{"id":9778,"date":"2017-06-12T01:54:00","date_gmt":"2017-06-12T01:54:00","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/2017\/06\/12\/entrevista-a-armen-avanessian3538\/"},"modified":"2023-07-10T12:29:36","modified_gmt":"2023-07-10T10:29:36","slug":"entrevista-a-armen-avanessian3538","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/entrevista-a-armen-avanessian3538\/","title":{"rendered":"Entrevista a Armen Avanessian. Poder i sabotatge en l&#8217;art contemporani"},"content":{"rendered":"<p><img decoding=\"async\" class=\" alignleft size-full wp-image-9774\" src=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/armenavanessian.jpg\" alt=\"a) Armen Avanessian\" width=\"670\" height=\"445\" align=\"left\" srcset=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/armenavanessian.jpg 670w, https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/armenavanessian-595x395.jpg 595w\" sizes=\"(max-width: 670px) 100vw, 670px\" \/><\/p>\n<p><strong>El fil\u00f2sof Armen Avanessian (Viena, 1974) va irrompre m\u00e9s activament a l&#8217;escena de l&#8217;art contemporani amb la seva participaci\u00f3 en la novena Biennal d&#8217;Art Contemporani de Berl\u00edn, en qu\u00e8 va presentar DISCREET, una ag\u00e8ncia d&#8217;intel\u00b7lig\u00e8ncia entesa com a eina pol\u00edtica, amb el fi d&#8217;actuar i produir accions que transcendeixin. Autor de refer\u00e8ncia del corrent filos\u00f2fic del realisme especulatiu, t\u00e9 mitja dotzena de llibres publicats, alguns tradu\u00efts a l&#8217;angl\u00e8s com <em>Present Tense. A Poetics<\/em> (coescrit amb Anke Hennig), <em>Speculative Drawing<\/em> (amb l&#8217;il\u00b7lustrador i assagista visual Andreas T\u00f6pfer) o <em>Irony and the Logic of Modernity<\/em>. \u00c9s editor en cap de Merve Verlag (Berl\u00edn), editorial especialitzada en filosofia i teoria pol\u00edtica i col\u00b7laborador habitual de les revistes d&#8217;art Spike, Texte zur Kunst i DIS. Tamb\u00e9 ha introdu\u00eft en el discurs p\u00fablic nous conceptes i constel\u00b7lacions te\u00f2riques com &#8220;acceleracionisme&#8221;, &#8220;xenofeminisme&#8221; i, m\u00e9s recentment, el &#8220;complex del temps: postcontemporani&#8221;. Diu que voldria aportar una visi\u00f3 m\u00e9s \u00e0mplia sobre el paper de la teoria filos\u00f2fica i pol\u00edtica i que explora el llindar que comparteix amb l&#8217;art com a acci\u00f3 i pr\u00e0ctica.<\/strong><\/p>\n<p><strong><span style=\"color: #ff0000;\">Com a te\u00f2ric observador del paper de la tecnologia en la societat contempor\u00e0nia, quina \u00e9s la teva visi\u00f3 sobre l&#8217;\u00fas d&#8217;Internet, com a mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 dominant, i les noves tecnologies en la distribuci\u00f3 d&#8217;art contemporani?<\/span><\/strong><\/p>\n<p>A mi m&#8217;agradaria comen\u00e7ar dient que crec que estem avan\u00e7ant lentament cap a un paradigma diferent en l&#8217;art, com ho era l&#8217;art avantguardista o el modern. La meva idea -i la d\u2019altres- \u00e9s que ja ens trobem, sense adonar-nos-en, m\u00e9s enll\u00e0 del paradigma de l&#8217;art contemporani. Per ara no tinc una manera millor d\u2019anomenar-ho que art postcontemporani, i com que no em considero un endev\u00ed, intento recollir indicacions i signes que donin suport a la hip\u00f2tesi que l&#8217;art contemporani ha arribat a la seva fi.<\/p>\n<p>Una manera de rastrejar i d&#8217;analitzar aix\u00f2 \u00e9s plantejar-se no nom\u00e9s les formes de producci\u00f3, sin\u00f3 tamb\u00e9 les de distribuci\u00f3 en l&#8217;art. En aquest sentit, Internet \u00e9s un factor espec\u00edfic que implica producci\u00f3, distribuci\u00f3, educaci\u00f3 i tota l&#8217;economia que l&#8217;envolta, que \u00e9s una combinaci\u00f3 de tots aquests elements. Amb aquests factors en joc, la distribuci\u00f3 podria canviar, i dic podria, perqu\u00e8 quan es pensa en Internet, en distribuci\u00f3 i en art contemporani, el que ve a la ment immediatament \u00e9s l&#8217;art postinternet, gran tema de discussi\u00f3 en els \u00faltims anys. Al meu entendre, va fracassar en gran mesura precisament perqu\u00e8 no va aconseguir diferents maneres de distribuci\u00f3, encara que en el sentit art\u00edstic per se s\u00ed que ha tingut \u00e8xit en