“A Friend of Mine Said That Art is a European Invention”
\nJimmie Durham<\/p>\n
#
\nDe tothom \u00e9s prou coneguda l\u2019esmolada contund\u00e8ncia del text amb qu\u00e8 Roland Barthes contest\u00e0, el 1966, els rabi\u00fcts que l\u2019acusaven d\u2019emprar sols un llenguatge herm\u00e8tic i artifici\u00f3s, cr\u00edptic i tramp\u00f3s, que \u2014suposadament\u2014 nom\u00e9s feia que enfosquir m\u00e9s les plausibles dificultats que algunes obres tenien per a poder ser interpretades, camuflant-s\u2019hi i defugint, d\u2019aquesta manera, la necessitat real de solucions m\u00e9s pr\u00e0ctiques i aut\u00e8ntiques, i tan sols aportant-hi, en canvi, petits \u2014tot i que nombrosos\u2014 enigmes o paranys ret\u00f2rics revestits, aix\u00f2 s\u00ed, d\u2019un exquisit virtuosisme i d\u2019una refinada sofisticaci\u00f3 en les formes: \u201c…l\u2019obra no \u00e9s un objecte exterior i tancat del qual s\u2019apodera m\u00e9s tard un llenguatge altre (el del cr\u00edtic), no \u00e9s l\u2019estrep d\u2019un comentari (paraula access\u00f2ria)…\u201d1.<\/p>\n
\nL\u2019obra, doncs, no pot romandre confinada a l\u2019exterior de les nostres subjectivitats i tractada i analitzada com un mer objecte\/cas d\u2019estudi, allunyada i del tot aliena a qualsevol possible rastre d\u2019experi\u00e8ncia de m\u00f3n, expulsada de tota possible contaminaci\u00f3 de la nostra pr\u00f2pia experi\u00e8ncia de m\u00f3n, com preservant-la, una vegada m\u00e9s, de possibles degradacions terrenals, alterant aix\u00ed, i d\u2019una manera ben estranya, els termes d\u2019aquella sent\u00e8ncia cl\u00e0ssica: \u201ctout ce qui \u00e9tait directement v\u00e9cu s\u2019est \u00e9loign\u00e9 dans une repres\u00e9ntation\u201d2. La definitiva impossibilitat de tota consideraci\u00f3 autonomista i descontextualitzada, doncs, ve tamb\u00e9 acompanyada de la constataci\u00f3<\/p>\n
L\u2019obra no pot romandre confinada a l\u2019exterior de les nostres subjectivitats i tractada i analitzada com un mer objecte\/cas d\u2019estudi, allunyada i expulsada de tota possible contaminaci\u00f3 de la nostra pr\u00f2pia experi\u00e8ncia de m\u00f3n<\/p>\n
de l\u2019escassa incid\u00e8ncia que els tradicionals punts de vista interpretatius, descriptius o explicatius exerceixen en els processos transformacionals que experimenta el territori complex i m\u00faltiple de la producci\u00f3 art\u00edstica contempor\u00e0nia: les pr\u00e0ctiques, la cr\u00edtica, la autoria, els indrets, les institucions, la socialitzaci\u00f3, les tecnologies, els subjectes, els espectadors\/usuaris, les noves comunitats d\u2019\u00fas, la mercantilitzaci\u00f3, la reproductibilitat, les subcultures, els activismes, all\u00f2 que Benjamin denominava els contexts socials vius3.<\/p>\n
##
\nHaur\u00e0 de ser precisament l\u2019actualitzaci\u00f3 d\u2019aquesta mai prou reclamada no-exterioritat de l\u2019obra d\u2019art, del discurs de l\u2019art, i de la pr\u00e0ctica de l\u2019art, junt amb una m\u00e9s que reiterada ren\u00fancia als estreps hermen\u00e8utics esperats i habituals, una de les caracter\u00edstiques veritablement fonamentals que ens haur\u00e0 de permetre engegar, entre d\u2019altres aspectes igualment rellevants, les noves reflexions sobre la condici\u00f3 canvian de les relacions entre els mecanismes i funcions de la cr\u00edtica, per una banda, i els dispositius i ampliacions de la creaci\u00f3 a la qual s\u2019adhereix, per una altra, ser\u00e0 la que associar\u00e0 qualsevol intent d\u2019aproximaci\u00f3 cr\u00edtic a una primera, per ineludible, acceptaci\u00f3 de la idea gen\u00e8rica i del sentit perimetral de la figura i pres\u00e8ncia