Cercar
Per buscar una coincidència exacta, escriu la paraula o frase que vulguis entre cometes.
A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.
A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.
A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.
Imagina una escultura.
Una escultura de marbre blanc.
Una escultura de marbre de Carrara.
Un cop de martell la desballesta,
la descompon.
Els fragments per tot arreu.
Dispersats.
Esbombats.
S’han pescat totes les peces.
No n’ha quedat ni una engruna,
cap bocí.
També s’hi ha passat l’escombra.
Fins el polset més prim,
s’ha collit.
No obstant, hi manca matèria…
Fins quant pot esmicolar-se la pedra?
I la pols, un gra de pols,
com de menut pot arribar a ser?
És quan traspassa el sedàs més prim,
que la pols deixa de ser pols?
La partícula, inapreciable,
està en suspensió hores, dies.
Inclús anys, depenent del seu tamany.
En coneixem les antropogèniques,
les de ciutat.
Però també n’hi ha
que són miques orgàniques o minerals.
Temps ençà que somio
en escultures quasi imperceptibles.
En núvols de pols de marbre,
cúmuls de polsim blanc.
Les espurnes més petites de matèria.
Les memòries en forma de guspires.
A la pols se l’odia per la seva volatilitat.
I perquè tot ho emplena i cobreix.
A les partícules, ni tan sols les veiem.
Jo vull que el vent em porti una partícula,
o un gra de pols d’aquella escultura esmicolada.
Que em toqui, que aterri sobre mi.
I m’expliqui la seva història a cau d’orella.
* En suspensió és un assaig visual basat en el vídeo homònim.
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)