el mercat. Molts dels artistes que es consideren espec\u00edficament postinternet han tractat encertadament els temes de l&#8217;\u00fas d&#8217;Internet com a mitj\u00e0\/suport, han avaluat moltes q\u00fcestions tecnol\u00f2giques, tenint el potencial d&#8217;arribar a maneres de distribuci\u00f3 molt diferents, encara que no ho han fet. Per contra, s&#8217;han afanyat a afermar el seu fulgurant \u00e8xit acollint-se a les maneres de distribuci\u00f3 tradicionals, no precisament a Internet. Els hem vist tornar a les galeries, fires d&#8217;art i fins i tot institucions. Per aquest motiu, crec que en el futur el potencial encara est\u00e0 a Internet: mostrar, vendre, comprar o produir informaci\u00f3.<\/p>\n<p><span style=\"color: #ff0000;\"><strong>La fi d\u2019all\u00f2 contemporani t\u00e9 a veure amb la teva idea sobre el &#8220;complex del temps &#8211; <a style=\"color: #ff0000;\" href=\"http:\/\/bb9.berlinbiennale.de\/the-time-complex-postcontemporary\/\"><em>Der Zeitkomplex<\/em><\/a><\/strong><\/span><span class=\"footnote_referrer\"><a role=\"button\" tabindex=\"0\" onclick=\"footnote_moveToReference_9778_1('footnote_plugin_reference_9778_1_1');\" onkeypress=\"footnote_moveToReference_9778_1('footnote_plugin_reference_9778_1_1');\" ><sup id=\"footnote_plugin_tooltip_9778_1_1\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\">[1]<\/sup><\/a><span id=\"footnote_plugin_tooltip_text_9778_1_1\" class=\"footnote_tooltip\"><span style=\"color: #000000;\">Avanessian, A., Malik, S. (2016), The Time Complex. Post-Contemporary, Miami, USA.<\/span><\/span><script type=\"text\/javascript\"> jQuery('#footnote_plugin_tooltip_9778_1_1').tooltip({ tip: '#footnote_plugin_tooltip_text_9778_1_1', tipClass: 'footnote_tooltip', effect: 'fade', predelay: 0, fadeInSpeed: 200, delay: 400, fadeOutSpeed: 200, position: 'top center', relative: true, offset: [-7, 0], });<\/script><\/span><strong style=\"color: #ff0000;\"> &#8211; &#8220;on el temps present est\u00e0 cada vegada m\u00e9s governat per prediccions de comportaments futurs?<\/strong><\/p>\n<p>B\u00e9, jo diria que s\u00ed que existeix un argument filos\u00f2fic sobre el temps, per\u00f2 en aquest cas, tant jo mateix com el Suhail Malik pensem que hi ha una necessitat de sortir de l&#8217;art contemporani. El potencial est\u00e0 en que encara hi ha alternativa. L&#8217;art contemporani va entrar en escena quan la finan\u00e7aritzaci\u00f3 especulativa i el nou capitalisme liberal van prendre les regnes, ja a la fi dels anys 1960 &#8211; principis dels 1970, i el nostre objectiu \u00e9s trobar una alternativa.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" class=\" alignleft size-full wp-image-9775\" src=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/11-Pasado_y_Futuro_igualmente_importantes.jpg\" alt=\"b) \u00c2\u00a9Andreas T\u00c3\u00b6pfer\" width=\"670\" height=\"312\" align=\"left\" srcset=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/11-Pasado_y_Futuro_igualmente_importantes.jpg 670w, https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/11-Pasado_y_Futuro_igualmente_importantes-595x277.jpg 595w\" sizes=\"(max-width: 670px) 100vw, 670px\" \/><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff0000;\"><strong>Si art contemporani \u00e9s art actual -el que es produeix en aquest moment, vols dir llavors que no es produir\u00e0 art -almenys en el sentit en qu\u00e8 l&#8217;entenem en l&#8217;actualitat-?<\/strong><\/span><\/p>\n<p>No, no \u00e9s tan f\u00e0cil. El problema amb l&#8217;art contemporani \u00e9s que no t\u00e9 criteri i tot el que es fa a l&#8217;actualitat rep el nom d\u2019art contemporani. Es pot anomenar &#8220;actual&#8221; o &#8220;del present&#8221; o &#8220;coetani&#8221;. El concepte contemporani enreda com si tot fos v\u00e0lid i repeteixo: crec que el problema \u00e9s la manca de criteri. El que m&#8217;interessa en si, \u00e9s per qu\u00e8 en un moment determinat de la nostra hist\u00f2ria recent ja no es diu: &#8220;Aix\u00f2 \u00e9s un Museu d&#8217;Art Modern&#8221;; sin\u00f3: &#8220;Aix\u00f2 \u00e9s un ICA, Institut d&#8217;Art Contemporani&#8221;. I no es deu necess\u00e0riament al fet que els v\u00eddeos siguin m\u00e9s llargs o que les pintures siguin m\u00e9s verdes&#8230;<\/p>\n<p><span