del context i de sistemes de treball rizom\u00e0tics, i ser\u00e0 tamb\u00e9 aquella amb qu\u00e8, en definitiva, s\u2019haur\u00e0 de reenfocar la resist\u00e8ncia tant al perill de declivi de la consci\u00e8ncia cr\u00edtica i de la implicaci\u00f3 experiencial, com a l\u2019excessiva espectacularitzaci\u00f3 tecnologitzada que deriva en una identificaci\u00f3 o una (con)fusi\u00f3 perversa entre all\u00f2 que \u00e9s \u00e9sser en un lloc i els entorns simulats i apariencials d\u2019aquest lloc, \u00e9s a dir, la impostura de la seva representaci\u00f3 \u2014com l\u2019ombra perp\u00e8tua i pesada d\u2019una mena de contingent psicoast\u00e8nia4\u2014 i la p\u00e8rdua de les capacitats anal\u00edtiques i situacionals pr\u00f2pies, un fet aquest que de vegades plana per damunt d\u2019all\u00f2 que podr\u00edem denominar l\u2019escena multiplicada \u2014per altra banda, immersa en accelerats processos de reconfiguraci\u00f3 tecnocultural i de reubicaci\u00f3 productiva i espacial\u2014 i intensificada de les pr\u00e0ctiques art\u00edstiques contempor\u00e0nies. Tal vegada haur\u00edem de recuperar aquella experi\u00e8ncia de subjecte pol\u00edtic en la postmodernitat que ha proposat Chantal Mouffe, \u201cun subjecte construit en el punt d\u2019intersecci\u00f3 de la multiplicitat de posicions de subjecte\u201d5, un subjecte, per tant, no unitari, i aplicar-ho a la construcci\u00f3 i confecci\u00f3 del mapa relacional en el qual desenvolupar, i amb una certa amplitud de mires, les pr\u00e0ctiques respectives i les interaccions m\u00fatutes del text de l\u2019artista i del text del cr\u00edtic.<\/p>\n
###
\nEn l\u00f2gica adher\u00e8ncia i agregaci\u00f3 al text de l\u2019artista, el text de la cr\u00edtica no explica ni interpreta, formula. No desxifra ni decodifica. No tradueix ni facilita, intensifica. Intensifica el sentit, no el significat. Amplia i expandeix els mecanismes operatius i referencials. Afegeix. Proporciona prot\u00f2nims. Incideix en horitzontal. Genera narratives altres i proporciona nous codis de negociaci\u00f3 amb els per\u00edmetres relacionals que la canviant din\u00e0mica contextual va socialitzant i modificant. Recalca la irrefutable condici\u00f3 de constructe cultural de tota producci\u00f3 art\u00edstica, en descarta qualsevol possible temptaci\u00f3 essencialista, immutable i universalista, en desmunta les tan arrelades pretensions d\u2019autonomia apol\u00edtica i autosufici\u00e8ncia neutral, n\u2019evidencia el car\u00e0cter progressivament menys monol\u00edtic6 \u2014associat als entra-i-surts propis d\u2019una disgregaci\u00f3 no-hegem\u00f2nica provinent del pensament de la postmodernitat i de l\u2019heterogene\u00eftat<\/p>\n
Com esbrinar les qualitats relacionals i la producci\u00f3 de sentit de pr\u00e0ctiques visuals, d\u2019entrada deliberadament no est\u00e8tiques: com maniobrar amb productes d\u2019experi\u00e8ncies del tot divergents?<\/p>\n
transversal de les \u00e0rees dispars proporcionades pels estudis culturals, de g\u00e8nere, postcolonials i visuals\u2014 i (de)mostra la multiplicitat factual originada per processos evolutius de caire molt meny linealista: \u201c…la feina de la cr\u00edtica consisteix en estudiar aquests processos en el present\u201d7. Contribueix a crear i a incrementar consci\u00e8ncia de present, comprom\u00eds epocal i sentit de realitat. Reconfigura un notori i evident retorn al real menys realista i m\u00e9s substitutori. Reclama implicacions \u00edntimes amb l\u2019experi\u00e8ncia de m\u00f3n, els vincles relacionals, l\u2019intercanvi afectiu, el treball immaterial, la producci\u00f3 simb\u00f2lica, els subjectes de