GLOBALITAT CRÍTICA

Un any més, els mesos d’estiu van plens d’esdeveniments artístics repartits per la geografia europea i, a A*Desk, hem decidit dedicar el mes de juliol a repasar-ne els més significatius. El 2018 coincideixen les biennals de Berlin, la itinerant Manifesta (aquest cop a Palerm) i la d’arquitectura a Venècia amb altres esdeveniments de caràcter periòdic com la Triennal Bàltica, amb una tretzena edició que es reparteix, per primer cop, entre les tres capitals de la regió. Crítics d’art, comissaris d’exposició, galeristes i artistes dediquen les seves vacances a visitar aquests esdeveniments, diluint, encara més si es pot, la frontera entre temps lliure i treball que caracteritza la feina en l’art.

Maria Muñoz s’ha desplaçat a Palerm per oferir-nos una panoràmica de la dotzena edició de la biennal europea itinerant, aquest any girant al voltant del paisatge, de la natura i de la idea del jardí. També tracten assumptes mediambientals, des de l’angle del canvi i de la relació entre els humans i la Terra, la biennal de Riga RIBOCA i la Baltic Triennial, esdeveniments dels quals ens fa un informe Àngels Miralda. Sonia Fernández Pan i Carolina Jiménez passegen juntes per una desena Biennal de Berlin pensada des del rebuig d’allò heroic i de l’academicisme paternalista d’aquest tipus d’esdeveniments quan aquests pretenen tractar temes de postcolonialisme i subalternitat. Finalment, la biennal d’arquitectura de Venècia, dins de la seva organització en pavellons nacionals, aborda aquestes qüestions des de la idea de “desig” i cada país, com presenta Alberto Ortega, decomissa i reacciona a la seva manera.

D’alguna manera, i seguint la tònica de l’última Documenta, s’albira un gir dins el món de l’art, però un gir cap a on? Sembla que allunyant-se de la idea de la fama i de glamour, de l’art per l’art, atenent a qüestions polítiques i mediambientals urgents, proposant altres ritmes i altres maneres de fer i de veure, fins i tot posant en qüestió la idea de “centre”. El món internacional de l’art, a través de mega-esdeveniments, apareix com un espai sense fronteres en el qual tothom pot tenir cabuda. Un món globalitzat que, sobre el paper, és obert i inclusiu -almenys des del punt de vista geogràfic. Però sabem també, com comentaven Juanjo Santos, Maria Virginia Jaua i Gerardo Mosquera, que la nacionalitat segueix comptant i que molts d’aquests esdeveniments persegueixen allò local, el site-specific i l’autòcton com a reacció a l’homogeneïtzació produïda per la globalització o com a recerca , justament, de distinció. Valgui aquest panorama com a notes per a una reflexió estiuenca.