style=\"color: #ff0000;\"><strong>B\u00e9, es va intentar anomenar postmodernisme a l&#8217;era immediatament posterior a la industrialitzaci\u00f3\/modernitat, per a denominar el canvi de paradigma que va afectar a l&#8217;art com a reflex de la societat que \u00e9s&#8230;<\/strong><\/span><\/p>\n<p>No estic d&#8217;acord. El terme &#8220;contemporani&#8221; \u00e9s anterior a &#8220;postmodern&#8221;. Ja existia als anys 60. Diria que va apar\u00e8ixer com a resposta a una nova l\u00f2gica precisament de producci\u00f3 i distribuci\u00f3 d&#8217;art. Sempre hi ha hagut paradigmes, des del Renaixement fins a les Avantguardes, per\u00f2 en l&#8217;art contemporani adopta una forma molt espec\u00edfica, amb elements que s&#8217;interrelacionen inevitablement: fires d&#8217;art, grans galeries i el seu impacte i la producci\u00f3 en massa d&#8217;artistes que surten d&#8217;universitats i acad\u00e8mies d&#8217;art. El paper de la teoria \u00e9s estudiar per qu\u00e8 aquests elements s\u00f3n espec\u00edfics de l&#8217;art contemporani i apuntar senyals per al canvi, en cas contrari, ens accelerem vers la direcci\u00f3 de l&#8217;art contemporani, que \u00e9s un art neoliberal especulatiu. Analitzant el mercat en l&#8217;actualitat i precisament parlant de la distribuci\u00f3, s&#8217;observa que cada vegada hi ha menys agents dels tradicionals. Les anomenades galeries <em>blue chip<\/em><span class=\"footnote_referrer\"><a role=\"button\" tabindex=\"0\" onclick=\"footnote_moveToReference_9778_1('footnote_plugin_reference_9778_1_2');\" onkeypress=\"footnote_moveToReference_9778_1('footnote_plugin_reference_9778_1_2');\" ><sup id=\"footnote_plugin_tooltip_9778_1_2\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\">[2]<\/sup><\/a><span id=\"footnote_plugin_tooltip_text_9778_1_2\" class=\"footnote_tooltip\">Terme borsari que s&#8217;utilitza per parlar d&#8217;empreses estables amb alt nivell de liquiditat.<\/span><\/span><script type=\"text\/javascript\"> jQuery('#footnote_plugin_tooltip_9778_1_2').tooltip({ tip: '#footnote_plugin_tooltip_text_9778_1_2', tipClass: 'footnote_tooltip', effect: 'fade', predelay: 0, fadeInSpeed: 200, delay: 400, fadeOutSpeed: 200, position: 'top center', relative: true, offset: [-7, 0], });<\/script> cada vegada s\u00f3n menys, un parell d&#8217;elles acumulen tot el poder, tipus m\u00e0fia.<\/p>\n<p>Segons els soci\u00f2legs i economistes Nitzan i Bichler, el capital funciona com poder i sabotatge, i sostinc que aquest concepte es pot aplicar al m\u00f3n de l&#8217;art. \u00c9s f\u00e0cil observar com les grans cases de subhastes, les grans galeries i fires d&#8217;art treballen juntes, aposten per una obra, per &#8220;x&#8221; artistes i els fan arribar a certs preus. \u00c9s un sistema purament especulatiu. El que \u00e9s curi\u00f3s \u00e9s que l&#8217;escena art\u00edstica \u00e9s molt cr\u00edtica, pel que a contingut es refereix, amb el capitalisme, el neoliberalisme i les finances especulatives. Per\u00f2 honestament, ning\u00fa es preocupa pel contingut. Potser l&#8217;artista es preocupa per donar visibilitat a certes tem\u00e0tiques, es donen confer\u00e8ncies sobre Marx i \u017di\u017eek es connecta amb Skype en certs esdeveniments&#8230; per\u00f2 la distribuci\u00f3 d&#8217;art no es dedica a mostrar el contingut de les peces, sin\u00f3 a servir al seu amo com ha fet sempre, i aix\u00f2 \u00e9s pro-capitalisme.<\/p>\n<p>La realitat \u00e9s que hi ha un esc\u00e0s desenvolupament de l&#8217;economia del mercat de l&#8217;art, on les galeries gestionades per la classe mitjana estan pr\u00e0cticament desapareixent i l&#8217;1% de les galeries existents dominen el mercat amb enormes guanys. Com deia, \u00e9s un sistema molt corrupte d&#8217;especulaci\u00f3, de poder i sabotatge, i aix\u00f2 \u00e9s una observaci\u00f3 merament emp\u00edrica. Per exemple, en l&#8217;anterior Biennal de Ven\u00e8cia -aquesta edici\u00f3 no l&#8217;he visitat- va haver-hi lectures de Marx durant mesos. En contrapunt, el 18% de les grans instal\u00b7lacions, els temes de les quals eren altament pol\u00edtics i subversius, pertanyia a cinc galeries. En aquesta edici\u00f3, inaugurada recentment, els Damien Hirst, els Gagosian -com galeria <em>blue chip<\/em> per excel\u00b7l\u00e8ncia, les cases de subhastes, els col\u00b7leccionistes rics, tots hi s\u00f3n. D&#8217;altra banda, ha aparegut el fenomen del <em>flipping<\/em>[[Esp\u00e8cie de col\u00b7leccionisme que compra obra per vendre-la molt r\u00e0pidament.]], el m\u00e9s interessant que s&#8217;ha produ\u00eft darrerament i que b\u00e0sicament afecta la distribuci\u00f3, encap\u00e7alat per Stefan Simchowitz, el <em>flipper<\/em> m\u00e9s conegut. Tots ells s\u00f3n els jugadors de poder i sabotatge de l&#8217;art contemporani que controlen gran part de la distribuci\u00f3.