l\u2019experi\u00e8ncia, les reconfiguracions de la mem\u00f2ria, l\u2019assumpci\u00f3 ideol\u00f2gica, i els mons de vida. Simptomatitza una certa responsabilitat epocal i defensa la consci\u00e8ncia d\u2019una mena de present continu que mai no renuncia, per\u00f2, als estrats de la memoria, pr\u00e0cticament constituida com \u201cune m\u00e9moire sans souvenir\u201d8. Perfila la progressiva expansi\u00f3 dels marcs instrumentals i dels per\u00edmetres relacionals que escenaritzen la producci\u00f3. Permeabilitza els nuclis endurits de falses dicotomies que han fet de l\u2019art una pr\u00e0ctica fonamentalment i excessivament classista. Visibilitza la inevitable col.lisi\u00f3 frontal que s\u2019est\u00e0 donant entre la perviv\u00e8ncia d\u2019un monol\u00edtic principi de realitat tardocapitalista i la puixan\u00e7a d\u2019un creixent principi de plaer directament associat a noves situacions comportamentals i a pr\u00e0ctiques relacionals sorgides de l\u2019allau energ\u00e8tica d\u2019una indeturable arboresc\u00e8ncia generada des de les comunitats d\u2019\u00fas. Repensa les m\u00faltiples implicacions del desordre i no renuncia a l\u2019aprenentage de la decepci\u00f3. Cartografia els processos de les necess\u00e0ries interaccions en l\u2019esfera social: \u201cles obres d\u2019art han de ser considerades com ho s\u00f3n les persones, \u00e9s a dir, or\u00edgens de i objectius per a l\u2019ag\u00e8ncia social\u201d9. Actualitzant a fons el sentit \u2014potser ara massa objectual i f\u00edsic, i limitat als contorns de la manufacturaci\u00f3\u2014 de la figura \u201cobres d\u2019art\u201d, podrem pensar m\u00e9s directament des de l\u2019activitat expansiva que comporta la situaci\u00f3 \u201cpr\u00e0ctiques art\u00edstiques\u201d.<\/p>\n
####
\nQu\u00e8 fer quan bona part dels instruments tradicionals de l\u2019experi\u00e8ncia est\u00e8tica ja no s\u00f3n els \u00fanics o no s\u00f3n els principals per aproximar-se a la creixent complexitat de les pr\u00e0ctiques art\u00edstiques contempor\u00e0nies, i tant pel que fa als que constitueixen els estreps de la cr\u00edtica com als que malden per ordenar la mirada de l\u2019espectador? Qu\u00e8 dir quan de dos objectes o de dues situacions exactament iguals nom\u00e9s un\/a s\u2019incorpora a la instituci\u00f3-art, i en virtud de qu\u00e8? Qu\u00e8 fer quan els tr\u00e0nsits per la diversitat multiplicada de les pr\u00e0ctiques art\u00edstiques ha de passar per la molt visible incorporaci\u00f3 d\u2019\u00e0mbits espec\u00edfics de l\u2019experi\u00e8ncia de m\u00f3n dels artistes, uns \u00e0mbits,per\u00f2, que igualment fan experi\u00e8ncia de m\u00f3n i que aix\u00ed mateix ho reclamen tamb\u00e9 dels espectadors? Com actuar des de la constataci\u00f3 que els canvis s\u2019han disparat en la producci\u00f3, ubicaci\u00f3, difusi\u00f3 i configuraci\u00f3 de pr\u00e0ctiques i obres10? Qu\u00e8 fer quan l\u2019activitat art\u00edstica \u2014o artistificada\u2014 perform\u00e0tica es superposa, en durada i exist\u00e8ncia, al temps real, s\u2019instal.la en el present i el construeix, gaireb\u00e9 com una mena de postproducci\u00f3 de realitat? Com esbrinar, des dels indrets de la cr\u00edtica, les qualitats relacionals i la producci\u00f3 de sentit de pr\u00e0ctiques visuals, d\u2019entrada deliberadament no est\u00e8tiques: com maniobrar amb productes d\u2019experi\u00e8ncies del tot divergents11? Des de quines perspectives instrumentals vincular-se amb \u00e0mbits tan actius i complexes com la ficcionalitzaci\u00f3, l\u2019artistificaci\u00f3, la representaci\u00f3, la versemblan\u00e7a, la convenci\u00f3 i l\u2019hiperrealitat? Com operar enmig de les insalvables esllavissades entre un principi de poder i un principi d\u2019autoritat? \u201cContinua essent \u00fatil parlar de les obres d\u2019art individuals com a focus de la cultura en l\u2019era de la comercialitzaci\u00f3 d\u2019articles culturals de consum en massa i les seves m\u00faltiples reproduccions electr\u00f2niques en els mitjans instantanis?\u201d12 Qu\u00e8 fer amb la cr\u00edtica? Qu\u00e8 fer, doncs, amb el llenguatge?<\/p>\n
