Dames de l’electrònica

Boing peng boom tschak peng boing peng boom tschak tscha-tschak ^[1]Extracte de la lletra del tema Boing Boom Tschak de Kraftwerk (Kling Klang, EMI, 1986).

1958, els sons electrònics començaven a emplenar les ones hertzianes britàniques. Algun alt càrrec de la BBC va rebre l’advertència d’un metge aprensiu: s’haurien de fer rotacions amb els torns de treball del Taller Radiofònic a causa del risc de malaltia mental que els nous sons podrien provocar.

El Radiophonic Workshop de la BBC es va posar en marxa per produir els efectes especials i la música incidental dels seus programes de ràdio i televisió. Actualment, es considera que va tenir una influència decisiva en la música britànica i, concretament, en els avenços i difusió de l’electrònica. Després de quasi setanta anys, han deixat de publicar-se notícies alarmistes sobre els efectes de la música en l’oïda, el cervell o el cor dels oients. I la música electrònica és pràcticament mainstream.

L’experimentació amb l’electrònica musical es va iniciar dos segles abans, quan van aparèixer diversos prototips d’instruments estrafolaris que utilitzaven l’electricitat per emetre sons musicals. Els seus inventors els van presentar en salons envoltats de jocs de societat i bromes per passar l’estona. L’experimentació va continuar al segle XIX entre frustracions i fracassos. A inicis del XX, els experiments, patents i partitures que feien servir l’electricitat per la música, constituïen una cascada imparable. Fins i tot els fabricants d’electrodomèstics invertien en patents d’instruments elèctrics. Avui en dia es continua fent servir el Theremin de 1922 i les Ondas Martenot de 1928. Quan van arribar els anys seixanta, setanta i vuitanta del segle passat, sintetitzadores, caixes de ritmes i seqüenciadors van sortir de la fase experimental i es van integrar de ple en les cançons estiuenques, la música de discoteca, el funk, el soul i el rock. La irrupció dels fabricants japonesos i coreans va abaratir i simplificar el que fins aquell moment havia estat un entorn científic, prohibitiu i pràcticament artesanal.

Boing peng boom tschak peng boing peng boom tschak tscha-tschak.

La creació més cèlebre i atemporal del Radiophonic Workshop de la BBC és la sintonia de la sèrie Doctor Who, l’alienígena que viatja pel temps i lluita contra malvats pertorbats i esfereïdors. La partitura del compositor Ron Grainer fou interpretada per les màquines del Taller sota la direcció de les mans i l’oïda de Delia Derbyshire. El reglament intern de la BBC no va permetre que la seva firma aparegués amb la de Grainer i la seva coautoria només es va reconèixer oficialment en 2013, per celebrar el 50è aniversari de la sèrie.

A Internet circula informació abundant sobre el laboriós procés que va suposar la creació dels dos minuts i mig de la sintonia. Delia va haver de gravar en cinta magnetofònica notes individuals de diversos instruments reals i va col·leccionar un banc de sons amb soroll blanc i diferents ones. Una a una, aquelles notes i sons es van accelerar, alentir o tractar seguint la partitura. Finalment, van haver de retallar les cintes i unificar-les a mà en l’ordre que demanava la melodia. La mateixa tasca minuciosa es va fer amb els baixos i amb tots els contrapunts, arrenjaments i efectes. Tots aquests collages s’emmagatzemaven analògicament en diferents cintes magnetofòniques per després posar-les en la cinta màster. Així es treballaven diàriament totes les sintonies, efectes i cortineta. Potser la part més tediosa del procés és el que va fer que es donés a les dones de l’equip la tasca de tirar-ho endavant.

Delia Derbyshire al Taller Radiofònic de la BBC, 1965

Delia Derbyshire va ser una nena precoç que tocava el piano des dels vuit anys. Va aconseguir una beca per estudiar matemàtiques, però ho va deixar per continuar amb la música: una formació perfecta per una futura investigadora de l’electroacústica músical. Va ser rebutjada per Decca, qui no acceptava dones per treballs tècnics. En canvi, va trobar treball en la BBC el 1960 i va treballar en el Taller Radiofònic durant dotze anys.

Tot i l’anonimat obligat del seu treball, Paul McCartney li va demanar un acompanyament electrònic per Yesterday que per desgràcia no es va realitzar. Les seves músiques per la sèrie Inventions for Radio van ser acreditades al guionista dels programes, però va col·laborar amb Yoko Ono i Luciano Berio, va participar en fires i esdeveniments avantguardistes i va posar en marxa formacions experimentals. White Noise, un d’aquests grups, ha estat reconegut com una gran influència per artistes com Aphex Twin, Orbital o Chemical Brothers. Va compondre bandes sonores per cinema i teatre, però va deixar la música -amb algunes petites excepcions- quan els sintetitzadors comercials van eliminar el treball artesanal i matemàtic que li agradava.

