Felicitat i pobresa: “Summer of Hate” de Chris Kraus

La felicitat és un objecte filosòfic, un fi en si mateix. L’escriptura de Chris Kraus fa d’aquest objecte un concepte emplaçat materialment a la vida; a través de les seves novel·les i assajos crítics (I Love Dick, Aliens & Anorèxia, Torpor, Vídeo Green, Where Art Belongs, entre d’altres), la pregunta per la felicitat es converteix en instrument per a abordar constel·lacions socials, culturals i personals, que van des de l’auge dels MFA a Los Angeles i la idiosincràsia dels artistes comercialment reeixits, fins a organitzacions més senzilles com el matrimoni, l’amistat i la relació de l’escriptor amb el seu treball. La felicitat, a la seva escriptura, passeja darrere de l’amor i la intel·ligència, com els epicuris deien que s’amaga més enllà de les finalitats immediates i exteriors -els diners, la fama, la bellesa etc-. Amb un concepte de subjectivitat radicat a la teoria francesa, i amb un mètode d’escriptura sempre pautat per la seva pròpia implicació en l’escena que descriu en tot el seu potencial psíquic, -ja sigui el món de l’art de la Costa Oest o el jet set intel·lectual europeu de dels noranta-, l’obra literària de Kraus recorre sempre un moviment de transició cap a la intensitat, de la misèria a l’esplendor, i del col·lapse cap a la recuperació.

Si el problema de la recerca de la felicitat suposa una articulació política de per sí, Summer of Hate (2012) li ofereix un cronòtop: un espai, l’anomenat Southwest (concretament Albuquerque, Nou Mèxic) i un temps: els primers anys de la segona presidència de GW Bush, marcats per la paranoia, la guerra i el cataclisme humanitari. La novel·la segueix les trajectòries trobades de Catt Dunlop -una crítica d’art de Los Angeles- i Paul Garcia -ex convicte i alcohòlic en recuperació-. A través d’una història d’amor intervinguda per la divisió de classe, la novel·la abunda en l’experiència psíquica de la pobresa, entesa com col·lapse epistemològic: la vida a tràilers; la ubiqüitat de les addiccions; les dinàmiques de la indústria penitenciària i les històries de vida radicades en el fracàs personal i professional, s’alternen a la novel·la amb els processos de transferència de capital que van ocórrer sota el govern de Bush Jr, i construeixen una imatge traumàtica de la divisió social al nucli del que fins fa no gaire s’anomenava Primer Món. En aquest ambient, la pobresa, o la infelicitat, són produïdes materialment: tota la vida està dissenyada a mida. El material permet un documentat desplegament del jo filosòfic de la protagonista, que pot articular teories exaltades i fantasies amoroses a la mateixa velocitat, mentre recorre autopistes i estudis d’advocats per intentar treure al seu nuvi -novament- de la presó. A certa intensitat, segons Kraus, emoció i pensament es tornen sinònims.

Tributària de l’informe d’experiència (report on experience) i hereva d’escriptors de prosàpia tan àmplia com Montaigne i William Burroughs, Kraus va observar una vegada que la “recuperació” (“recovery”) seria el terme clau d’aquesta dècada. Amb Summer of Hate, la seva profecia es compleix, o esdevé més detallada: la història de la recuperació de Paul s’avança, dels models de comportament d’Alcohòlics Anònims, al domini de l’ètica, entès com un àmbit crític: un triangle amorós li permet assaborir, per fi, la responsabilitat, la capacitat d’actuar sobre el seu exterior. La felicitat és un objecte opac, però la seva recerca es distingeix de les paranoies angoixants vinculades a l’èxit. A mesura que avança en aquesta tesi, tot el llibre es torna un tractat de filosofia pràctica amb forma de thriller d’amor.