#####
\nSi considerem que la recurr\u00e8ncia dels criteris est\u00e8tics s\u2019ha vist progressivament desproveida, en la seva immensa majoria, de les tradicionals atribucions i de l\u2019efectivitat pertinents \u2014tot obviant aqu\u00ed, de moment, el fet que la pr\u00e0ctica curatorial, tamb\u00e9 en evoluci\u00f3, \u00e9s clar, es constitueix com la l\u00f2gica i antonom\u00e0stica zona
\nd\u2019operacions del text de la cr\u00edtica, l\u2019indret per excel.l\u00e8ncia de l\u2019assaig, una mena de veritable site, amb totes les transformacions te\u00f2riques i processuals que aix\u00f2 comporta\u2014, haurem igualment d\u2019acceptar que per tal de plantejar-nos una aproximaci\u00f3 m\u00e9s productiva i ajustada al territori de les pr\u00e0ctiques art\u00edstiques, i molt m\u00e9s concretament pensant en els \u00e0mbits i mecanismes associats a la cr\u00edtica, haurem de tenir ben en compte altres aspectes i q\u00fcestions d\u2019\u00edndole potser m\u00e9s sociologista I transversal, m\u00e9s intercultural i h\u00edbrida, per\u00f2 que ja s\u2019han instal.lat plenament en els diversos dispositius posats en marxa pels creadors: parlem d\u2019aspectes, per exemple, com ara els que pertanyen o provenen de l\u2019agitada esfera de la cultura visual i els que es relacionen amb les transformacions experimentades, en aquesta \u00e8poca de<\/p>\n
No esperar complicitat sin\u00f3 aportar interlocuci\u00f3, no conniv\u00e8ncia sin\u00f3 conviv\u00e8ncia, no desxifrar sin\u00f3 intensificar, no multiculturalisme sin\u00f3 transculturalisme, no pol\u00edtica sin\u00f3 acci\u00f3, no biografia sin\u00f3 experi\u00e8ncia.<\/p>\n
tecnocultures, pels processos de producci\u00f3, manufacturaci\u00f3, distribuci\u00f3, exhibici\u00f3 i recepci\u00f3 del text art\u00edstic. O de q\u00fcestions com les derivades d\u2019una insistent pres\u00e8ncia dels m\u00faltiples \u00e0mbits de la vida quotidiana i la seva relaci\u00f3 directa amb el treball immaterial i experiencial. O de temes com la socialitzaci\u00f3 de les experi\u00e8ncies personals i dels indrets on un plausible activisme visibilitza la inserci\u00f3 de l\u2019art en l\u2019esfera del social. O de modificacions en l\u2019estructura relacional que vincula la producci\u00f3 art\u00edstica i els processos d\u2019artistificaci\u00f3 amb l\u2019experi\u00e8ncia diferida d\u2019obres i situacions art\u00edstiques en l\u2019escena p\u00fablica. O d\u2019elements com la progressiva contaminaci\u00f3 interling\u00fc\u00edstica de les activitats art\u00edstiques amb escenaris, actituds i repertoris associats tradicionalment a estadis de la baixa cultura, a la cultura de masses i el consum, i a subcultures de tota mena, tant socials, com econ\u00f2miques, com de g\u00e8nere, com grupals. O de trasbalssos com la p\u00e8rdua \u2014o, m\u00e9s ben dit, l\u2019aband\u00f3\u2014 del sentit \u00fanic de la puresa tot deixant pas a la no\/puresa i a la im\/puresa. O d\u2019assumpcions com que la decissi\u00f3 de transgredir, entre d\u2019altres assaigs i provatures, la distinci\u00f3 entre pur\/impur, alta cultura\/baixa cultura, distinci\u00f3\/vulgaritat, rigor\/diletantisme, especificitat\/situacionisme ja no nom\u00e9s \u00e9s una clara diferenciaci\u00f3 entre esferes culturals sin\u00f3 que comporta tamb\u00e9 un notori antagonisme entre grups i
