El futur de la impremta

Al principi hi havia el text. I encara hi és. Algú ha de crear alguna cosa. En el món dels diaris s’afegeixen fotografies i disseny. I potser alguns anuncis. Aquest concepte de diari ha existit des dels dies de Gutenberg. És a dir, per dir-ho de manera simple, l’ontologia d’un diari. Aquesta ontologia no canviarà, encara que les fotografies puguin començar a moure’s.

Per entendre el paisatge dels mitjans de comunicació avui, hem de canviar el nostre punt de vista. El món dels mitjans impresos està patint canvis molt ràpids. D’una manera o altra, tots aquests canvis estan relacionats amb la digitalització i Internet. Primer de tot, hem d’entendre que aquests canvis impacten en tot el sector de la impremta. Això implica diaris, periòdics, magazins, llibres i còmics. Quedaran afectats tant els grans conglomerats mediàtics d’arreu del món, com els fanzines més petits. En paraules de Joseph Schumpeter, hi ha una “destrucció creativa massiva” en marxa. Alguns perdran, i d’altres guanyaran.

En els darrers anys, el debat s’ha centrat en culpar els així anomenats “pirates” per la destrucció dels “saludables” negocis mediàtics. L’argument s’erigeix ​​de la següent manera: “abans dels “Pirate Bay”, tot funcionava bé, i si ens alliberem d’aquests gàngsters, el món dels mitjans de comunicació funcionarà sense problemes una altra vegada”. Frases com aquesta s’han sentit en diversos directius d’alt nivell del món dels negocis mediàtics, en relació amb el procés judicial celebrat a Estocolm pel qual els fundadors de “Pirate Bay” van ser condemnats a presó per “assistència a la violació del copyright”. Per a mi, una frase com aquesta indica que aquesta persona no ha entès res sobre el que està passant. És més fonamental, i en moltes formes també més complicat que la pirateria o la violació del copyright.

Estem vivint en temps de canvis molt ràpids que ens afectaran a tots, però sobretot, a les grans empreses de mitjans clàssics. Han de canviar la forma d´actuar, perquè tendeixen a sobredimensionar preus, a culpar les noves tecnologies i a amenaçar possibles usuaris. La segona lliçó del debat post-pirata és que es donen en l’actualitat diferents maneres de guanyar diners, en aquesta “nova economia”. El guru en aquesta àrea és, un cop més, Chris Anderson. La seqüela del seu “The long tail” es diu “Free”. En la nova economia digital, has de fer-te amic dels teus possibles clients, i fer cada transacció tan simple com sigui possible. Però el més important és trobar el preu que al client li vagi bé pagar. Qualsevol que no faci això, gran o petit, estarà probablement al costat dels perdedors.

Focalitzats en la pirateria, moltes altres qüestions importants s’han discutit massa poc. La qüestió principal és l’art de la separació. Ha resultat massa senzill, tant per als grans conglomerats mediàtics com per als legisladors, tenir el debat centrat en els seus assumptes. Estan succeint diverses coses alhora, però han de poder separar-se i ser discutides en el seu propi context. En nom de la llibertat artística i de la creativitat, alguns d’aquests canvis s’han d’adoptar, però d’altres cal deixar-los a un costat. Per entendre el futur dels mitjans impresos, hem de discutir-los per separat. Al meu entendre, quatre elements concorren en el temps: noves tecnologies, models d’empresa que s’estan sortint del model empresa, convergència entre els mitjans i possibles canvis en hàbits de lectura.

NOVES TECNOLOGIES

Des que l’ordinador s’ha convertit en portàtil tot està en moviment. Els transistors es fan més i més petits a una velocitat que gairebé trenca la llei de Moore. En els últims anys hem vist el boom dels Smartphones i les tablets. Apple ha establert els estàndards de l’iPhone i l’IPad. Amb les tablets i els nous lectors de l’eBook estem davant d’una, si no la, tecnologia disruptiva de la impremta. Quan l’iPad va ser llançat, se’l va rebre com “LA COSA”.

Encara més, la cosa que havia de salvar el mitjà imprès. Però no va ser el cas. Es va fabricar amb l’objectiu general d’ajudar a les persones a interactuar amb Internet d’una forma més fàcil, d’una forma tan fàcil i accessible, que ara podries utilitzar el mateix dispositiu per a jocs, vídeo, televisió, calendaris, mitjans socials i mitjans de impremta tradicionals. I moltes coses més, encara no pensades o inventades. Amb aquesta nova tecnologia, el mitjà imprès passa a ser només “un” entre diversos. Manuel Castells va dir fa més de deu anys que estem encarant canvis tan grans com la invenció dels tipus mòbils. I està connectat amb una evolució més dels mitjans, tant socials, com digitals i impresos.