<\/p>\n<p><span style=\"color: #ff0000;\"><strong>Sembla desolador. Hi ha altres teories que van en la mateixa direcci\u00f3 de la vostra, sobre la fi de l&#8217;art contemporani?<\/strong><\/span><\/p>\n<p>Doncs jo s\u00f3c optimista i veig certes indicacions per al canvi. Fa uns anys, David Joselit, qui no s&#8217;adhereix a la idea de fi de l&#8217;art contemporani, va formular la hip\u00f2tesi <em>After Art<\/em><span class=\"footnote_referrer\"><a role=\"button\" tabindex=\"0\" onclick=\"footnote_moveToReference_9778_1('footnote_plugin_reference_9778_1_3');\" onkeypress=\"footnote_moveToReference_9778_1('footnote_plugin_reference_9778_1_3');\" ><sup id=\"footnote_plugin_tooltip_9778_1_3\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\">[3]<\/sup><\/a><span id=\"footnote_plugin_tooltip_text_9778_1_3\" class=\"footnote_tooltip\">Joselit, D. (2012), After Art. New Jersey, USA: [Princeton University Press]<\/span><\/span><script type=\"text\/javascript\"> jQuery('#footnote_plugin_tooltip_9778_1_3').tooltip({ tip: '#footnote_plugin_tooltip_text_9778_1_3', tipClass: 'footnote_tooltip', effect: 'fade', predelay: 0, fadeInSpeed: 200, delay: 400, fadeOutSpeed: 200, position: 'top center', relative: true, offset: [-7, 0], });<\/script>. En el seu assaig diu que estem en el temps despr\u00e9s de l&#8217;art, en el sentit que la justificaci\u00f3 ontol\u00f2gica de l&#8217;art \u00e9s i ha estat sempre la producci\u00f3 d&#8217;imatges. Avui en dia, un individu corrent produeix m\u00e9s imatges que tots els artistes de la hist\u00f2ria, aix\u00f2 sense comptar les m\u00e0quines i sistemes automatitzats. Per tant, la producci\u00f3 d&#8217;imatges deixa de ser potestat dels artistes i el que \u00e9s crucial ara \u00e9s analitzar quin paper juguen les imatges dins de la distribuci\u00f3.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" class=\" alignleft size-full wp-image-9776\" src=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/Metafisicas_Occidentales.jpg\" alt=\"c) \u00c2\u00a9 Andreas T\u00c3\u00b6pfer\" width=\"670\" height=\"350\" align=\"left\" srcset=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/Metafisicas_Occidentales.jpg 670w, https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/Metafisicas_Occidentales-595x311.jpg 595w\" sizes=\"(max-width: 670px) 100vw, 670px\" \/><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff0000;\"><strong>Aix\u00ed doncs, quin \u00e9s el sentit de la constant producci\u00f3 d&#8217;imatges i la seva distribuci\u00f3? <\/strong><\/span><\/p>\n<p>Sostinc que actualment estem davant d&#8217;una gran crisi existencial que no nom\u00e9s afecta a l&#8217;art contemporani, sin\u00f3 tamb\u00e9 a la pol\u00edtica conservadora o la ind\u00fastria automobil\u00edstica, a causa del canvi clim\u00e0tic, per exemple. Per\u00f2 a la gent no li importa, es continua fent tot tal qual, seguim conduint i fabricant cotxes i produint art. I no estic argumentant que l&#8217;art hagi de deixar de produir imatges, nom\u00e9s que no t\u00e9 sentit i la ra\u00f3 ontol\u00f2gica de l&#8217;art \u00e9s el canvi. Personalment estic m\u00e9s interessat en un art que no produeixi imatges noves i en el cas que ho faci, aquestes se centrin en l&#8217;efecte que tenen en la xarxa de distribuci\u00f3 de l&#8217;economia de tensi\u00f3. Per exemple, en l&#8217;\u00faltima Biennal de Berl\u00edn, el meu inter\u00e8s en DIS, els comissaris, es va basar en com van treballar amb certes imatges, unint-les a certs <em>hashtags<\/em>, i entendre com la seva circulaci\u00f3 a la xarxa va guanyar una classe de tracci\u00f3. Tamb\u00e9, a un segon nivell, com a te\u00f2ric, crec que hi ha coses per aprendre d&#8217;algunes propostes