Dark Mode

Tant de bo fos tan fàcil i ràpid com clicar un switch. De seguida, pensem en el “Mode Fosc” de moltes aplicacions de smartphone i sistemes operatius. Aquella decisió que, per qui passa molta estona mirant pantalles, alleugera la fatiga visual i contribueix a l’estalvi de bateria. Abans, no existia res com això i ens hauríem d’haver remès al mitològic costat fosc literari i/o cinematogràfic, encapsulant així una humanitat deprimida, ofegada per la negativitat, les males intencions i la falta d’empatia.

“Mode Fosc”, en aquest cas, tampoc fa referència a l’abandonament de l’antagonista lògic, un light mode o “Mode Clar” (el segle XX i el que portem del XXI no es pot relacionar amb la llum precisament, tot i haver vist la caiguda total de “l’estat del benestar”). En realitat, hem d’imaginar una boira que està cobrint les nostres estructures internes i externes d’un estrany color quitrà. No va haver-hi cap cop, cap aturada, ni tan sols cap anunci o roda de premsa. Cap ruptura ni cataclisme: només un canvi en la tonalitat del fons, com si en realitat ara tingués menys voltatge.

Aquest “DARK MODE” no transforma allò que fem, però sí que altera la manera en què ho percebem. Tot continua igual, però sense lluentor, sense expectativa, com si el present hagués decidit mantenir-se encès per inèrcia. Viu, però amb tot perdut. Aquest és el mode operatiu del nostre present: una cultura que ja no pot corregir els seus errors i ha de, senzillament, aprendre a viure amb ells. El que abans era “reparació” ara és “gestió del col·lapse” i cada peça d’aquesta sèrie ha volgut observar alguna de les diverses capes d’aquesta metàfora: la guerra com un dels últims llenguatges comuns; la percepció com a miratge i camp de batalla; el cos com a protocol i la tecnologia com a religió parasitària. El resultat és una topografia del col·lapse, de la degradació sostinguda.

En La militarització del present, la “guerra” deixa de ser un esdeveniment excepcional per passar a ser un model organitzatiu: la seva lògica (atac, defensa, control del territori) es replica a les xarxes socials, entreteniment, art, mimètica i, sobretot, al discurs cultural i polític. L’enfrontament garanteix atenció i produeix valor. No hi ha treva perquè la fricció sosté la visibilitat i la violència ja no té motius per amagar-se. D’altra banda, Digues Hola! al Pandemònium examina una fase complementària: el desordre informatiu. L’abundància de versions destrueix l’acord mínim sobre “la realitat”. En aquest context, cada individu defensa el seu petit ordre perceptiu com un dogma. La veritat perd importància perquè no és profitosa.

En BROzempic traslladem aquell principi del control al “cos”: quan l’entorn ja no pot estabilitzar-se, l’individu s’estabilitza a si mateix. La massa de carn i “vida” es tracta com un sistema operatiu que necessita pegats constants. Ozempic, les bossetes de nicotina, les rutines de longevitat i productivitat extrema són mostres d’una mateixa idea: eliminar la carència i mantenir l’eficàcia.

Davant aquesta descentralització cognitiva, perceptiva i corporal, Guia del “Nou Anticrist” per doommies s’enfoca en com el capitalisme tecnològic aspira a comportar-se com una “religió de substitució”. Thiel i altres empresaris de Silicon Valley formulen una fe en el mercat capaç d’absorbir la catàstrofe col·lectiva i la de les nostres infraestructures (internes i externes, individuals i col·lectives). El desig o l’ínfima possibilitat d’una “salvació” es privatitza.

Les Institucions, les narratives i els individus han après a funcionar dins la seva necrosis sense intentar revertir-la. La gestió substitueix la política i l’eficiència la imaginació. Els conflictes, les creences, les emocions i el desig es processen amb la mateixa lògica amb què s’optimitza una aplicació: pedaços, actualitzacions, mètriques, temps d’ús. “L’estabilitat” envers la degradació es converteix en l’únic horitzó compartit.

Hem après a sostenir el nostre propi col·lapse. Aquest és el nou sistema: no reconstruir el que s’està descomponent, però assegurar-nos de què continua funcionant.