Però les noves tecnologies no es tracten només de dispositius. A dia d’avui, hi ha una prestatgeria d’espai infinit a la teva botiga de llibres més local i accessible (el teu ordinador). Les llibreries en línia estan tenint millor assortiment i a un preu més baix. Alhora, Google està de camí de digitalitzar-ho pràcticament tot. Algunes coses seran d’ús gratuït, i altres no. La impremta digital està evolucionant, i aviat serà “una opció” més per tot, deixant de banda la “crème de la crème” dels llibres d’artista. La impremta per encàrrec està guanyant impuls. Epub s’ha convertit en l’estàndard per als llibres electrònics. Una màquina de llibres Espresso estarà aviat disponible a cada ciutat. Htlm5 s’està movent mentre parlem.

La qüestió és que gairebé tot està vivint un canvi tecnològic, simultàniament. Això inclou com produïm un text, com el llegim, com distribuïm un text i com ho venem. El que passarà en els pròxims anys és, per tant, un procés molt complex. Una invenció o una “irrupció” en un final d’aquesta cadena segurament afectarà totes les parts de la cadena. Així que és impossible parlar d’una cosa sense parlar de l’altra. Aquest pensament ens porta a la següent conclusió: la tecnologia que ve tindrà, molt probablement, tres elements diferents que confluiran en un, a saber, hardware, software i model de negoci.

MODELS DE NEGOCI FUGINT DEL NEGOCI

Per entendre el futur de la impremta, hem de fer marrada per la indústria musical. Absolutament totes les conferències sobre el futur de la impremta comencen amb la història dels darrers anys de la indústria musical. Les evolucions poden ser similars o no. Actualment, no importa. Si tothom creu que és cert, es convertirà en cert, tant se val què.

La indústria de gravació al complet es va centrar en una llampant peça platejada dins d’una caixa de plàstic. Vendre discos compactes va ser com llevar als nens els caramels de les mans. Va seguir, en gran manera, la lògica del disc de vinil. Sabies com gravar, promocionar i vendre una banda. Era una lògica amb grans dinosaures corporatius i petits entusiastes independents. Estaven separats i tenien diferents llocs en la cadena alimentària, però també estaven connectats pels acords de llicències.

Es reconeixien els rols de cadascú, i tots acceptaven la lògica de conjunt. Els increïbles números de vendes dels anys del CD van tenir dues parts. Una va ser la dels discos nous. Però la major part de les vendes es trobava, en gran mesura, en els discos vells, amb millor so. La indústria musical va guanyar diners, però també, i per primera vegada, també ho van fer els artistes. Citant a Mick Jagger: “La gent només treia diners dels discos en comptades ocasions. Quan els Rolling Stones van començar, no trèiem diners dels discos perquè les companyies no et pagaven. No pagaven a ningú! Després, hi va haver un petit període de temps entre 1970 i 1997 en què la gent era pagada, i generosament, així que tothom va fer diners. Però aquest període de temps ara s’ha acabat. Així que si mires a la història de la música gravada, des del 1900 fins ara, hi va haver 25 anys en què els artistes van cobrar molt bé, però la resta de temps, no”.

En el llenguatge de 2012: ambdós, tant proveïdors de contingut com indústria, van fer diners. Tothom estava feliç. Després, en la meitat dels 90, va aparèixer l’mp3 i Napster. Apple va llançar l’iPod i ups!, el model de negoci dels últims 35 anys va quedar obsolet. Els va caldre alguns anys, als dinosaures, per entendre això. Mentrestant, es van enemistar amb la majoria dels seus consumidors negant que la peça llampant platejada havia estat tan sols una fase transitòria en el camí del vinil al contingut digital. Les botigues de discos gairebé varen desaparèixer quan l’ordinador es va convertir en un dispositiu per reproduir música i en el lloc per descarregar-la (pagant o gratis). L’ iTunes d’Apple és avui en dia el major venedor de música del món, seguit per la cadena Wal-Mart en el número dos. El següent pas són els programes d’ordinador com Spotify on “llogues” música escoltant anuncis o subscrivint-te via pagament mensual.

Ara el món de la impremta està entrant en l’era digital. Les grans empreses de mitjans de comunicació tenen un llibre de respostes al qual mirar, però només amb els “no facis” i no amb els “fes”. La solució empresarial més comú, fins al moment, és la de connectar el dispositiu amb la botiga, i viceversa. Aquest és el model de negoci que ha aportat a iTunes tan d´èxit. Els lectors digitals més comuns, Kindle i NOOK, segueixen aquest concepte. En el cas dels diaris i periòdics, hi ha un anar i venir en ziga-zaga entre contingut de pagament/gratuït o bloquejat/desbloquejat. Molt probablement, hi haurà un ús molt barrejat de models de negoci, depenent del contingut, la mida i la localització. L’unicorn no s’ha trobat encara, si realment existeix.