dels artistes postinternet presents a la biennal, com Daniel Keller o Simon Denny i les seves aportacions sobre societats globals, canvi tecnol\u00f2gic i economia: el concepte de <em>&#8220;prosumidor&#8221;<\/em><span class=\"footnote_referrer\"><a role=\"button\" tabindex=\"0\" onclick=\"footnote_moveToReference_9778_1('footnote_plugin_reference_9778_1_4');\" onkeypress=\"footnote_moveToReference_9778_1('footnote_plugin_reference_9778_1_4');\" ><sup id=\"footnote_plugin_tooltip_9778_1_4\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\">[4]<\/sup><\/a><span id=\"footnote_plugin_tooltip_text_9778_1_4\" class=\"footnote_tooltip\"><em>&#8220;Prosumer&#8221;<\/em>, terme encunyat per Alvin Toffler a principis dels 1970s<\/span><\/span><script type=\"text\/javascript\"> jQuery('#footnote_plugin_tooltip_9778_1_4').tooltip({ tip: '#footnote_plugin_tooltip_text_9778_1_4', tipClass: 'footnote_tooltip', effect: 'fade', predelay: 0, fadeInSpeed: 200, delay: 400, fadeOutSpeed: 200, position: 'top center', relative: true, offset: [-7, 0], });<\/script> ent\u00e8s com el creixent encreuament entre productor i consumidor i els sistemes d&#8217;intercanvi de valors <em>blockchain\/bitcoin<\/em>.<\/p>\n<p><span style=\"color: #ff0000;\"><strong>Parlant de biennals, quin paper creus que juguen les institucions i les ind\u00fastries culturals en la distribuci\u00f3 d&#8217;art?<\/strong><\/span><\/p>\n<p>Ind\u00fastries culturals, institucions, galeries, s\u00f3n tots iguals i part del negoci. Tornem a Ven\u00e8cia com a instituci\u00f3: la comiss\u00e0ria va dir que ella no \u00e9s part del mercat; tots en el m\u00f3n de l&#8217;art pensen que el que est\u00e0 al mercat \u00e9s l&#8217;altre, per\u00f2 el fet \u00e9s que els artistes presents a Ven\u00e8cia s\u00f3n els m\u00e9s venuts, unes setmanes despr\u00e9s, a Basilea. D&#8217;una banda, es requereix certa legitimaci\u00f3 per part de les institucions, dels cr\u00edtics i altres. D&#8217;altra banda, considero que les institucions art\u00edstiques haurien de tenir un paper m\u00e9s dominant tot i m\u00e9s progressista, entenent el seu rol com a agents del canvi, no nom\u00e9s realitzant exposicions, sin\u00f3 gestionant fets i utilitzant-los de manera progressiva per produir valor i impacte en el mercat de l&#8217;art.<\/p>\n<p><span style=\"color: #ff0000;\"><strong>Per acabar, \u00bfquina seria la nova l\u00f2gica de distribuci\u00f3 de l&#8217;art?<\/strong><\/span><\/p>\n<p>Abans he dit que no s\u00f3c endev\u00ed, per\u00f2 reitero que Internet funcionar\u00e0 de manera diferent. Internet -possiblement la innovaci\u00f3 tecnol\u00f2gica m\u00e9s revolucion\u00e0ria des de la invenci\u00f3 de la impremta- i el seu potencial per desenvolupar una economia o plataforma l\u00f2gica compartida. Internet no ha arribat al m\u00f3n de l&#8217;art si ho comparem amb la ind\u00fastria de la m\u00fasica. Per enlla\u00e7ar amb el principi, l&#8217;art postinternet va poder potencialment ser l&#8217;agent d&#8217;aquesta transformaci\u00f3, ja que va realitzar obres que es veuen b\u00e9 en tel\u00e8fons i tauletes. En el seu lloc, s&#8217;han produ\u00eft bons &#8220;vinils&#8221; que s&#8217;exposen en galeries. Objectes \u00fanics, art aur\u00e0tic. \u00c9s el que el capitalisme vol, amb preus absurds pagats per Abu Dhabi o multimilionaris de Xina: poder i sabotatge. La transformaci\u00f3 de la distribuci\u00f3 de l&#8217;art mitjan\u00e7ant Internet est\u00e0 per arribar.<\/p>\n<p>El com consumim art ha de canviar, trencar amb la idea nost\u00e0lgica del museu i de l&#8217;artista com a geni productor d&#8217;imatges. Els m\u00fasics tamb\u00e9 posseeixen genialitat, per\u00f2 distribueixen a <em>Soundcloud<\/em><span class=\"footnote_referrer\"><a role=\"button\" tabindex=\"0\" onclick=\"footnote_moveToReference_9778_1('footnote_plugin_reference_9778_1_5');\" onkeypress=\"footnote_moveToReference_9778_1('footnote_plugin_reference_9778_1_5');\" ><sup id=\"footnote_plugin_tooltip_9778_1_5\" class=\"footnote_plugin_tooltip_text\">[5]<\/sup><\/a><span id=\"footnote_plugin_tooltip_text_9778_1_5\" class=\"footnote_tooltip\">SoundCloud \u00e9s una plataforma gratu\u00efta de distribuci\u00f3 de m\u00fasica<\/span><\/span><script