Fronteres imposades, fronteres desdibuixades

L’altre dia vaig sortir a passejar per pensar abans d’escriure aquestes línies. Quan vaig sentir fred em vaig ficar per inèrcia al centre comercial per seguir caminant. Era una tarda normal, la gent comprava, menjava i anava al cinema. Costava (costa) creure que al país del costat hi hagi una guerra. Panen et circenses, que dirien els romans…

Aleshores pensava en les fronteres, la paraula clau que vaig donar als autors d’aquests textos, i en com avui dia es marquen a foc i sang les físiques i alhora que es desdibuixen en les arts. Com se’m va acudir aquest punt de partida, vaig pensar que seria bona idea tenir quatre punts de vista que, des d’una perspectiva curatorial i personal (si desitjaven) comptessin als lectors d’A*DESK les seves experiències des de quatre regions diferents del món. Com a punts cardinals interpretats subjectivament però no fortuïts, ens parlen des de nord (Mèxic), sud (Xile), est (Polònia) i oest (Canàries) per explicar-nos la seva visió particular. Com quatre punts cardinals que no parteixen, ni de la primera potència, ni dels punts hegemònics. Qüestió de decisions. I tot, qüestió de política.

Fernanda Ramos des de Mèxic ens adverteix d’una colonització d’expats que perpetren “un patró històric d’ideologies externes amb un interès escàs per integrar-se” i que aprofiten la seva posició en un país so cheap per apoderar-se del que no els pertany. Ens traslladem a les Canàries amb Adonay Bermúdez, que ens parla de fronteres d’aigua, d’història, d’emocions: des de la línia dibuixada per Bouchra Khalili fins a arribar a fronteres sensibles, subtils i subjectives que es fan ressò de la història de les illes i el seu art. Des de Polònia, Stanislaw Welbel crea un collage d’impressions i fronteres a diferents nivells, temps i realitats: des de la Línia de Wallace, passant pel Sàhara, arribant al somni utòpic de fronteres esborrades amb el vent. Acabem a l’extrem sud del continent americà, Xile, on Daniela Berger ens enumera, en set impressions que són com set manifestos el ritme i to dels quals van en un accelerant i crescendo continu, maneres de veure les fronteres, de viure-les i de sentir-les, a un cercle que, fent la volta al món, parteix i torna a una perspectiva multidisciplinària i cinematogràfica.

Mentre completo aquestes línies, reviso els meus apunts i miro el cel ennuvolat des de la meva finestra, m’aturo en les fotografies que l’artista Izabella Jagiello m’ha enviat per a un projecte que tenim en vies de desenvolupament amb Teresa Correa: és una platja amb una frontera marcada , la que separa Polònia de la Federació Russa (l’oblast de Kaliningrad) i que al seu torn és la frontera de la Unió Europea i la OTAN. Un territori que, en silenci, crida milers d’històries. Mentre la miro i sento la seva proximitat em ve al cap aquesta frase que ja es fa servir com a mantra o gairebé logo, però de la qual hauríem de fer cas conscient, responsable, conseqüent i que diu alguna cosa així com: Protect people, no Borders.
Gaudiu de la lectura.

[Imatges i dibuix: Izabella Jagiello: fotografies de la frontera des de Polònia amb la Federació Russa (l’oblast de Kaliningrad) que alhora és la frontera de la Unió Europea i l’OTAN; vista des de Piaski, un poble coster al noroest de Polònia;  2023. Part del Projecte Malpaís – Mal du pays de Teresa Correa i Izabella Jagiello 2021-en procès].