Actes d’escolta, espai social, i processos constituents. A partir de “Five Protocols for Organized Listening” d’Ultra-red

«L’escolta mai és natural. Requereix i genera alfabetització.» Ultra-red

El treball del col·lectiu d’activisme sonor de Los Angeles Ultra-red des dels anys 90 del segle passat s’havia regit per un acostament al treball sonor com una pràctica espacial, potencialment capaç de contribuir a la producció d’espai social, postulats derivats de la seva peculiar lectura d’Attali i Lefebvre. Al llarg dels darrers 15 anys, Ultra-red s’havien convertit en un dels paradigmes del que podia suposar-se una pràctica del que ells mateixos han denominat «investigació sonora militant» .

La recent publicació de «Five Protocols for Organized Listening» suposa un clar canvi de paradigma en l’activitat del col·lectiu. Presentat com un quadern d’exercicis, o si es prefereix, un llibre de cuina, «Five Protocols…» consisteix en 5 sèries d’instruccions per a potencials recerques sonores col·lectives.

La publicació és una base de coneixement derivada de més de cinc anys de tallers i projectes col·lectius realitzats en diferents punts dels Estats Units i d’Europa, en contextos tan diversos com barris gentrificats, museus, facultats universitàries o acampades de protesta. Cada protocol va acompanyat per una sèrie de «variacions», o apunts sobre la seva posada en pràctica en situacions concretes. Així, si bé els protocols inevitablement remeten a la llarga tradició de treballs d’instrucció en moviments artístics com Fluxus, les variacions els ancoren a problemes i preguntes concretes.

Al mateix temps, les variacions també estableixen una línia narrativa – una sèrie de relats de múltiples veus, a través de molts moments i llocs diferents, en els quals es relata no tant l’evolució d’una metodologia, com la sèrie de crisis i transformacions internes dels mateixos Ultra-red; en cap moment del llibre s’evita la menció de moments d’embús productiu, dificultats de comunicació o les frustracions quotidianes. Això permet inserir una sub-trama que relata també l’evolució interna dels propis Ultra-red al llarg dels últims cinc anys.

Es tracta d’una transició que allunya molt Ultra-red de gairebé tots els elements gramaticals (o, si es prefereix, llocs comuns) de l’anomenat «art sonor», o les pràctiques fonogràfiques. Ni la gravació, ni la publicació de continguts sonors, ni tan sols els aspectes tècnics del registre de so tenen cabuda en aquests protocols, més enllà d’algun ús purament utilitari.

Tot l’èmfasi està en l’escolta activa, que passa de ser un acte de recepció de continguts sonors a una eina de treball interna, una metodologia per posar en marxa el procés constituent d’un col·lectiu social, examinar problemes interns, externs o individuals, o repensar el treball del grup. Les accions compreses pels protocols – treball de camp, sessions d’escolta, passejos sonors, treball amb objectes sonors – són ja part establerta en el llenguatge de l’art sonor. Però aquí es veuen inserides en un procés radicalment diferent. Estem parlant d’actes d’escolta, sí, però d’escolta en un sentit ampli, l’escolta de l’entorn sonor, però també l’escolta mútua dins del grup de treball.

A la vegada, «Five Protocols…» s’alinea perfectament amb una marcada tendència cap a modes de producció social de cultura de l’última dècada: tant si parlem de l’anomenat «gir educatiu» a les institucions culturals com de maneres de producció de cultura en xarxa, el valor d’aquests protocols transcendeix l’àmbit de l’art sonor i es converteix en una eina indispensable per a qualsevol pràctica cultural constituent.