A aquesta banda del mirall: la pantalla i el seu poder

Dues exposicions sobre la pantalla a la mateixa ciutat però en institucions diferents, signifiquen una oportunitat per reflexionar sobre com plasmar l’empremta de la tecnologia dins d’un centre d’art. La comparació és temptadora, i més encara si analitzem el valor del discurs i la seva perillosa aproximació a l’apologia propagandística.

Tots en algun moment de la nostra vida ens hem vist reflectits a una pantalla apagada, reflectits com fantasmes descolorits, com una aparició enmig d’una gelatinosa foscor. Per un moment estàvem a l’altra banda del mirall. Aquell mirall que des de fa ja temps, encara que no tant com sembla, s’ha convertit en una presència gairebé constant.

Proveïda de múltiples formats i mides, i fins i tot després de diversos canvis conceptuals, la pantalla és un objecte que ens acompanya, de vegades com a punt de referència per a l’angle del nostre sofà, i d´altres com una petita caixa que guarda tota la nostra existència. No obstant això, el seu abast arriba molt més lluny del que se sol contemplar. Com a concepte, es manifesta fins i tot quan no som conscients. Ens persegueix de principi a fi, des del monitor d’ecografies fins a ser l’encarregat de registrar els nostres últims batecs.

En la seva omnipresència és on resideix el seu atractiu. No és d’estranyar llavors, que de la mateixa manera que ha passat en les ciències socials, l’anàlisi de la seva complexitat a poc a poc es converteixi en un component intrínsec dels discursos expositius. De fet, en ser l’element central d’una exposició, es presenta com una oportunitat per a la reflexió i la crítica carregada d’un enorme potencial. En aquest context, la pantalla com a fenomen, reflex i component de la societat, requereix una anàlisi construïda amb deteniment i responsabilitat.

Davant d’aquest panorama, l’interrogant que se’ns planteja és, com tractar la complexitat implícita en la seva naturalesa i al mateix temps traçar un discurs coherent? A Barcelona dos centres públics, el CCCB amb “Pantalla Global” i l’Arts Santa Mònica amb “Mòbil-U“, s’han enfrontat a aquest mateix repte des de perspectives molt diferents.

“Pantalla Global” té com a objectiu mostrar ‘el poder de la pantalla’. En una macro-anàlisi que s’estén al terreny de la xarxa sense limitar-se al muntatge físic, la mostra presenta la pantalla en tots els seus formats a través de les imatges produïdes i transmeses pel mass media. Centrada gairebé del tot en les pantalles públiques i semipúbliques, com el cinema i la televisió, pretén mostrar l’impacte de la cultura de masses sobre gairebé tots els aspectes de la vida.

“Mòbil-U” pren una direcció diferent. L’exposició es centra en l’àmbit de la pantalla privada, la que es troba en els dispositius mòbils, i en concret, al smartphone. No obstant això, el veritable protagonista és la tecnologia que deriva i es construeix al seu voltant. L’anàlisi de la transformació que ha representat per a la comunicació i els canvis socials gairebé sembla desaparèixer a favor d’una explicació exhaustiva de les meravelles de la tecnologia mòbil.

Reprenent la idea del poder de la pantalla, hem de reconèixer que es tracta d’un concepte contundent i cridaner. Gilles Lipovetsky, Jean Serroy i Andrés Hispano, comissaris de la mostra del CCCB, analitzen els nombrosos papers que adopta l’autoritat de la pantalla des de la seva faceta més entremaliada fins la seva banda més controvertida: el seu magnetisme innat i la seva capacitat seductora, el seu costat vigilant i depredador, la seva decadent obsessió amb mostrar un fatalisme hipnòtic, el seu aspecte lúdic i interactiu, i fins i tot la seva faceta consumista i persuasiva.

“Pantalla Global” pretén mostrar l’espectre de la pantalla com mai abans l´havíem vist, exposada cruament per ser contemplada en tot el seu esplendor i foscor. Com a proposta expositiva, aquesta té un gran potencial, el qual aconsegueix explotar al màxim en alguns aspectes. No obstant això, abastar tots els punts de vista necessaris per dur a bon port una reflexió d’aquesta magnitud no és una tasca fàcil. Encara més, si es pretén sumar un entramat de conclusions que incitin a l’exercici crític, cosa que resulta gairebé impossible si s’enfronta amb embuts. Si la mostra s’aborda en conjunt, combinant la plataforma de continguts digitals i l’exposició, aquesta adquireix una coherència interna molt interessant, encara que jugui perillosament amb un excés d’informació.

Una visita prèvia als recursos digitals, els quals van ser ideats abans que l’exposició física, ens presentarà una gran quantitat de material preparatori. Bibliografia, vídeos, entrevistes i articles diversos que ens ajuden a explorar les hipòtesis plantejades pels comissaris. Aquí la mostra pren vida, presentant diverses reflexions entorn als beneficis, les deformacions, els inconvenients i els abusos per part de la pantalla. Per poder apreciar el discurs, que per la seva envergadura és difícil d’abastar en la seva totalitat, és recomanable seguir aquest ordre. D’aquesta manera, l’exposició es presenta com una continuació o un aparador reflex dels textos i els vídeos consultats a priori. En cas contrari, l’exposició corre el risc de presentar un discurs tímid i poc explícit en les seves reflexions.

