Enviromelisma

Aquests últims anys hem estat investigant i treballant en un projecte cinematogràfic sobre la relació entre tres projectes entrelligats d’extractivisme a Múrcia, al sud-est de la península Ibèrica: l’explotació minera a La Unión, l’especulació immobiliària a La Manga i l’agroindústria del Mar Menor, la llacuna salina més gran d’Europa^[1]El títol provisional de película es Aquel verano del 22 creat amb la col·laboració de Pedro André; el guió s’ha escrit amb Dami Edwards, i amb la ajuda de Zineb Achoubie, qui interpreta un … Continue reading. Totes adjacents entre si. El projecte tracta aquestes situacions connectades i investiga com la gent brega amb elles a través de la cultura i l’activisme.

Juntament amb Pedro André, hem gravat el territori i el seu paisatge sonor i hem dut a terme tota una sèrie d’entrevistes. Un dels fils principals que hem seguit ha estat el de la declaració de la personalitat jurídica del Mar Menor; l’altre, els rastres inscrits a la cultura, com el flamenc. El tema de la veu ha estat fonamental en ambdós fils, tant pels humans, com per tractar d’entendre com es comunica el medi ambient. En aquestes pròximes línies, intentaré presentar un nou terme que he ideat: enviromelisma. Aquest text no tanca la paraula en una única definició, sinó que tracta de proposar una sèrie d’enfocaments que serveixen com a fils comunicadors. El terme proposat al text intenta trobar un forma de descriure allò que es pot albirar de l’entorn. Més enllà del significat, està el sentit. El sentit és allò que toca i escalfa. El sentit és allò que posa les coses en moviment. El sentit és un intercanvi, una energia, un flux, un procés d’osmosis semiòtica. D’aquesta manera, el vocable unifica la noció d’entorn amb la pràctica del melisma.

1.- Environment

Environment també fa referència al terme encunyat pel filòsof Thomas Carlyle seguint la genealogia proposada per Ralph Jessop^[2]En 1835, John Sterling, es va queixar a Carlyle sobre ‘environtment [medi ambient]’ com un més dels diversos neologismes Carlyleans, i es va oposar notablement a la barbàrie dels nous termes … Continue reading: «Tal genealogia ajuda a posicionar el terme ‘environment’ en una narrativa més àmplia que la transmissió de discursos organicistes, antimecanicistes i en contra de la Il·lustració, relacionant la noció d’environment amb una història molt més extensa d’intents posteriors de soscavar l’autoritat o prevalença del mecanicisme per escriptors, pensadors, compositors, artistes i activistes durant els segles XIX i XX. Pel que fa a les posicions ecocèntriques, aquesta genealogia no tan sols és interessant per la seva inclusió directa de posicions no científiques (sense excloure les científiques), sinó també per la forma vivaç amb la qual es construeix la noció a través de l’ús d’una arrel francesa per traduir la paraula alemanya Umgebung en el sentit utilitzat per Goethe». I és per honor a aquest joc de paraules que vaig incloure environ- com prefix de melisma.

2.- Melisma

La Minera és un estil musical originari de La Unión i dels miners que treballaven en aquella àrea. La seva lletra reflecteix les dures condicions de treball i és un testimoni de la solidaritat entre treballadores. És als melismes, un dels elements més poderosos de l’estil, on es concentra tota l’emoció, fent que una síl·laba pugi i baixi amb unes poques notes, cap endavant i cap enrere, modulada pels gestos de les mans, els músculs de les diferents parts del cos i la forces interiors que tenyeixen el so. El sentit no ve de les paraules, ja que, arribats a aquest punt, ja no n’hi ha, sinó del so de la veu mateixa.

Un dels moments més emocionants del rodatge va ser l’entrevista a Encarnación Fernández, la cantant més destacable de La Unión, en especial respecte als Cantos de Levante, que tenien les mineres com a base fundacional. Després de l’entrevista amb Encaranación, Antonio Muñoz (el seu fill i mag de la guitarra) i les cantaores ens van delectar amb algunes cançons perquè poguéssim gravar. Quan Encarnación es va posar a cantar, se’m van posar els pèls de punta. Entre la música, la lletra i el poder de la veu, l’emoció s’accentuava més durant els “ayes” i els melismes.

