close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Canòdrom

Magazine

02 maig 2011

Canòdrom

Ignasi Aballí (Representant de la Junta Directiva de l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya)

Tornant al debat en temes més específics: com veieu el tema del Canòdrom? A l’Associació d’artistes ens preocupen qüestions com el termini d’obertura, de qui ha de ser la titularitat, si la seu actual és la que ha de ser, el pressupost…

Jaume Ciurana (CIU)

És important recordar la gènesi del projecte. Quan es decideix fer un canvi d’orientació al Centre d’Art Santa Mònica es van mirar diversos llocs, una alternativa era el Palau Macaya, una altra una planta de l’edifici MediaPro. L’arribada del Plan Zapatero va coincidir amb les necessitats de l’Ajuntament de recuperar un espai i donar-li un ús.

El conveni entre l’ajuntament i la Generalitat es signa el 26 de novembre de 2010 (les eleccions van ser el 28 de novembre) amb una intenció evident de complicar les coses al futur govern. L’articulació jurídica del Canòdrom és un desastre. Creiem que es pot organitzar d’una manera més simple.

Respecte a la ubicació, crec que Barcelona té altres espais que poden ser més eficaços. Es partia del consens que aquest era un espai difícil. Es va aprovar el pla urbanístic d’equipaments socials al voltant del Canòdrom, de manera que l’espai queda molt segmentat i fragmentat. Arquitectònicament té un valor espectacular. Però si l’haguéssim de començar de nou, no sé si seria aquest el lloc que es proposés.

Del que no hi ha dubte que és que Barcelona ha de tenir una Kunsthalle. Hi ha altres espais que podrien tenir una centralitat i un funcionament molt millor. Fabra i Coats per exemple té 12.000 metres.

Hi ha la voluntat d’intentar que l’edifici del Banc d’Espanya a la Plaça Catalunya sigui un equipament cultural. Parlem de 25.000 metres quadrats al cor de la ciutat. El FAD és previsible que mogui la seva ubicació a la Plaça de les Glòries. Estaria molt bé un centre d’art davant del Macba.

Cal reflexionar sobre el destí del Canòdrom. Què ha de fer el centre d’art contemporani? Vincular-se a les grans corrents de pensament, ha de servir per fer pràctiques curatorials i donar sortida a la creativitat local.

Àngels Esteller Ruedas (PP)

El Canòdrom és el centre que ha d’ubicar l’art contemporani de Barcelona. El que s’ha de fer és comptar amb aquest espai. Des de la perspectiva de la utilitat, cal fer-ho el més ràpid possible. Cal crear un consorci. La col·laboració és positiva. S’ha de donar un contingut. Cal fer un pla estratègic.

Jordi Martí (PSC)

La decisió sobre l’espai no va ser casual. I no hem d’oblidar que el Canòdrom inclou la Capella. Un espai està a Sant Andreu i l’altre al cor del Raval. Vull defensar l’edifici del Canòdrom, que té tota una significació simbòlica i pot esdevenir un símbol. Han anat guanyant els pros a mida que s’ha anat aprofundint en el projecte. Per Moritz Küng, director del Canòdrom, la ciutat té dos pavellons emblemàtics, el Mies van der Rohe i el Canòdrom.

I no és veritat que signéssim l’acord a tres dies. S’havia acordat molt abans. Fem certs els acords fets fa més de tres anys i que aquest centre es pagaria entre l’ajuntament i el govern (al 50%). Tot el que es diu sobre el Canòdrom són excuses de mal pagador. L’Ajuntament té la partida per poder acabar-lo. És vergonyós que s’estigui marejant la perdiu. I que ara es digui que se’n vagi al Banc d’Espanya.

