close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones desinteressadament, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

06 agost 2018
L’arxiu A*DESK segons… Marta Gili

Marta Gili

A*DESK em convida, aquest mes d’agost, a triar un text dels seus arxius i comentar-lo breument. Entre els molts textos que m’han semblat pertinents, he triat el de Martí Manen «Temps Real i Temps Institucional». En aquest text, Manen evoca el divorci o el desfàs de temps entre allò que succeeix fora i allò que succeeix dintre del Museu o institució cultural, és a dir, entre la “realitat del carrer” i la “realitat del White Cube o la Black box”. Em sembla interessant constatar, a més, que el que planteja aquest text, que va ser escrit al febrer de l’any 2009, és encara avui, gairebé deu anys més tard, completament vigent.

Em deia un company que treballa en una institució americana que els conservadors i els comissaris de les exposicions d’aquest Museu ja estan obligats a incloure en les seves propostes escenogràfiques i de recorregut de cada mostra, un espai en el qual el públic pugui “connectar” lliurement amb l’exterior, via les xarxes socials, per tal de donar compte de la seva experiència en el Museu. Seria aquesta estratègia un intent de fer coincidir els temps de “fora” i de “dintre”?

Si aquesta és la proposta més “inteligent” i “novedosa” per a la dissolució de les barreres temporals entre el Museu i el carrer, prefereixo quedar-me amb la idea de que, efectivament, anem a un Museu o institució cultural per a tot el contrari. És a dir, per a experimentar en un temps diferent, lluny de la urgència i de la instantaneïtat de les nostres vides viscudes qüotidianament. Tal com suggereix Jacques Rancière, potser en aquest altre temps, el del Museu, puguem arribar a afirmar la nostra capacitat de veure allò que veiem, de saber què pensar i qué fer amb tot això. Em sembla un repte, encara que dificil, molt més suggerent.

“Temp Real i Temps Institucional” (09/02/2009  ) Martí Manen

A Marta Gili li agrada anar per la ciutat, descobrir llocs invisibles a allò més proper, organitzar sopars amb un grup reduït d'amics, parlar d'això i del de més enllà... Necessita tenir sempre un lloc on anar, encara que s'aturi pel camí i decideixi canviar el rumb. Treballar amb els artistes, imaginar projectes, desplegar recursos, crear possibilitats d'acció, desactivar inèrcies... en fi, moure les coses per tal que avancin, en un o en diferents sentits.

Publicacions

06 agost 2018

L’arxiu A*DESK segons… Marta Gili

Pub
close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)