![\"primera_muerte.jpg\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/05\/primera_muerte.jpg\")
\nFotografia: Antoni Bernat<\/p>\n
\nFotografia: Antoni Bernat<\/p>\n
Dedicada a la revisi\u00f3 dels pioners del videoart, la nova edici\u00f3 de Loop<\/em> inclou al seu programa l’exposici\u00f3 Primera mort<\/em> (1969), comissariada per Imma Prieto en el Col\u00b7legi d’Arquitectes. Protagonista d’aquesta mostra \u00e9s la que es considera la primera obra de v\u00eddeo espanyola, desapareguda a la fi dels anys 80, recuperada per la comiss\u00e0ria despr\u00e9s d’un llarg per\u00edode de silenci en els arxius de TV3, i restaurada pel MACBA. Conv\u00e9 assenyalar que la import\u00e0ncia de Primera mort<\/em> resideix precisament en el seu car\u00e0cter arqueol\u00f2gic i en la seva recuperaci\u00f3 documental en l’actualitat, amb motiu d’aquesta cerca dels inicis que van ser construint la hist\u00f2ria canviant del v\u00eddeo fins avui. A m\u00e9s, \u00e9s notable que s’hagi convertit en una sort de palimpsest audiovisual, en el qual una s\u00e8rie d’estrats atzarosos i conscients en la cinta de v\u00eddeo s\u00f3n tamb\u00e9 la ferida i el trauma que afecten a la imatge. Aquest car\u00e0cter passiu reconeix en aquesta mort inicial la possibilitat de trobar una casa ja desapareguda a trav\u00e9s de la c\u00e0mera, i domina no nom\u00e9s la pr\u00f2pia narraci\u00f3 de la seva creaci\u00f3, sin\u00f3 la import\u00e0ncia de la seva pres\u00e8ncia en la hist\u00f2ria del videoart espanyol.<\/p>\n \u00c9s paradoxal considerar que l’origen del v\u00eddeo estigui en aquesta mort misteriosa inicial, quan el que s’observa \u00e9s una obra que pot situar-se en els l\u00edmits del cinema verit\u00e9<\/em>, l’acci\u00f3 performativa o el documental, per\u00f2 que en realitat va ser una confer\u00e8ncia en la qual semblava parlar-se, m\u00e9s que de nous comportaments art\u00edstics, de com es podia procedir a treballar des de la juxtaposici\u00f3 de la m\u00fasica, la literatura i el propi art contemporani d’una manera negativa i elusiva, entre incursions po\u00e8tiques inspirades en l’art povera<\/em> i la influ\u00e8ncia del pop anglosax\u00f3 o en una espiritualitat propera al nihilisme on el no fer es converteix en un mandat. A Primera mort<\/em> no es pret\u00e9n fer poesia, art, cinema, pintura o escultura, sin\u00f3 traslladar un cert sentiment d’apatia a la troballa del v\u00eddeo, ent\u00e8s com una eina capa\u00e7 de configurar una est\u00e8tica negativa basada en el rebuig a una forma tradicional i apostant per la transgressi\u00f3 de l’ordre burg\u00e8s des de dins. Un cert fastig epocal on els seus protagonistes (Jordi Gal\u00ed, Silvia Gubern, \u00c0ngel Jov\u00e9 i Antoni Llena) enregistren un v\u00eddeo aparentment dom\u00e8stic a la casa que compartien el 1969 a Barcelona, mostrant-se aliens a una realitat pol\u00edtica que sofria la ressaca internacional del Maig del 68 i la Primavera de Praga, la vaga dels miners asturians o la imposici\u00f3 de la llei marcial espanyola en un pa\u00eds dominat per la tecnocr\u00e0cia catolicista.<\/p>\n Com podem entendre avui una obra de v\u00eddeo el t\u00edtol de la qual sembla referir-se al car\u00e0cter fr\u00e0gil que ens constitueix? Quin significat adquireix l’espai dom\u00e8stic d’una casa que ha estat convenientment pintada de negre com a met\u00e0fora de l’a\u00efllament i d’un cert esperit sepulcral premonitori? El documental realitzat per Imma Prieto titulat Ress\u00f2 de Primera mort<\/em> ens ajuda a comprendre quina rellev\u00e0ncia va poder tenir l’enregistrament d’un v\u00eddeo en el qual no nom\u00e9s es parlava obertament de temes inspirats en la lectura de William Burroughs, propers a Wilhem Reich, com la droga o la sexualitat, sin\u00f3 que s’acostava a altres espais simb\u00f2lics en els quals s’ofereix una imatge de la vida en com\u00fa fascinada pel moviment beatnik<\/em> i la irrupci\u00f3 del fenomen pop en el seu vessant anglosax\u00f3.