Barcelona: centres d’art

Després de la reunió de la Comissió Delegada del MACBA, finalment ja s’han fet públics els acords entre MACBA, Generalitat i Ajuntament que reorganitzen el mapa artístic institucional de Barcelona: el Canòdrom no serà la seu d’un futur Centre d’Art de Barcelona i Moritz Küng no serà el seu director; Fabra i Coats acollirà aquest futur Centre d’Art de Barcelona, ​​sense una direcció fixa sinó amb una taula curatorial que decidirà els continguts, i tot dependrà del Macba que també assumirà La Virreina, l’edifici del FAD quan es traslladi a la nova seu a Les Glòries, la Capella i part del CCCB.


Cal recordar que la reclamació del Canòdrom com a seu del Centre d’Art de Barcelona no sempre ha estat vista com una bona opció. Mentre que el Canòdrom com a seu per aquest futur centre semblava un fet certificat per la Generalitat i l´Ajuntament de Barcelona encara es reclamava el paper del Centre d’Art Santa Mònica reformulat després de la dimissió de Ferran Barenblit i l’encàrrec sense concurs públic a Vicenç Altaió. El fet és que amb la nova denominació, Arts Santa Mònica, ara perilla la seva situació a base de retallades pressupostàries. Convindria també reclamar que no es perdi aquest espai.


Efectivament els responsables administratius no han portat bé el tema del Canòdrom. Va començar sense gaire convicció com un intent per acontentar el sector després de les seves reivindicacions per l´affaire Santa Mònica (la necessitat que fos un centre d’art després d’un concurs per la seva direcció). I han passat un parell d’anys marejant la perdiu i sobretot al seu director, Moritz Küng, escollit després d’un concurs, amb un projecte que no ha pogut definir ni defensar. Mentrestant, molt de temps, energies i diners perduts.


Si fins ara l’entramat d’institucions artístiques de la ciutat depenia de l’administració, ara sembla que dependrà del Macba. Però, una institució única no crea teixit, aquest es crea des de la diversitat. Fomentar i reflectir aquesta diversitat implica obrir el ventall d’opcions, obrir-se a diferents agents, generar projectes, visibilitat i intercanvi amb altres agents en una discussió global.


Amb tot el temps i diners perduts en el procés el pla actual requereix optimitzar les inversions. La dependència de totes les institucions d’una sola elimina la política de concursos, però això no ha d’implicar la renúncia també al seu democratització i la seva diversitat. Per això, encara que l´Ajuntament, la Generalitat i el Macba han parlat de biodiversitat (sic), ni en un ni en altre sentit és bona senyal la informació més concreta de La Vanguardia a propòsit de Fabra i Coats la programació del qual “anirà a càrrec d’un” taula curatorial “formada per representants del Macba, la Virreina Centre de la Imatge i la Capella del carrer Hospital, i que programaran com a mínim tres exposicions anuals”.