El flamenc és un gènere que juga amb el melisma. Però també podem trobar-lo en altres estils i àrees geogràfiques: Sylviane A. Diouf^[3]Un so fort I tremolós, melisma (el canvi de nota en una síl·laba mentre aquesta es canta), entonacions que onegen, notes allargades, pauses llargues entre frases, glissandi i una certa nasalitat … Continue reading i Simon Jargy^[4]El càntic melismàtic i ornamentat que, a falta d’altra terminologia més exacta, podríem descriure com “llarg” i que els cronistes àrabs anomenaven “pesat” (thaqīl) abarca generalment … Continue reading descriuen la relació del melisma amb l’àrab i la música andalusa; Laz E. N. Ekwueme^[5]Se sap que els africans solen, de forma general, cantar una nota per síl·laba. Ocasionalment, però, succeeix un melisma, però generalment en exclamacions o síl·labes sense sentit. Aquestes … Continue reading i Gherard Kubik^[6]La classe de cant pentatònic que trobem als gèneres de música actual com el sakra, àpàlà, etc., es basa en característiques àrab-islàmiques que es van filtrar en Yorubalandia a través de … Continue reading el destaquen a la música africana, amb Kubik localitzant l’origen aràbic-islàmic de l’ús del melisma. Tot això cobra sentit escoltant mawwāl i al llegir la descripció de Shireen maalouf: “A la música aràbica, el mawwāl (en aràbic: ‘موال’; plural mawāwīl, ‘ مواويـل’) és un gènere de música vocal tradicional àrab popular de naturalesa sentimental que té un ritme lent. Aquest es caracteritza per la prolongació de síl·labes vocals i vocals emocionals que es presenten de manera prèvia a l’inici de la cançó. El cantant que realitza el mawwāl generalment es lamenta amb una espècie de sanglot amb el qual anhela a algú o alguna cosa, pot ser un antic amant, un membre familiar difunt o algun lloc^[7]MAALOUF, Shireen, History of Arabic Music Theory: Change and Continuity in the Tone Systems, Genres, and Scales. Kaslik, Université Saint-Esprit, Lebanon, 2002. A més a més, és important mencionar que la primera escola musical d’Europa es va fundar a Córdoba al segle IX per un compositor àrab-africà provinent de Pèrsia^[8]GIOA, Ted, The Most Important City in the History of Music Isn’t What You Think. We can learn from the Córdoba Miracle—and not just about music. Cal remarcar: En espanyol existeix una … Continue reading. Es deia Ziryab, i ell va popularitzar la seqüència musical en la qual el melisma s’utilitza molt i que podria haver estat una precursora del nawba. La seva obra va tenir una influència molt gran en el que més tard seria la música i cultura andalusa, que va florir en diferents costes del Mediterrani.

3.- Duende

Aquests exemples tenen en comú com l’ús del melisma tendeix a estar relacionat amb emocions intenses, i sovint amb experiències traumàtiques. Al flamenc, quan hi apareix el melisma, no tan sols es representa amb la veu. Aquesta part no verbal del cant té a veure amb el cos. Encara que el cos hi està present de forma constant, aquest es regira durant la variació de tons, marcant un canvi en el cant a través dels moviments de les mans i els gests dels músculs facials. No és casualitat que els “ayes” (el melisma) també s’anomenin quejíos (queixes).

