![\"Carlos](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/07\/Mexico_2017_74_ph-_LorenzaCini_1.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
VIVA ARTE VIVA<\/em>. No eren poques les veus que entonaven -en aquests passejos dels Giardini a l’Arsenale o fent alguna cua davant d\u2019algun pavell\u00f3- l’eloq\u00fcent t\u00edtol de la 57 Biennal de Ven\u00e8cia curada per Christine Macel, conservadora en cap del Pompidou de Par\u00eds, durant els dies d’inauguraci\u00f3. Gaireb\u00e9 totes – sobretot les castellanoparlants – ho feien amb un to m\u00e9s aviat joc\u00f3s, i \u00e9s que el t\u00edtol se les porta. M\u00e9s enll\u00e0 del comentari generalitzat, la intenci\u00f3 de la curadora francesa amb la biennal -i el seu esbombat t\u00edtol- ha estat tornar a col\u00b7locar l’artista en el centre de tot proc\u00e9s creatiu, i gaireb\u00e9 propiciar una mena de celebraci\u00f3 d\u2019all\u00f2 art\u00edstic en la vida. Segons les seves pr\u00f2pies paraules, “Viva Art Viva<\/em> \u00e9s una exclamaci\u00f3, un apassionat clam per l’art i l’estat de l’artista. Viva Art Viva<\/em> \u00e9s una biennal dissenyada amb artistes, d’artistes i per a artistes”.<\/p>\n Encara deixant fora de joc a gran part del p\u00fablic amb aquesta afirmaci\u00f3, Macel apunta a una commemoraci\u00f3 del fet art\u00edstic posant l’accent en la seva naturalesa humana, entenent l’art com a “testimoni de la part m\u00e9s preciosa del que ens fa humans” i posicionant a aquest com \u00faltima soluci\u00f3 a tots els mals que ens afligeixen en els nostres dies. Semblants asseveracions confirmen que aquesta biennal, malgrat alguns dels temes que toca, torna a situar l’hum\u00e0 al centre de tot, i a l\u2019ART (aix\u00ed, amb maj\u00fascules) com a salvaci\u00f3, allunyant-se de qualsevol posici\u00f3 transdisciplinar o qualsevol intent de superar l’antropocentrisme regnant. I per descomptat, marcant una gran dist\u00e0ncia amb les edicions anteriors, que col\u00b7locaven les complexitats del fet art\u00edstic o les dificultats sociopol\u00edtiques contempor\u00e0nies al centre de la q\u00fcesti\u00f3, i amb la Documenta 14, amb la qual coincideix aquests dies.<\/p>\n Amb aquesta idea com a eix central, l’exposici\u00f3 es divideix en nou cap\u00edtols o trans-pavellons<\/em>, com els anomena la curadora: divisions tem\u00e0tiques massa gen\u00e8riques i estanques que organitzen un recorregut totalment antag\u00f2nic a les dues seus. Al pavell\u00f3 central dels Giardini, que acull el Pavell\u00f3 dels artistes i els llibres<\/em> i el Pavell\u00f3 de les alegries i les penes<\/em>, el disc\u00f3rrer \u00e9s ca\u00f2tic i fragmentat, insistint en les presentacions individuals en una arquitectura molt m\u00e9s prop\u00edcia per a un altre tipus de narraci\u00f3 que facilit\u00e9s di\u00e0legs creuats. S’aborden aqu\u00ed q\u00fcestions relatives a la figura de l’artista, a la seva posici\u00f3 i el seu lloc de creaci\u00f3, posant l’\u00e8mfasi en l’estudi o l’espai de treball i la seva relaci\u00f3 amb el coneixement.<\/p>\n Es donen fracassos estrepitosos, com el projecte d’Olafur Eliasson que, a manera de recepci\u00f3, empla\u00e7a al centre de l’exposici\u00f3 un espai de taller en on es convida, des d’una posici\u00f3 de superioritat massa na\u00eff, a refugiats i altres col\u00b7lectius a construir artefactes; bons desembarcaments, com el treball de la canadenca Hajra Waheed i les seves delicades pintures, collages i fotografies de petit format; o treballs seminals desplegats en un lloc en qu\u00e8 no se’ls veu c\u00f2modes, com la m\u00edtica Artist at work<\/em> (1977), que reflecteix a Mladen Stilinovi\u0107 descansant al seu taller i que, tot i voler marcar el pols de gran part de la mostra, queda descol\u00b7locat.