La timidesa discursiva és provocada per l’escassa reflexió sobre l’impacte i el valor de les imatges, si més no d’una manera directa. Les seqüències de vídeo semblen limitar-se a retransmetre imatges icòniques de diferents tipologies: guerra, violència, misèria, estrelles del cinema, publicitat, imatges esportives… No obstant això, com ja hem dit, el potencial de la mostra es fa palès en alguns moments clau, com a la ‘Pantalla política’ i la ‘Pantalla vigilància’, on la instal·lació, les imatges escollides i el text que les acompanya semblen portar l’anàlisi un pas més enllà. Aquí la timidesa desapareix per donar pas a un discurs sòlid i atrevit, on la reflexió per part de la institució és evident. Això és cert sobretot a la ‘Pantalla vigilància’, on el conjunt és espectacular, presentat com un joc de miralls que introdueix a l’espectador dins d’una surrealista pantalla rusc que sembla multiplicar-se fins l’infinit. La metàfora visual que construeix és el complement perfecte per a la representació d’aquesta tipologia de pantalla, i incita de manera directa a reflexionar sobre la seva existència i el seu impacte en les nostres vides.

On a “Pantalla Global” trobem la naturalesa canviant de la pantalla i fins i tot la seva faceta més fosca, a “Mòbil-U” se’ns presenta un món feliç, on la pantalla del mòbil es converteix en el pont cap a una felicitat garantida.

Patrocinada per la Fundació Vodafone Espanya, amb la col·laboració de Nokia, RIM / Blackberry, Emporia i Samsung, i comissariada per Caroline Ragot, mobile strategist de Infojobs.com i anteriorment directora de màrqueting i directora executiva de Code Factory, l’exposició es presenta com la cara cultural del Mobile World Congress, celebrat a Barcelona el mes marçl. El subtítol de la mostra, “Connectivitat, Societat i Creativitat”, exposa els conceptes claus del seu discurs. Pretén ser una experiència interactiva que mostra les implicacions del mòbil en les relacions humanes. Dividida en tres mercats diferents, un dirigit al públic adolescent, un altre als usuaris emprenedors i el tercer als discapacitats, la mostra construeix un recorregut per guiar-nos al llarg de 24 hores en la vida de tres individus. L’objectiu és mostrar com aquests utilitzen el mòbil per complir amb èxit els seus respectius objectius, fent ús de les últimes tecnologies i serveis.

L’exposició demostra el compromís de la Fundació Vodafone Espanya amb la cultura en patrocinar l’exposició. Al dossier de premsa podem llegir el seu objectiu primordial: “acostar els dispositius i la connectivitat als usuaris, per a què puguin provar de primera mà les últimes tecnologies i serveis que la companyia posa a la seva disposició”. L’apropament al món del mòbil comença per una explicació didàctica dels tipus d’aplicacions (apps) disponibles segons les necessitats de cada un dels tres casos d’estudi. La informació disponible sobre cada aplicació és de caràcter purament informatiu, semblant a la informació de producte disponible a les pàgines webs conegudes com ‘markets’ des d’on es poden descarregar les apps. Les dades que aporten un nivell de reflexió són les diferents estadístiques sobre temes com les descàrregues de les aplicacions, quina plataforma és la més utilitzada o quin percentatge de la població utilitza un determinat servei.

Com a complement a la informació, que ajuda a mantenir clar la llarga llista d’aplicacions que es presenten, la mostra disposa de diverses instal·lacions interactives on posar a prova la nostra destresa amb aquestes tecnologies. Des jugar al mini joc Angry Birds, passant per utilitzar lectors de veu per escriure un sms amb el teclat tapat, fins a aplicacions que compleixen la funció d’esbrinar la cançó que taral·legem. Una vegada més, els textos que acompanyen les instal·lacions es limiten a ser informatius i fins i tot inciten a provar les aplicacions amb un estil que pot recordar vagament a una frase publicitària: “Sabies que existeixen apps que reconeixen una cançó si la cantes? Afina una mica i prova-ho! ”

“Mòbil-U” sembla passar per alt la faceta més controvertida de la tecnologia mòbil per centrar-se en les seves virtuts. El recorregut construeix un discurs d’apologia de les meravelles que un smartphone pot aportar a les nostres vides, a través dels beneficis que ofereixen les aplicacions destinades a actuar sobre cada aspecte de la vida social. Aquí la pantalla del mòbil serveix com a finestra a un model d’Internet que passa per un predomini de les aplicacions sobre la Web. Això reflecteix un canvi substancial en la comunicació i en la relació de l’usuari amb Internet i la informació a la que pot tenir accés.

Com és d’esperar quan la tecnologia entra en escena, un cert grau d’interactivitat és requerit. En totes dues exposicions, hi ha la possibilitat d’implicar-se de manera individual amb el contingut a través de dispositius mòbils. “Pantalla Global” ens brinda la possibilitat de portar l’experiència de l’última pantalla un pas més enllà a través de l’app que podem descarregar-nos i de la realitat augmentada que s’amaga darrera d’uns codis QR. A “Mobile-U” descarregar l’app de l’exposició per poder provar les instal·lacions interactives disponibles, descobrir que hi ha darrere dels codis QR distribuïts pel recorregut o participar en el concurs de dispositius mòbils que es sortegen a l’exposició.

El poder de la pantalla arriba molt més lluny del que podem intuir a simple vista. Aquest poder ha de ser analitzat amb deteniment i respecte. Com ja hem dit, buscar el seu impacte a la nostra societat, suposa un valuós camp d’estudi i una oportunitat amb gran potencial. S’ha de reflexionar sobre el vocabulari utilitzat, per retratar de manera fidel i realista la tecnologia, sent conscients de no caure en l’error d’utilitzar marques o productes concrets com a sinònims de la tecnologia a la qual pertanyen. La propaganda i l’apologia fàcil no tenen cabuda en un discurs sobre les implicacions culturals i socials d’una faceta tan important de la vida actual. En primer lloc, hem de recordar l’autoritat que li hem atorgat a la pantalla. És capaç de transformar la manera com vivim a aquesta banda del mirall.