![\"a)](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/eva1.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Fa unes setmanes, mentre visitava l\u2019exposici\u00f3 internacional \u201cViva arte viva\u201d de Christine Macel a la Biennal de Ven\u00e8cia, no em vaig poder aguantar d\u2019enviar un missatge a un grup d\u2019especialistes en propietat intel\u00b7lectual a qui admiro molt i amb qui tinc una bona complicitat. \u201cSenyors- els deia- em sap greu dir-ho per\u00f2 el 90 per cent de les obres que hi ha exposades aqu\u00ed o b\u00e9 no son obres, o s\u00f3n infractores segons la Llei de Propietat Intel\u00b7lectual\u201d… <\/p>\n
No estava exagerant: A l\u2019entrada de l\u2019Arsenale hi ha exposat The mending project<\/em>, de Lee Miwel. (Taiwan, 1964), una instal\u00b7laci\u00f3 formada d\u2019una taula, dues cadires i rodets de fils de colors disposats a les parets. L\u2019artista (o el seu assistent) s\u2019asseuen a la taula durant l\u2019horari d\u2019obertura al p\u00fablic de la biennal. Els visitants a l\u2019exposici\u00f3 porten les seves pr\u00f2pies peces de roba que tenen algun estrip o descosit, i s\u2019asseuen a la taula a mirar l\u2019artista mentre ell els sargeix la roba amb un dels fils de colors que pengen de la paret. Quan l\u2019operaci\u00f3 acaba, la pe\u00e7a de roba, amb el fil de color encara enganxat, s\u2019exposa a la taula sobre una pila de roba. Entre l\u2019artista i el p\u00fablic es creen uns lligams emocionals materialitzats per aquest fil. Aquesta \u00e9s la idea. I aquest \u00e9s el problema: que la propietat intel\u00b7lectual protegeix les expressions de les idees, no les idees. La frontera entre idea i expressi\u00f3 de la idea \u00e9s un dels l\u00edmits fonamentals de la propietat intel\u00b7lectual en totes les jurisdiccions. Aquesta frontera separa el que \u00e9s protegible del que no ho \u00e9s. Una obra, segons la llei de propietat intel\u00b7lectual, ha de ser original i ha d\u2019estar plasmada en un suport tangible o intangible; ha de ser una expressi\u00f3 concreta d\u2019aquesta idea que reflecteix la singularitat de l\u2019artista, la seva individualitat, el seu geni creatiu. Per\u00f2 qu\u00e8 passa quan l\u2019important \u00e9s la idea i no la seva expressi\u00f3? \u00c9s important quin color de fil tria Miwel per fer el sargit? No. \u00c9s important si el recosit \u00e9s obra de Miwel o del seu assistent? Tampoc. \u00c9s important com queden les peces de roba posades a la taula? Segurament, no. La llei protegir\u00e0 aquella instal\u00b7laci\u00f3 en concret, aquella disposici\u00f3 de pantalons i samarretes en concret tal com ha quedat a l\u2019espai de Le Corderie de la Biennal de Ven\u00e8cia. Per\u00f2 la idea, no. Qualsevol altre artista podr\u00e0 recrear aquesta idea si ho fa amb un resultat est\u00e8tic diferent. <\/p>\n Una mica m\u00e9s endavant hi ha l\u2019obra de Kader Attia, un artista franc\u00e8s d\u2019origen algeri\u00e0. Attia \u00e9s un artista d\u2019una gran complexitat que ja va estar present a la Documenta del 2012. Els temes sobre els que treballa graviten al voltant de la identitat, la descolonitzaci\u00f3, i la transsexualitat. A Ven\u00e8cia, Kader Attia intenta desvetllar l\u2019invisible, o l\u2019inaudible, amb una instal\u00b7laci\u00f3 en la qu\u00e8 un corredor replet de llibres, fotografies, collages i portades de discos condueixen el visitant a una sala fosca, en la qual hi ha una instal\u00b7laci\u00f3 amb safates disperses plenes de grans de s\u00e8mola. Les safates s\u2019agiten formant formes geom\u00e8triques perfectes mentre reaccionen al so de les can\u00e7ons que s\u2019alternen en les pantalles disposades per les parets. Es tracta de la re-creaci\u00f3 d\u2019un experiment cient\u00edfic d\u2019Ernst Chladni, un f\u00edsic del segle XVIII: L\u2019artista no ha \u201ccreat\u201d res, nom\u00e9s ha agrupat un conjunt d\u2019elements i ha recreat un experiment d\u2019un cient\u00edfic de fa tres segles buscant una emoci\u00f3 en l\u2019espectador. Tots els elements