Bananes

En els primers anys d’aquesta dècada, dos magnats brasilers de l’acumulació del capital i de les terres, Jafra y Cutrale[2], adquirien la United Fruit Company[3], empresa que a més de famosa per la seva activa “imaginació política” d’intervenció directa a Amèrica del Sud i el Carib a través de diferents estratègies econòmiques i socials com a campanyes publicitàries racistes, suborns, matances i cops d’estat[4], també s’ha dedicat a la producció i explotació de la musa paradisíaca, és a dir de la banana[5].

Musa Paradisíaca, J. A. Restrepo, instal·lació, 1997/2014, Colección de Arte del Banco de la República.

El sistema econòmic de la plantació va ser estès per tot el continent americà pels colons europeus. Des del segle XVI d’ara endavant, aquest sistema va ser utilitzat contínua i ininterrompudament fins al dia d’avui. L’esclavització de la població -ja sigui capturada des d’Àfrica o local: indígena, afro-descendent i afro-indígena, mestissa va ser una de les formes predilectes i més sostingudes en el temps. Aquesta forma de captura de mà d’obra es va implementar de fet fins a ben entrat el segle XX, encara quan diferents lleis i reglamentacions abolicionistes havien estat declarades pels nous Estats independents durant el segle XIX. És en aquest segle quan neix la United Fruit Company. Minor Keith, un dels seus fundadors, després de construir a Costa Rica la línia de ferrocarrils des de San José a Port Llimona adquireix terres per a plantació de bananers sota el nom de “Mamita Yunai”[6], d’aquesta manera assegura la ruta de transport des de les seves plantacions del Carib d’Amèrica del Centre i del Sud. En 1899 s’uneix a Andrew Preston qui tenia en aquest moment el monopoli de les plantacions de les fruites tropicals, especialment de la banana de les “Índies Occidentals” amb la Boston Fruit Company que era propietària d’unes 35 plantacions.

El poderós impacte de l’explotació bananera, no sols en els imaginaris sinó en les condicions materials, polítiques i socials de generacions, es cristal·litza en la famosa expressió “Repúbliques Bananeres”. Per metonímia la plantació es torna república i les seves mans de treball, bananers. La banana en si mateixa llavors es popularitza com la figuració del cos del “sub” continent enfront del “Nor” continent, fins i tot laintencionalitat de la majoria de les interlocucions fa possible reemplaçar Amèrica del Sud i Carib per “Subamericaribe”. En aquest sentit, el cos subcontinental és alhora abjecte, precaritzat, melós, eròtic, voluptuós, descartable, erèctil, tou, tropical, madur, lleig, descomunal, suós, olorós, saborós, ennegrit, maduret/a i amarronao, enfront del “Normal White Brands Continental body” que ens consumeix amb joy, jo!.

“Gastrite”,Castiel Vitorino Brasileiro. Foto performance, fotografia sobre paper, 594 x 841 mm, 2019

La banana es configura d’aquesta manera com la alteritat total: alhora devaluada, molt fàcil, popularment comestible i exó-eròtica. L’associació salvatge i Banana estarà servida, llavors ximpanzés, micos, goril·les o simples dibuixos de ninots se sumaran a la representació de la sub-continentalitat bananera[7].

La banana ho envairà tot des de les publicitats, les postres, la creació de productes sabor banana, fins als moviments artístics crítics. L’impacte de la banana serà fulminant i ni tan sols els moviments més radicals feministes i queer dels Estats Units i europeus quedaran exempts. Serà famosa la Banana (1966)[8] nua d’Andy Warhol, una serigrafia a color on apareix a un costat una banana en la seva beina, i a l’altre pelada i exposada en color rosa. La feminista Shelly Mars farà un Strip-tease a Drag King el moment culminant del qual serà canonitzat en el text “Génere y Performance” de Paul B. Preciado:

Martin és un client borratxo i maldestre, que vestit amb jaqueta i corbata, balla al ritme d’una música de strip-tease, per a acabar oferint un plàtan que treu del seu bragueta a l’eufòric públic bollero que el devora mentre riu a riallades.

Dues emmascarades goril·les menjaran bananes a The History of the world according to a lesbian (1988) de Barbara Hammer, les Guerrilla Girls seran les emmascarades més difoses i apareixeran en conferències, presentacions i grans tabloides menjant bananes.

