Contemporàniament Downton Abbey

A Downton Abbey, Lord Grantham -als inicis dels anys 20 del segle passat- veu com el seu món s’ensorra. La Primera Guerra Mundial ha canviat l’escenari, però el que veritablement li afecta són els canvis en les actituds, canvis domèstics. Més enllà de la seva incapacitat per gestionar la seva economia en el sistema d’inversions i borsa, el que el descolora, allò que no veu com assumir és que una de les filles, Lady Sybil, s’enamori i s’acabi casant amb el xofer, un plebeu , irlandès i marxista, o que una altra de les filles, Lady Edith, decideixi ser periodista. Petits canvis que ressonen a la zona de servitud, en aquest nombrós servei a càrrec d’una família que ocupa una gegantina casa. L’ajudant de cuina, Daisy, rep la proposta d’un petit propietari d’encarregar-se d’una granja. No només podrà ocupar-se de les vaques i animals, també podrà vendre productes casolans, púdings i demés. Davant la proposta, respon que havia pensat que es dedicaria tota la vida a servir. El granger replica que si per ventura creu que d’aquí quaranta anys el món seguirà igual, amb donzelles i valors, amb grans cases i servei domèstic.

Jorge Carrion ha escrit molt sobre sèries televisives, a Teleshakespeare (un títol tan ben aconseguit que explicita la tesi del llibre, que les sèries han usurpat el territori de la gran novel·la dels segles XIX i XX, el relat), al seu bloc i al seu compte de Facebook. I ha recalcat com sempre, remetent a l’actualitat. Com una imitació d’aquell antropològic “pensar en els altres és pensar en nosaltres”, narrar les vicissituds d’una família anglesa a principis de segle XX té repercussions a l’actualitat. Però Downton Abbey no relata (encara) els possibles problemes davant de la crisi del 29, ni l’ambient pre-bèl·lic a la convulsa Europa dels anys 30. No, parla de canvi, d’un canvi que alguns entenen i altres no. I ja és molt saber que s’està produint, entendre seria sublim. Recordem les paraules del granger: “per ventura creus que el món serà igual d’aquí quaranta anys”. Amb això n’hi ha prou, ni tan sols pot intuir com serà.

Aquesta és l’actualitat de la sèrie. Sabem que el món no serà igual d’aquí quaranta anys, ni tan sols estem segurs de si serà igual d’aquí quinze, deu o cinc. Però tornem a Lord Grantham: són les coses domèstiques, els canvis en les actituds les que el descol·loquen. Així que no podia deixar de pensar en una imitació de l’ajudant de cuina Daisy reconvertida en artista, crític, comissari o galerista. En el projecte de fer una carrera produint obres, publicant textos en revistes de prestigi, organitzant exposicions d’aquestes obres, úniques en museus amb més obres úniques, pensant en obrir una galeria perquè aquests artistes venguin aquestes obres per a aquests museus. I veient la sèrie des del meu ordinador, em feia la mateixa pregunta que es feia el granger.