![\"Ant\u00c3\u00b2nica](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/Anto_nica_el_Ri_o_-_Susurros_en_blanco-_La_Biblioteca_ausente_2011.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Considero que el coneixement \u00e9s un b\u00e9 com\u00fa que beneficia la col\u00b7lectivitat i permet el desenvolupament igualitari. Defenso el coneixement lliure, i com que consumeixo art per con\u00e8ixer, em pregunto sobre la seva accessibilitat.<\/p>\n
Si b\u00e9 en altre temps era habitual sentir parlar sobre l’hermetisme del circuit de l’art, de la Torre d’Ivori en la qual viu l’artista i de l’obra com un b\u00e9 exclusiu, no podem dir el mateix avui, almenys no d’una manera predominant. Amb l’avan\u00e7 de la tecnologia, artista i obra surten a l’espai p\u00fablic, ara Internet, en una aparent proximitat. D’altra banda, algunes institucions, atenent als nous menesters actuals, i advertint el potencial d\u2019all\u00f2 tecnol\u00f2gic, incorporen a les seves propostes guies d’exposici\u00f3 en l\u00ednia, arxius digitals, confer\u00e8ncies en streaming<\/em> o directament un museu virtual. Formant part de la realitat on-line en la qual no hi ha dist\u00e0ncies f\u00edsiques ni temporals, les dist\u00e0ncies entre el circuit-creaci\u00f3 i el circuit-consum estan ara, per tant, connectades en un mateix espai que tant serveix per a l’aprenentatge, la realitzaci\u00f3 o el gaudi.<\/p>\n Publiquem, compartim i descarreguem arxius propis i d’altres, d’una forma lliure i oberta ignorant, en la majoria dels casos, la legalitat. El dret al coneixement es posa per sobre del dret de l’autor. Aquest desig de consumir i compartir empeny els\/les autors\/es, aix\u00ed com a la ind\u00fastria, a replantejar el sistema de distribuci\u00f3 i monetitzaci\u00f3 del seu treball. L’artista digital Soliman L\u00f3pez comentava fa uns mesos en una xerrada[[A la taula rodona ‘Art digital, Arxius i alternatives contempor\u00e0nies’, Arts Santa M\u00f2nica, 2017.]] que ell creu en la distribuci\u00f3 de l’art a l\u2019estil angry bird<\/em>: moltes c\u00f2pies a un preu assequible per a tothom. D’altres, com Radiohead[[Radiohead va decidir vendre el seu disc “In Rainbows” (2008), a trav\u00e9s del seu lloc web. El preu per la desc\u00e0rrega el determinaven els fans, que decidien amb quants diners volien donar suport al treball de la banda brit\u00e0nica. Durant la primera setmana de ser pujat el disc a la xarxa, el van descarregar 1.200.000 persones, pagant una mitjana de sis euros cada un i atorgant-li al grup uns guanys r\u00e8cord de 7 milions d’euros. El 23 de juny d’aquest any han publicat el seu \u00faltim treball, una reedici\u00f3 del seu m\u00edtic i aclamat “OK. Computer”, i ha estat publicat amb la mateixa filosofia que “In Rainbows”, sense discografia i amb desc\u00e0rrega al seu web.]], van apostar per sortir de la discogr\u00e0fica i oferir desc\u00e0rregues de les seves publicacions a canvi de la voluntat del consumidor, i cal dir que van aconseguir m\u00e9s ingressos que quan van publicar-lo amb preu de sortida. D’altres es decanten per oferir les seves can\u00e7ons i curtmetratges de forma lliure i fer caixa en els concerts, les sales de cinema o els festivals. O com en el cas de la fotografia o la pintura, que s\u00f3n compartides a la xarxa, per\u00f2 \u00e9s a trav\u00e9s d’exposicions, venda, beques o accions complement\u00e0ries -tipus seminaris- on troben els seus beneficis. I qu\u00e8 dir de la performance, \u00bfens imaginem l\u2019Yves Klein passant la gorra despr\u00e9s de fer el salt al buit?, taquilla inversa per veure a Abel Azcona en acci\u00f3?<\/p>\n Oferir les pr\u00f2pies creacions d’aquesta manera respon a diferents motius; per principis, per una voluntat desinteressada de compartir, com a estrat\u00e8gia per donar-se a con\u00e8ixer… Arctic Monkeys [[Wikipedia: El 2003 despr\u00e9s d’unes quantes presentacions, els Arctic Monkeys van comen\u00e7ar a gravar demos<\/em> en CD per regalar-les als seus concerts. Amb un nombre limitat de CD disponibles, els fans van comen\u00e7ar a rapejar<\/em> la m\u00fasica als seus ordinadors i a compartir-la entre ells. Al grup no li va importar, dient que “mai vam fer aquestes demos<\/em> per fer diners ni res. Est\u00e0vem regalant-los de totes maneres, era la millor manera de que la gent les escolt\u00e9s. Aix\u00f2 va fer que els concerts fossin millors, a causa de que la gent se sabia les lletres i cantava amb nosaltres.