Delia va tenir un final trist per culpa del seu alcoholisme. Potser la falta de reconeixement del seu treball també hi va tenir a veure. Els temps han canviat i actualment la seva obra està degudament preservada en els arxius de la BBC i en la Universitat de Manchester i existeixen dos documentals dedicats a difondre el seu llegat The Delian Mode de Kara Blake, 2009, i Delia Derbyshire: The Myths And The Legendary Tapes de Caroline Catz, 2020.

Boing peng boom tschak peng boing peng boom tschak tscha-tschak.

Durant la Segona Guerra Mundial, la BBC es va veure obligada a tenir preparada una gravació dels concerts retransmesos per no interrompre l’emissió en cas d’atac alemany. Qui s’encarregava de tenir el disc a punt era una pianista, organista i compositora de disset anys. Es deia Daphne Oram, preparava efectes especials pels programes dramàtics i equalitzava emissions.

Creadora de la primera banda sonora completament electrònica de la BBC, va ser testimoni de l’estrena del Poème électronique de Edgard Varèse en l’Expo de Brusel·les, 1958. Quan va tornar, va proposar la creació del Taller de Radiofusió, però no va aconseguir convèncer els directius d’utilitzar l’electrònica més enllà dels efectes especials i cortinetes. Un any més tard va deixar l’emissora i es va convertir en la primera dona que va obrir i dirigir el seu propi estudi de gravació: Oramics Studios for Electronic Composition on va continuar treballant en noves sonoritats. Amb una finalitat merament alimentària, va compondre pel cinema, la televisió, el teatre, etc.

Oramics era també la marca registrada d’un aparell de la seva invenció per compondre música a través de dibuixos fets en film de 35 mm, una tècnica destinada a donar al compositor una visió plàstica de la seva obra. El complex aparell original es troba des del 2011 al Science Museum de Londres. Seva és la part electrònica de la banda sonora del film de terror The Innocents ^[2]The Innocents (Jack Clayton, 1961) clàssic de terror psicològic de 1961 dirigida i produïda per Jack Clayton. Guió de Truman Capote basat en la novel·la The Turn of the Screw d’Henry james … Continue reading, però no va aconseguir estrenar mentre vivia les seves creacions més personals.

Només el 2016, la London Contemporary Orchestra va estrenar el seu Still Point, la primera i potser única composició per a orquestra real i tocadiscs, composta seixanta quasi quaranta abans que els platerets es consideressin un instrument de creació musical. A vegades la justícia triga massa a arribar.

Boing peng boom tschak peng boing peng boom tscha ktscha-tschak.

Increïble que es mantinguessin a Delia i Daphne en l’anonimat durant tants anys. Els seus noms són actualment representatius del Radiophonic Workshop, però la llei del silenci que pesa sobre el treball i el mèrit femení ha esborrat a altres creadores que van treballar allà.

Elizabeth Parker al Taller Radiofònic de la BBC, 1982

Maddalena Fagandi procedia del servei italià de la BBC. Es va incorporar al Radiophonic Workshop el 1959 gràcies als seus coneixements d’electroacústica i música concreta. Posteriorment, va tenir a càrrec seu els serveis televisius d’ensenyament de llengua italiana. El 1962 va gravar amb George Martin dos discs electrònics amb el pseudònim Ray Cathode. Com ella, Glynis Jones ^[3]No confondre amb l’actriu anglesa Glinys Johns va formar part del Taller durant els anys setanta i va ser responsable d’algun dels discs comercials que van sortir amb el seu arxiu de sons i músiques. Elizabeth Parker no va haver de descobrir el que era la música electrònica com les seves antecessores. Als anys setanta ja es podia estudiar a la universitat. Va formar part de l’equip que va haver de clausurar el Taller el 1998.

Maddalena Fagandi al Taller Radiofònic, 1965

 

[Imatge de portada: Daphne Oram al al Taller Radiofònic de la BBC, 1958]

 [+]

References

↑1	Extracte de la lletra del tema Boing Boom Tschak de Kraftwerk (Kling Klang, EMI, 1986).
↑2	The Innocents (Jack Clayton, 1961) clàssic de terror psicològic de 1961 dirigida i produïda per Jack Clayton. Guió de Truman Capote basat en la novel·la The Turn of the Screw d’Henry james (1898) i la seva adaptació teatral (William Archibald, 1950). Amb Deborah Kerr com a protagonista i música de George Auric i W. Lambert Williamson amb electrònica de Daphne Oram.
↑3	No confondre amb l’actriu anglesa Glinys Johns