Al melisma n’està més present durant uns moments anomenats “duende”: «Una de les coses que marca l’arribada del duende al flamenc és el to preocupat de la veu. La veu es torna afligida. La seva eloqüència es transforma en una eloqüència d’una altra mena, una eloqüència trencada, problemàtica i auto problemàtica (…) Així doncs, el duende va més enllà de la competència tècnica i fins i tot de la virtuositat tècnica. És una cosa que preocupa. Té relació amb afliccions profundes, molt profundes. La cançó es submergeix en aigua tèrbola i enterboleix les aigües». Tot i que és elusiu i impossible de definir, Nathaniel Mackey ens brinda un enteniment aproximat de què pot ser el duende. «Estar posseït significa ser cabalgat per un deu. Es pot trobar tota mena d’imatgeria al vudú de Haiti, al candomblé del Brasil i al lucumí o santeria de Cuba. Possessió significa que alguna cosa està més enllà del teu control i t’atrapa, que alguna cosa que se t’escapa —un altre sentit en el qual entra la fugitivitat i et dona veu— com Lorca, qui recordem es refereix al lucumí, penso que en aquest sentit, està relacionat amb el duende»^[9]MACKEY, Nathaniel, Cante moro, in Paracritical Hinge: Essays, Talks, Notes, Interviews, University of Wisconsin Press, Madison, 2005..

El poder del duende jeu en com aconsegueix que alguna cosa difícil de definir emergí d’allò profund.

Un duende també pot ser un esperit i, en aquest sentit, connecta amb moltes tradicions de l’animisme. El cos es transforma en un medi per canalitzar a l’esperit, que és el duende. Michel Serres fa una crida per recuperar el sentit del culte a la naturalesa per fixar la seva proposta del contracte natural: «Parlant en termes absoluts, la modernitat és negligent. No pot ni aconsegueix pensar o actuar cap al global, sigui temporal o espacial. A través de contractes exclusivament socials, hem abandonat el vincle que ens uneix al món, aquell que uneix al temps i que passa i flueix amb el clima de l’exterior, el vincle que relaciona les ciències socials amb les ciències de l’univers, la història amb la geografia, la llei amb la naturalesa, la política amb la física, el vincle que permet al nostre llenguatge comunicar-se amb coses obscures, mudes i passives, coses que, a causa dels nostres excessos, estan recuperant la veu, presència, activitat i llum^[10]SERRES, Michel, The Natural Contract, The University of Michigan Press, Michigan, 1995. No podem continuar ignorant aquest vincle». Es possible que al duende hi puguem trobar aquella força del trauma profund que està connectada amb la despossessió de l’entorn?

4.- Vibració

Com podem articular la proposta de Serres per no descuidar més aquest vincle? El règim de visualitat al que estem sotmesos sembla ser el nucli del projecte modern, però aquest és un tema extens que no podem desenvolupar ara.

Una vegada més, Iván Periañez Bolaño: És l’orella, per sobre de tot, la que connecta les expressions amb la memòria (experiències i experiències). Saber com escoltar, saber com sentir, saber com dir el cant, com escoltar el cant són expressions i aspectes rellevants de l’epistemologia del sentiment flamenc, del coneixement i del vernacle musical que el componen^[11]Op. Cit.. Amb Halim El-Dabh podem entendre la mateixa essència de la vibració. La vibració és la realitat del nostre ser. Tots nosaltres som vibracions. (…) La realitat és que tots som un^[12]EL-DABH, Halim, in Symphony for 1000 Drums – Intro. Entrevista amb Halim El-Dabh by Grant Marquit.. Algunes de les idees de El-Dabh apunten a estratègies per connectar el micro i el macro, trobar el to de continuïtat entre el batec del cor i el so de les esferes en procés de sanar-se i comunicar-se amb el món. La feina de Halim El-Dabh facilita una recuperació d’aquella connexió amb el món que s’ha perdut i, tot i que prové del sonor, la seva postura exigeix l’activació de tots els sentits per implicar-se a la comprensió de tot allò que ens dicta el món.