Ricard Martinez Monteagudo (Coalició Unitat per Barcelona)

Molta gent està esperant les eleccions i és molt possible que canviïn el mapa polític de Barcelona. En un 90% de probabilitats estarem en el nou govern. En funció de qui governi hi haurà Canòdrom o no. No ens barallem per la infraestructura, és molt més important l’estructura. A nosaltres ja ens està bé el Canòdrom. Si hi ha canvi de lloc, hi ha canvi de lloc. Aquesta batalla pot desvirtuar l’estructura. S’ha d’anar en compte amb fer una batalla político-mediàtica en relació amb la infraestructura. Si la lògica post-electoral ens diu que redimensionem, doncs ho haurem de fer. Els pressupostos no seran expansius. Havent el debat de les escoles, no sé si estarem d’acord en gastar-nos 50 milions en una sola cosa. Apostem per crear una estructura. Cal assenyalar també les contradiccions de la ciutat: a l’àmbit del Canòdrom tenim escoles en barracons, i a Fabra i Coats hi ha una escola per fer. La nostra prioritat és l’educació. En aquesta ciutat no hi haurà escoles en barracons al 2012.

Miquel-Lluís Muntané (ICV-EuiA)

Nosaltres apostem decididament per mantenir la bona estructura de les infraestructures que ja tenim. Aquest centre de referència, estaríem d’acord en tirar-lo endavant. No ens podem permetre els passos enrere.

Jaume Ciurana (CIU)

Barcelona necessita un centre d’art potent. Si volem fer un Bòlit o una Panera, es pot fer el Canòdrom. Si com Ajuntament fem una aposta per un centre d’art diferent al que la Generalitat ens demani haurem d’exigir que l’ajuntament faci el centre que nosaltres demanem.

Jo no he dit que vulgui posar el Canòdrom al Banc d’Espanya. El Canòdrom és l’edifici idoni? Jo no ho crec. La capital de Catalunya hauria de tenir un centre d’art contemporani més potent.

Maria Palau (Diari El Punt)

Quin grau d’implicació ha de tenir l’ajuntament amb un centre d’art?

Jaume Ciurana (CIU)

Ha de tenir el suport de tot el sector. Jo buscaria un espai de mes de 1200 metres quadrats. La Generalitat s’ha d’implicar en un centre d’art contemporani. Si comencéssim ara, buscaria un espai més gran i funcional.

Ignasi Aballí (Representant de la Junta Directiva de l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya)

Més enllà de les intencions, el Canòdrom ja existeix, ja té un director, que està treballant com pot, que no té un equip. Del pressupost que ell va plantejar, al que tindrà hi ha una diferència d’un 50%. Igualment s’està parlant d’un gran esdeveniment internacional, que és una cosa més, quan no tenim resoltes les que estem començant.

Jaume Ciurana (CIU)

Jo estic molt d’acord amb tu. Tots els que estem aquí pensem que Barcelona ha de tenir un centre d’art com més ràpid millor. Podem fer veure que el debat és un altre, però ens hem de demanar si Barcelona necessita un centre, si el lloc és l’idoni, si s’ha d’implicar en la xarxa de centres contemporanis de Catalunya.

Jordi Martí (PSC)

S’han de fixar les responsabilitats de cadascú. El Canòdrom no s’inaugura a l’octubre de 2011 i això sí que és culpa de Mascarell. Estava tot preparat. Amb la proposta d’ara no som a temps, podríem parlar de gener o març, però tal i com anem no serà possible.

Jaume Ciurana (CIU)

Mascarell ho fa per gust? O perquè s’ha trobat amb una situació catastròfica del govern anterior?

Jordi Martí (PSC)

Mascarell ho ha criticat tot (el lloc, la forma, el Conca), però no ha donat cap solució. No és veritat que Mascarell hagi dit que no pot fer el Canòdrom per falta de diners. Els arguments donats han estat uns altres.

A*DESK és una plataforma crítica, centrada en l’edició, la formació, l’experimentació, la comunicació i la difusió en relació a la cultura i l’art contemporanis, que es defineix desde la transversalitat. El punt de partida és l’art contemporani, perquè és d’allí d’on venim i aquesta consciència ens permet anar molt més allà, incorporar altres disciplines i formes de pensament per a parlar i debatre sobre temes que són de rellevància i d’urgència per a entendre el nostre present.

Media Partners:

close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)