L’arxiu A*DESK segons… Marta Gili

A*DESK em convida, aquest mes d’agost, a triar un text dels seus arxius i comentar-lo breument. Entre els molts textos que m’han semblat pertinents, he triat el de Martí Manen «Temps Real i Temps Institucional». En aquest text, Manen evoca el divorci o el desfàs de temps entre allò que succeeix fora i allò que succeeix dintre del Museu o institució cultural, és a dir, entre la “realitat del carrer” i la “realitat del White Cube o la Black box”. Em sembla interessant constatar, a més, que el que planteja aquest text, que va ser escrit al febrer de l’any 2009, és encara avui, gairebé deu anys més tard, completament vigent.

Em deia un company que treballa en una institució americana que els conservadors i els comissaris de les exposicions d’aquest Museu ja estan obligats a incloure en les seves propostes escenogràfiques i de recorregut de cada mostra, un espai en el qual el públic pugui “connectar” lliurement amb l’exterior, via les xarxes socials, per tal de donar compte de la seva experiència en el Museu. Seria aquesta estratègia un intent de fer coincidir els temps de “fora” i de “dintre”?

Si aquesta és la proposta més “inteligent” i “novedosa” per a la dissolució de les barreres temporals entre el Museu i el carrer, prefereixo quedar-me amb la idea de que, efectivament, anem a un Museu o institució cultural per a tot el contrari. És a dir, per a experimentar en un temps diferent, lluny de la urgència i de la instantaneïtat de les nostres vides viscudes qüotidianament. Tal com suggereix Jacques Rancière, potser en aquest altre temps, el del Museu, puguem arribar a afirmar la nostra capacitat de veure allò que veiem, de saber què pensar i qué fer amb tot això. Em sembla un repte, encara que dificil, molt més suggerent.

“Temp Real i Temps Institucional” (09/02/2009  ) Martí Manen