Felicitats Sala d´Art Jove

Ens alegrem moltíssim que el projecte de la Sala d’Art Jove de la Generalitat gestionat per Txuma Sánchez i Oriol Fontdevila, hagi guanyat un dels premis Ciutat de Barcelona. Sens dubte s’ho mereixen. Des de fa anys lluiten per dur a terme un projecte de treball i visibilitat per a nous agents a la ciutat. Han fet molt poques concessions, el que els ha comportat no pocs problemes o frecs amb l’administració de la qual depenen. Sempre a la corda fluixa. També per uns pressupostos que avergonyirien qualsevol museu o centre d’art (si cal fer balanç entre despeses i efectivitat, sens dubte arrasen, mentre aquells fan plans i pensen què fer). Tant de bo el retorn a la Sala d’Art Jove després de la recollida del premi no impliqui continuar amb la mateixa incertesa, amb la mateixa inestabilitat i inseguretat, tornar a la mateixa corda fluixa i a la mateixa precarietat econòmica.

Les lloances i els agraïments per la feina feta estan molt bé. Però la democràcia no es fa només amb fets puntuals i la política requereix menys de fotos (que per aquí anem sobrats, a la mínima es vol sortir a la foto) i sí de, valgui la redundància, polítiques.

També entre els premiats hi ha Josep Ramoneda, a qui acaben de rescindir el contracte al CCCB. Jaume Ciurana, Regidor de Cultura, ha dit que no veu cap problema en això, que els premis Ciutat de Barcelona tenen jurats independents. Efectivament, cada un dels premis té un jurat independent (o tot el independent que pot ser, és a dir, no són els polítics els que decideixen els premiats a dit). Seria bo que aquesta independència no fos només una simple cuirassa o una disfressa de democràcia per després fer cas omís del sector, per no tenir en compte comissions amb un paper consultiu que quedés relegat a opinions sense escolta. La democràcia no és aparença de democràcia en fets puntals, no són copets a l’esquena, és feina diària i servei públic.


Llarga vida a la Sala D’Art Jove …