CONVERGÈNCIA DELS MITJANS

Un dels llibres més interessants sobre el futur dels mitjans és “La convergència de la cultura”, de Henry Jenkins. La tesi principal és que les nostres formes de mitjans tradicionals estan ara barrejant-se. En la seva forma més simplista, pots donar-li un cop d’ull a un Smartphone o una tablet. No es dedica a la TV, ràdio, vídeo, jocs, diaris, diaris, GPS, mitjans socials, cercadors de web, mapes, fotografia o text escrit. És una barreja de totes aquestes coses, unides. Algun d’aquests programes es recolzen uns amb altres de formes molt interessants. Trobar el teu camí als carrers de Tòquio, amb un llibre de viatges offline, però connectat a un GPS, fa el camí molt més fàcil que abans.

La convergència entre GPS i la guia de viatges tradicional els millora tots dos. En un parell d’anys, sinó mesos, també convergirà amb la càmera, en el que anomenem “realitat augmentada”. S’han preguntat alguna vegada, com sonarà quan el gos de caça dels Baskerville se’ls s’aproximi per darrere? No es preocupin, aviat estarà disponible a Amazon. “Les aventures de Sherlock Holmes: l’aventura de la banda de lunars”, de Sir Arthur Conan Doyle just s’acaba de llançar com un eBook millorat. Segurament, aviat els seus eBooks començaran a sacsejar-se, trontollar i donar tombarelles. El llegendari productor i pioner de l´”ambient” Brian Eno, ha desenvolupat, juntament amb el dissenyador de software Peter Chilvers, una aplicació anomenada Bloom. És una barreja entre un instrument, un joc i un intèrpret de música. Björk va llançar el seu últim àlbum/projecte/peça d’art Biophilia com aplicació per iPhone i iPad.

Però no hem de limitar la convergència dels mitjans a només una barreja diferent dels diferents dispositius digitals i la nova tecnologia. També canviarà la forma amb la qual ens expliquem històries els uns als altres, i esperem que fins i tot les històries mateixes. En els últims anys, al Frankfurt Buchmesse (l’escenari més influent a nivell global per a la indústria de la impremta), la paraula “proveïdor de contingut” s’ha usat extensament. L’escriptor d’un llibre s’ha convertit en un proveïdor de contingut. A les parades hi havia moltes discussions sobre si la història x o y havia d’utilitzar-se primer com un llibre, una pel·lícula o un joc d’ordinador.

Des del punt de vista de les indústries de publicació, pot ser un assumpte crucial, per exemple, com maximitzar el valor d’una història com una “commodity”, un bé comerciable. Aquesta pot ser la pregunta correcta si limites la idea de la convergència de mitjans a una perspectiva monetària. Però l’aspecte monetari de la convergència mediàtica és només una cara de la moneda. En els propers anys, la majoria de l´art interessant, els mitjans i la cultura serà creat en un encreuament de carreteres. La divisió tradicional del treball ha de ser abandonada. Les companyies comercials han d´inaugurar noves branques que els permetin als periodistes, artistes i programadors treballar junts. El fons públic per periodisme i art que encara existeixi ha de comprendre aquests canvis. Cal ser flexibles per entendre que molts dels projectes no seran fàcilment definibles com una sola cosa. Un dels beneficis del llibre de Jenkins són les moltes històries explicades de forma transversal a nivell de mitjans. La història comença com una pel·lícula, es mou cap al llibre de còmic, flueix cap al joc d’ordinadors i acaba com una pel·lícula de nou. Per entendre la complexitat sencera de la història, has de moure’t entre els diferents mitjans. Els reptes creatius estaran en com treballar entre camps i contextos, a nivell periodístic i artístic.

CANVIANT ELS HÀBITS DE LECTURA

A cada article sobre el futur de la impremta hi ha una entrevista amb algú. Se li pregunta a Joe Qualsevol si ha llegit un eBook. Si contesta “si”, el món dels llibres, com el coneixem, desapareixerà en un parpelleig. Si la resposta és “no”, els eBooks són una mala idea en sí mateixos. Això, per descomptat, és el típic mal periodisme. Primer de tot, és una dicotomia irreal. Segon, i el que és més important, l’opinió d’una persona no importa; allò important és considerar la tendència general. Avui, la indústria de la impremta al complet sap que els hàbits de lectura canviaran, però ningú sap en quina direcció. Epub és com l’mp3 per als llibres, però no està clar si serà la tecnologia que farà que els lectors abandonin els llibres tradicionals. Si és que els llibres tradicionals seran algun dia abandonats.