5.- Drets en ruïnes

La data límit per aquest text és el 7 d’octubre de 2024. No puc evitar connectar-la amb el genocidi a Palestina. La credibilitat de tota la infraestructura legal internacional està a punt de col·lapsar. ¿Qui confiarà en la capacitat per prendre decisions d’un sistema que no pot fer res sobre les activitats genocides d’Israel que es duen a terme des del 7 d’octubre de l’any passat? Aquesta data marca un punt obscur tant en la història de la humanitat, com en la resolució d’ecocidis. No ens equivoquem: aquesta data marca l’inici de l’obertura mediàtica de la brutalitat, vista per tots aquells que tenen una pantalla a mà. Però, en el cas de Palestina, aquest procés fa dècades que és desenvolupa. Entenent totes les peculiaritats, necessitem connectar amb altres conflictes en curs a Myanmar, Haití, Congo, Sudan i Ucraïna per anomenar-ne alguns. Al costat de la violència entre humans, l’ecocidi està present a tots ells. Llavors, quins son els sensors i aparells necessaris per parar totes aquestes brutalitats?

El director del Centre Palestí de Drets Humans i coordinador de l’equip legal palestí que representa víctimes al Tribunal Penal Internacional, Raji Sourani, ha declarat que si Gaza és el cementiri del dret internacional, hauríem de rendir-nos o continuar donant-nos cops de cap contra la paret? Continuarem lluitant perquè no podem contribuir a la llei de la selva. A la llei de la selva, ells guanyaran. Com activistes de drets humans, com revolucionaris romàntics. El dret internacional i els drets humans són la crème de la crème de la humanitat i volem utilitzar-los^[13]BIOSCA AZCOITI, Javier, Raji Sourani, de las bombas en Gaza a sentar a Israel ante la justicia: “Los palestinos somos sangre barata para el mundo..

6.- Els drets de la natura

El dret internacional ha de ser reparat i millorat i, juntament, els drets de la natura han de marcar efectivament la pauta com a part del nou paradigma jurídic pel qual hem de lluitar. Aquí està Teresa Vicent introduint la qüestió de la veu de la naturalesa en relació amb el dret: la implementació del sistema de govern (article 3 de la Llei, implementat sota el Decret Reial de desenvolupament parcial de la Llei) i la reivindicació dels drets de l’ecosistema de la llacuna [Mar Menor] suscita una sèrie d’objeccions, reserves i crítiques a la dogmàtica jurídica i a l’àmbit acadèmic jurídic. Entre aquestes, l’assumpció que la Naturalesa i, en especial les entitats naturals i els ecosistemes, tenen una ‘veu’ per fer escoltar les seves reclamacions; com “aconseguir que parlin aquells subjectes als quals la llei proporciona drets”; qui parlarà en el seu nom; quin lloc hauria d’ocupar el coneixement tradicional de la població indígena sobre l’ecosistema que habiten i quin hauria d’ocupar el coneixement científic no indígena; com es poden reconciliar les ciències naturals i les socials; com es pot utilitzar el coneixement per informar i fonamentar les decisions jurídiques; com es poden traduir aquestes decisions^[14]VICENTE GIMÉNEZ, Teresa, Justicia ecológica y derechos de la naturaleza, Tirant humanidades, Valencia, 2023. Els drets de la natura també plantegen la qüestió de la seva participació en política. Més enllà de la concessió de drets, la preocupació fonamental és: Com pot establir-se un sistema de cogovern amb éssers no humans?

7.- Enviromelisma

La combinació d’environment (‘entorn’) i melisma ofereix un espai per sentir el que ens diu la natura. Un altre moment emotiu del rodatge al Mar Menor va tenir lloc amb el Paco “Estrujao”, un pescador que ha proporcionat una de les contribucions més poètiques a la pel·lícula, descrivint com ell pot sentir el que el Mar Menor vol dir si li para prou atenció i descrivint l’estat anímic de la llacuna salina a partir de fenòmens atmosfèrics. L’aigua comunica i els humans comprenen. Una de les preguntes amb les quals començaven moltes de les meves entrevistes era com els interlocutors descriurien la veu d’aquell entorn particular, que, en molts casos, relacionaven amb veus humanes. Però, com es pot descriure la veu d’un environament, que es comunica sense paraules i a vegades, fins i tot, sense sons audibles?

(Imatge de portada: Fotograma Aquel Verano del 22, Lorenzo Sandoval. Investigació 2018 – present. Film en procés d’edició)