Els futurs de la lectura

En una entrada anterior, reflexionava sobre la possibilitat que la generalització de les noves tecnologies suposés la fi de la lectura, almenys tal i com l’entenem a l’actualitat. Intentava oferir diverses hipòtesis sobre un probable món futur en què els lectors acabarien per desaparèixer. Eren unes reflexions sorgides al fil d’un fosca sentència llegida, fa algun temps, a Twitter: “The future of reading is not reading”.

Em pregunto, no obstant, què passaria si els que anuncien la fi de la lectura estiguessin equivocats? Potser els malastrucs no encertaran, i l’acte de llegir continuarà ocupant un lloc central dins la nostra cultura. I, si fos així, podem imaginar de quina manera llegirem en els temps que han de venir?

Un bon nombre de tecnòfils pensa que les tecnologies digitals de comunicació estan donant a llum una era dominada pel coneixement obert i lliure (encara que no necessàriament gratuït). Segons aquest punt de vista, en un futur no gaire llunyà, la informació circularà sense restriccions per les xarxes d’informació, de manera que estarà a l’abast de tota persona amb una connexió a Internet. La connectivitat inherent a la xarxa contribuirà a la circulació permanent del coneixement, que tindrà el seu suport legal en les llicències lliures i creative commons, pensades, específicament, per compartir els productes creatius.

La consolidació del coneixement lliure tindria importants implicacions per a la lectura. Seria un pas important a l’hora de materialitzar el tan anhelat somni de la universalització de saber. Gràcies a Internet, la multitud tindria accés a gairebé qualsevol document escrit imaginable. Però no només això: qualsevol usuari de la xarxa tindria la possibilitat de reproduir, publicar compartir i, en molts, casos, modificar i refer els textos a la seva disposició. En última instància, tot lector seria susceptible d’esdevenir també un editor i en un escriptor. De fet, ja és possible trobar el germen d’aquesta figura polimòrfica en els usuaris de les xarxes socials i, d’una manera més elaborada, en els participants dels diferents entorns col·laboratius i wikis que han anat sorgint a l’abric de la Web.

A l’extrem oposat, podem imaginar un futur en el qual la lectura estarà condicionada per la instauració d’una sèrie de rigorosos mecanismes de control de la informació que circula per les xarxes digitals. En aquest món possible, els productes creatius estaran regulats per