<\/p>\n A l’Arsenale, en canvi, el recorregut \u00e9s totalment direccional, amb divisions massa marcades entre els cap\u00edtols que escometen temes amplis, elementals i gastats que poc aporten, sobretot per com estan tractats. El Com\u00fa, La Terra, les Tradicions, els xamans o els Colors s\u00f3n alguns d’ells, que simplement s\u2019il\u00b7lustren amb un seguit d’obres d’artistes de diferents generacions i geografies millor o pitjor instal\u00b7lades. El recorregut arrenca amb El c\u00edrculo de fuego<\/em> (1979), l’excel\u00b7lent obra de Juan Downey conformada per diversos monitors en cercle. Podria haver estat una bona arrencada, sobri contundent, marcant el ritme i els plantejaments de l’exposici\u00f3, per\u00f2 s’acompanya d’una instal\u00b7laci\u00f3 de Rasheed Araeen que no li fa cap favor. L’exposici\u00f3 \u00e9s amable i f\u00e0cil de visitar, amb moments m\u00e9s alts, com el pas del Com\u00fa a la Terra i a les Tradicions, amb formidables obres com la instal\u00b7laci\u00f3 del turc Yorgos Sapountzis; el v\u00eddeo Atrato<\/em> (2014) del colombi\u00e0 Marcos Avila Forero; el desplegament de Franz Erhard Walther (premi Lle\u00f3 d’Or d’aquest any al millor artista); les sabatilles convertides en receptacles on creixen vegetacions de Michel Blazy; o les obres del japon\u00e8s Shimabuku, que incideixen amb humor en la relaci\u00f3 entre humanitat, naturalesa i tecnologia.<\/p>\n Avan\u00e7ant cap a les tradicions destaquen les escultures de la mexicana Cynthia Gutierrez que, barrejant bases de columnes cl\u00e0ssiques fetes amb pedra mexicana amb teixits tradicionals, q\u00fcestionen mem\u00f2ria i identitat; o les reflexions sobre el folklore musical d’Anri Sala. Per\u00f2 a partir d’aqu\u00ed, el ritme decau en entrar al cap\u00edtol xam\u00e0nic, que arrenca amb la problem\u00e0tica instal\u00b7laci\u00f3 d’Ernesto Neto que genera un espai de celebraci\u00f3 de rituals, activat per un grup d’ind\u00edgenes brasilers en diferents moments, que peca d’una excessiva exotitzaci\u00f3 i acaba convertint-se en un chill-out<\/em> per a visitants exhausts. La manera de mostrar les obres, excessivament museogr\u00e0fica, contrasta amb la naturalesa d’aquestes, originant – una vegada m\u00e9s, i ja s\u00f3n massa – aquesta visi\u00f3 fascinada de l’home blanc davant l’alteritat.<\/p>\n En general, per moments s’estableixen relacions \u00f2bvies i directes que no deixen pr\u00e0cticament espai a la imaginaci\u00f3, i al fet que es vagin teixint en el recorregut di\u00e0legs entre els treballs. Tot est\u00e0 lligat i ben lligat, i l’espectador nom\u00e9s ha de passejar tranquil\u00b7lament passant d’un gran tema a un altre fins arribar a l’\u00faltim d’ells: els colors. En sortir, una sensaci\u00f3 de d\u00e9j\u00e0-vu<\/em>. Tot i la pres\u00e8ncia d’alguns molt bons treballs, l’experi\u00e8ncia resulta inefica\u00e7, tant en el que se’ns vol explicar com en la forma de fer-ho.<\/p>\n L’exposici\u00f3 es completa amb algunes intervencions al Giardino delle Vergini que b\u00e9 mereixen el passeig. En una petita torre medieval podem veure la m\u00edtica caiguda de l’arbre de Bas Jan Ader, i al final del recorregut, en un delicat jard\u00ed, una s\u00e8rie de subtils i singulars escultures d’Erika Verzutti.<\/p>\n Per\u00f2 ja se sap, no tot \u00e9s la mostra central a Ven\u00e8cia. Paradoxalment, en un temps en qu\u00e8 la idea d’estat-naci\u00f3 ha de ser superada i desbordada amb urg\u00e8ncia, els pavellons nacionals segueixen sent essencials, i les comparacions – i competicions – entre ells continuen a l’ordre del dia. Molt s’ha parlat ja del pavell\u00f3 alemany d\u2019Anne Imhof i la seva intensa coreografia. Tot i la pol\u00e8mica, b\u00e9 mereix una visita, millor si tenim la sort de coincidir amb la performance. Tampoc em perdria a Cevdet Erek a Turquia; la subtil exposici\u00f3 de Polys Peslikas amb alguns convidats al pavell\u00f3 de Xipre; l’extraordinari treball de Francis Alys a l’Iraq; i, per fi, un digne pavell\u00f3 itali\u00e0, que curat per Cecilia Alemagni s’acosta al llegat de l’antrop\u00f2leg Ernesto de Martino indagant en all\u00f2 m\u00e0gic i irracional, amb el pertorbador treball d\u2019Andreotta Cal\u00f3, la genial videoinstal\u00b7laci\u00f3 d’Adelita Husni-Bey i l\u2019espectacular i subtil instal\u00b7laci\u00f3 de Roberto Cuoghi.