La Banana serà tan tan gran que cobrirà els ulls crítics que no veuran que el seu artefacte, la seva pròtesi, la seva performance, la seva llaminadura, la seva màscara, la seva anomenada a la revolució, a la creació de nous comuns, la seva apropiació injuriosa, la seva imaginació de noves comunitats possibles ha naturalitzat l’ordre esclavista, colonial racista i despulladora en la seva figura.

Fa temps que la crida a una revolució en la imaginació política per a alguna nova comunitat ens queda com una samarreta de Fido Dido de finals dels 80: impossible posar-se una peça feta per a dibuixos animats. Moltes vegades aquesta crida és feta per veus que reconeixen els efectes del patriarcat, el racisme i la colonialitat, però que no aprofundeixen ni en la producció actual d’aquests règims ni en els seus efectes, els nomenen com un fet donat, en el passat i el tornen a nomenar com un fet renovat en el present, i res més. Conjuren un nosaltres que es refereix a un Occident i un horitzó que no entén els processos històrics de la colonialitat en la seva construcció, límits i imaginació racista i elitista que també fa comunitat. Els qui oficien d’oradors d’aquestes crides també abunden a donar exemples de la creativitat de les lluites de les “minories” i dels “moviments socials” del “Sud”, comú panegíric retòric de la revolució que ens tocaria fer, que està en curs o que ja es va fer fins i tot però que encara ens requereix una altra vegada a les files d’un nosaltres que ni tan sols se sosté o simplement ens expulsa amb brutalitat.

També és usual escoltar al costat d’aquesta crida, la supertrillada proposta d’aliances bamby Nord-Sud com a via de transformació, obturant no sols el mateix caràcter jeràrquic d’aquesta relació i els efectes de les seves dinàmiques de captura i despulla -no només epistèmiques-, sinó deixant fora la violència social naturalitzada que configuren aquestes aliances, que solen materialitzar-se en mort, precarització o supervivència bàsica per a unes i legitimitat enunciativa i accés a drets econòmics i culturals per a d’altres: Sud ———> Nord, respectivament. De més està dir que la literalitat i la naturalització d’aquestes expressions tan antiquades com “Nord i Sud” ni tan sols són posades en dubte, ni tan sols davant la simpàtica evidència que per exemple el Nord magnètic està en moviment fa més de tres dècades. Les metàfores sobre la transformació social i comunitària a través de la imaginació política no sols han estat captades per les ideologies neoconservadores neoliberals colonialistes sinó que ens han quedat obsoletes. I no és només pel xoc pandèmic de la bestiola que com diuen “deixa tot en evidència”, sinó per les bananes.

Hi ha una Banana pel mig per a imaginar i fer comunitat.

Plátano, Sacchi De Santo, fotografies, San Cristóbal de las Casas, 2020.

(Imatge destacada: Logo de la United Fruit Company)

[1] Day-oh, la cançó del vaixell de bananes, cançó popular anònima de les plantacions de Bananes del segle XIX, popularitzada als USA per Harry Belafonte, de la que s’han fet nombroses versions amb múltiples propòsits.

[2] Jafra, un dels banquers més rics del mon, Cutrale terratinent monopòlic milionari de la soja i la taronja.

[3] Quan és adquirida, degut a la seva sanguinolenta història, la companyia es re nomena Chiquita Brands International.

[4] Està àmpliament documentada la participació d’United Fruit Company en diferents cops d’Estat a Amèrica del Sud i el Carib, de la terrible massacre de les bananeres a Colòmbia, l’any 1928 i la campanya de l’ambaixador Braden d’USA, pagat per la companyia per tal d’influir en les eleccions a Argentina el 1946, són exemples d’això.

[5] Musa Paradisíaca és el seu nom botànic, classificada per Linneo l’any 1753, també coneguda com plàtan, topocho, banano, banabo, mínimo, guineo (en referència a les plantacions africanes). Els noms musa i banana provenen de l’àrab i els usos per a nombrar la fruita.

[6] Nom amb el que encara es coneix la United Fruit Company al Carib. El nom és burlesc de la pronunciació espanyolitzada de “United”.

[7] Bananita Dolca

[8] Coberta de l’àlbum The Velvet Underground & Nico