protegibles d\u2019aquesta instal\u00b7laci\u00f3 s\u00f3n obres d\u2019altres. Per tant, per tenir la cadena de drets ben formada, l\u2019artista hauria d\u2019haver demanat els permisos als titulars de drets de les fotografies, de les portades dels discs, les can\u00e7ons… Un bon embolic de gesti\u00f3, encara que l\u2019artista tingui tota la intenci\u00f3 de fer les coses segons el que marca la llei i estigui disposat a invertir moltes hores intentant descobrir qui \u00e9s el titular dels drets de cadascun dels molt\u00edssims elements que formen la instal\u00b7laci\u00f3. No hi ha cap excepci\u00f3 a la llei de propietat intel\u00b7lectual continental que permeti als artistes incloure obres alienes sense demanar perm\u00eds.<\/p>\n Un altre artista que tamb\u00e9 intenta desvetllar l\u2019invisible \u00e9s l\u2019Antoni Abad amb la La Venezia che non si vede<\/em>, l\u2019obra que es presenta al pavell\u00f3 catal\u00e0, fora de l\u2019Arsenale i en el marc dels eventi collaterali<\/em>. Antoni Abad ha fet pel pavell\u00f3 catal\u00e0 una instal\u00b7laci\u00f3 sonora estesa per l\u2019espai p\u00fablic de Ven\u00e8cia, creada gr\u00e0cies a les aportacions d\u2019un col\u00b7lectiu de persones cegues i els seus acompanyants i enriquida per tothom que hi vulgui col\u00b7laborar. Els participants descarreguen una app i deixen una s\u00e8rie de missatges geolocalitzats que classifiquen a trav\u00e9s d\u2019uns tags pr\u00e8viament consensuats pels participants de cada expedici\u00f3. El projecte tamb\u00e9 inclou un passeig a bord d\u2019una Sanpierotta (una embarcaci\u00f3 tradicional veneciana) en la que la guia \u00e9s una persona cega que, amb el seu relat, fa veure als passatgers coses que no es veuen, i un c\u00f2mic t\u00e0ctil dissenyat per Max. De tot aix\u00f2, el que la llei considera \u201cobra\u201d \u00e9s el software de la app; cadascun dels missatges individuals (si \u00e9s que tenen prou \u201caltura creativa\u201d); el c\u00f2mic de Max, i els textos dels comissaris \u2013aix\u00f2 si, cap problema- i potser els relats que les guies cegues expliquen a les barques. En aquest cas l\u2019artista, Antoni Abad, no \u00e9s autor de res, nom\u00e9s de la idea: qui \u00e9s l\u2019autor del projecte doncs? Tots els seus participants? Potser la \u00fanica resposta que d\u00f3na l\u2019ordenament jur\u00eddic per poder concedir a Antoni Abad els beneficis de ser \u201cautor\u201d \u00e9s considerar tot el projecte una \u201cobra col\u00b7lectiva\u201d; una figura jur\u00eddica que contempla la llei per alguns sup\u00f2sits de pluriautoria. L\u2019obra col\u00b7lectiva \u00e9s una soluci\u00f3 que la llei ha trobat per la ind\u00fastria cultural, pensada perqu\u00e8 les editorials i les productores puguin recuperar la inversi\u00f3 feta en les obres on hi treballa m\u00e9s d\u2019un autor com les enciclop\u00e8dies, els diaris, els programes d\u2019ordinador i d\u2019altres obres multim\u00e8dia, per\u00f2 que en cap cas es va inventar per protegir projectes art\u00edstics. <\/p>\n Tornem a Le Corderie<\/em>, on una altra instal\u00b7laci\u00f3 genial torna a posar de nou en q\u00fcesti\u00f3 els principis de la llei de propietat intel\u00b7lectual. Es tracta de One thousand and One Nights<\/em>, d\u2019Edith Keyndt. M\u00e9s que obres d\u2019art, aquesta artista fa experiments, escenificant les seves versions subjectives de fen\u00f2mens cient\u00edfics de disciplines com la meteorologia, la f\u00edsica i la qu\u00edmica. La formalitzaci\u00f3 de les seves obres varia de manera imprevisible segons el temps i el lloc on s\u2019exposa: de nou, la idea versus l\u2019expressi\u00f3 de la idea. Una de les obres d\u2019aquesta artista \u00e9s una instal\u00b7laci\u00f3 en qu\u00e8 una persona escombra una muntanya de pols recollida \u201cin situ\u201d per col\u00b7locar-la dins del per\u00edmetre exacte d\u2019un feix de llum que es despla\u00e7a cont\u00ednuament. Qu\u00e8 \u00e9s l\u2019obra, aqu\u00ed? L\u2019acte d\u2019escombrar, protegit com una performance? Escombrar \u00e9s segurament un acte massa banal per assolir l\u2019\u201caltura creativa\u201d que demana la llei per considerar una obra original. La pols que s\u2019aixeca? Jaume Pitarch ja escombrava pols en la seva obra dust to dust<\/em> al 2005. Podria queixar-se Jaume Pitarch que li han robat la idea? \u00c9s clar que no. La propietat intel\u00b7lectual no protegeix les idees. Les idees no s\u00f3n propietat de ning\u00fa.