\u201d No van voler responsabilitzar-se de la difusi\u00f3 de la seva m\u00fasica, admetent que ni tan sols sabien com posar les seves can\u00e7ons a Internet. Quan un periodista de Prefix Magazine els va parlar sobre la popularitat de la banda a MySpace, els membres de la banda van admetre que ni tan sols sabien qu\u00e8 era MySpace, i que la seva p\u00e0gina oficial havia estat creada pels seus fans.]] va regalar el seu primer CD als primers concerts, el que els va portar, en molt poc temps, a la fama, molt abans que plataformes destinades a la producci\u00f3 com Myspace, Soundcloud, Bandcamp, Flickr, Instagram, Youtube, Vimeo, bogs, etc, fossin considerades promeses d’\u00e8xit. La suma de models de culminaci\u00f3 per part d\u2019algun dels seus usuaris no fan m\u00e9s que confirmar-ho. Quants youTubers del no-res estan ara treballant com a actors per a pel\u00b7l\u00edcules en qu\u00e8 precisament ells s\u00f3n la llaminadura per al p\u00fablic? Fama, objectiu o conseq\u00fc\u00e8ncia? Famosos que es van fer a si mateixos a trav\u00e9s d’Internet i que avui tenen tants seguidors com qualsevol estrella de Hollywood, -recordem d’on va sortir Justin Bieber[[La mare de Justin Bieber va penjar al Youtube v\u00eddeos del seu fill interpretant can\u00e7ons perqu\u00e8 els seus familiars i amics propers poguessin veure\u2019l. Scooter Braun, un ex-executiu de m\u00e0rqueting, va veure accidentalment un dels seus v\u00eddeos de 2008 a Internet mentre buscava v\u00eddeos d’un altre artista musical. Impressionat li va proposar gravar una demo<\/em>, al poc temps ja estava cantant amb Usher, qui seria el seu manager. Aquest mateix any va signar amb la companyia discogr\u00e0fica Island Records i va comen\u00e7ar la seva carrera musical.]]-. El que acaba tornant a molts addictes a la producci\u00f3 expr\u00e9s a la recerca d’un somni de reconeixement personal, deixant en segon pla la qualitat de la seva producci\u00f3, activant de nou l’etern debat sobre qu\u00e8 \u00e9s art i qu\u00e8 no.<\/p>\n Personalment, no comparteixo el fanatisme, crec que desequilibra la balan\u00e7a de valors posant a l’artista per sobre de la resta d’agents professionals, fins i tot per sobre de la seva pr\u00f2pia producci\u00f3. Crec veritablement que el que hauria de fer-se p\u00fablic s\u00f3n les seves creacions, tot i que fins a la data s\u00f3n pocs els que contemplen publicar una pel\u00b7l\u00edcula, un disc o un llibre, per\u00f2 aquest plantejament est\u00e0 canviant. Sense anar m\u00e9s lluny, el festival de videoart Loop est\u00e0 preparant un arxiu digital[[En el combo<\/em> de premsa d’aquest any, Loop va anunciar que estan treballant en una plataforma virtual que contingui el contingut de v\u00eddeos que han format part del festival des dels seus inicis . Amb la intenci\u00f3 que el videoart no sigui una pr\u00e0ctica exclusiva i marginal sin\u00f3 que estigui present en els interessos i discussions del p\u00fablic.]] p\u00fablic a la web, amb el contingut \u00edntegre de v\u00eddeos que han passat per les seves edicions. Es tracta de fomentar el di\u00e0leg i la reflexi\u00f3 en relaci\u00f3 al videoart, les peces de videoart igual han estat i seguiran sent col\u00b7leccionades, la seva visualitzaci\u00f3 en l\u00ednia mai tindr\u00e0 ni la mateixa resoluci\u00f3, ni en la mateixa mida, ni el mateix material -segons la pe\u00e7a de la qual es tracti-. Tampoc \u00e9s el mateix con\u00e8ixer que posseir. Hem de distingir, doncs, entre arxius pensats per al seu consum a Internet i la pe\u00e7a d’art original que es compra, es recull i s’exhibeix off line<\/em>.<\/p>\n Igual que les biblioteques no van ser una amena\u00e7a per a les llibreries, tots sabem que Netflix no \u00e9s una amena\u00e7a per a la ind\u00fastria del cinema. No \u00e9s el mateix veure una pel\u00b7l\u00edcula que tenir-la, ni \u00e9s el mateix l’experi\u00e8ncia de veure-la al cinema a la de veure-la a casa. El problema potser es doni quan alg\u00fa decideix extreure l’arxiu d’Internet per fer c\u00f2pies, muntar la seva pr\u00f2pia exposici\u00f3 amb les fotografies d’altres, com va fer Richard Price[[El 2015 Richard Price va extreure fotografies d’Instagram i va realitzar una exposici\u00f3 amb elles, posant-les a la venda sense tenir el consentiment dels autors.]], o vendre les pel\u00b7l\u00edcules piratejades, com es fa en els top manta. \u00c9s a dir, lucrar-se amb el treball dels altres sense tenir-ne el perm\u00eds. Diferent \u00e9s que alg\u00fa els consumeixi per al seu \u00fas dom\u00e8stic; per curiositat, per pedagogia o per gust, fins i tot ho considero un afalac per a l\u2019autor\/a, una mostra d’inter\u00e8s cultural que desitjo que nom\u00e9s faci que cr\u00e9ixer.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Considero que el coneixement \u00e9s un b\u00e9 com\u00fa que beneficia la col\u00b7lectivitat i permet el desenvolupament igualitari. Defenso el coneixement lliure, i com que consumeixo art per con\u00e8ixer, em pregunto…<\/p>\n","protected":false},"author":1331,"featured_media":9786,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[4396],"tags":[5773],"coauthors":[6519],"acf":[],"yoast_head":"\n