es registrava en una determinada acci\u00f3. Aqu\u00ed trobarem el treball de Berlyt Korot, treball a prop\u00f2sit del camp de concentraci\u00f3 de Dachau, amb quatre pantalles i en aquella \u00e8poca treballava tamb\u00e9 amb el tap\u00eds i era una manera de teixir les imatges amb quatre monitors. <\/p>\n Hi ha alguns artistes que no hem pogut portar… com Peter Campus, que ha fet una exposici\u00f3 important a Par\u00eds (al gener al Jeu de Paume), d\u2019altres artistes amb compromisos… Un d\u2019ells era Jonas Mekas, una figura molt significativa sobre el que ha passat amb la gent del cinema: al voltant dels 80 no en volien saber res del v\u00eddeo i actualment tots estan fent digital.<\/p>\n XGP: Aquest \u00e9s un altre tema recurrent del LOOP (per no dir un eix gravitatori), les trobades i difer\u00e8ncies entre el v\u00eddeo i les diferents pr\u00e0ctiques f\u00edlmiques avantguardistes. Els terrenys del cinema m\u00e9s experimental i del videoart provinent de la vessant de l\u2019art, han tingut molts vasos comunicants, per\u00f2 tamb\u00e9 espais de \u2018no entesa\u2019. Com valoreu els esfor\u00e7os i plantejaments que es fan des del LOOP per acabar trobant un cert encaix entre les dues pr\u00e0ctiques?<\/strong><\/p>\n A.M.: Entenc que al llarg de les 15 edicions de LOOP s’ha fet una tasca d’apropament en les diferents concepcions de la pr\u00e0ctica del v\u00eddeo i del cinema en l’art. Per a mi es tracta d’una q\u00fcesti\u00f3 relacionada amb l’actitud, el comportament, la metodologia de treball i el mode de producci\u00f3 i no tant la condici\u00f3 t\u00e8cnica dels suports emprats. El que em sembla m\u00e9s rellevant per sobrevolar aquesta trampa \u00e9s la ferma inscripci\u00f3 a l’art contemporani i al seu car\u00e0cter experimental per part dels artistes. Cal defugir qualsevol pressup\u00f2sit r\u00edgid que emmascari el domini cultural de l’AV art\u00edstic. Paik amb la seva d\u00e8ria del “Big Movies”, Chris Marker amb la seva singular traject\u00f2ria i tants altres han mostrat el cam\u00ed.<\/p>\n E.B.: Hi ha gent que encara no s\u2019identifica amb el medi, no ja el mitj\u00e0 si no el medi, no vol saber res de l\u2019\u00e0mbit del v\u00eddeo i el que vol \u00e9s anar als festivals de cine, etc.. Al final tot aix\u00f2 \u00e9s una mica relatiu perqu\u00e8 tot acaba als mateixos canals on tot s\u2019ajunta, com els espais tipus youtube. Per qu\u00e8 Guerin o Albert Serra han entrat en aquest m\u00f3n? Per qu\u00e8 cada vegada es troben m\u00e9s despla\u00e7ats d\u2019aquell que ells es pensaven que era el que volien anar? I clar, a banda dels festivals, tampoc \u00e9s que hi hagi gaires circuits o sortides per aquest tipus de cinema… El que trobo \u00e9s que, a difer\u00e8ncia d\u2019altres contextos, aqu\u00ed el que manca \u00e9s m\u00e9s implicaci\u00f3: els museus mai s\u2019han implicat en una programaci\u00f3 de projecci\u00f3 regular, cont\u00ednua, en crear circuit. Potser l\u2019Xc\u00e8ntric, per\u00f2 dura pocs mesos, i aix\u00f2 \u00e9s fumut perqu\u00e8 al final la programaci\u00f3 regular \u00e9s el que et permet crear un p\u00fablic, fidelitzar-lo. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Parlar d\u2019Eugeni Bonet i d\u2019Antoni Mercader \u00e9s parlar de dos referents en el m\u00f3n del videoart, fins i tot pel que fa a la construcci\u00f3 del punt de vista actual…<\/p>\n","protected":false},"author":1356,"featured_media":9749,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[3322],"tags":[5460,5687],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n![\"b)](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/05\/ASM-main-photo.jpg\")
<\/p>\n![\"c)](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/05\/larger-image-min.jpg\")
<\/p>\n