L’arxiu A*DESK segons… Martha Kirszenbaum

“Pot el feminisme deixar de ser anti-capitalista i seguir sent feminisme? Pot el feminisme ser universal sense ser popular?”

Partint de la seva experiència en un programa de recerca d’una universitat sueca, l’artista i comissària catalana Alexandra Laudo es basa en els escrits de l’autora feminista nigeriana Chimamanda Ngozi Adichie, les frases de la qual han fet seves Beyoncé i Dior, per a preguntar-se sobre la implementació de la igualtat de gèneres mitjançant l’educació i qüestiona si els valors del feminisme i l’activisme poden exsitir fora del capitalisme i més enllà del consumisme global. Com a resultat d’un any políticament carregat i marcat en els mitjans de comunicació  per les campanyes #metoo i #notsurprised, l’article planteja les preguntes adequades, amb sensibilitat i discerniment, assenyalant les paradoxes de les polítiques públiques i de les mentalitats patriarcals arrelades en el món occidental. Habent participat activament en els grups i converses de WhatsApp de Not Surprised, l’article em va cridar l’atenció i em va recordar els versos escrits l’any 1978 per la poetesa afroamericana Maya Angelou:

Pots escriure’m en la històra

Amb les teves mentides amrgues i retorçades

Pots trepitjar-me en la mateixa terra

Però tot i així, com la pols, m’aixeco