Els sons de la guerra. Tercer seminari Hirugarren Belarria a l’Arteleku

L’afecció amb què ens veiem commoguts per cada so únic que es troba dins del nostre camp auditiu és admesa sense cap gènere de dubtes per tots els individus. Únicament problemes de caràcter fisiològic impedeixen a una part de la humanitat experimentar una resposta emocional en major o menor grau. Ara bé, la circumstància d’enquadrar el so, almenys aparentment, dins d’un marcat perfil afectiu constreny les possibilitats comunicatives. O és que aquest no posseeix una magnitud informativa? On es diu que aquest no pugui ser un eficaç instrument de transport de dades «mass media»? Quin efecte produeixen en nosaltres les ambigüitats psicoacústiques? I, finalment, ¿quin resultat provoquen les interferències generades entre el so concret d’un esdeveniment i l’ús d’àudio amb un determinat propòsit?

La tercera edició el seminari Hirugarren Belarria -organitzat a Arteleku per Audiolab, associació cultural dedicada a la investigació sonora- va plantejar tots aquests dubtes sota la qüestió militar en tota la seva complexitat i violència sonora amb l’explícit títol «Els sons de la guerra». El seminari va mostrar durant tres dies diversos treballs del que passa quan això es dóna, oferint un punt de vista molt interessant en el qual art i ciència juguen un paper equivalent. Així, van participar-hi: Peter Cusack; Joe Banks; Alku, segell discogràfic i col·lectiu artístic fundat l’any 1997 per Anna Ramos i Roc Jiménez de Cisneros; Eduardo Gil Bera, escriptor; Karlos Sánchez Ekiza, professor d’Història de la Música a la Universitat del País Basc, i Khantoria, grup dirigit per Ander Berrojalbiz, violinista i professor d’Història de la Música.

En relació als primers interrogants, Peter Cusack presenta «Sons de lloc perillosos», primera fase dins del seu projecte de «periodisme sònic», l’equivalent auditiu del fotoperiodisme. L’important d’això, a més de la implicació del concepte de perill a llarg termini estretament lligat a una visió i audició atractives, és que parteix del fet que el so dóna informació quan se li «permet» ser escoltat per mitjà dels enregistraments de camp sense ser complement per a d’altres mitjans. No obstant això, sense restar-li el seu mèrit, convé remarcar que la línia que el separa de l’expressió artística del «paisatge sonor» no resulta tan fàcilment distingible. Els llocs gravats en aquesta primera fase van ser: la zona d’exclusió de Txernòbil, a Ucraïna; els jaciments de petroli del Caspi, a l’Azerbaidjan; les valls dels rius Tigris i Eufrates al sud de Turquia oriental amenaçats per grans projectes de construcció de preses, i el nord de Gal·les, al Regne Unit. A Txernòbil segueix afectant la pràctica de la cria d’ovelles; i els llocs de gasos nuclears, militars i d’efecte hivernacle al Regne Unit, incloent Sellafield, Dungeness, Bradwell, Sizewell, Thetford Forest, Rainham i Uttlesford.

En relació a les ambigüitats psicoacústiques, Joe Banks desenvolupa el seu treball d’investigació «Rorscharch Àudio», iniciat al 1999. Interessat pel fenomen acústic de caràcter gairebé inaudible, però que justament per això és més influent en l’esfera privada i pública de l’home, Banks equipara les il·lusions òptiques als fenòmens psicoacústics, d’aquí el nom, Rorscharch. Tanmateix, la cultura popular també ens impulsa a pensar en «Rorschach/Walter Kovacs», un dels personatges del còmic «Watchmen», defensor de l’absolutisme moral, per al qual tot és blanc o negre, si bé la silueta que el cobreix canvia constantment… Arran d’això, penso en el lingüista alemany Klemperer que va escriure en el seu assaig «LTR» que «qualsevol llenguatge que pot actuar lliurement serveix a totes les necessitats humanes, serveix a la raó i al sentiment, és comunicació i diàleg, monòleg i oració, petició, ordre i invocació», per això, hem d’escoltar de forma volitiva i conseqüent, crítica i conscient per tal que el sentiment no dilueixi el pensament. Només d’aquesta manera podem extreure informació de l’àudio que escoltem i separar-la de les estranyes concomitàncies que es donen entre els nostres processos de percepció i l’entorn.