\nclasses.<\/p>\n
######
\nEl text de la cr\u00edtica i des de la cr\u00edtica, qualsevol esb\u00f3s de teoria amb vocaci\u00f3 i intenci\u00f3 plurals, qualsevol assaig de laboratori, qualsevol provatura curatorial, han de partir del car\u00e0cter eminentment contextual de la producci\u00f3 art\u00edstica, han de considerar la impossible universalitat i ess\u00e8ncia de les seves qualitats, n\u2019han de reafirmar la seva irrenunciable no-exterioritat, i n\u2019han d\u2019esdevenir el seu dispositiu conversacional primer i fonamental: no esperar complicitat sin\u00f3 aportar interlocuci\u00f3, no conniv\u00e8ncia sin\u00f3 conviv\u00e8ncia, no resignaci\u00f3 sin\u00f3 intercanvi, no col.lisi\u00f3 sin\u00f3 col.lusi\u00f3, no interpretar sin\u00f3 completar, no desxifrar sin\u00f3 intensificar, no dirigir sin\u00f3 assumir, no efectivitat sin\u00f3 afectivitat, no direcci\u00f3 sin\u00f3 implicaci\u00f3, no expressi\u00f3 sin\u00f3 cr\u00edtica, no descripci\u00f3 sin\u00f3 inscripci\u00f3, no juxtaposici\u00f3 sin\u00f3 interacci\u00f3, no cohabitaci\u00f3 sin\u00f3 integraci\u00f3, no multiculturalisme sin\u00f3 transculturalisme, no pol\u00edtica sin\u00f3 acci\u00f3, no esdeveniment sin\u00f3 reconeixement, no integraci\u00f3 sin\u00f3 dissoluci\u00f3, no toler\u00e0ncia sin\u00f3 difer\u00e8ncia, no biografia sin\u00f3 experi\u00e8ncia.<\/p>\n
#######
\nL\u2019enorme i ric espai intersticial \u2014contingent i contingut, en continus despla\u00e7aments i mutacions\u2014 resultant de l\u2019esperable desencaix i desajust entre la zona de la creaci\u00f3 i la de la cr\u00edtica, aquesta \u00e0rea clarament interzonal i multiforme, ha d\u2019esdevenir i reconfigurar-se com l\u2019escena id\u00f2nia i l\u00f2gica per a les traduccions i els intercanvis, els nous formats i reordenaments espacials, l\u2019escena que ha de simptomatitzar la progressiva abolici\u00f3 dels ermats espais de silenci, la creaci\u00f3 i desenvolupament de nous aparells cr\u00edtics i reflexius, la investigaci\u00f3 i recerca de diferents terminals externs als \u00e0mbits tradicionals de la instituci\u00f3-art, i l\u2019escena que podr\u00e0 insistir en la flexibilitzaci\u00f3 i actualitzaci\u00f3 de les idees de marge i perif\u00e8ria i de les relacions entre valors culturals i realitat social, centre i ortod\u00f2xia, complexitat i complicaci\u00f3, contradicci\u00f3 i difer\u00e8ncia, dissid\u00e8ncia i pr\u00e0ctica cultural: \u201cl\u2019est\u00e8tica t\u00e9 a veure amb l\u2019art, per\u00f2 no necess\u00e0riament l\u2019art t\u00e9 a veure amb l\u2019est\u00e8tica. Prou de confondre categories\u201d13. Aquesta haur\u00e0 de ser l\u2019esfera expandida, doncs (una vegada desmuntats i abandonats els dualismes i els m\u00e8todes del pensament lineal), des de la qual poder interrogar-nos en profunditat i definitivament \u2014amb responsabilitat epocal, amb sentit de conseq\u00fc\u00e8ncia, amb adeq\u00fcaci\u00f3 als indeturables canvis i modificacions que afecten la totalitat del teixit art\u00edstic en el nostre present (i que, per tant, n\u2019impedeixen l\u2019ermada anal\u00edtica basada en la fragmentaci\u00f3 ret\u00f2rica o merament iconogr\u00e0fica), i amb consci\u00e8ncia de futur\u2014 sobre l\u2019amaten\u00e7a i la plausibilitat de pr\u00e0ctiques sense tradici\u00f3 i her\u00e8ncies interrompudes.<\/p>\n
Manel Clot \u00e9s cr\u00edtic d’art i comissari independent<\/p>\n
Notes:
\n1. Roland BARTHES, Cr\u00edtica i veritat. Sinera. Barcelona, 1969.