<\/p>\n I aqu\u00ed estava tamb\u00e9, al\u00b7ludint a la naturalesa de l’estat, Uneix-te – Join Us<\/em> de Jordi Colomer, la proposta del pavell\u00f3 espanyol que aquest any ha curat el director del CA2M, Manuel Segade. Precisament el projecte realitzat en els \u00faltims cinc mesos – una altra comparaci\u00f3 possible \u00e9s el temps que t\u00e9 cada pa\u00eds per produir el seu pavell\u00f3… – fa apologia del nomadisme com a acci\u00f3 col\u00b7lectiva, desplegant una quantitat ingent de v\u00eddeos muntats sobre unes grades-escultures que un observa assegut des de l’oposada. El t\u00edtol ens convida a unir-nos a la idea de moviment com a forma de pensar l’imaginari social, i encara que la complicada arquitectura no juga a favor de format v\u00eddeo, la soluci\u00f3 funciona a nivell espacial i convida a rec\u00f3rrer i aturar-se en diferents fragments. Es nota l\u2019experi\u00e8ncia de tots dos, artista i comissari.<\/p>\n La inquietant proposta de Cinthia Marcelle al pavell\u00f3 brasiler enfoca la q\u00fcesti\u00f3 nacional des d’un altre lloc. El s\u00f2l es compon d’una estructura met\u00e0l\u00b7lica i enreixada a la qual s’han encaixat pedres blanques de diferents mides – les mateixes que s’acumulen fora a l’entrada – que aporten un element org\u00e0nic que contrasta amb l’arquitectura geom\u00e8trica moderna. A l’interior, una pantalla recolzada contra la paret mostra una intrigant imatge d’homes acampats en una teulada, una situaci\u00f3 en tensi\u00f3 a mig cam\u00ed entre un naufragi i una rebel\u00b7li\u00f3. La instal\u00b7laci\u00f3 funciona, l’experi\u00e8ncia \u00e9s enterbolidora, i Marcelle dibuixa magistralment un retrat contundent i subtil del caos dominant a Brasil, evocant l’atmosfera d’una naci\u00f3 fracassada.<\/p>\n I continuant amb la complexitat de la q\u00fcesti\u00f3 nacional, sens dubte una de les propostes m\u00e9s destacables d’aquesta biennal \u00e9s La vida en los pliegues<\/em>, un projecte que Carlos Amorales realitza per al pavell\u00f3 Mexic\u00e0, curat per Pablo Le\u00f3n de la Barra. Amorales crea un m\u00f3n complex a partir de formes abstractes, formes que s\u00f3n l’origen dels diferents elements del projecte: una s\u00e8rie de textos i poemes encriptats escrits in situ<\/em>, una partitura els sons de la qual s’interpretaran per un acoblament d’ocarines, i la pel\u00b7l\u00edcula La aldea maldita<\/em>. El mateix artista afirma que la pel\u00b7l\u00edcula “parla d’un Estat que no \u00e9s fort, que s’est\u00e0 dissolent, d’un Estat que no hi \u00e9s, que no imparteix just\u00edcia per a tots. I em semblava important centrar aquesta met\u00e0fora al Pavell\u00f3 Nacional. Dir ‘s\u00ed som un pa\u00eds, per\u00f2 el nostre Estat on \u00e9s?\u201d. Un alfabet encriptat que genera un llenguatge formal per\u00f2 indesxifrable creat a partir de les formes abstractes \u00e9s la mat\u00e8ria base del projecte. El pavell\u00f3 t\u00e9 cura de cada detall, des de les delicades taules on es recolzen les ocarines fins a la senzillesa dels dibuixos-partitures disposats a les parets. En entrar s’intueix el so d’una llengua incomprensible, i quan entren en acci\u00f3 els performers que agafen les diferents ocarines i les toquen en llegir les partitures, es fa impossible deixar d\u2019escoltar-les, de deixar-te portar per aquest so incomprensible i pertorbador, per aquesta bellesa ingovernable que no acabes d’entendre. No vaig poder evitar tornar diverses vegades a escoltar aquesta llengua inventada. Potser d’aix\u00f2 es tracta al capdavall: d’una vegada per sempre donar-nos l’oportunitat de no comprendre, d\u2019acceptar que no podem saber-ho tot. Assumir la necessitat d’inventar noves formes que superin la naci\u00f3 fracassada, l’estat absent, la frontera herm\u00e8tica. Per descomptat, confiar de nou en la capacitat de l’\u00e9sser hum\u00e0 com a geni creador no sembla el cam\u00ed m\u00e9s adequat. Per qu\u00e8 no desdibuixar les l\u00ednies, d’una vegada per totes. Imaginar noves maneres de vida col\u00b7lectives, on la humanitat \u00e9s nom\u00e9s un fragment m\u00e9s d’un tot infinit i inabastable per transformar aquest absurd present.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" VIVA ARTE VIVA. No eren poques les veus que entonaven -en aquests passejos dels Giardini a l’Arsenale o fent alguna cua davant d\u2019algun pavell\u00f3- l’eloq\u00fcent t\u00edtol de la 57 Biennal…<\/p>\n","protected":false},"author":1295,"featured_media":9793,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5134],"tags":[],"coauthors":[6458],"acf":[],"yoast_head":"\n