close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones desinteressadament, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

27 agost 2018
El arxiu A*DESK segons … Aneta Szylak

Aneta Szylak

Fa més d’una dècada, a una llibreria d’Amsterdam, vaig trobar un llibre titulat “Feelings are always local” – a partir de l’exposició del que llavors s’anomenava “new media art”, dedicada a operacions en diverses xarxes, sistemes de transport i transformació de contingut. Xarxa en un sentit de sistema operacional expandit, en el que la informació flueix, és capturada i agrupada. El llibre, que des de llavors es manté al meu cap com una obsessió, sembla negociar amb allòa que es reconeix com a “vernacle local” o “idioma de l’art”.

Rellegint en aquest context el text de Lars Bang Larsen i Søren Andreasen “Remarks on mediation”, publicat a A*DESK l’any 2006, trobem la figura del mediador -comissari com a editor del material i reconegut com autor – enviant el seu text a la xarxa que aprova o rebutja el material. El text va ser publicat en un moment en el qual el paper del comissari estava sent discutit en llibres i assajos. Gran part d’aquesta tasca era descriure la funció del comissari i al comissari com a subjecte parlant/actuant.

D’ençà que el text va ser publicat, gairebé tot sembla haver-se convertit en una pràctica “curatorial”, cubrint grans àrees de la cultura popular i en els àmbits del consum, per exemple. És important tornar a l’asumpte de l’agència i el treball de la ben engrasada maquinària de la producció cultural, definint-nos en el centre del problema. Qui és un comissari d’art avui i quin tipus de noves propostes institucionals són necessàries avui són qüestions essencials que han de ser replantejades una i una altre vegada.

Per allunyar-nos de les pressions mainstream hem de crear els nostres propis formats, estructures i plataformes, formes de presentació, discurs i marc institucional.

La reinvenció de formes institucionals pot diferir de formes calcificades que podem entendre com una transformació de “què” i “cóm”. Fer una institució és similar a fer una exposició, és un acte d’autoria i una eina per la mediació dels sentiments per tal d’expandir l’impacte en allò que està fora d’una institució artística.

Remarks on mediation 

Małgorzata Misha Szura-Piwnik

Li va passar a Aneta Szylak -comissària i escriptora- que es va convertir en creadora d'institucions. Primer com a l'esperit darrera de les visions originals i els programes fundacionals de Wyspa Institute of Art i Laznia Center for Contemporary art i ara responsable del marc conceptual de NOMUS New Art Museum in Danzig -un museu off-the-road museo que es mou entre el idioma local, la relació tàctica amb els discursos mainstream y les possibilitats transformadores de les accions curatorials.

Publicacions

27 agost 2018

El arxiu A*DESK segons … Aneta Szylak

Pub
close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)