Cercar
Per buscar una coincidència exacta, escriu la paraula o frase que vulguis entre cometes.
A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.
A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.
A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.
Animació del poema de Konstantinos P. Kavafis EXPECTING THE BARBARIANS
(Konstantinos P. Kavafis / ESPERANT ELS BÀRBARS. Versió de Carles Riba)
¿Què esperem a la plaça tanta gent reunida?
Diu que els bàrbars avui seran aquí.
¿De què ve al Senat aquesta inacció?
¿Per què seuen els Senadors i no legislen?
És que els bàrbars arribaran avui.
¿Per què han de fer lleis ja els Senadors?
Les dictaran els bàrbars quan vindran.
Primers acords d’Anòxia.
Fito Conesa i la jove orquestra simfònica de Cartagena dirigida per Álvaro Peinado.
És el títol de l’obra que estic preparant en el marc del premi de videocreació de Loop.
Encarnar la prohibició com si formés part de la norma quotidianitza el conflicte. Fa dècades que els metges recomanen no banyar-se en el Mar Menor en algunes situacions. Des de fa anys a la badia de Portmán s’hi està expandint una capa de pedra negra, que en una mena de consens- dictadura hem decidit batejar com a “negra pedra volcànica” per intentar així submergir el record de la mineria en una alineació ambiental transitòria.
Els vaixells travessen el Mediterrani des de Barcelona unint punts en un entramat de capritxoses constel·lacions, com qui uneix números en un passatemps de manera reiterada una vegada i una altra fins que el paper s’esquerda. El negacionisme tardocapitalista és en realitat la conseqüència natural de la nostra por a no saber gestionar el col·lapse, el canvi, les males notícies. No som capaços d’entendre l’acció i el moviment més enllà de la culpa que ens bloqueja.
Anòxia. Un preludi constant és una òpera en tres moviments que proposa diferents acostaments a les problemàtiques actuals del mar Mediterrani. Per un costat, ens aproxima a la degeneració ecosistèmica i a l’ecocidi imminent; per un altre, ens dibuixa la xarxa de carreteres de pagament que els grans creuers tracen sobre les posidònies; finalment, també és un cant que interpel·la l’espectador i l’acosta a una situació present de conseqüències ja sabudes però mal gestionades.
[Imatge destacada realitzada per Fito Conesa mitjançant Midjourney]
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)