<\/p>\n Una \u00faltima reflexi\u00f3. Davant d\u2019aquestes ratlles, segurament els meus col\u00b7legues juristes em preguntaran \u201cper\u00f2, amb aquestes obres, quina \u00e9s la pretensi\u00f3 de l\u2019artista?\u201d Qu\u00e8 volen protegir exactament?\u201d Em temo que en la majoria dels casos cap dels artistes pretendria protegir la seva obra per prohibir-ne la c\u00f2pia, distribuci\u00f3, comunicaci\u00f3 p\u00fablica i transformaci\u00f3 per part d\u2019altres artistes. El que pretenen els artistes que creen aquestes obres \u00e9s gaudir d\u2019un tracte just amb les institucions que les produeixen i les exposen, poder comptar amb el suport del seu galerista, si \u00e9s que en tenen, i en definitiva, poder continuar creant. \u00c9s aix\u00f2 el que pretenia la propietat intel\u00b7lectual en els seus or\u00edgens, crear la ficci\u00f3 de propietat a les obres que podien ser copiades per donar als creadors d\u2019intangibles un incentiu per continuar creant. Per\u00f2 la realitat \u00e9s que aquesta llei ja no protegeix per igual a tots els artistes: a aquells que treballen amb idees no els atorga la categoria d\u2019obra, i als que incorporen obres de tercers a les seves creacions els obliga a demanar uns permisos sovint impossibles d\u2019aconseguir i els deixa confinats en un espai immens d\u2019inseguretat jur\u00eddica. La propietat intel\u00b7lectual protegeix de manera clara i di\u00e0fana als artistes contemporanis que fan obres que encaixen perfectament en els sup\u00f2sits de fet que s\u2019imaginaven els legisladors: llibres, fulletons, composicions musicals, obres teatrals, pintura, escultura, fotografia… Obres plasmades en un suport tangible o intangible, fetes per una persona f\u00edsica i totalment originals, sense incorporar obres de tercers (o que si ho fan, tinguin el perm\u00eds corresponent). Per\u00f2 a la Biennal de Ven\u00e8cia, com la majoria de grans esdeveniments d\u2019art contemporani actuals, el ventall d\u2019obres que s\u2019hi presenten \u00e9s molt m\u00e9s ampli. <\/p>\n La llei de propietat intel\u00b7lectual ha entrat en una activitat legislativa fren\u00e8tica per posar-se al dia amb la transformaci\u00f3 del m\u00f3n anal\u00f2gic al digital, per\u00f2 fa exactament un segle, al 1917, Duchamp va col\u00b7locar un urinari en un museu, li va dir “Fountain<\/em>” i va canviar per sempre l\u2019art contemporani, i el legislador va obviar aquest fet o el va ignorar. La llei de propietat intel\u00b7lectual continua sent \u00fatil per a la ind\u00fastria, per\u00f2 si no canvia, si no q\u00fcestiona els seus principis inalterables, si no mira cap a les biennals i les fires d\u2019art contemporani, ja no ser\u00e0 \u00fatil per als artistes, i d\u2019aqu\u00ed a molt poc, la quantitat d\u2019infraccions tolerades ser\u00e0 tan gran que cap artista se la prendr\u00e0 seriosament. La llei de propietat intel\u00b7lectual s\u2019ha de posar al dia si no vol excloure l\u2019art contemporani, i ja porta m\u00e9s de 100 anys de retard. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Fa unes setmanes, mentre visitava l\u2019exposici\u00f3 internacional \u201cViva arte viva\u201d de Christine Macel a la Biennal de Ven\u00e8cia, no em vaig poder aguantar d\u2019enviar un missatge a un grup d\u2019especialistes…<\/p>\n","protected":false},"author":1358,"featured_media":9780,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[4396],"tags":[5580,5773],"coauthors":[6540],"acf":[],"yoast_head":"\n![\"b)](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/eva3.jpg\")
<\/p>\n![\"c)](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/eva2.jpg\")
<\/p>\n