type=\"text\/javascript\"> jQuery('#footnote_plugin_tooltip_9778_1_5').tooltip({ tip: '#footnote_plugin_tooltip_text_9778_1_5', tipClass: 'footnote_tooltip', effect: 'fade', predelay: 0, fadeInSpeed: 200, delay: 400, fadeOutSpeed: 200, position: 'top center', relative: true, offset: [-7, 0], });<\/script>, llancen els seus \u00e0lbums a Internet. El m\u00f3n de l&#8217;art (visual) ha de reaccionar als desafiaments del nostre temps i l&#8217;\u00fas de les tecnologies. Ara segueix suprimint i simplement utilitzant Internet com una mena de: &#8220;Oh, la meva galeria tamb\u00e9 t\u00e9 un lloc web&#8221;. Estem per veure un canvi radical, no puc i no he de dir m\u00e9s perqu\u00e8 la teoria no vol i no serveix per avan\u00e7ar el futur.<\/p>\n<div class=\"speaker-mute footnotes_reference_container\"> <div class=\"footnote_container_prepare\"><p><span role=\"button\" tabindex=\"0\" class=\"footnote_reference_container_label pointer\" onclick=\"footnote_expand_collapse_reference_container_9778_1();\">&#x202F;<\/span><span role=\"button\" tabindex=\"0\" class=\"footnote_reference_container_collapse_button\" style=\"display: none;\" onclick=\"footnote_expand_collapse_reference_container_9778_1();\">[<a id=\"footnote_reference_container_collapse_button_9778_1\">+<\/a>]<\/span><\/p><\/div> <div id=\"footnote_references_container_9778_1\" style=\"\"><table class=\"footnotes_table footnote-reference-container\"><caption class=\"accessibility\">References<\/caption> <tbody> \r\n\r\n<tr class=\"footnotes_plugin_reference_row\"> <th scope=\"row\" class=\"footnote_plugin_index_combi pointer\"  onclick=\"footnote_moveToAnchor_9778_1('footnote_plugin_tooltip_9778_1_1');\"><a id=\"footnote_plugin_reference_9778_1_1\" class=\"footnote_backlink\"><span class=\"footnote_index_arrow\">&#8593;<\/span>1<\/a><\/th> <td class=\"footnote_plugin_text\"><span style=\"color: #000000;\">Avanessian, A., Malik, S. (2016), The Time Complex. Post-Contemporary, Miami, USA.<\/td><\/tr>\r\n\r\n<tr class=\"footnotes_plugin_reference_row\"> <th scope=\"row\" class=\"footnote_plugin_index_combi pointer\"  onclick=\"footnote_moveToAnchor_9778_1('footnote_plugin_tooltip_9778_1_2');\"><a id=\"footnote_plugin_reference_9778_1_2\" class=\"footnote_backlink\"><span class=\"footnote_index_arrow\">&#8593;<\/span>2<\/a><\/th> <td class=\"footnote_plugin_text\">Terme borsari que s&#8217;utilitza per parlar d&#8217;empreses estables amb alt nivell de liquiditat.<\/td><\/tr>\r\n\r\n<tr class=\"footnotes_plugin_reference_row\"> <th scope=\"row\" class=\"footnote_plugin_index_combi pointer\"  onclick=\"footnote_moveToAnchor_9778_1('footnote_plugin_tooltip_9778_1_3');\"><a id=\"footnote_plugin_reference_9778_1_3\" class=\"footnote_backlink\"><span class=\"footnote_index_arrow\">&#8593;<\/span>3<\/a><\/th> <td class=\"footnote_plugin_text\">Joselit, D. (2012), After Art. New Jersey, USA: [Princeton University Press]<\/td><\/tr>\r\n\r\n<tr class=\"footnotes_plugin_reference_row\"> <th scope=\"row\" class=\"footnote_plugin_index_combi pointer\"  onclick=\"footnote_moveToAnchor_9778_1('footnote_plugin_tooltip_9778_1_4');\"><a id=\"footnote_plugin_reference_9778_1_4\" class=\"footnote_backlink\"><span class=\"footnote_index_arrow\">&#8593;<\/span>4<\/a><\/th> <td class=\"footnote_plugin_text\"><em>&#8220;Prosumer&#8221;<\/em>, terme encunyat per Alvin Toffler a principis dels 1970s<\/td><\/tr>\r\n\r\n<tr class=\"footnotes_plugin_reference_row\"> <th scope=\"row\" class=\"footnote_plugin_index_combi pointer\"  onclick=\"footnote_moveToAnchor_9778_1('footnote_plugin_tooltip_9778_1_5');\"><a id=\"footnote_plugin_reference_9778_1_5\" class=\"footnote_backlink\"><span class=\"footnote_index_arrow\">&#8593;<\/span>5<\/a><\/th> <td class=\"footnote_plugin_text\">SoundCloud \u00e9s una plataforma gratu\u00efta de distribuci\u00f3 de m\u00fasica<\/td><\/tr>\r\n\r\n <\/tbody> <\/table> <\/div><\/div><script type=\"text\/javascript\"> function footnote_expand_reference_container_9778_1() { jQuery('#footnote_references_container_9778_1').show(); jQuery('#footnote_reference_container_collapse_button_9778_1').text('\u2212'); } function footnote_collapse_reference_container_9778_1() { jQuery('#footnote_references_container_9778_1').hide(); jQuery('#footnote_reference_container_collapse_button_9778_1').text('+'); } function