Del que parla l’empresa avui en dia és sobre el percentatge d’eBooks venuts relacionat amb l’estoc de llibres sencer. Les vendes als Estats Units són de 10, 15, 20 i de fins a 40% depenent del mes. Els dispositius més utilitzats són Kindle, NOOK i iPad. El Regne Unit està com un any “per darrere” dels EEUU i la resta d’Europa, gairebé dos. Però ningú ho sap del tot. A Suècia, el mercat del eBook “va passar a existir” quan un best-seller es va esgotar en format imprès. El llibre era, és clar “Jag Zlatan” (Sóc Zlatan), del futbolista Zlatan Ibrahimovic. Té el percentatge de gairebé el 10% de totes les vendes.

“Sóc Zlatan” també va forçar, degut al seu èxit, a les llibreries sueques a preguntar-se moltes qüestions complicades. Algunes són de caràcter econòmic, d’altres tècniques i d’altres ontològiques. Primer, el sistema de reemborsament de l’eBook pren prestat de les llibreries per als editors, i els escriptors ja no treballen. El sistema actual gairebé s’enfonsa per la pura quantitat de còpies prestades. La següent pregunta és l´ontològica. Cal considerar l’eBook com un document, o com un llibre? Un document es pot copiar molt fàcilment i ser distribuït entre aquells que el volen “prendre prestat” de la llibreria, però els llibres estan limitats a la quantitat de còpies físiques venudes a la llibreria.

Com serà el resultat, en aquest cas, és encara una qüestió oberta, però és cada vegada més urgent una resposta. La qüestió tècnica va ser la més senzilla, perquè hi ha moltes empreses que volen una part del mercat. Adobe, entre d’altres, ha creat un sistema que fa “desaparèixer” l’eBook quan el temps de préstec ha acabat. La qüestió tècnica, barrejada amb l´ontològica i l’econòmica. En el cas de “Sóc Zlatan”, s’ha demostrat que no es pot esperar. Els hàbits de lectura estan a punt de canviar i hem de preguntar-nos un parell de qüestions crucials. En cas contrari, algunes de les coses a les que volem donar suport, com les llibreries, possiblement es perdran en la transició.

NO HI HA L’IPOD, ENCARA

Una increïble quantitat de diners es gastarà en brossa. Ningú vol llegir un eBook o un diari en un dispositiu lleig, amb tinta líquida que no funcioni bé. Ningú vol llegir un eBook amb males cobertes o amb salts de línia inconsistents.

Estem vivint una època de transició. Sabem quin aspecte té un llibre, però el futur és ple de desconeguts no coneguts (per citar Donald Rumsfeld). Si navegues per internet, atens conferències o fas investigació pròpia sobre el futur de la impremta, t’endinses en una zona inexplorada plena d’excavadores d’or. Les excavadores d’or tindran una mirada ardent, quasi religiosa en els seus ulls. Parlen una llengua que molt pocs entenen. Però el missatge segurament es reconeix: això és el futur.

EL PROBLEMA ÉS QUE LA MAJORIA DE NOSALTRES, ESTEM D’ACORD

Una conclusió és evident. El que abans era dos artefactes separats, el llibre i el diari, s’està esvaint i sorgeix una fusió de tots dos. Com a lector, a Internet és molt difícil distingir avui dia si la pàgina d’internet WordPress té un origen amb número ISSN o ISBN. Els lectors es preocupen per la qualitat del contingut, no pel que realment és. Les qüestions ontològiques sobre què “és” una cosa en realitat, és quelcom per el que les persones que estan darrere dels editors WYSIWYG ja no es preocupen. Però això no ho converteix en una qüestió menys important, al contrari. Com finançar text d’alta qualitat, periodisme d’investigació, poesia i experiments d’avantguarda serà un repte encara més gran. Això vol dir que encara són necessàries les polítiques culturals, però s’ha de ser capaç de distingir la qualitat en una varietat de plataformes major.

L’eslògan més comú és que el llibre necessita estar disponible per a la lectura en diferents dispositius. El llibre escrit en paper no desapareixerà. Aquí hi ha una diferència fonamental que distingeix la indústria musical de la impresa. El llibre és un dispositiu increïblement bo per consumir text. El CD no era la millor eina per consumir música. Però més enllà del llibre ningú sap realment. Una aposta qualificada és la que el llibre serà complementat per l’eBook i algun tipus d’aplicació mòbil basada en el xml per Smartphones i tablets. El Kindle d’Amazon i el proper Kindle Fire seran segurament molt bons dispositius de lectura, però no són el nou iPod. L’iPod va ser un dispositiu disruptiu que va canviar la indústria de la música. Escoltar música digital es va convertir en una cosa fàcil i senzilla. La qualitat del so va millorar i era molt fàcil ordenar la música, crear llistes de reproducció, etc. Fins que no aparegui el dispositiu disruptiu per llegir llibres al mercat, haurem de fer experiments. I cal fer experiments.

Y experimentos hay que hacer.