<\/p>\n A la vitrina dedicada a la documentaci\u00f3 a l’exposici\u00f3 del COAC, es mostra com l’obra entrecreua temes literaris, musicals i art\u00edstics que per primera vegada s’inclouen en una obra de v\u00eddeo i que seran una constant en la producci\u00f3 espanyola posterior. A Primera mort sonen Pink Floyd (Several species of small furry animals gathered together in a cave and grooving with a pict<\/em>), The Rolling Stones (Salt of the Earth<\/em>) o The Beatles (Let it be<\/em>) o els avantguardistes The Fugs entremesclant m\u00fasica i poesia reivindicativa, introdu\u00efdes per Jordi Gal\u00ed, a qui se li atribueix l’afortunat t\u00edtol del v\u00eddeo. S\u00f3n les lectures de l’esmorzar nu, mentre els seus protagonistes apareixen naufragant en un espai dominat per l’estranyesa, posant damunt un sof\u00e0 en el jard\u00ed, aparentment sense fer res, gaudint el dolce far niente. Una fascinaci\u00f3 que condueix al contrast entre les figures masculines i les femenines, que es graten i gesticulen, que parlen i es toquen i es freguen, on una certa incomunicaci\u00f3 apareix entre l’esternut, el brunzit i la lassitud, quan el sol a la cara condueix a una segura indol\u00e8ncia. Aquest contrast entre la lectura de Burroughs i l’aparici\u00f3 de la c\u00e0mera de v\u00eddeo com a testimoni contribueix a mostrar \u2013com reconeix Silvia Gubern en el documental- una esp\u00e8cie de joc f\u00e0l\u00b7lic en el qual es pot recon\u00e8ixer la seva aportaci\u00f3 a la hist\u00f2ria, tant des d’una perspectiva art\u00edstica com des de l’aspecte sexual. En aquest sentit, Antoni Llena ha assenyalat a posteriori la influ\u00e8ncia manetiana, com si s’hagu\u00e9s pret\u00e8s oferir un desdejuni en l’herba d\u2019alguna manera ingenu, quan el que realment constatem \u00e9s que l’apropiaci\u00f3 de les idees er\u00f2tiques de Burroughs constitueix una marca territorial significativa, convertint la pr\u00f2pia casa en una primera mort dels ideals de l’alliberament sexual, com suggereix \u00c0ngel Jov\u00e9.<\/p>\n En el v\u00eddeo apareixen una s\u00e8rie de s\u00edmbols aparentment ingenus, espontanis o improvisats on la figura tri\u00e0dica es converteix en la clau enregistrada a la c\u00e0mera de v\u00eddeo. Antoni Llena d\u00f3na de menjar una poma a \u00c0ngel Jov\u00e9, Silvia Gubern apareix com una poderosa figura femenina a\u00efllada, Jordi Gal\u00ed sembla gaudir del sol i de la companyia, una nena sost\u00e9 espantada una gallina que fuig. S\u00f3n les imatges del cel a trav\u00e9s dels edificis, les figures que es somriuen i empolainen, per\u00f2 sense rastre del t\u00f2pic del treball de l’artista en el seu taller. Segurament, oferir aquest v\u00eddeo com a exposici\u00f3 de la viv\u00e8ncia quotidiana de l’art i de la manera de treballar revelarien al p\u00fablic de la confer\u00e8ncia que, pel que sembla, va tenir lloc el 15 de maig de 1970 en el Col\u00b7legi d’Arquitectes -fa 47 anys, amb el que aix\u00f2 suposa tamb\u00e9 com a an\u00e8cdota significativa en l’exposici\u00f3- que els inicis del v\u00eddeo eren plenament conceptuals i que els seus interessos eren molt diferents als vessants pl\u00e0stics, dominats per l’informalisme tard\u00e0 o per les incipients propostes m\u00e9s experimentals o socials que es comen\u00e7arien a introduir amb el Grup de Treball, alguns anys despr\u00e9s. En aquestes, el v\u00eddeo es convertiria en alguna cosa aut\u00f2noma que podia ser utilitzat com una eina pol\u00edtica. Aquest car\u00e0cter distanciat mostra, d’altra banda, que l’art conceptual catal\u00e0 va tenir lloc m\u00e9s en\u00e7\u00e0 de Banyoles perqu\u00e8 precisament el seu inter\u00e8s no estava a ser solament una obra audiovisual, sin\u00f3 a mostrar qu\u00e8 es pretenia dir sobre l’acci\u00f3 art\u00edstica davant el p\u00fablic que assist\u00eds a una confer\u00e8ncia. Malgrat el car\u00e0cter aut\u00f2nom de Primera mort, \u00e9s important assenyalar la seva transcend\u00e8ncia hist\u00f2rica, encara que convindria saber si aquesta lassitud est\u00e0 relacionada amb la negativa de Bartleby, separant-se d’una visi\u00f3 tradicional burgesa en un a\u00efllament conscient, o si es deu a una manca d\u2019atenci\u00f3 als factors pol\u00edtics i socials de l’art, que haurien de convertir-se en un dels eixos tem\u00e0tics de l’art conceptual. \u00c9s precisament aquest car\u00e0cter negatiu de la inacci\u00f3 un dels interessos est\u00e8tics d’una obra inicial que ara podem actualitzar en albirar la mort de l’art en els or\u00edgens de la hist\u00f2ria de la videocreaci\u00f3 actual.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Fotografia: Antoni Bernat Dedicada a la revisi\u00f3 dels pioners del videoart, la nova edici\u00f3 de Loop inclou al seu programa l’exposici\u00f3 Primera mort (1969), comissariada per Imma Prieto en el…<\/p>\n","protected":false},"author":1320,"featured_media":9754,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[3322],"tags":[5460,5687,5874],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n