footnote_expand_collapse_reference_container_9778_1() { if (jQuery('#footnote_references_container_9778_1').is(':hidden')) { footnote_expand_reference_container_9778_1(); } else { footnote_collapse_reference_container_9778_1(); } } function footnote_moveToReference_9778_1(p_str_TargetID) { footnote_expand_reference_container_9778_1(); var l_obj_Target = jQuery('#' + p_str_TargetID); if (l_obj_Target.length) { jQuery( 'html, body' ).delay( 0 ); jQuery('html, body').animate({ scrollTop: l_obj_Target.offset().top - window.innerHeight * 0.2 }, 380); } } function footnote_moveToAnchor_9778_1(p_str_TargetID) { footnote_expand_reference_container_9778_1(); var l_obj_Target = jQuery('#' + p_str_TargetID); if (l_obj_Target.length) { jQuery( 'html, body' ).delay( 0 ); jQuery('html, body').animate({ scrollTop: l_obj_Target.offset().top - window.innerHeight * 0.2 }, 380); } }<\/script>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El fil\u00f2sof Armen Avanessian (Viena, 1974) va irrompre m\u00e9s activament a l&#8217;escena de l&#8217;art contemporani amb la seva participaci\u00f3 en la novena Biennal d&#8217;Art Contemporani de Berl\u00edn, en qu\u00e8 va&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":1357,"featured_media":9774,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[4396],"tags":[5773,5820],"coauthors":[6539],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v22.6 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>Entrevista a Armen Avanessian. Poder i sabotatge en l&#039;art contemporani &#8211; A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/entrevista-a-armen-avanessian3538\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Entrevista a Armen Avanessian. Poder i sabotatge en l&#039;art contemporani &#8211; A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"El fil\u00f2sof Armen Avanessian (Viena, 1974) va irrompre m\u00e9s activament a l&#8217;escena de l&#8217;art contemporani amb la seva participaci\u00f3 en la novena Biennal d&#8217;Art Contemporani de Berl\u00edn, en qu\u00e8 va...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/entrevista-a-armen-avanessian3538\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2017-06-12T01:54:00+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-07-10T10:29:36+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/armenavanessian.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"670\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"445\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Mar\u00eda Mu\u00f1oz-Mart\u00ednez\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Mar\u00eda Mu\u00f1oz-Mart\u00ednez\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"11 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Mar\u00eda Mu\u00f1oz-Mart\u00ednez\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/entrevista-a-armen-avanessian3538\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/entrevista-a-armen-avanessian3538\/\",\"name\":\"Entrevista a Armen Avanessian. Poder i sabotatge en l'art contemporani &#8211; A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/entrevista-a-armen-avanessian3538\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/entrevista-a-armen-avanessian3538\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/armenavanessian.jpg\",\"datePublished\":\"2017-06-12T01:54:00+00:00\",\"dateModified\":\"2023-07-10T10:29:36+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/bb5eab326b76a609840630236466485b\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/entrevista-a-armen-avanessian3538\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/entrevista-a-armen-avanessian3538\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/entrevista-a-armen-avanessian3538\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/armenavanessian.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/armenavanessian.jpg\",\"width\":670,\"height\":445,\"caption\":\"a) Armen Avanessian\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/entrevista-a-armen-avanessian3538\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Entrevista a Armen Avanessian. Poder i sabotatge en l&#8217;art contemporani\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/bb5eab326b76a609840630236466485b\",\"name\":\"Mar\u00eda Mu\u00f1oz-Mart\u00ednez\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/f1862c833520700796f7b824983c4ea4\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f65e964b38d392da2cbe0f354deb12ab?