\n2. Guy DEBORD, La Soci\u00e9t\u00e9 du Spectacle. Folio. Par\u00eds, 1996.
\n3.\u201cAntes de preguntar: \u00bfen qu\u00e9 relaci\u00f3n est\u00e1 una obra literaria para con las condiciones de producci\u00f3n de la \u00e9poca?, preguntar\u00eda: \u00bfc\u00f3mo est\u00e1 en ellas? Pregunta que apunta inmediatamente a la funci\u00f3n que tiene la obra dentro de las condiciones literarias de producci\u00f3n de un tiempo\u201d, Walter BENJAMIN, \u201cEl artista como productor\u201d, a Tentativas sobre Brecht. Iluminaciones III. Taurus. Madrid, 1990.
\n4. Celeste OLALQUIAGA, Megalopolis. Contemporary Cultural Sensibilities. Univ. Minessota Press. Minneapolis, 1991.
\n5. Chantal MOUFFE, El retorno de lo pol\u00edtico. Paid\u00f3s. Barcelona, 1999.
\n6. Lucy R. LIPPARD, \u201cLligams estrets, espais separats: l\u2019art multicultural en un moment decissiu\u201d, Nexus, n\u00ba26. Barcelona, juliol 2001.
\n7. Nicolas BOURRIAUD, Esth\u00e9tique relationelle. Les presses du r\u00e9el. Par\u00eds, 1998.
\n8. Hel\u00e8ne CIXOUS-Michel FOUCAULT, \u201c\u00c0 propos de Marguerite Duras\u201d, a Michel FOUCAULT, Dits et \u00e9crits I, 1954-1975. Gallimard. Par\u00eds, 2001.
\n9. Alfred GELL, Art and Agency. Clarendon Press. Oxford, 2000.
\n10. \u201cNo existen \u201cobras de arte\u201d. Existen un trabajo y unas pr\u00e1cticas que podemos denominar art\u00edsticas. Tienen que ver con la producci\u00f3n significante, afectiva y cultural, y juegan papeles espec\u00edficos en relaci\u00f3n a los sujetos de experiencia\u201d, LA SOCI\u00c9T\u00c9 ANONYME, \u201cRedefinici\u00f3n de las pr\u00e1cticas art\u00edsticas s.21
\n11. \u201cRecents evolucions en l\u2019art (europeu) semblen allunyar-lo cada vegada m\u00e9s de qualsevol forma d\u2019essencialisme i autonomia. En comptes d\u2019operar des d\u2019una posici\u00f3 deliberadament distant, l\u2019art recent sembla dirigir-se cap a una dissoluci\u00f3 dins de la cultura visual o la vida quotidiana\u201d, Jean-Marie SCHAEFFER (ed), Think Art. Theory and Practice in the Art of Today. Witte de With. Rotterdam, 1998.
\n12. Paul WILLIS, Cultura viva. Diputaci\u00f3 de Barcelona, 1998.
\n13. Ole BOUMAN, \u201cDiez puntos hacia una nueva pr\u00e1ctica del comisariado\u201d, a www.alepharts.org\/pens\/index.htm.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
“A Friend of Mine Said That Art is a European Invention” Jimmie Durham # De tothom \u00e9s prou coneguda l\u2019esmolada contund\u00e8ncia del text amb qu\u00e8 Roland Barthes contest\u00e0, el 1966,…<\/p>\n","protected":false},"author":1387,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6783],"tags":[5554],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n