Cine – art – video. All together now!

Ahir va inaugurar-se el Festival de Videoart LOOP Barcelona. No és l’únic dedicat a aquesta hibridació que resulta del combinar disciplines i suports. Narració, imatge, so, estètica, temporalitat, enquadraments, tot compon i descompon l’art en vídeo, el vídeo art. A A*DESK hem dedicat el mes de maig a parlar de la tríada cinema – art – vídeo, des de diferents contextos, des de diferents suports.

Vam començar el mes amb, precisament, el que considerem un dels grans noms a tenir en compte dins de la programació del Festival Loop: Pierre Bismuth. Està presentant la seva més recent pel·lícula “Where is Rocky II?” (On és Rocky II?), que tracta sobre la recerca de l’obra Rocky II, una roca falsa -realitzada amb resina- que Ed Ruscha va amagar al desert de Mojave. Montse Badia va parlar amb ell per explicar-nos sobre el seu projecte.

La segona setmana de maig va ser el torn per a un exhaustiu repàs, a càrrec de Peio Aguirre, que signava amb “Esdevenir Pantalla” una anàlisi de l’evolució de la tríada cinema – vídeo – art, i com, també considerant la tecnologia adjacent, han anat evolucionant les seves formes. Un petit mapa de l’audiovisual i del cinema en la institució-art.

Des de Colòmbia, però no de Bogotà, Guillermo Vanegas entrevista a Julián Montenegro, expert analista sobre l’evolució del videoart a Colòmbia, i especialment de la ciutat de Cali, tan connotada per la influència dels càrtels. Vam conèixer un context, marcat pels corrents d’inversió que, en passar de llarg del vídeo, li van permetre a aquest una gran expansió basada en el suport tècnic de televisions públiques i sobretot, en la llibertat dels creadors per produir nous codis, nous discursos.

Per acabar, Nerea Arrojería, nova col·laboradora, reportava des de Madrid sobre un altre dels festivals dedicats al videoart: el IVAHM (International Video Art House Madrid) . Apuntava Nerea una interessant característica del vídeo que considerem rellevant seguir estirant: la capacitat viral de la imatge en moviment, la condició parasitària, infecciosa per a la realitat, la disposició fluïda necessària per exercir de virus, per a modificar, tot i que paulatinament, les estructures donades.

Podríem haver parlat, a més, de DocumentaMadrid, o de DocsBarcelona; dels múltiples programes de cinema i vídeo que estan duent a terme diverses institucions museístiques a nivell espanyol i internacional; d’altres festivals (Punto y Ralla, Bang Barcelona, Projector …); de creadors, de suports; de canals de finançament; de canals de distribució… Ens fa l’efecte que tornarem a parlar de tot això. Fins aleshores, feliç screening.

Entrevista, per Montse Badia

Peio Aguirre elabora a “Esdevenir Pantalla” un mapa de l’audiovisual en l’art

Rebobinats, videoart de Cali de la dècada dels 1990. Guillermo Vanegas Entrevista a Julián Montenegro

Nerea Arrojería signa “El vídeo com a virus”