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f65e964b38d392da2cbe0f354deb12ab?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Mar\u00eda Mu\u00f1oz-Mart\u00ednez\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/mariam\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Entrevista a Armen Avanessian. Poder i sabotatge en l'art contemporani &#8211; A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/entrevista-a-armen-avanessian3538\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Entrevista a Armen Avanessian. Poder i sabotatge en l'art contemporani &#8211; A*Desk","og_description":"El fil\u00f2sof Armen Avanessian (Viena, 1974) va irrompre m\u00e9s activament a l&#8217;escena de l&#8217;art contemporani amb la seva participaci\u00f3 en la novena Biennal d&#8217;Art Contemporani de Berl\u00edn, en qu\u00e8 va...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/entrevista-a-armen-avanessian3538\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2017-06-12T01:54:00+00:00","article_modified_time":"2023-07-10T10:29:36+00:00","og_image":[{"width":670,"height":445,"url":"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/armenavanessian.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Mar\u00eda Mu\u00f1oz-Mart\u00ednez","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Mar\u00eda Mu\u00f1oz-Mart\u00ednez","Temps estimat de lectura":"11 minuts","Written by":"Mar\u00eda Mu\u00f1oz-Mart\u00ednez"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/entrevista-a-armen-avanessian3538\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/entrevista-a-armen-avanessian3538\/","name":"Entrevista a Armen Avanessian. Poder i sabotatge en l'art contemporani &#8211; A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/entrevista-a-armen-avanessian3538\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/entrevista-a-armen-avanessian3538\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/armenavanessian.jpg","datePublished":"2017-06-12T01:54:00+00:00","dateModified":"2023-07-10T10:29:36+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/bb5eab326b76a609840630236466485b"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/entrevista-a-armen-avanessian3538\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/entrevista-a-armen-avanessian3538\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/entrevista-a-armen-avanessian3538\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/armenavanessian.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/armenavanessian.jpg","width":670,"height":445,"caption":"a) Armen Avanessian"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/entrevista-a-armen-avanessian3538\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Entrevista a Armen Avanessian. Poder i sabotatge en l&#8217;art contemporani"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/bb5eab326b76a609840630236466485b","name":"Mar\u00eda Mu\u00f1oz-Mart\u00ednez","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/f1862c833520700796f7b824983c4ea4","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f65e964b38d392da2cbe0f354deb12ab?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f65e964b38d392da2cbe0f354deb12ab?s=96&d=mm&r=g","caption":"Mar\u00eda Mu\u00f1oz-Mart\u00ednez"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/mariam\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9778"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1357"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9778"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9778\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":39033,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9778\/revisions\/39033"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/9774"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9778"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9778"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9778"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=9778"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}