Antes de irse. Unes idees sobre la pintura al MAC

2014 és un nou pas dins de la tasca que el comissari David Barro ha dut a terme dins del camp de la pintura. El MAC -abans MACUF- de la Corunya ha tirat endavant aquest projecte expositiu i editorial que té com a objectiu agrupar una sèrie de pintors -quaranta per ser exactes- espanyols o residents a Espanya que formen part d’una generació que ha cobrat protagonisme en els últims anys.

El punt de partida és l’exposició 1980, realitzada l’any 1979 a la galeria Juana Mordó per Juan Manuel Bonet, Ángel González García i Francisco Rivas en el text ja s’establien punts de plena actualitat. “Les tertúlies artístiques semblen molt preocupades per la crisi i el restrenyiment del mercat. Semblen oblidar, però, que les crisis només són superables excitant el mercat, provocant-lo si cal. Els pusil·lànimes opten per l’encongiment, allà ells. Però ara més que mai, cal fer passos endavant i arriscar-se”.

2014/Antes de irse, que podrà veure’s fins al 30 de març de 2014, està formada per set grans espais que alberguen intervencions i treballs específics com els de Miren Doiz, Laura González Cabrera o Guillem Mora amb peces de Jerónimo Elespe, Philipp Fröhlich, Santiago Giralda o Alain Urrutia, que s’ha despatxat a gust amb un gran llenç flanquejat per dues peces de menor grandària i que és, sense cap mena de dubte, el punt fort de l’exposició. Tampoc es queda enrere Mirin Doiz. L’artista d’Iruña presenta un treball que destaca per un desenvolupament circular, sense fronts oberts que permetin la fugida. Obliga a introduir-se en l’espai i aquest ens envolta per complet ocupant fins i tot el sostre de la sala.

L’exposició destaca per la seva amplitud tant espacial com de referents a l’hora de parlar de pintura en aquest país. De Jerónimo Elespe a Miren Doiz o de Philipp Fröhlich a Laura González Cabrera el ventall és ampli, sens dubte. Trobar a faltar alguns artistes o de més a d’altres també és sa, i vol dir que n’hi ha més.

2014 són una sèrie d’ Idees sobre la pintura, un treball dut a terme “antes de irse”. Aquest anunci de sortida o de fugida, de canvi de paradigma, correspon amb els quaranta anys que David Barro complirà l’any 2014, abans de la clausura d’aquesta mostra. Honrosa menció per al MAC, museu de les extenses afores de Madrid, del perímetre perifèric de sis-cents quilòmetres que s’ha establert des del centre de la terra, per tirar endavant una programació de nivell.

La publicació que sorgeix d’aquest projecte arriba en forma d’acurada edició que sens dubte suposarà un dels catàlegs de l’any dins del panorama estatal. El text de 1980 deia: […] “resulta obvi que no és aquesta una exposició de grup, ni molt menys de tendència. La nostra llista ni és tancada ni pretén esgotar el tema. Per motius d’espai han quedat fora diversos noms que compten, i amb els que per descomptat caldrà seguir comptant. “Veient els motius que han portat a Barro a realitzar 2014, se suposa que la idea és més o menys la mateixa, tancar una llista d’artistes que ell considera representativa, però conscient de que hi haurà veus discrepants que pensaran que ni estan tots els que són ni són tots els que estan.

Cap d’aquests deu pintors que hem triat estan encara representats al Museo Español de Arte Contemporáneo, cap ha estat seleccionat mai per a les Biennals Internacionals, cap ha pogut mostrar-nos les grans exposicions de que és capaç, cap té monografies ni estudis importants, la majoria amb prou feines pot viure de la seva obra, i fins i tot hi ha qui -a aquestes hores de segle!- fa figura d’autèntic maleït.

Aquells deu van aconseguir tirar endavant, els quaranta que ens ocupen ara tornen a trobar-se amb els mateixos problemes, segueixen sense poder viure del seu treball. Per aquest motiu, catalogar ha de servir per definir i obrir vies, per aconseguir que com a mínim l’artista sigui artista com el lampista és lampista.